La Concepció, la Mateua, la Bàrbara i la Miquela parlen des del campanar i es pregunten com es que hi ha gent que no volen que sonin les campanes durant la nit. A Os de Balaguer, terra de trobada de campaners, això no es pot entendre. Tota la vida, el campanar ha fet companyia a la vida del poble marcant el ritme de les hores i de la vida en general (batejos, morts, avisos de tempesta o de foc, celebracions religioses,…). Ahir, per exemple, van ser llençades al vol la vigília de San Salvador, un dia de festa grossa al poble.
Enguany, el passat Abril 2015, a Os es va celebrar la XXVIII trobada de campaners. Va ser tot just després de Sant Jordi. És una festa de cap de setmana, cosa que permet que s’aplegui gent de tota Catalunya així com representants de França i d’altres racons d’Espanya. Amb el temps aquesta trobada ha anat evolucionant. No hi faltaran mai les demostracions de tocs de campana, l’espai pels petits aprenents de campaners, la reunió anual de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya o un bon dinar popular. Fa unes poques edicions s’hi ha incorporat l’element reivindicatiu anomenat “Un toc de campana per…”. L’any passat va fer-se per una malaltia rara anomenada Atàxia de Friederich i aquest any ha estat centrat en l’esport femení al país.
Personalment, he viscut un parell de trobades que m’han deixat bons records a la memòria. El record més viu és el del procés de fer una campana des de zero. Tinc flaixos de la construcció del motllo a terra, el metall fos al roig viu caient sobre el motllo, el temps d’espera per a que es refredés, el procés de desmotllar-la i de com va quedar pendent de polir i de ser batejada… Potser casualitat o no, però feia poc que havia vist una pel·lícula anomenada Andrei Rublev que tenia escenes similars, encara que a una escala més bèstia. Un altre record que em va frapar va ser l’arribada d’un gran camió d’origen francès que portava al seu remolc un carilló portàtil impressionant. Ens van fer un concert de primera. I la pinzellada final va ser veure el poble ple de gent, bategant de vida.
A Os no tot s’acaba amb la festa dels campaners. També hi trobareu el Castell “Os Malignum Castrum” i a la sala gòtica del castell hi ha el Museu de Campanes de Catalunya. Pels que vulguin fer una petita excursió també es pot visitar la Cova dels Vilars amb 28 pintures rupestres de l’Edat de Bronze. Altres visites que us recomanaria de la comarca són: el Monestir de les Avellanes, el Parc Astronòmic del Montsec, l’embassament de Canelles o la Cova Negra de Tragó. A la Noguera hi ha molt per veure abans que un s’hi avorreixi.
(David Menta)
Nota: Concepció, Mateua, Miquela i Bàrbara són els noms de les campanes d’Os.
Pas a pas per Catalunya 