La font de Vilafant (Agustí Bernaus)

Agustí Bernaus (1911-1986)

Popularitzada pel programa de Catalunya Radio Versos Diversos i musicada per Celdoni Fonoll, fou escrita pel Mossén i poeta lleidetà Mn. Agustí Bernaus.

Pels que no ho sapigueu, Vilafant és un poble a tocar de Figueres (on està l´estació de l´Ave)

“A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros que ha fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,

Aprofitem per posar una altra poesia de l´Agustí, que també juga amb les similituds fonètiques.

La senyora Maruixa
La senyora Maruixa que és una mica baixa collava ella mateixa una bombeta fluixa.
Per art d´alguna bruixa, s´esmicolà la caixa, caigué donya Maruixa i es va trencar la cuixa.
Des de llavors va coixa. I quan el baròmetre baixa i la pluja ruixa, tot el sant dia es queixa i malaeix la caixa.
I diu que aquesta caixa per la qual va coixa i li va trencar la cuixa, l´ha de portar a la caixa.