El parc de Sant Martí

Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola.

El triangle irregular que dibuixa el parc de Sant Martí és ple d’arbres, on hi destaquen les tipuanes, els xiprers i el gran om de Sibèria que s’emmiralla a les aigües del llac. Ben a prop, una filera de verns ens recorda l’espècie que bateja el barri.

L’esglèsia de Sant Martí de Provençals, que presideix el parc, té un origen incert, tot i que va ser reconstruída entre els segles XV i XVII en estil gòtic. Destaca la façana, obra de Joan Aymerich. Un altre element artístic del parc és una font-escultura d’Antoni Roselló, de gairebé 5 metres d’alçada.

Dins del parc troben tres antigues masies, Ca l’Arnó, Can Planes i Can Cadena, actualmente són espais cívics pels veïns, com una ludoteca, un centre residencial i un centre d’investigació d’agricultura biológica, que inclou un hort urbà i animals de granja.

Aquest parc és un dels pulmons de Barcelona, i és una zona molt agradable per passejar, a més hi disposa de un camp de futbol i vàries pistes esportives de les quals els veïns fan ús. A mi particularment em transmet molts records de la meva infantesa, ja que he passat molts estius jugant a la ludoteca, formava part de l’equip de futbol femení, i per tant entrenava 3 cops per setmana, corrent al voltant del parc, i jugava els partits al camp dins del parc, a més de les nombroses tardes que he passat amb els amics allà.

(Andrea Rodríguez)

 

 

Publicat dins de Catalunya, 42 Barcelonès | Deixa un comentari

El Raval i la històrai de la Juliana Morell, la primera doctora en lleis

El Raval de Barcelona, conegut com a Barri Xino des de que el 1925 el periodista Àngel Marsà bategés amb aquest nom la part sud d’aquest barri, aleshores ple de bars, sales d’espectacles i cases de cites…Hi havien proliferat després que aquesta zona anés perdent la gran activitat industrial tèxtil i manufacturera que l’havia caracteritzat durant els segles XVIII i XIX; El carrer Tallers hi va veure néixer la UGT l’any 1888.

El Raval recupera poc a poc el seu nom a partir dels anys 80 del SXX, i també la seva història i la seva dignitat… diuen que és el barri amb més oferta cultural de tota Europa..

Tot comença molt lluny en el temps… Abans del S.XIV el Raval era només un camp amb terres de conreu que abastaven la ciutat de Barcelona, però el Monestir de Sant Pau del Camp ja hi era, de fet va ser el primer nucli important del Raval i consta anterior al S.X. Al seu voltant hi va créixer una petita vila medieval vinculada al Monestir.

Entre el S.XV i la coneguda Desamortització de Mendizábal el 1837, el Raval es va convertir en “terra de convents”. Molt terreny edificable per a les ordres religioses en el marc de la Contrareforma impulsada pel Concili de Trento (1543-1563).

És en aquests anys que el Raval veu néixer la Juliana Morell, el 1594.

La Juliana tenia unes capacitats extraordinàries i el seu pare va posar tots els mitjans possibles per potenciar-les. Es van traslladar a Lió, ciutat occitana on va continuar els seus estudis. A quatre anys la Juliana ja llegia i escrivia. A dotze dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l’hebreu …estudiava filosofia, teologia, música, ciències i dret. A catorze, va obetnir el grau de doctora en lleis després de defensar la seva tesi al Palau dels Papes d’ Avinyó.

Per alguns la sapiència de la noia era un “miracle del seu sexe”, però el seu pare donava una explicació ben diferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit hores diàries d’estudi des de que era molt petita.

Era l’època de l’Humanisme, que creia en la igualtat intel.lectual dels homes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d’estar sotmeses a l’autoritat masculina…

Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per genuïna vocació religiosa, quan tenia tretze anys la Juliana va manifestar que es volia fer monja. Els plans de casament que li volien imposar no van servir de res , i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d’ Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant.

Avui , Juliana Morell, nascuda al Raval, és una de les dues úniques dones representades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.

La Juliana és una de les petites grans històries que amaga el Raval. Val la pena passejar-hi amb els ulls ben oberts i un llibre de la seva història a la mà, o participar d’ alguna de les rutes guiades que s´hi fan..Un barri que ha estat refugi de la bohèmia, de la prostitució, de la indigència, de les arts, de les lletres… I que avui refugia immigració, disseny i avantguarda.

I és que aquest itinerari ens mostrarà el passat del Raval, ens farà entendre el seu present en transformació i ens mourà a indagar, curiosos, com una vella zona d’horts s’ha convertit en l’espai més cosmopolita de Barcelona.

(Marta Sendra)

Publicat dins de Catalunya, 42 Barcelonès | Deixa un comentari

La guia per a votar al referèndum del primer d´octubre

 

 

 

 

********************************

Els catalans han estat convocats a votar sobre el futur polític de Catalunya en el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre. Elpresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i tot el govern han signat el decret de convocatòria, emparat en la llei del referèndum (pdf ). Us expliquem tots els aspectes que cal tenir en compte per votar.

La pregunta
‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Serà redactada en català, castellà i en occità. S’hi podrà respondre sí, no o en blanc, si no es marca cap de les dues caselles anteriors. Aquesta és la butlleta.

Qui pot votar?
Podran votar els catalans més grans de divuit anys amb ciutadania espanyola residents a Catalunya i els catalans residents a l’estranger. Per tant, és convocat a votar tothom qui tingui dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya i qui sigui inscrit al cens elaborat per l’Oficina del Cens Electoral de Catalunya. Es farà servir un cens tancat el dia 30 de març de 2017. El govern ha elaborat el cens del referèndum a partir de les dades de la població de Catalunya, elaborades per l’Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l’abast. Durant el procés electoral, com sempre, els ciutadans rebran la targeta censal perquè hi puguin participar amb la màxima normalitat.

I els catalans residents a l’exterior?
Els catalans que resideixen a l’estranger podran votar si són inscrits al Registre de Catalans a l’Estranger.  És un registre del Departament d’Afers Exteriors que estableix els canals de relació entre la Generalitat i els catalans al món. Per a poder-s’hi inscriure, cal haver-se inscrit prèviament al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), de l’estat espanyol. Aquells catalans que viuen a l’estranger, però no s’han inscrit al cens espanyol i encara són empadronats al seu municipi, seran tractats com els ciutadans que viuen a Catalunya. És a dir, hauran de desplaçar-se al municipi de la seva última residència oficial per votar en el col·legi electoral que hom els hagi assignat per zona. Més informació, ací.

Si complim aquests requisits, com podem votar des de l’estranger?
És previst que en un termini màxim de set dies a partir de la convocatòria, els inscrits al registre català rebran la comunicació de l’administració electoral del govern de la Generalitat, en virtut de la qual podran sol·licitar d’exercir el dret de vot. Quan ho hagin demanat, rebran les instruccions i la documentació per a votar. El vot haurà de ser exercit per correu postal mitjançant la tramesa d’un sobre model C4 dirigit a l’adreça que la Generalitat notifiqui. En aquest sobre s’hi haurà d’introduir una fotocòpia del document d’identificació i un sobre que contingui la butlleta de votació. Aquesta informació haurà d’arribar a l’adreça designada abans de l’1 d’octubre a les vuit del vespre, hora catalana. En cas de qualsevol incidència, cal adreçar-se a: votexterior@referendum.cat

Hi haurà vot anticipat per correu?
Només podran votar anticipadament per correu els catalans residents a l’exterior.

On seran els punts de votació?
Els punts de votació seran els mateixos de sempre. Si hi ha cap canvi es comunicarà a cada elector. Segons la llei, els ajuntaments proporcionaran els locals de votació, però si això no és possible, la Generalitat habilitarà locals alternatius. Junqueras i Puigdemont ja han enviat una carta a tots els batlles perquè diguin si cediran els col·legis electorals o no.

Quin serà l’horari de votació?
La votació començarà a les nou del matí i s’acabarà a les vuit del vespre, per bé que si queda cap elector dins el recinte electoral podrà votar. En cas que hi hagi cap interrupció, s’allargarà l’hora de tancament tant com hagi durant la pausa, però amb un màxim d’una hora.

Com es formaran les meses electorals?
Tal com es fa en totes les eleccions, hi haurà un sorteig fet per l’autoritat electoral sobre el total del cens per a triar els membres de la mesa i els suplents. Els membres elegits per sorteig rebran una notificació personal. Se’n podran excusar a la Sindicatura Electoral, al·legant objecció de consciència. Si un membre de la mesa no es presenta i els suplents tampoc, se seguirà el procediment habitual. I si manca cap membre per a constituir la mesa electoral, el primer elector que hi hagi a la cua per a votar passarà a formar-ne part. Més informació, ací.

Com podem saber si formem part d’una mesa electoral?
El sorteig de membres de la mesa es farà del 8 al 13 de setembre. Els escollits rebran una notificació abans del 15 de setembre. Es podran presentar al·legacions per formar part de la mesa fins al 18 de setembre. La resolució d’aquestes al·legacions es faran públiques abans del 20 de setembre.

Què passarà si guanya el sí al referèndum?
El resultat del referèndum serà vinculant. Aquesta és una de les principals diferències respecte de la consulta del 9-N. Si guanya el sí es proclamarà la independència de Catalunya vint-i-quatre hores després de la proclamació dels resultats definitius. Aquests resultats, els publicarà la Sindicatura Electoral i es faran públics entre tres i catorze dies després de la votació. Si guanya el no, es convocaran eleccions autonòmiques. Així ho estableix la llei del referèndum aprovada ahir.

Per quin percentatge ha de guanyar el sí o el no?
L’opció que tingui més vots haurà guanyat el referèndum. No s’ha establert cap mínim de participació, atenent la recomanació d’organismes internacionals com ara la Comissió de Venècia: fixar un percentatge mínim de participació podria facilitar el boicot d’una de les parts.

Com funcionarà la campanya?
La campanya del referèndum serà de quinze dies. Començarà el 15 de setembre a mitjanit i s’acabarà el 29 de setembre a mitjanit. Com acostuma a passar, els cinc dies previs al referèndum, resta prohibida la publicació d’enquestes o sondatges en mitjans de comunicació. Per una altra banda, les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya tenen el dret d’ús del 70% dels espais públics i dels espais informatius gratuïts en els mitjans públics destinats a la campanya. Els espais es repartiran de manera proporcional al nombre d’escons obtinguts en les darreres eleccions al parlament. El 30% restant es repartirà entre les organitzacions interessades acreditades, d’acord amb el nombre de signatures presentades. La Generalitat ja ha començat la campanya del referèndum amb una crida a la participació.

La Sindicatura Electoral Nacional
La Sindicatura Electoral Nacional serà el màxim òrgan que regularà el funcionament i tot el procediment del referèndum. Ahir el parlament en va aprovar la formació. La sindicatura és formada per Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès. JxSí i la CUP també han proposat que Josep Costa i Eva Labarta en siguin els suplents. Aquesta sindicatura validarà el cens electoral, que haurà d’elaborar el govern, a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses. A més, farà d’àrbitre del referèndum i tindrà funcions similars a la Junta Electoral Central espanyola. S’encarregarà de l’escrutini i certificarà els resultats de la votació. També vetllarà per la imparcialitat i el pluralisme en els mitjans de comunicació, sancionarà qui contravingui la llei del referèndum i acreditarà els observadors internacionals.

Qui col·laborarà en l’organització del referèndum?
La Generalitat no obligarà ningú a col·laborar amb el referèndum. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els agents electorals necessaris, que cobraran una retribució econòmica per les hores de feina, com es fa sempre. A més, la Generalitat ha obert la web referendum.cat amb un formulari per a la inscripció com a col·laboradors del referèndum. Els Mossos d’Esquadra i les policies locals garantiran la normalitat democràtica de la jornada electoral.

Quin paper hi tindran els ajuntaments?
Els ajuntaments hauran de col·laborar-hi com fan sempre en una jornada electoral. El govern els demana específicament que posin a disposició els locals habituals de votació. La llei i la Generalitat garanteixen que a tots els municipis es podrà votar com sempre. Hi haurà un coordinador local, que serà un representant de l’administració designat per a coordinar el procés electoral a cada municipi. A diferència de la llei electoral espanyola, la llei que fa possible el referèndum no obligarà els secretaris municipals a ser els delegats de la Junta Electoral de Zona.

Què faran els representants de l’administració?
Seran els encarregats de la logística de la jornada electoral: confirmaran l’obertura dels locals, supervisaran la configuració de les meses, recolliran les dades relatives a la participació electoral i transmetran la informació de les dades de l’escrutini provisional de cada mesa al centre de recollida de dades. La Generalitat no obligarà ningú a exercir aquest paper. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els representants de l’administració o agents electorals necessaris. La Generalitat serà l’encarregada de formar-los. Es preveu que en caldran més de set mil. La Generalitat els acreditarà a partir de la borsa.

Hi haurà observadors internacionals?
El govern i l’administració electoral fomentaran la presència d’observadors electorals internacionals. Per això convidaran organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de tasques. El decret de convocatòria del referèndum estableix que des de demà fins al 25 de setembre hi haurà un procés d’acreditació d’observadors internacionals per tal que garanteixin la transparència de la votació. Es preveuen dues classes d’acreditacions. D’una banda, els observadors i d’una altra els visitants. Segons el decret, els observadors no podran tenir nacionalitat espanyola i hauran de ser membres de la comunitat acadèmica en l’àmbit de les ciències socials o les humanitats. A més, hom els reclamarà experiència política o haver tingut una trajectòria en defensa dels drets humans, a més d’experiència prèvia com a observadors

 

Publicat dins de Catalunya | Deixa un comentari

Les Corts

Qui no associa Les Corts amb el camp del Barça?

Però aquest petit poble nascut abans del segle XI, segons varis documents, i ara barri, des del 1897, de Barcelona, va molt més enllà del futbol.

Format per Les Corts, La Maternitat, Sant Ramon i Pedralbes, si ens endinsem pel nucli antic, aquest quadrat quasi bé semi-peatonal ( Avinguda Diagonal, Numància, Travessera de les Corts i Avinguda Carles III) descobrirem un món més enllà dels tòpics de barri elitista. Un barri-poble ple d’història del camp, obrera, modernista i, fins i tot, de l’època de la Guerra Civil i el franquisme.

Can Batllori, la Maternitat, durant molt de temps on naixien nens “no volguts” o seu dels Jocs Olímpics, la presó de dones, algunes d’elles afusellades al camp de la Bota, la fàbrica Castells o les Cristalleries Planell, anomenada fàbrica exemplar pel franquisme, són només part d’aquesta història que arriba fins als nostres dies.

Però sobretot, sobretot, el que exemplifica el poble de Les Corts són les seves dues places personificades amb dos personatges com foren en Pau Farinetes i el senyor Déu . Dos il·lustres emblemàtics que si es vol entendre la idiosincràsia d’aquest barri cal visitar.

Espero que en gaudiu.

(Lluís Riera)

Publicat dins de Catalunya, 42 Barcelonès | Deixa un comentari

L´Eixample. Història del districte

La relació entre la ciutat i els pobles del pla era molt intensa. Del portal de Sant Antoni sortia el camí cap a Sants, i del portal de l’Àngel, el camí de Gràcia. El trànsit era tan intens que es van instal·lar serveis regulars de cotxes de cavalls. El 1824 es van plantar quatre fileres d’arbres al voltant del vell camí de Gràcia, que es va convertir en un passeig tant per als barcelonins com per als graciencs. Més endavant es van construir jardins amb berenadors i locals a l’aire lliure on es feia teatre, ball i concerts i hi havia atraccions; eren el Prado Catalán, els Camps Elisis i el Tívoli, entre altres.

Entre el 1854 i el 1856 s’enderroquen les muralles en un període breu de govern progressista, però fins al 1858 no es va permetre fer un pla per eixamplar la ciutat.

Va ser l’any 1859 quan el consistori barceloní va convocar un concurs de projectes urbanístics, el guanyador del qual va ser el projecte de l’arquitecte Rovira i Trias. Paral·lelament, el Govern central en va encarregar un altre a l’enginyer Ildefons Cerdà; el Govern va imposar aquest pla mitjançant un decret que anul·lava la decisió de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella intromissió no va agradar gens a la ciutat, malgrat que proposava un projecte millor. Barcelona rebutjava el pla Cerdà perquè suposava una mesura centralista del Govern de Madrid i perquè desaprofitava molt espai, que destinava a zones verdes. El pla de Cerdà no estava pensat només per a l’espai que avui ocupa el districte de l’Eixample; plantejava un Eixample entre Montjuïc i el riu Besòs, incloent-hi el terme de Sant Martí.

L’Eixample es va construir en els anys de la industrialització de Catalunya, a la darreria del segle XIX i al començament del XX. La part central, la Dreta de l’Eixample, va ser el barri de la burgesia, que va introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, reflex d’aquell moment. Malgrat que es concentraven en aquesta zona un bon nombre d’edificis significatius, la resta dels que hi havia en altres barris com el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l’Esquerra de l’Eixample van ser influïts per aquest corrent. Tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.

 

El pla Cerdà

Amb el seu pla urbanístic, Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Preveia oferir els mateixos serveis a tothom.

El pla de Cerdà es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers, tots ells uniformes, excepte dues vies esbiaixades superposades (la Diagonal i la Meridiana) i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l’Eixample, on es preveia construir una gran plaça, la de les Glòries Catalanes. Amb un gran rigor, l’arquitecte va preveure el repartiment uniforme de zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, a més de grans parcs.

Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es tallaven els angles en forma de xamfrà. A l’interior de cada illa només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l’espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d’alçada (16 m), i tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerdà ho va concebre així perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de si vivien en unes cases ben il·luminades per on circulés l’aire net dels jardins.

Pel que fa als jardins, a més dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia un gran parc d’entre quatre i vuit illes d’extensió. A més, a la zona del Poblet, avui barri de la Sagrada Família, Cerdà hi va preveure un gran hipòdrom, i també va concebre un gran bosc a l’extrem de llevant de la ciutat, a la riba del Besòs. També estava previst construir tres hospitals fora de la trama de carrers.

Tot i que en aquell moment era difícil imaginar-se l’existència de l’automòbil, es van deixar carrers espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls. En definitiva, Cerdà volia fer una ciutat on s’evités l’amuntegament de cases de la ciutat vella.

L’encant de l’Eixample no són només els edificis més valuosos, sinó tot el conjunt; les cases que són més senzilles tenen una cornisa, una barana o una porteria amb un detall significatiu de l’arquitectura que les caracteritza.

 

LEixample, districte modernista

L’arquitectura modernista barrejava les noves tècniques i els nous materials del moment amb la utilització dels recursos que proporcionaven les diverses tècniques decoratives tradicionals: els estucs, els esgrafiats, els vidres emplomats dels vitralls, la forja… El treball dels artesans es posava al servei del disseny i la concepció dels arquitectes modernistes. Es tractava d’una nova arquitectura i un nou concepte de l’espai que recollien les antigues tècniques tradicionals i les més noves, en una harmonia al servei de la llibertat creativa.

Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i molts altres arquitectes van crear, de mica en mica, el nou districte. S’encetava un nou estil que s’allunyava de la monotonia de l’eclecticisme dominant fins en aquell moment.

(Fonf Wikipèdia)

*********

Què voleu que us digui. L´Eixample de Barcelona és un districte estrany. El que potser té menys personalitat perquè és molt nou però el que cus tots els barris. El que és més homogeni però també un dels més característics de Barcelona. El que té un model que va ser imposat des de Madrid en contra del nostrat Pla del Rovira i Trias però que ha resultat ser la millor solució per la circulació a tota la ciutat. L´únic que toca quasi tots els altres districtes (tret de Nou Barris i Sant Andreu). Aquests octògons repetitius i el pla que es va impulsar va ser força malmès ja que es va construir més alçada de la prevista i no es van respectar els patis d´illa però tenen un encant especial i està ple de tresors,  com les cases modernistes que van anar apareixent de manera progressiva. És un racionalisme salpebrat de modernisme. Una combinació original més de Barcelona.

(Jordi Gasch)

Publicat dins de Catalunya, 42 Barcelonès | Deixa un comentari

El Guinardó (Horta-Guinardó)

Una de les coses que més trobo a faltar del Guinardó, ara que visc a la seva falda, són les seves pujades, aquelles pujades que quan era més petita em semblaven inacabables i inabastables. Aquelles pujades que tot i representar una llarga travessia, em servien per arribar a casa, on trobava la pau i la calma de la meva llar… És ara quan veig i sento que van forjar el meu caràcter, el caràcter d’un barri de gent treballadora que mai es dóna per vençuda! En alguns aspectes és un barri dur, però un gran i divers barri, al cap i a la fi. Per a mi, el Guinardó, és i sempre serà el meu barri.

Visca el Guinardó!

(Anna Bertal)

Publicat dins de 42 Barcelonès, Catalunya | Deixa un comentari

Ressons de Sarrià

La Fina viu al seu Sarrià de tota la vida. Quan els seus fills es casaren varen optar per emigrar a Sant Cugat, una localitat més adaptada per viure amb tots els requeriments de la modernitat familiar. Quan la Fina va fer els 85 anys, tota la família li va proposar d’anar a viure en una residència a prop d’ells, però ella es va oposar amb contundència a abandonar el seu Sarrià.

El nét de la Fina es diu David i estudia medicina a la Central. Un dia a la setmana, el David aprofita que té una hora lliure després de les pràctiques d’endocrino i s’arriba a dinar a casa la seva àvia. D’ençà que ell va començar els estudis a la universitat, aquesta cita setmanal s’ha convertit en una estona ben especial on les confidències es vesteixen de delicadesa, afecte i admiració per les dues parts.

Els dies especials, les rutines diàries de la Fina canvien un poc perquè tot ha d’anar més organitzat. Es lleva, s’abilla i després del frugal esmorzar surt de casa per acomplir els seus “compromisos”. D’inèrcia recorre un itinerari traçat en la memòria dels temps: Carrer de Setantí, passatge de Mallofré, Major de Sarrià, plaça del Consell de la Vila,…

En passar per davant de l’església de Sant Vicenç de Sarrià no se’n pot estar d’entrar-hi. Aquí s’hi va casar, va batejar els seus fills i hi va enterrar el seu marit. Sentiments tant divergents la capturen en aquest lloc,… S’agenolla amb respecte davant el sagrari i deixa que el silenci es converteixi en confiança, en esperança, en record, en agraïment,… Temps regalat al misteri.

En sortir creua el noble passeig de la Bonanova i s’endinsa al mercat de Sarrià amb el seu bullici habitual. Allí selecciona, amb cerimoniosa expertesa, el recorregut de parades amb millors productes: l’horta de la pagesa de Cardedeu, el peix de l’Encarni, les cerveses de la Casa Dalmases que tant agraden al seu nét,… Al cap dels anys són tantes les amistats, farcides de converses, vivències i anècdotes, que un ritual tant ordinari com la compra diària esdevé un àlbum recopilatori del que som.

Retorna d’aquest periple pels mateixos camins resseguits milers de vegades des de les primeres etapes de la infància conscient. No es queixa però cada cop es fatiga més. Asseguda en un banc de la plaça Sant Vicenç es pregunta si no fora hora de canviar d’aires i anar a viure a prop dels seus fills cap el Vallés. Dubta. Se sent fràgil per decidir.

Amb ulls cansats contempla de nou el seu vell Sarrià. Recorda altres temps quan aquell entramat de carrerons d’ambientació rural, l’empresonaven. Necessitava aire pensava. Va haver de lluitar les seves opcions i la fidelitat al seu dia a dia ha tingut els seus fruits. Desprendre’s de falòrnies i ofertes mundanes l’hi ha donat saviesa i la perseverança l’hi ha imprès fortalesa. Amb aquest bagatge ha construït la seva vida on familiars, amistats i veïns s’hi recolzen i sense voler-ho, ha esdevingut far, en les crisis i en els èxits, en les antigues i en les noves generacions.

No! No marxarà. No podria viure en un lloc millor. Aquí està tot el que ha viscut, el que ha creat i el que ha estimat. Aquesta convicció li recorda que avui ve el seu nét a dinar i que encara ha de posar l’olla al foc. S’alça i mentre enfila carrer Cornet i Mas avall, les finestres miren amables i els balcons somriuen davant el pas d’una senyora de Sarrià.

(Ramon Melgosa)

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Introducció als discrictes Barcelona

 

A les properes entrades escriurem sobre els districtes de Barcelona. Aquests tenen una personalitat molt definida ja que molts d´ells eren antigament viles del pla de Barcelona. Tenen un nucli antic al voltant d´una església o una plaça central i han anat creixent al voltant d´elles.

Publicat dins de 42 Barcelonès, Catalunya | Deixa un comentari

Us penseu que al Barcelonès només hi ha Barcelona? (centralistes!)

Barcelona fa 101.3 Km2. El Barcelonès fa 144.7 Km2. Per tant, hi ha 43.4 Km2 que configuren l´àrea dels altres municipis: L´Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Andrià del Besós. Entre aquests 4 municipis superen els 600.000 habitants (semblant a la població de Navarra).  I tenen molts encants i motius per ser visitats. Us fem un tastet.

L´Hospitalet

Raó per visitar: impressiona la gran transformació que ha tingut tot el centre, la Gran Via i moltes zones com la zona de la Farga.

Museu interessant: Museu d´història de l´Hospitalet

Passejada:  està a tocar del Delte de Llobregat i la vessant oest de Montjuic pertany a aquesta ciutat

 

 

 

 

Badalona

Raó per visitar: tota la ciutat romana de Baetulo (que sembla que és anterior a Barcelona)

Museu interessant: Museu de Badalona

Passejada:  per la zona de la serra de Marina (Sant Jeroni de la Murtra i el GR92) i pel passeig marítim (pont del Petroli i fàbrica Anís del Mono).

 

 

 

 

Santa Coloma de Gramanet

Raó per visitar:  les masies antigues o modernistes com  la Torre Pallaresa,  Torre Valldovina, Can Mariner o Can Roig i Torres

Edifici emblemàtic: l´ església major de Santa Coloma

Passejada:  pujar fins el poblat ibèric del Puig Castellar des del barranc de les Bruixes

 

 

 

Sant Adrià de Besós

Raó per visitar: té un refugis de la Guerra Civil a la plaça de l´ajuntament

Museu interessant: museu de la Immigració

Passejada:  la llera del Besós que està recuperada (des de la Trinitat fins a la desembocadura)

Publicat dins de 42 Barcelonès, Catalunya | Deixa un comentari

Barcelona des de les xarxes socials

Alfons Puertas és un metereòleg de l´Observatori Fabra que fa unes fotos espectaculars del pla de Barcelona.

Té un twitter on les va penjant (@alfons_pc). Us pengem algunes per tal que gaudiu tant com ho fem nosaltres.

https://twitter.com/alfons_pc/status/862703248607764480/photo/1

Continuant amb les xarxes socials, també podeu accedir al facebook i mirar aspectes de Barcelona coneguts o no tant.

https://www.facebook.com/ExplicamBarcelona/

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Història de la riera d´Horta

Per mi, persona que vivia a l’altra banda d’Horta,  la Riera era el lloc on es plantava l’envelat i la fira per la festa major. L’envelat s’aixecava normalment en les terres de Can Bransi i com setembre sempre ha estat una època conflictiva pels hortencs pel perill de riuades, més d’un cop l’aiguat l’havia ensorrat o s’havia fet  el ball del fanalet amb paraigua.
També era el lloc on s’ubicava el mercat d’Horta, allà on acompanyava a la mare a carregar el cistell de queviures. Recordo vivament la paradeta on venien carn de toro de lídia, en l’ultim passadís de l’esquerra al fons,   o la tenda del carrer esquerra al  mercat on es venia la carn de cavall que la meva mare comprava perquè era més barata i alimentava més, o això deien en l’època, el que si us puc dir és que era bastant dura.
Però a part del records personals que tenim tots nosaltres sobre la riera d’Horta,  que és en realitat i que significa pels hortencs històrica i emocionalment la riera principal de la contrada.
L’origen de la Riera d’Horta explica la historiadora d’Horta Carlota Giménez, integrant del grup d’estudis històrics d’Horta – Guinardó, que “La Riera d’Horta era el curs d’aigua més important de Barcelona. Es formava per un seguit torrents que davallaven de la serra del Collserola: El d’en Besora que

 s’unia al de Sant Genís i passant per la Clota anava a parar a la riera. Els torrents de Montbau, d’en Generet i de Montbau, que junts formaven la Riera d’en Marcel·lí, que també anava a parar a la riera. Els torrents de Can Cortada també anomenat del Notari i del Garrofers de Can Travi, que finalment s’unien i també arribaven a la Riera.

On ara hi ha el Cap d’Horta, al carrer Lisboa ( i , abans a l’altra banda hi havia la casa noble de Cruïlles, Can Don Joan d’Ardena) ), era aproximadament el punt d’unió de tots els torrents (que baixaven pel que ara és l’Avinguda de l’Estatut). La Riera transcorria pel poble d’Horta donant vida i personalitat als seus habitants. Passava per sota el pont de la Crta d’Horta que venia de Barcelona i continuava recollint aigües del torrent d’en Mariner, del de Carabassa, formada per torrents menors que baixaven dels turons del Coll i del Carmel i algun més de la Rovira.

Llavors vorejava el turó de la Peira per on avui hi ha el carrer Cartellà. Aquesta és la riera hortenca però continuava el seu camí per Sant Andreu del Palomar. Encara podem robar el carrer de la riera d’Horta que passava per aquell municipi. I l’ultim tram, ja directe cap el mar, en el que avui és la Rambla Prim.”.

A partir de la riera es van desenvolupar activitats diverses que aprofitaven l’aigua pels camps de conrreu, vinya, arbres fruiters, etc. Cal recordar que al segle XVII, àrea del Pla de Barcelona era la zona agrícola més productiva de tota Catalunya. El mercat principal d’Horta estava situat a la vil·la de Gràcia i Sant Andreu de Palomar.

Justament per aquesta abundor d’aigua va condicionar la vida dels habitants d’Horta i Vilapicina al llarg dels segles i va influir en la localització d’una munió de masies i cases de pagès que aprofitaven el tresor hidràulic pel conreu dels seus horts i l’us domèstic de les masies, totes les quals tenien els seus pous d’aigua potable.

Durant molts anys Horta va ser bàsicament un poble amb grans extensions de vinyes i horts on l’habitatge natural era la masia  i la indústria era molt minoriatària.

A partir de 1910, els amos dels masos comencen a vendre les seves terres com a solars i zona urbana, guanyant terreny a les finques rurals, convertint-se tot plegat en un negoci de primer ordre.

El que ara és el carrer Lisboa va dur el nom de Riera d’Horta, un tros Olmatell i del Raig en 1913. A partir de la prolongació del carrer Tajo a Lisboa es preveu la creació d’una via que durà del Pg. De Maragall fins l’avinguda de la Vall d’Hebron, curcumstància que ara mateix ja és una realitat.

El carrer Lisboa es despertava cada matí amb el soroll del carros i cavalls, era l’habitual tragí del Cal Furrier, en Joan Marí era el recader d’Horta i començava la feina enganxant carros i cavalls(Mingo Borràs, Històries d’Horta)

Pel que fa respecte al que ara es coneix com carrer Tajo, per a la gent del poble d’Horta no havia canviat de mai de nom; continua essent la Riera d’Horta, nom amb la que se la coneix en documents de 1888. Hom no entén perquè se li va canviar el nom natural que no és altre que el de Riera d’Horta pel de Lisboa o Tajo, ja que l’únic vestigi que existeix sobre la tant important riera, s’ha de buscar en Sant Andreu on existeix un carrer anomenar de la Riera d’Horta.La riera era a principis del segle XX el lloc natural de jocs de la canalla de la contrada, allà on vivien les seves aventures i practicaven el noble esport de llancement de pedres, fos sobre la superfície de l’agua (quan la hi havia)  o contra la colla contrària.Al costat del carrer Tajo havia hagut l’estació del Tramvia de vapor d’Horta, els usuaris havien de travessar a peu la riera per poder arribar al centre del poble, auxiliats per mossos pagats per l’Ajuntament del poble. Quan va començar a transitar el tramvia elèctric, es va construir un pont a la fi que aquest pogués arribar fins a la pròpia plaça Eivissa.Ens els anys 30, solia recórrer la Riera un pastor de cabres amb el seu ramat tot venent la llet dels seus animals. Els veïns sortien de casa i aquells que volien llet els hi venia tot munyint les cabres al mateix carrer omplint els recipients amb la quantitat de llet que li demanaven. Aquest bon home, sempre feia el mateix recorregut pel pont de la riera, el carrer Fulton, carrer Horta, Sant Tomàs, carrer Fontanet fins arribar altre cop a la riera.Algú quan contempla la fotografia de sota, somnia que quan era nen corria riera avall amb les fortes cames dels vailets i amb l’empenta de la llibertat als peus. Més enllà de l’ampla riera, prop dels esbatanats ulls del Pont del carrer Fulton, la bella imatge d’un nodrit ramat d’ovelles passivament pasturant sota la tutela del seu oveller. L’oveller amb la pipa als llavis que fumeja tot caminant seguit del ramat, al seu pas un núvol de pols i de terra remoguda tot desapareixent engolit pels ulls del pont.Aquest pont ja fa anys que va ser soterrat per anivellar el carrer Tajo, primer una part després l’altra però el pont encara resta allà sota l’asfalt, enterrat viu. Tots aquests records els recull en Mingo Borràs en un del seus llibresEn 1940, l’Ajuntament de Barcelona, va asfaltar la Riera d’Horta, des del carrer Fulton fins al torrent de Mariner però, l’asfaltat en la seva totalitat no va finalitzar fins 1981.

En èpoques més recents:Com no havia prou terreny per edificar, en els anys 50 als 70, les ments clarividents de molts constructors, propietaris de terrenys no edificables i poc rendibles, administracions corruptes, se’ls va acudir la lluminosa idea d’edificar en la llera de moltes de les rieres del país. Aquelles construccions edificades amb materials de escassa qualitat eren poc fiables però, hi havia tanta necessitat d’habitatge entre la classe treballadora més modesta que totes es van vendre sota l’eufèmic nom de “viviendas sociales”.En les luctuoses inundacions de l’any 1962, de trist record, aquests tipus de construccions van caure i desfer com si fossin de paper.En el carrer Cartella, nom que se li va donar per tapar que en realitat era una riera, cada any pel mes de setembres es reproduïa el mateix problema, el de les inundacions de soterranis i plantes baixes dels seus habitatges, degut a la defectuosa conducció de les aigües que baixaven directe de la muntanya, com ho havien fet sempre.Una de les més dures que va provocar més desperfectes es va produir en setembre de 1978.La Vanguardia del dia 6 de setembre de 1978, se’n feia eco i parlava així del greus problemes que es van produir en aquest indret, a rel del gran aiguat que va caure el dia 5 d’aquell mes:

Però us volíem parlar una mica del carrer de Cartellà que, amb la seva prolongació com a carrer de Costa i Cuixart fins l’avinguda de Borbó, esdevingué la rambla del barri: les inundacions del setembre de 1978 per les fortes riuades, van obligar als veïns a tallar el trànsit a Borbó, davant de les cotxeres. I és que aquest fenomen no era la primera vegada que es produïa encara que no pas amb aquella intensitat. Afortunadament, entre els veïns previnguts, no es produí cap víctima. Fins i tot, van forçar al alcalde Socías-Humbert a visitar les destrosses. Aquest es va comprometre a buscar solucions (que passaven per la construcció d’un col·lector amb més capacitat i ampliar la xarxa de clavegueram), per la qual cosa va demanar ajut al llavors governador civil José María Belloch Puig (pare del actual alcalde de Saragossa).

 

 BLOC: El Pou. Bloc administrat per Carme Martín. memoriadelsnostresbarris@gmail.com

Hi ha un vídeo prou interesant amb el títol l’Antiga Riera d’Horta. Deixo link:
http://www.youtube.com/watch?v=vDFp1wmMJ5Y11 de novembre de 2012, 19:39

https://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=api

https://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=api

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Les Rambles de Barcelona

 

«Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent tremeliadures de cristall.
I les floristes amanim les toies
I els gossos fugen, rosegant un os.
I brillen les dents blanques de les noies
Davant les parades de les flors.
Les parades vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!
I quan sigui una vella corsecada,
Amb tot aquest cabell pansit i blanc,
Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.»

(JM Sagarra)

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Deures d´estiu

Per aquest estiu us recomanem una sèrie i una web.

La sèrie és la anomenada 300, que es va emetre a TV3 fa dos o tres anys. Son 6 episodis dedicats a: llengua, economia, violència,  … Es fa un repàs històric des del 1714 prenent com a excusa històries particulars que ens il.lustren el pas dels anys.

http://www.ccma.cat/tv3/300/

La segona recomanació és una web sobre un registre de totes les cerveses que hi ha. Perquè pogueu fer una bona tria aquest estiu (la beguda d´estiu per excel.lència amb permís de l´orxata, els finos, el vichy i la cocacola d´entre altres)

http://birrapedia.com/

 

BON ESTIU!!! ENS RETROBEM EL SETEMBRE PER PREPARAR LA SORTIDA DEL BARCELONÈS.

Publicat dins de geografia | Deixa un comentari

Pas a pas pel Barcelonès: Convocatòria

La darrera sortida de l´aventura al Pasapas serà al cap i casal de Catalunya. Farem una passejada pel Pla de Barcelona.

És fàcil imaginar-se el Pla de Barcelona com una extensió orientada cap el mar que s´inicia a la serra de Collserola i enquadrada entre els rius Besós i Llobregat. Està creuada per tres grans rieres que dibuixen unes divisions: són la Riera Blanca i la Riera d´Horta als dos extrems i la Riera de Vallcarca que baixa per ´actual carrer Balmes fins les Rambles. A nivell travesser el pla està dividit per dues unitats (la costanera i la d´interior) per mitjà d´una petita continuitat de turons que estan entrellaçats. Com no som menys que els romans també tenim set turons a Barcelona. La nostra ruta intentarà passar per ells.

L´interès de la ruta serà veure la Barcelona que tots coneixeu amb unes prespectives una mica diferents i amb uns apunts culturals.

 

 

Dades generals

Diumenge 8 d´octubre (Barcelonès)

Hora: 9:00h del matí

Lloc de sortida:  cantonada Santaló- Via Augusta

Itinerari/Temps: creuarem el Pla de Barcelona pels turons que avui en dia configuren uns parcs urbans. Temps estimat de la ruta no més de 4h.

Distància: 10.6 Km

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11961710

**********

Si hi ha algun esdeveniment d´actualitat que fa necessari canviar el dia de la sortida es postposarà a un altre diumenge. Avisaríem per nota al bloc, al twitter i al facebook. Estigueu atents!!.

Publicat dins de 42 Barcelonès, convocatoria | Deixa un comentari

Les fotos de la Terra Alta i Montsià

Vegeu-ne moltes més!

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià, Catalunya | Deixa un comentari

La pujada a la Foradada (Montsià)

Ara us fem mans d´una part de la crònica de sortida del Doblet que vam fer els dies 1-2 de juliol.

El dissabte al matí hem anat al Puig Cavaller. a la comarca de la Terra Alta. Ha estat una excursió tranquil.la i molt agradable. La marinada de fons que bufava ha fet que l´ascensió es fes amb força facilitat. La visió des d´adalt del cim ha estat complerta. Amb una vista de 360º hem observat des de les serres de Cavalls i Pàndols, el mar i la serra del Montsià, Gandesa als peus i tot el rerepaís de les Terres de l´Ebre amb els Ports. També la mola de Colldejou, les muntanyes de Prades, el Montsant…. Un plaer per la vista. Només us puc dir que al Jaume també li ha agradat molt.

 

 

En acabar hem anat a visitar el Pinell del Brai amb les rajoles dibuixades pel Nogués i l´arquitetura del Cèsar Martinell. Uns quants hem anat a explorar les bodegues i a fer una cata de vins, mentre els altres preferien fer una aturada al camí amb un petit refrigeri.

Per la tarda, cadascú al seu hotel per preparar-nos a sopar a Alcanar amb el nostre amic Tomàs Camacho que hem conegut allà.

 

El diumenge al matí hem fet la pujada al mirador per excel.lència del Delta. Hem quedat ben d´hora ben d´hora al Cocó del Jordi. Aquest ha estat el primer descobriment (no es tractava d´un club d´alterne sinó d´una construcció humana feta per recollir i emagatzemar aigua, ja sigui per ús humà o per ús agrari o ramader)

L´ascensió ha estat intensa però més suau del que ens esperàvem. A l´hora emprada no hi havia massa sol i a més a més hem anat bastans moments per zones arbrades. Des d´abaix no semblava que hi haguessin tantes. 

Ha estat una pujada on hem parlat de temes de fons bèlics o del passat local: Hem parlat de carlins o carlistes com diuen aquí, de les tres guerres i del rebombori social i que van provocar a les masies. També del Tigre de lo Maestrat. Hem visitat una de les tres masies que encara s´endevinen encara que estiguin en fase de runes (Can Mata-Rodona). Hem intentat imaginar-nos els maquis passant per allà (no sols a les zones del Pirineu havia maquis). Hem trobant restes de parets de pedra seca, construcció local típica tot i que també es troba a altres zones. Hem buscat sense èxit el fuselatge d´una avioneta que es va estavellar fa més de 20 anys amb dos morts que van ser identificats gràcies a un caminaire que va portar al poble els cranis dels dos difunts. Hem parlat també de la guerrillera hermafrodita Teresa que va passar a ser Florencio. 

Hem tingut dubtes incials de si havíem vist Mallorca (ho era o es tractava d´un espectre o uns simples núvols). No hem tingut cap dubte de que sí que vèiem la plataforma del Castor que ha estat tan coneguda com odiada a la zona.

A l´arribar al cim unes quantes sorpreses: una vista de 360º que ens ha deixat impressionats: el Delta en tota la seva extensió: verd pels cultius d´arròs, harmoniós, la barra del Trabucador que separa la badia dels Alfacs del mar enfora gràcies a un dia metereològic molt ben encarregat!!. Per l´altra banda, l´interior menys conegut del Montsià i la Terra Alta. 

La cirereta del pastís ha estat el pilar de 4 que els Xicuelos del Delta estaven preparant a dalt del cim. Tenien un dron per immortalitzar el moment  però que ha fet llufa (així i tot, nosaltres sí l´em retratat perfectament) .

El Delta és un rebost d´aliments variat i que no s´esgota tal i com hem pogut comprovar després a ca la Lupe (Cases d´Alcanar). Hem pres aliments de proximitat com arrós, molt animal de closca,  cereal, oli i vinya de secà, peixos de diferent categoria i mides, ..!!!!!

Un altre mot que hem après és lligallo que és una paraula autòctona del Montsià que indica els camins que fa servir el bestiar per anar a les pastures o simplement desplaçar-se.

Mentre, la mitat de l´expedició s´ha quedat al campament base fent piscina, prenent xampú (el que en català central diem clara o barreja) i sol.

Tot això ha estat possible perquè hem tingut un guia excepcional: el Joan Bta Beltran i un coordinador que ha estat el Tomàs Camacho, que ens han ensenyat tots aquests detalls que els turistes del nord enllà no hauríem estat capaços de copsar.  Gràcies a tots dos. Fins sempre!!

(Jordi Gasch)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

10 coses que saps si ets de Montsià… i que hauries de saber si el visites

Descobrir el Montsià és conèixer el seu paisatge. Serra, mar i ribera. Delta de l’Ebre. On mar i riu s’uneixen. On la terra abraça el mar. La riquesa paisatgística es tradueix també en una gastronomia d’excepció.

Més enllà d’aquests factors que caracteritzen la comarca on acaba (o bé, segons com ho mirem) on comença Catalunya, a la gent del Montsià ens agrada explicar que la nostra terra també és rica en història, cultura i curiositats que, de vegades, expliquem a les persones que ens vénen a veure.

  1. Tenim dos mars: no és estrany que ens sentiu parlar de la mar de dins i la mar de fora. Per què? Doncs perquè la Badia dels Alfacs tanca la nostra comarca. El braç de terra que entra a la mar és l’anomenada barra del Trabucador, on trobem quilòmetres i quilometres de platja amb dues mars: la de dins, de cara a Sant Carles de la Ràpita, tranquil·la i poc profunda, de badia. La mar de fora, en canvi, és mar brava, la de l’altra banda del Trabucador.
  2. Som molt salats: més enllà del nostre caràcter, generalment obert i acollidor, ens agrada dir que al Montsià som salats perquè tenim l’única productora de sal marina de Catalunya. Està situada a les Salines de la Trinitat, en ple Parc Natural del Delta de l’Ebre.
  3. El bressol de l’escriptor Sebastià Juan Arbó: Nascut a Sant Carles de la Ràpita (1902), va passar també part de la seva vida a Amposta. Es tracta d’un autor reconegut de més d’una vintena d’obres. Va treballar a La Vanguardia i va guanyar diversos premis literaris com el Fastenrath,  el Novel·listes o el premi Nadal. La Masia o Terres de l’Ebre són algunes de les seves obres més conegudes.
  4. Havíem d’acollir el port més important del mediterrani per comerciar amb Amèrica: durant el regnat de Carles III, es va articular un projecte pel qual la Badia dels Alfacs seria un dels ports comercials més importants de la mediterrània. Aquest projecte és l’origen de la ciutat actual (1780) i alguns edificis que encara es conserven, com l’Església Nova, són exemples de les infraestructures de la Il·lustració de finals del segle XVIII. Malgrat tot, el rei va morir i el seu projecte es va pausar, deixant sobre la zona la història d’allò que havia de ser. L’antiga població s’havia va creat prèviament sobre un terme propietat de les monges santjoanistes que havien habitat un convent en l’espai on havia existit una Ràbida islàmica.
  5. Som mil·lenaris: a diverses localitats del Montsià es poden visitar pintures rupestres dels ilercavons considerades Patrimoni Mundial. A la Serra de la Pietat, a diversos terrenys dels municipis de Freginals i Ulldecona, així com també a Alcanar.
  6. Tenim un Jesús amb una estrella Michelin: a la localitat d’Ulldecona es troba el restaurant Les Moles, que va rebre la seva primera estrella Michelin al 2013. La localitat del Montsià és a més, reconeguda per la Passió que representen cada any per Setmana Santa. El primer protagonista d’aquesta Passió és precisament en Jeroni Castell, el xef del reconegut restaurant.
  7. Tenim el nostre propi “Corcovado”: a Sant Carles de la Ràpita, el mirador de la Guardiola, també anomenat popularment “La Torreta” o “Lo Santet”, és un indret en què es pot contemplar la localitat i gran part de Delta i la Badia. La forma de la figura que corona el mirador, recorda al famós Corcovado de Rio de Janeiro.
  8. Organitzem carreres de cavalls: la localitat de la Sénia té, com a acte principal de la seva festa major, les anomenades carreres de cavalls. A finals d’agost, a l’hipòdrom Pla de Roquillo, es continua celebrant una tradició que data de temps molt antics.
  9. Campions d’esgrima: el centre de tecnificació esportiva de la capital del Montsià compta, des de fa vint anys, amb més de 80 practicants d’entre 5 i 18 anys que cada any aconsegueixen les primeres posicions de les principals competicions oficials d’aquest esport.
  10. Som de les 5 comarques on més es recicla de Catalunya: al Delta defensem que “Lo riu és vida” i el medi ambient és una de les nostres principals preocupacions. El respectem, cuidem, i sobretot, l’estimem.

Aquests són només alguns dels secrets que el Montsià ofereix. La comarca però, és un llibre obert d’experiències i històries que convida a que cada persona que la visiti hi escrigui la seva pròpia pàgina.

(Alba Sabaté)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Records d´antiga pujada a la Foradada

 

 

 

 

 

 

 

http://casalaixumara.blogspot.com.es/2013/06/som-cims-la-foradada.html

 

 

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Escenaris de la Guerra Civil a la Terra Alta

La Terra Alta i l´Ebre en general han estat els escenaris de molts episodis de la Guerra Civil del 36, especialment a les seves acaballes. Pensem que podia ser interessant parlar d´alguns detalls i aspectes. Hem triat algunes webs perquè pogueu repassar alguns aspectes d´aquella Guerra Incivil.

Avui, més de setanta anys després, el rastre de la batalla que va tenir lloc a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre encara es fa notar a les façanes de les cases, a les trinxeres disperses per les serres o als refugis construïts a la vora del riu. La visita d’aquests espais —i dels centres d’interpretació que els contextualitzen— permet apropar-se als fets en el mateix lloc on es van escriure i fan reflexionar sobre les paraules del filòsof americà George Santayana:“Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la” (Oriol Gracià de Sapiens)

http://www.sapiens.cat/ca/escapades-amb-historia/ruta-pels-escenaris-de-la-batalla-de-l-ebre-374.php

http://blogscat.com/historiesta/tag/guerra-civil/

http://www.ebreguia.com/rutes/ruta_pau.htm

http://www.viulebre.com/rutes/ruta-de-la-pau

http://www.terra-alta.org/index.php/es/que-hacer/ruta-de-la-paz

http://www.terra-alta.org/index.php/

 

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Terra Alta, terra de vins

La Terra Alta, a la província de Tarragona, és una comarca amb una natura i un patrimoni cultural molt ric. És constituïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l’Ebre. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. És una comarca sense rius importants, de fet només toca el curs de l’Ebre en la punta de l’extrem nord, en l’aiguabarreig amb el Matarranya.

Les seves poblacions conserven l’encant de la pedra i del saber fer, amb cascs històrics que mereixen una visita. Museus com el Centre Picasso, a Horta de Sant Joan, o els espais dedicats a la Batalla de l’Ebre a Corbera i Gandesa completen la seva àmplia oferta cultural. Així mateix, la Via Verda de la Terra Alta, i altres rutes senyalitzades i arreglades per realitzar en bicicleta, i el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit arrodoneixen una oferta turística de gran interès pels amants de la natura.

La comarca de la Terra Alta consta de 12 municipis: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

La Via Verda la componen: Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte-La Fontcalda i Pinell de Brai i és per on passava el ferrocarril de la Vall de Zafran fins 1973. Cal portar llums perquè hi ha túnels llargs i foscos, i els bandarres espatllen l’enllumenat.

D’Arnes a Pinell de Brai travessant túnels, viaductes, rius…

Comencem de l’estació d’Arnes – Lledó amb un recorregut de 23 quilòmetres. Tot el recorregut és molt planer i fa baixada. A 5 quilòmetres i després de passar el primer túnel, trobem la propera estació: Horta de Sant Joan.

Circulant per la via verda podrem veure l’Ermita de Santa Pau i el convent de Sant Salvador.

Fins a Bot, la propera estació, creuarem 5 túnels i 2 viaductes i abans d’arribar-hi  veurem L’Ermita de Sant Josep de Bot, què s’alça al cim d’una muntanya de 293 metres. La data de la seva construcció es fixa al 1835. És d’estil barroc i té planta de creu llatina. El dia 19 de març s’hi celebra la festa del Sant amb una missa i un esmorzar de germanor. A prop de l’ermita s’hi troba l’àrea recreativa del Forat de la Donzella, on l’aigua brolla entre les roques en un indret acollidor condicionat amb taules i bancs.

A partir d’aquest punt els telèfons mòbils tenen molt poca cobertura.

El riu Canaletes el podem veure en diferents punts de la Via Verda. És afluent de l’Ebre per la riba dreta. Neix al massís dels Ports, dins el terme d’Horta de San Joan. Hi podem veure com l’aigua transita entre parets de roca escarpada i les seves aigües voregen el Santuari de la Fontcalda on el riu circula per un seguit de congostos de roques verticals. Podeu fer una parada a la Fontcalda i banyar-vos a les piscines naturals o continuar fins a Pinell de Brai on hi trobareu una zona de jocs infantils. El curs del riu ens acompanyarà per la Via Verda fins al terme de Benifallet, on desemboca al riu Ebre.

Fixem-nos durant el camí…podem veure algunes ¡cabres salvatges!

Existeixen diferents empreses que si ho concerteu abans us vindran a recollir i us portaran fins al punt de sortida.

Aquí acaba la Via Verda de la Terra Alta, però la via segueix com a Via Verda del Baix Ebre, en direcció a l’Ebre.

 

Arnes s’ubica just als peus del Parc Natural dels Ports de Beseit. El seu casc antic ha sigut declarat Bé d’Interès Artístic i Històric. La natura és un dels punt forts.

Batea disposa de diversos cellers inscrits a la DO Terra Alta. Té un elegant casc històric on crida l’atenció el carrer Major amb porxades i arcs apuntalats del segle XIV.

El primer cap de setmana de juliol fan el mercat medieval que no es pot deixar de veure.

Bot, el poble on baix néixer, està situat al mig de la comarca. És un poble agrícola amb vins inclosos dins la DO Terra Alta, olis inclosos a la DOP Oli Terra Alta i ametlles. Per la seva situació geogràfica, a cavall entre les serres de Pàndols i de Cavalls, Bot és un bon punt de partida per realitzar nombroses excursions de muntanya on gaudir d’un paisatge espectacular amb les seves muntanyes blaves.

Caseres té la bellesa dels paratges naturals que li dona el riu Algars vorejant el municipi.

Corbera  d’Ebre és la combinació que s’ha mantingut entre el poble vell, destruït durant la Guerra Civil, i el nou, creat al costat i seguint el marge de la carretera. Els edificis del poble vell es conserven com memòria dels fets, i s’ha ubicat allà l’Abecedari de la Llibertat.

La Fatarella ofereix un entorn natural d’incomparable bellesa i singularitat, ja que és una zona de muntanyes amb molts barrancs i terres cultivades, la qual cosa dóna al paisatge una gran diversitat de colors.

Gandesa és capital de la comarca on tot i el seu creixement industrial i comercial conserva inalterable el patrimoni artístic i històric: el Celler modernista, avui cooperativa, construïda per un dels deixebles d’en Gaudí, César Martinell, l’antiga Casa de la Vila, la presó o l’Església entre altres cases senyorials.

Horta de Sant Joan és conegut dins i fora de Catalunya per la famosa frase d’en Picasso “Tot el que sé ho he après a Horta”. Horta té un interessant casc històric amb vestigis del seu passat medieval, el Centre Picasso, el Convent de Sant Salvador als peus de la muntanya de Santa Bàrbara, als afores del poble, així com l’Ecomuseu dels Ports, centrat en el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit.

Pinell de Brai té les cases del nucli urbà antic estan situades sobre un penya-segat, per la qual cosa es coneixen com a Cases Penjades, el paisatge format per les serres de Cavalls i Pàndols i el seu Celler Cooperatiu d’estil modernista obra d’en César Martinell, deixeble de Gaudí, on també es podot admirar el fris de 45 metres, obra realitzada en ceràmica per Xavier Nogués.

La Pobla de Massaluca queda delimitada pel riu Matarranya afectat per la cua del pantà de Riba-roja i compta amb un port fluvial connectat a l’Ebre en el que és possible practicar activitats aquàtiques.

Prat de Comte es troba al nord-est dels ports de Tortosa-Beseit. Aquí hi trobem el teix d’Engrilló, arbre mil·lenari de més de 13 metres d’alçada amb gran valor ecològic i històric.

Vilalba dels Arcs És coneguda arreu la representació de La Passió de Vilalba dels Arcs durant la Setmana Santa. El Dijous Sant i el Dissabte Sant la població es converteix en el Jerusalem del segle I on els carrers medievals i les façanes de les cases fan de teló de fons d’aquesta singular obra de teatre a l’aire lliure.

 

No hi ha prou amb un cap de setmana per conèixer aquesta comarca i espero que t’enamori tan que no puguis deixar de tornar-hi. Els seus racons, les seves muntanyes, els seus vins… Si que la terra és seca i la gent s’ha fet com la terra que conrea, però el conjunt crec què t’agradarà

(Paquita Comabella)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari