Història de la riera d´Horta

Per mi, persona que vivia a l’altra banda d’Horta,  la Riera era el lloc on es plantava l’envelat i la fira per la festa major. L’envelat s’aixecava normalment en les terres de Can Bransi i com setembre sempre ha estat una època conflictiva pels hortencs pel perill de riuades, més d’un cop l’aiguat l’havia ensorrat o s’havia fet  el ball del fanalet amb paraigua.
També era el lloc on s’ubicava el mercat d’Horta, allà on acompanyava a la mare a carregar el cistell de queviures. Recordo vivament la paradeta on venien carn de toro de lídia, en l’ultim passadís de l’esquerra al fons,   o la tenda del carrer esquerra al  mercat on es venia la carn de cavall que la meva mare comprava perquè era més barata i alimentava més, o això deien en l’època, el que si us puc dir és que era bastant dura.
Però a part del records personals que tenim tots nosaltres sobre la riera d’Horta,  que és en realitat i que significa pels hortencs històrica i emocionalment la riera principal de la contrada.
L’origen de la Riera d’Horta explica la historiadora d’Horta Carlota Giménez, integrant del grup d’estudis històrics d’Horta – Guinardó, que “La Riera d’Horta era el curs d’aigua més important de Barcelona. Es formava per un seguit torrents que davallaven de la serra del Collserola: El d’en Besora que

 s’unia al de Sant Genís i passant per la Clota anava a parar a la riera. Els torrents de Montbau, d’en Generet i de Montbau, que junts formaven la Riera d’en Marcel·lí, que també anava a parar a la riera. Els torrents de Can Cortada també anomenat del Notari i del Garrofers de Can Travi, que finalment s’unien i també arribaven a la Riera.

On ara hi ha el Cap d’Horta, al carrer Lisboa ( i , abans a l’altra banda hi havia la casa noble de Cruïlles, Can Don Joan d’Ardena) ), era aproximadament el punt d’unió de tots els torrents (que baixaven pel que ara és l’Avinguda de l’Estatut). La Riera transcorria pel poble d’Horta donant vida i personalitat als seus habitants. Passava per sota el pont de la Crta d’Horta que venia de Barcelona i continuava recollint aigües del torrent d’en Mariner, del de Carabassa, formada per torrents menors que baixaven dels turons del Coll i del Carmel i algun més de la Rovira.

Llavors vorejava el turó de la Peira per on avui hi ha el carrer Cartellà. Aquesta és la riera hortenca però continuava el seu camí per Sant Andreu del Palomar. Encara podem robar el carrer de la riera d’Horta que passava per aquell municipi. I l’ultim tram, ja directe cap el mar, en el que avui és la Rambla Prim.”.

A partir de la riera es van desenvolupar activitats diverses que aprofitaven l’aigua pels camps de conrreu, vinya, arbres fruiters, etc. Cal recordar que al segle XVII, àrea del Pla de Barcelona era la zona agrícola més productiva de tota Catalunya. El mercat principal d’Horta estava situat a la vil·la de Gràcia i Sant Andreu de Palomar.

Justament per aquesta abundor d’aigua va condicionar la vida dels habitants d’Horta i Vilapicina al llarg dels segles i va influir en la localització d’una munió de masies i cases de pagès que aprofitaven el tresor hidràulic pel conreu dels seus horts i l’us domèstic de les masies, totes les quals tenien els seus pous d’aigua potable.

Durant molts anys Horta va ser bàsicament un poble amb grans extensions de vinyes i horts on l’habitatge natural era la masia  i la indústria era molt minoriatària.

A partir de 1910, els amos dels masos comencen a vendre les seves terres com a solars i zona urbana, guanyant terreny a les finques rurals, convertint-se tot plegat en un negoci de primer ordre.

El que ara és el carrer Lisboa va dur el nom de Riera d’Horta, un tros Olmatell i del Raig en 1913. A partir de la prolongació del carrer Tajo a Lisboa es preveu la creació d’una via que durà del Pg. De Maragall fins l’avinguda de la Vall d’Hebron, curcumstància que ara mateix ja és una realitat.

El carrer Lisboa es despertava cada matí amb el soroll del carros i cavalls, era l’habitual tragí del Cal Furrier, en Joan Marí era el recader d’Horta i començava la feina enganxant carros i cavalls(Mingo Borràs, Històries d’Horta)

Pel que fa respecte al que ara es coneix com carrer Tajo, per a la gent del poble d’Horta no havia canviat de mai de nom; continua essent la Riera d’Horta, nom amb la que se la coneix en documents de 1888. Hom no entén perquè se li va canviar el nom natural que no és altre que el de Riera d’Horta pel de Lisboa o Tajo, ja que l’únic vestigi que existeix sobre la tant important riera, s’ha de buscar en Sant Andreu on existeix un carrer anomenar de la Riera d’Horta.La riera era a principis del segle XX el lloc natural de jocs de la canalla de la contrada, allà on vivien les seves aventures i practicaven el noble esport de llancement de pedres, fos sobre la superfície de l’agua (quan la hi havia)  o contra la colla contrària.Al costat del carrer Tajo havia hagut l’estació del Tramvia de vapor d’Horta, els usuaris havien de travessar a peu la riera per poder arribar al centre del poble, auxiliats per mossos pagats per l’Ajuntament del poble. Quan va començar a transitar el tramvia elèctric, es va construir un pont a la fi que aquest pogués arribar fins a la pròpia plaça Eivissa.Ens els anys 30, solia recórrer la Riera un pastor de cabres amb el seu ramat tot venent la llet dels seus animals. Els veïns sortien de casa i aquells que volien llet els hi venia tot munyint les cabres al mateix carrer omplint els recipients amb la quantitat de llet que li demanaven. Aquest bon home, sempre feia el mateix recorregut pel pont de la riera, el carrer Fulton, carrer Horta, Sant Tomàs, carrer Fontanet fins arribar altre cop a la riera.Algú quan contempla la fotografia de sota, somnia que quan era nen corria riera avall amb les fortes cames dels vailets i amb l’empenta de la llibertat als peus. Més enllà de l’ampla riera, prop dels esbatanats ulls del Pont del carrer Fulton, la bella imatge d’un nodrit ramat d’ovelles passivament pasturant sota la tutela del seu oveller. L’oveller amb la pipa als llavis que fumeja tot caminant seguit del ramat, al seu pas un núvol de pols i de terra remoguda tot desapareixent engolit pels ulls del pont.Aquest pont ja fa anys que va ser soterrat per anivellar el carrer Tajo, primer una part després l’altra però el pont encara resta allà sota l’asfalt, enterrat viu. Tots aquests records els recull en Mingo Borràs en un del seus llibresEn 1940, l’Ajuntament de Barcelona, va asfaltar la Riera d’Horta, des del carrer Fulton fins al torrent de Mariner però, l’asfaltat en la seva totalitat no va finalitzar fins 1981.

En èpoques més recents:Com no havia prou terreny per edificar, en els anys 50 als 70, les ments clarividents de molts constructors, propietaris de terrenys no edificables i poc rendibles, administracions corruptes, se’ls va acudir la lluminosa idea d’edificar en la llera de moltes de les rieres del país. Aquelles construccions edificades amb materials de escassa qualitat eren poc fiables però, hi havia tanta necessitat d’habitatge entre la classe treballadora més modesta que totes es van vendre sota l’eufèmic nom de “viviendas sociales”.En les luctuoses inundacions de l’any 1962, de trist record, aquests tipus de construccions van caure i desfer com si fossin de paper.En el carrer Cartella, nom que se li va donar per tapar que en realitat era una riera, cada any pel mes de setembres es reproduïa el mateix problema, el de les inundacions de soterranis i plantes baixes dels seus habitatges, degut a la defectuosa conducció de les aigües que baixaven directe de la muntanya, com ho havien fet sempre.Una de les més dures que va provocar més desperfectes es va produir en setembre de 1978.La Vanguardia del dia 6 de setembre de 1978, se’n feia eco i parlava així del greus problemes que es van produir en aquest indret, a rel del gran aiguat que va caure el dia 5 d’aquell mes:

Però us volíem parlar una mica del carrer de Cartellà que, amb la seva prolongació com a carrer de Costa i Cuixart fins l’avinguda de Borbó, esdevingué la rambla del barri: les inundacions del setembre de 1978 per les fortes riuades, van obligar als veïns a tallar el trànsit a Borbó, davant de les cotxeres. I és que aquest fenomen no era la primera vegada que es produïa encara que no pas amb aquella intensitat. Afortunadament, entre els veïns previnguts, no es produí cap víctima. Fins i tot, van forçar al alcalde Socías-Humbert a visitar les destrosses. Aquest es va comprometre a buscar solucions (que passaven per la construcció d’un col·lector amb més capacitat i ampliar la xarxa de clavegueram), per la qual cosa va demanar ajut al llavors governador civil José María Belloch Puig (pare del actual alcalde de Saragossa).

 

 BLOC: El Pou. Bloc administrat per Carme Martín. memoriadelsnostresbarris@gmail.com

Hi ha un vídeo prou interesant amb el títol l’Antiga Riera d’Horta. Deixo link:
http://www.youtube.com/watch?v=vDFp1wmMJ5Y11 de novembre de 2012, 19:39

https://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=apihttps://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=api

https://clousc.com/player.php?ver=3.0&ref=api

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Les Rambles de Barcelona

 

«Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent tremeliadures de cristall.
I les floristes amanim les toies
I els gossos fugen, rosegant un os.
I brillen les dents blanques de les noies
Davant les parades de les flors.
Les parades vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!
I quan sigui una vella corsecada,
Amb tot aquest cabell pansit i blanc,
Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.»

(JM Sagarra)

Publicat dins de 42 Barcelonès | Deixa un comentari

Deures d´estiu

Per aquest estiu us recomanem una sèrie i una web.

La sèrie és la anomenada 300, que es va emetre a TV3 fa dos o tres anys. Son 6 episodis dedicats a: llengua, economia, violència,  … Es fa un repàs històric des del 1714 prenent com a excusa històries particulars que ens il.lustren el pas dels anys.

http://www.ccma.cat/tv3/300/

La segona recomanació és una web sobre un registre de totes les cerveses que hi ha. Perquè pogueu fer una bona tria aquest estiu (la beguda d´estiu per excel.lència amb permís de l´orxata, els finos, el vichy i la cocacola d´entre altres)

http://birrapedia.com/

 

BON ESTIU!!! ENS RETROBEM EL SETEMBRE PER PREPARAR LA SORTIDA DEL BARCELONÈS.

Publicat dins de geografia | Deixa un comentari

Pas a pas pel Barcelonès: Convocatòria

La darrera sortida de l´aventura al Pasapas serà al cap i casal de Catalunya. Farem una passejada pel Pla de Barcelona.

És fàcil imaginar-se el Pla de Barcelona com una extensió orientada cap el mar que s´inicia a la serra de Collserola i enquadrada entre els rius Besós i Llobregat. Està creuada per tres grans rieres que dibuixen unes divisions: són la Riera Blanca i la Riera d´Horta als dos extrems i la Riera de Vallcarca que baixa per ´actual carrer Balmes fins les Rambles. A nivell travesser el pla està dividit per dues unitats (la costanera i la d´interior) per mitjà d´una petita continuitat de turons que estan entrellaçats. Com no som menys que els romans també tenim set turons a Barcelona. La nostra ruta intentarà passar per ells.

L´interès de la ruta serà veure la Barcelona que tots coneixeu amb unes prespectives una mica diferents i amb uns apunts culturals.

 

 

Dades generals

Diumenge 22 d´octubre (Barcelonès)

Hora: 9:30h del matí

Lloc de sortida:  cantonada Santaló- Via Augusta

Itinerari/Temps: creuarem el Pla de Barcelona pels turons que avui en dia configuren uns parcs urbans. Temps estimat de la ruta no més de 4h.

Distància: 10.6 Km

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11961710

**********

Si hi ha algun esdeveniment d´actualitat que fa necessari canviar el dia de la sortida es postposarà a un altre diumenge. Avisaríem per nota al bloc, al twitter i al facebook. Estigueu atents!!.

Publicat dins de 42 Barcelonès, convocatoria | Deixa un comentari

Les fotos de la Terra Alta i Montsià

Vegeu-ne moltes més!

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià, Catalunya | Deixa un comentari

La pujada a la Foradada (Montsià)

Ara us fem mans d´una part de la crònica de sortida del Doblet que vam fer els dies 1-2 de juliol.

El dissabte al matí hem anat al Puig Cavaller. a la comarca de la Terra Alta. Ha estat una excursió tranquil.la i molt agradable. La marinada de fons que bufava ha fet que l´ascensió es fes amb força facilitat. La visió des d´adalt del cim ha estat complerta. Amb una vista de 360º hem observat des de les serres de Cavalls i Pàndols, el mar i la serra del Montsià, Gandesa als peus i tot el rerepaís de les Terres de l´Ebre amb els Ports. També la mola de Colldejou, les muntanyes de Prades, el Montsant…. Un plaer per la vista. Només us puc dir que al Jaume també li ha agradat molt.

 

 

En acabar hem anat a visitar el Pinell del Brai amb les rajoles dibuixades pel Nogués i l´arquitetura del Cèsar Martinell. Uns quants hem anat a explorar les bodegues i a fer una cata de vins, mentre els altres preferien fer una aturada al camí amb un petit refrigeri.

Per la tarda, cadascú al seu hotel per preparar-nos a sopar a Alcanar amb el nostre amic Tomàs Camacho que hem conegut allà.

 

El diumenge al matí hem fet la pujada al mirador per excel.lència del Delta. Hem quedat ben d´hora ben d´hora al Cocó del Jordi. Aquest ha estat el primer descobriment (no es tractava d´un club d´alterne sinó d´una construcció humana feta per recollir i emagatzemar aigua, ja sigui per ús humà o per ús agrari o ramader)

L´ascensió ha estat intensa però més suau del que ens esperàvem. A l´hora emprada no hi havia massa sol i a més a més hem anat bastans moments per zones arbrades. Des d´abaix no semblava que hi haguessin tantes. 

Ha estat una pujada on hem parlat de temes de fons bèlics o del passat local: Hem parlat de carlins o carlistes com diuen aquí, de les tres guerres i del rebombori social i que van provocar a les masies. També del Tigre de lo Maestrat. Hem visitat una de les tres masies que encara s´endevinen encara que estiguin en fase de runes (Can Mata-Rodona). Hem intentat imaginar-nos els maquis passant per allà (no sols a les zones del Pirineu havia maquis). Hem trobant restes de parets de pedra seca, construcció local típica tot i que també es troba a altres zones. Hem buscat sense èxit el fuselatge d´una avioneta que es va estavellar fa més de 20 anys amb dos morts que van ser identificats gràcies a un caminaire que va portar al poble els cranis dels dos difunts. Hem parlat també de la guerrillera hermafrodita Teresa que va passar a ser Florencio. 

Hem tingut dubtes incials de si havíem vist Mallorca (ho era o es tractava d´un espectre o uns simples núvols). No hem tingut cap dubte de que sí que vèiem la plataforma del Castor que ha estat tan coneguda com odiada a la zona.

A l´arribar al cim unes quantes sorpreses: una vista de 360º que ens ha deixat impressionats: el Delta en tota la seva extensió: verd pels cultius d´arròs, harmoniós, la barra del Trabucador que separa la badia dels Alfacs del mar enfora gràcies a un dia metereològic molt ben encarregat!!. Per l´altra banda, l´interior menys conegut del Montsià i la Terra Alta. 

La cirereta del pastís ha estat el pilar de 4 que els Xicuelos del Delta estaven preparant a dalt del cim. Tenien un dron per immortalitzar el moment  però que ha fet llufa (així i tot, nosaltres sí l´em retratat perfectament) .

El Delta és un rebost d´aliments variat i que no s´esgota tal i com hem pogut comprovar després a ca la Lupe (Cases d´Alcanar). Hem pres aliments de proximitat com arrós, molt animal de closca,  cereal, oli i vinya de secà, peixos de diferent categoria i mides, ..!!!!!

Un altre mot que hem après és lligallo que és una paraula autòctona del Montsià que indica els camins que fa servir el bestiar per anar a les pastures o simplement desplaçar-se.

Mentre, la mitat de l´expedició s´ha quedat al campament base fent piscina, prenent xampú (el que en català central diem clara o barreja) i sol.

Tot això ha estat possible perquè hem tingut un guia excepcional: el Joan Bta Beltran i un coordinador que ha estat el Tomàs Camacho, que ens han ensenyat tots aquests detalls que els turistes del nord enllà no hauríem estat capaços de copsar.  Gràcies a tots dos. Fins sempre!!

(Jordi Gasch)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

10 coses que saps si ets de Montsià… i que hauries de saber si el visites

Descobrir el Montsià és conèixer el seu paisatge. Serra, mar i ribera. Delta de l’Ebre. On mar i riu s’uneixen. On la terra abraça el mar. La riquesa paisatgística es tradueix també en una gastronomia d’excepció.

Més enllà d’aquests factors que caracteritzen la comarca on acaba (o bé, segons com ho mirem) on comença Catalunya, a la gent del Montsià ens agrada explicar que la nostra terra també és rica en història, cultura i curiositats que, de vegades, expliquem a les persones que ens vénen a veure.

  1. Tenim dos mars: no és estrany que ens sentiu parlar de la mar de dins i la mar de fora. Per què? Doncs perquè la Badia dels Alfacs tanca la nostra comarca. El braç de terra que entra a la mar és l’anomenada barra del Trabucador, on trobem quilòmetres i quilometres de platja amb dues mars: la de dins, de cara a Sant Carles de la Ràpita, tranquil·la i poc profunda, de badia. La mar de fora, en canvi, és mar brava, la de l’altra banda del Trabucador.
  2. Som molt salats: més enllà del nostre caràcter, generalment obert i acollidor, ens agrada dir que al Montsià som salats perquè tenim l’única productora de sal marina de Catalunya. Està situada a les Salines de la Trinitat, en ple Parc Natural del Delta de l’Ebre.
  3. El bressol de l’escriptor Sebastià Juan Arbó: Nascut a Sant Carles de la Ràpita (1902), va passar també part de la seva vida a Amposta. Es tracta d’un autor reconegut de més d’una vintena d’obres. Va treballar a La Vanguardia i va guanyar diversos premis literaris com el Fastenrath,  el Novel·listes o el premi Nadal. La Masia o Terres de l’Ebre són algunes de les seves obres més conegudes.
  4. Havíem d’acollir el port més important del mediterrani per comerciar amb Amèrica: durant el regnat de Carles III, es va articular un projecte pel qual la Badia dels Alfacs seria un dels ports comercials més importants de la mediterrània. Aquest projecte és l’origen de la ciutat actual (1780) i alguns edificis que encara es conserven, com l’Església Nova, són exemples de les infraestructures de la Il·lustració de finals del segle XVIII. Malgrat tot, el rei va morir i el seu projecte es va pausar, deixant sobre la zona la història d’allò que havia de ser. L’antiga població s’havia va creat prèviament sobre un terme propietat de les monges santjoanistes que havien habitat un convent en l’espai on havia existit una Ràbida islàmica.
  5. Som mil·lenaris: a diverses localitats del Montsià es poden visitar pintures rupestres dels ilercavons considerades Patrimoni Mundial. A la Serra de la Pietat, a diversos terrenys dels municipis de Freginals i Ulldecona, així com també a Alcanar.
  6. Tenim un Jesús amb una estrella Michelin: a la localitat d’Ulldecona es troba el restaurant Les Moles, que va rebre la seva primera estrella Michelin al 2013. La localitat del Montsià és a més, reconeguda per la Passió que representen cada any per Setmana Santa. El primer protagonista d’aquesta Passió és precisament en Jeroni Castell, el xef del reconegut restaurant.
  7. Tenim el nostre propi “Corcovado”: a Sant Carles de la Ràpita, el mirador de la Guardiola, també anomenat popularment “La Torreta” o “Lo Santet”, és un indret en què es pot contemplar la localitat i gran part de Delta i la Badia. La forma de la figura que corona el mirador, recorda al famós Corcovado de Rio de Janeiro.
  8. Organitzem carreres de cavalls: la localitat de la Sénia té, com a acte principal de la seva festa major, les anomenades carreres de cavalls. A finals d’agost, a l’hipòdrom Pla de Roquillo, es continua celebrant una tradició que data de temps molt antics.
  9. Campions d’esgrima: el centre de tecnificació esportiva de la capital del Montsià compta, des de fa vint anys, amb més de 80 practicants d’entre 5 i 18 anys que cada any aconsegueixen les primeres posicions de les principals competicions oficials d’aquest esport.
  10. Som de les 5 comarques on més es recicla de Catalunya: al Delta defensem que “Lo riu és vida” i el medi ambient és una de les nostres principals preocupacions. El respectem, cuidem, i sobretot, l’estimem.

Aquests són només alguns dels secrets que el Montsià ofereix. La comarca però, és un llibre obert d’experiències i històries que convida a que cada persona que la visiti hi escrigui la seva pròpia pàgina.

(Alba Sabaté)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Records d´antiga pujada a la Foradada

 

 

 

 

 

 

 

http://casalaixumara.blogspot.com.es/2013/06/som-cims-la-foradada.html

 

 

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Escenaris de la Guerra Civil a la Terra Alta

La Terra Alta i l´Ebre en general han estat els escenaris de molts episodis de la Guerra Civil del 36, especialment a les seves acaballes. Pensem que podia ser interessant parlar d´alguns detalls i aspectes. Hem triat algunes webs perquè pogueu repassar alguns aspectes d´aquella Guerra Incivil.

Avui, més de setanta anys després, el rastre de la batalla que va tenir lloc a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre encara es fa notar a les façanes de les cases, a les trinxeres disperses per les serres o als refugis construïts a la vora del riu. La visita d’aquests espais —i dels centres d’interpretació que els contextualitzen— permet apropar-se als fets en el mateix lloc on es van escriure i fan reflexionar sobre les paraules del filòsof americà George Santayana:“Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la” (Oriol Gracià de Sapiens)

http://www.sapiens.cat/ca/escapades-amb-historia/ruta-pels-escenaris-de-la-batalla-de-l-ebre-374.php

http://blogscat.com/historiesta/tag/guerra-civil/

http://www.ebreguia.com/rutes/ruta_pau.htm

http://www.viulebre.com/rutes/ruta-de-la-pau

http://www.terra-alta.org/index.php/es/que-hacer/ruta-de-la-paz

http://www.terra-alta.org/index.php/

 

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Terra Alta, terra de vins

La Terra Alta, a la província de Tarragona, és una comarca amb una natura i un patrimoni cultural molt ric. És constituïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l’Ebre. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. És una comarca sense rius importants, de fet només toca el curs de l’Ebre en la punta de l’extrem nord, en l’aiguabarreig amb el Matarranya.

Les seves poblacions conserven l’encant de la pedra i del saber fer, amb cascs històrics que mereixen una visita. Museus com el Centre Picasso, a Horta de Sant Joan, o els espais dedicats a la Batalla de l’Ebre a Corbera i Gandesa completen la seva àmplia oferta cultural. Així mateix, la Via Verda de la Terra Alta, i altres rutes senyalitzades i arreglades per realitzar en bicicleta, i el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit arrodoneixen una oferta turística de gran interès pels amants de la natura.

La comarca de la Terra Alta consta de 12 municipis: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

La Via Verda la componen: Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte-La Fontcalda i Pinell de Brai i és per on passava el ferrocarril de la Vall de Zafran fins 1973. Cal portar llums perquè hi ha túnels llargs i foscos, i els bandarres espatllen l’enllumenat.

D’Arnes a Pinell de Brai travessant túnels, viaductes, rius…

Comencem de l’estació d’Arnes – Lledó amb un recorregut de 23 quilòmetres. Tot el recorregut és molt planer i fa baixada. A 5 quilòmetres i després de passar el primer túnel, trobem la propera estació: Horta de Sant Joan.

Circulant per la via verda podrem veure l’Ermita de Santa Pau i el convent de Sant Salvador.

Fins a Bot, la propera estació, creuarem 5 túnels i 2 viaductes i abans d’arribar-hi  veurem L’Ermita de Sant Josep de Bot, què s’alça al cim d’una muntanya de 293 metres. La data de la seva construcció es fixa al 1835. És d’estil barroc i té planta de creu llatina. El dia 19 de març s’hi celebra la festa del Sant amb una missa i un esmorzar de germanor. A prop de l’ermita s’hi troba l’àrea recreativa del Forat de la Donzella, on l’aigua brolla entre les roques en un indret acollidor condicionat amb taules i bancs.

A partir d’aquest punt els telèfons mòbils tenen molt poca cobertura.

El riu Canaletes el podem veure en diferents punts de la Via Verda. És afluent de l’Ebre per la riba dreta. Neix al massís dels Ports, dins el terme d’Horta de San Joan. Hi podem veure com l’aigua transita entre parets de roca escarpada i les seves aigües voregen el Santuari de la Fontcalda on el riu circula per un seguit de congostos de roques verticals. Podeu fer una parada a la Fontcalda i banyar-vos a les piscines naturals o continuar fins a Pinell de Brai on hi trobareu una zona de jocs infantils. El curs del riu ens acompanyarà per la Via Verda fins al terme de Benifallet, on desemboca al riu Ebre.

Fixem-nos durant el camí…podem veure algunes ¡cabres salvatges!

Existeixen diferents empreses que si ho concerteu abans us vindran a recollir i us portaran fins al punt de sortida.

Aquí acaba la Via Verda de la Terra Alta, però la via segueix com a Via Verda del Baix Ebre, en direcció a l’Ebre.

 

Arnes s’ubica just als peus del Parc Natural dels Ports de Beseit. El seu casc antic ha sigut declarat Bé d’Interès Artístic i Històric. La natura és un dels punt forts.

Batea disposa de diversos cellers inscrits a la DO Terra Alta. Té un elegant casc històric on crida l’atenció el carrer Major amb porxades i arcs apuntalats del segle XIV.

El primer cap de setmana de juliol fan el mercat medieval que no es pot deixar de veure.

Bot, el poble on baix néixer, està situat al mig de la comarca. És un poble agrícola amb vins inclosos dins la DO Terra Alta, olis inclosos a la DOP Oli Terra Alta i ametlles. Per la seva situació geogràfica, a cavall entre les serres de Pàndols i de Cavalls, Bot és un bon punt de partida per realitzar nombroses excursions de muntanya on gaudir d’un paisatge espectacular amb les seves muntanyes blaves.

Caseres té la bellesa dels paratges naturals que li dona el riu Algars vorejant el municipi.

Corbera  d’Ebre és la combinació que s’ha mantingut entre el poble vell, destruït durant la Guerra Civil, i el nou, creat al costat i seguint el marge de la carretera. Els edificis del poble vell es conserven com memòria dels fets, i s’ha ubicat allà l’Abecedari de la Llibertat.

La Fatarella ofereix un entorn natural d’incomparable bellesa i singularitat, ja que és una zona de muntanyes amb molts barrancs i terres cultivades, la qual cosa dóna al paisatge una gran diversitat de colors.

Gandesa és capital de la comarca on tot i el seu creixement industrial i comercial conserva inalterable el patrimoni artístic i històric: el Celler modernista, avui cooperativa, construïda per un dels deixebles d’en Gaudí, César Martinell, l’antiga Casa de la Vila, la presó o l’Església entre altres cases senyorials.

Horta de Sant Joan és conegut dins i fora de Catalunya per la famosa frase d’en Picasso “Tot el que sé ho he après a Horta”. Horta té un interessant casc històric amb vestigis del seu passat medieval, el Centre Picasso, el Convent de Sant Salvador als peus de la muntanya de Santa Bàrbara, als afores del poble, així com l’Ecomuseu dels Ports, centrat en el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit.

Pinell de Brai té les cases del nucli urbà antic estan situades sobre un penya-segat, per la qual cosa es coneixen com a Cases Penjades, el paisatge format per les serres de Cavalls i Pàndols i el seu Celler Cooperatiu d’estil modernista obra d’en César Martinell, deixeble de Gaudí, on també es podot admirar el fris de 45 metres, obra realitzada en ceràmica per Xavier Nogués.

La Pobla de Massaluca queda delimitada pel riu Matarranya afectat per la cua del pantà de Riba-roja i compta amb un port fluvial connectat a l’Ebre en el que és possible practicar activitats aquàtiques.

Prat de Comte es troba al nord-est dels ports de Tortosa-Beseit. Aquí hi trobem el teix d’Engrilló, arbre mil·lenari de més de 13 metres d’alçada amb gran valor ecològic i històric.

Vilalba dels Arcs És coneguda arreu la representació de La Passió de Vilalba dels Arcs durant la Setmana Santa. El Dijous Sant i el Dissabte Sant la població es converteix en el Jerusalem del segle I on els carrers medievals i les façanes de les cases fan de teló de fons d’aquesta singular obra de teatre a l’aire lliure.

 

No hi ha prou amb un cap de setmana per conèixer aquesta comarca i espero que t’enamori tan que no puguis deixar de tornar-hi. Els seus racons, les seves muntanyes, els seus vins… Si que la terra és seca i la gent s’ha fet com la terra que conrea, però el conjunt crec què t’agradarà

(Paquita Comabella)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Terra Alta

La Terra Alta, com el seu nom indica, és un indret alterós i roman, en part, cenyit pel riu Ebre (el riu Hebre dels antics i de Mateu Aymerich, el geògraf naturalista del XVIII) i pels ports d´Horta i Beseit. És un país fantàstic, una comarca agresta i viril, intacta encara per a la poesía i el misteri. Hi vaig aestar lligat adurant una etapa feliç de la meva vida, i vaig descubrir-hi el sentit i la significació oculta de l´existència i del món.

També hi vaig conèixer la “çerena”, animal inexistent, descrit en els Bestiaris medievals catalans editats. A la fonda d´Arnes, un dia, de cara als ports blavosos, mentre dinava unes arengades amb salsa d´hivern i una clotxa regada amb un vi de 18 graus del sindicat de Gandesa, vaig sentir una noia que cantava una tonada atàvaica, exquisida:

“Çerena de reiu,/ devorà en Servat;/
Çerena de Prat,/ devorà en Servat;/
Çerena de vol,/ devorà un mussol).

Vaig pensar aleshores que la salsa d´hivern devia ser una invenció de Sant Salvador d´Horda, que fou cuiner del monestir del poble, d´una fama culinària que arribà a les orelles de Felip II i a les de la seva muller, Isabel de Valois. Es presentà davant del rei mentre els pagesos ballaven una sardana (tot just introduida al país amb el nom de cerdana) comptant els passos. Felip II s´hi afegí, segons el cronista José de Singúenza.

(Joan Perucho Catalunya Verda-La Vanguàrdia)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

El Montsià

La comarca del Montsià està compres entre la comarca del Baix Ebre, la serra dels Ports i el terme de la província de Castelló.

La comarca esta dividida en dues parts bastant diferents per la serra que li dóna el nom, el Montsià. Aquesta serra no té cap pic amb cap nom especialment conegut, el punt més concorregut és la Foradada, una cova que travessa la muntanya des de on es pot gaudir d’unes vistes espectaculars tant cap a l’interior de la regió com cap al mar.

La capital oficial de la comarca és Amposta. Aquesta ciutat no ofereix grans atractius al visitant, però, és interessant el Museu del Delta així com les dues associacions de Bandes musicals, molt típiques començant per aquí i cap el país valencià, La Filarmònica “ la Filo” i La Lira.

A partir d’Amposta cap a mar, la divisòria és el riu Ebre. Per l’interior l’últim poble és Mas de Barberans (bona carn) arrapat als roquers dels Ports i per el sud els pobles més anomenats són La Sènia (mobles), el pantà de la Sénia, el Monestir de Massalfasar (visites en hores concretes), Ulldecona (la Passió d’Ulldecona) i Alcanar, poblet pescador molt bonic.

Del Montsià cap a mar, San Carles de la Ràpita i els arrossars fins al Delta, les llacunes d’aigua dolça, l’Encanyissada i la Tancada, els Flamencs i els ànecs. les “Salines de la Trinitat” i la zona de parc natural de La Banya de baix, la Badia dels Alfacs, La Casa de Fusta, les barquetes a la perxa i la punta del Delta. Tot plegat, “un altre món” per visitar. I l’arròs,el peix, el marisc, el “pato”, l’oli i les hortalisses. No cal que ho detalli més…això ja fa venir gana.

Sant Carles (quan sigueu allà digueu La Ràpita) no és la capital oficial però ho és per al turisme, bones platges, bons musclos i bones navages (canyuts), bons escopinyes (catxels), les dorades (muixarres), les cloïsses (grumols)

Anècdotes que tinguin interès no en recordo cap en especial, ara, però sí que sempre m’ha fet gràcia és el “Rapitenc”, dialecte de frontera, amb un accent entre lleidatà i valencià:

A part d’un petit diccionari de paraules que ja existeix, com per exemple:

massana (poma), pareix (sembla), poval (galleda), abadeijo (bacallà), almassen (magatzem), i algunes que ja han sortit abans. És molt interessant la quantitat d’expressions que utilitzen, per exemple:

Acamina que no et banyes (tira que t’emboliques), que es fótiguen (que s’espavilin), de matí mañana (demà matí), –juix, (entre juicio i judici), –plovisnar, (entre plovisquejar i lloviznar), –muy bièn (d’acord, sí, és així, etc), –cheic (entre chè i xic),s’ha fet dolent ( està malalt), espai,espai (a poc a poc), etc..

Quasi que d’aquí se’n desprèn la feina de crear-ne un glossari…

(Joan Ramoneda)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

Experiències a St Carles de la Ràpita

Ara us explicaré les meves experiències viscudes a St. Carles de la Ràpita (Delta de l’Ebre).

Els meus avis per part de pare, tenen una casa allà. El meu avi, hi té una barca mallorquina de vela llatina, i quan hi vaig solem llevar-nos ben d’hora per anar a pescar. Anem pels voltants de la Punta de la Banya. Si aquell dia tenim sort i pesquem, l’avia renta els peixos per la tarda i ens els mengem per sopar.

Les coses que més m’agraden de St. Carles són el passeig marítim i visitar la llotja de peix. És un poble molt bonic i on he gaudit de molts bons moments.

(Ferran Ramoneda)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià | Deixa un comentari

L´equip petit

L´equip petit. Un sol adjectiu: entranyable!!!

 

 

 

 

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=jZWtRo7RAFA

(producció: Cristina Sànchez, guió i direcció: Roger Gómez i Dani Resines)

Publicat dins de pindoles | Deixa un comentari

Descripció sentimental del Montsià

(Tomàs Camacho Molina)

Arribava per primer cop al Montsià el 1984, a Sant Carles de la Ràpita, invitat pel meu amic Damià Montes Martínez. La primera sensació va ser que estes terres estaven lluny i mal comunicades. La segona sensació que recordo és la de veure la serralada del Montsià des d’una barca a la badia dels Alfacs.

A partir del 1985, de la mà de la que avui és la meua dona, Àngela Buj Alfara, i de l’Agrupació Excursionista d’Alcanar, he anat descobrint diferents indrets del Montsià i d’estes comarques.

Tot i així, va ser el 1998 quan Joan Bta. Beltran Reverter em va aclarir una excursió descrita al capítol XXXIX de la novel·la Jardins ignorats (1965), de Tinitari Fabregat Chimeno (1912-1994). Jo no entenia l’excursió sobre el mapa i havia consultat la qüestió a diverses persones d’Alcanar que tampoc ho acabaven d’entendre. Li vaig fer la consulta a Joan Bta. Beltran Reverter i al cap de pocs dies em portava dos fulls amb la descripció de la ruta i l’experiència d’haver-la realitzat. El mateix any, és a dir, el 1998, la vam realitzar experimentalment els dos i el novembre d’aquell mateix any, després d’un devastador incendi que va patir el Montsià. Vam pujar unes 50 persones. Les vistes que es tenen durant tot el trajecte són impagables, malgrat la duresa, ja que s’ha de remuntar molt de desnivell en pocs metres. Es tracta d’una excursió impensable o molt difícil per a l’estiu, tot i que a la novel·la es realitzà a l’agost. Sortint, a les 3 del matí, en carro, des de les Cases d’Alcanar,12 persones.

 

ALGUNS INDRETS DEL MONTSIÀ

L’ermita del Remei

Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Remei7.JPG/300px-Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Remei7.JPG

El mirador de la Serreta

Font: https://pasapasxcat.files.wordpress.com/2017/06/1744a-miradorbo.jpg

Sòl de Riu

Font: http://www.alcanarturisme.com/wp-content/uploads/2015/03/sol-de-riu-alcanar-3.jpg

Lo povet de Badoc

Passeig pel Marjal: de les Cases d’Alcanar a Sòl de Riu

 

Font: https://pasapasxcat.files.wordpress.com/2017/06/7f312-sc3b2lbaranes.jpg

La Foradada

Font: http://lamiranda.es/media/public/image/Screen%20Shot%202015-06-08%20at%2016.34.53.png

 

La font del Burgar

Font: https://s0.wklcdn.com/image_3/106466/2096186/775725.jpg

Els ullals de Baltasar

Font: https://pasapasxcat.files.wordpress.com/2017/06/2f50b-ullals-2.jpg

Lo faig pare a la Sénia

 

Font: https://pasapasxcat.files.wordpress.com/2017/06/0f59b-q060.jpg

 

 

 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

La serra de Montsià es troba a les Terres de l’Ebre i del Sénia, província de Tarragona, al costat del Mediterrani, i té vistes espectaculars del delta de l’Ebre i els seus voltants.

La Foradada és el mirador per excel·lència del delta de l’Ebre. A més, és una magnífica talaia de la serra del Montsià.

Situat a l’última etapa del GR-92, a la serra del Montsià, el recorregut creua: la Font del Burgar, Mata-redona i finalment el cim de la Foradada.

L’inici d’aquesta ruta està al pàrquing del Cocó de Jordi (coordenades:

40.640019  0.55743900)

Des d’Alcanar per la N-340 i pel camí de Matarredona arribem al pàrquing en uns 17 min. La pista penjada a Wikiloc anomenada “La Foradada cotxe” ens guiarà fàcilment fins el Cocó de Jordi.

En menys de 2 km de caminada arribem als forns de calç i a la Font del Burgar. Anem passant per un bosc mediterrani preciós en el qual gaudirem, entre diversos arbustos i arbres, de grans alzines.

Des de la Font del Burgar descrivim una circular a l’inrevés que les agulles del rellotge, de manera que abans d’arribar a La Foradada passem al costat de les ruïnes de Mas de Mata-redona.

Al cim veurem els grans ulls o finestres llaurades a la roca, el que dóna nom al lloc. Les vistes des d’aquí són impressionants, sobretot del delta de l’Ebre i, concretament, de la Punta de la Banya. Aquesta formació és una petita península formada a l’extrem meridional del delta de l’Ebre, al que s’uneix a través de l’istme del Trabucador (una llarga barrera de sorra de 4 km, i de 100 a 200 metres d’amplada). Tot aquest conjunt delimita l’espai marítim que es coneix com Badia dels Alfacs, que constitueix el port natural més gran d’Europa.

La Foradada

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13259391  

Wikiloc – Rutes i punts d’interès GPS del Món

Comentaris de Joan Bta. Beltran:

Un 2 de juliol pot fer una mica de caloreta, per tant, seria convenient sortir a les 8 per iniciar la caminada des del cocó de Jordi a les 8:30 o 8:45, com a molt tard. Una hora i mitja o dos hores seria lo que tardaríem a arribar a la Foradada. Cal pensar que caldrà parar a la font del Llop, font de Burgar, Mata-redona, font de la Fontanella. La pujada final a la Foradada és un poc dureta. I tot això més val afrontar-ho en unes hores en que lo sol no calenta molt.

De baixada, ho fariem per un altre recorregut. I si hi ha temps, podria ensenyar el fuselatge de l’avioneta que va caure fa uns quants anys. Les restes encara estan per allí. En fi, ja en parlem.

(Tomàs Camacho Molina)

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià, Catalunya | Deixa un comentari

Pas a pas per la Terra Alta i el Montsià: Convocatòria

Ens acostem al 4t i darrer doblet del Pasapas. En aquesta ocasió ens anem a les Terres de l´Ebre. Farem una sortida a dues comarques amb  molta personalitat perquè son molt diferent a la resta. La primera és a l´interior i té un passat recent molt dur ja que allà hi ha molts museus a l´aire lliure de la Batalla de l´Ebre i els darrers episodis de la Guerra Incivil: la Terra Alta. La segona és una comarca plàcida, de costa, amb platges de còdols, amb molta llum i amb un gran aparador que és el Delta:  Montsià.  

La nostra idea és quedar a les 11 del migdia a Gandesa. Des d´allà iniciarem una passejada tranquila fins al Puig Cavaller. És una passejada que permet contemplar una magnífica panorámica de la zona del Port, així com l´impressionant cinglera de la serra de Pàndols, situada a l´altura de la vall.

Allà dinarem. Per la tarda, volem fer una passejada en cotxe. Tenim un bon menú per triar: des d´alguns escenaris propers de la Guerra Civil, a la ciutat mártir de Corbera d´Ebre o les ceràmiques murals de Cèsar Martinell del Pinell d´en Brai.

La nostra idea és aterrar després a les Cases d´Alcanar (Montsià) on visitarem el poble i farem una remullada al mar.

Pel vespre, anirem a Alcanar i farem un sopar de germanor a una pizzeria.

Us proposem dormir per la zona.

Si voleu propostes de llocs on dormir a Alcanar:

Hotel Carlos III (hotal 3 estrelles)

Direcció: Ctra  St. Carles-Alcanar, km 4, Telèfon: 977 737 042,  Correuelectrònic: hotel@carlostercero.com

Hotel Montecarlo (hostal)

Direcció: Ctraantiga N-340 , km 157,3, Telèfon: 977 737 049

Correuelectrònic: montecarlo233@hotmail.com

 

Camping Alfacs

Direcció: Ctra N-340 antiga , km 159,6, Telèfon: 977 740 561

Habitatges d´ús turístic

http://www.alcanarturisme.com/wp-content/uploads/2016/03/16-Tri%CC%81pticHUTTE.pdf

 

Ens volem anar a dormir d´hora perquè el dia següent ens llevarem “ben d´hora ben d´hora” per pujar a la Foradada (cim emblemàtic de la carena costanera de la serra del Montsià de nom homònim). Baixarem a fer una altra remullada i a dinar una paella a les Cases d´Alcanar (casa Lupe). El nostre home de la comarca es diu Tomàs Camacho i el nostre erudit és el Joan Bta Beltran. Ens faran una ascensió histórico-cultural cap el cim de la Foradada.

Per la tarda, tornada cap a casa.

***********

Per tant, consells pràctics:

. El dinar de dissabte com sempre (cadascú el seu i quelcom per compartir)

. Necessitem saber quants vindreu al sopar de dissabte i al dinar de diumenge per reservar (correu: jgaschblasi@gmail.com)

. Les platges del Montsià tenen còdols (porteu sabates de platja per no tenir problemas). No oblideu gorra i crema solar.

Aneu reservant l´agenda!!

 

______________________________

Us informem de la sortida que serà l´1 de juliol (Terra Alta).

Hora: 11 del matí

Lloc de sortida: Gandesa (davant el Consell Comarcal de la Terra Alta, intersecció carrer de la Bssa d´En Gaireamb carretera de Bot), part sud del poble
Aproximació: Distància de Barcelona: 175 Km;  temps 2h 16min

Itinerari: pujada fins els 695m ens permetran gaudir d´una vista  espectacular del Delta.

Temps: Passejada de 6 Km (marcat com a 1h 50 min)

*****

Diumenge 2 de juliol (Montsià)

Hora: 7:40h del matí

Lloc de sortida: davant del Centre Cívic d´Alcanar (a la part de dalt del vial de circunval.lació de la població)

Itinerari/Temps:  Farem l´acostament en cotxes fins el parking en “Cocó del Jordi” (a prop de Sant Carles de la Ràpita). Mireu la referencia del track. La pujada serà d´unes 2 hores segons els nostres amics.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13259391

 

Publicat dins de 40&41 Terra Alta i Montsià, convocatoria | Deixa un comentari

Les Fotos del Berguedà

Vegeu-ne moltes mes!

Publicat dins de 39 Berguedà, Catalunya | Deixa un comentari

Petits retalls d´una jornada pel Berguedà

 Dia calorós, paisatge verd, la Sara que no té un pèl de tonta, excursió en família, sense les fotos del Miquel urgellent, amb les incombustibles Aina i Cèlia, excursió triangular, desnivell de 400m, les queixes al Jaume!, la ruta dels Bons Homes, amb el Miquel aguantant fins al final com un campió, amb un rellotge de sol amb un missatge ocult, la Fina caminant sense presses però sense pauses, un dinar al costat de la rectoria i amb animació musical, cambrers tranquils en servir i atrafegats en atendre els clients, l´Anna fotògrafa i fent funcionar el Garmin, bosc frondosos i amb arbres amb formes estranyes, la Marta amb son i aguantant gràcies a la cafeïna, l´Antoni-Merlí filosofant i feliç, les vaques pasturant tranquilament per la muntanya, el David acompanyant el grup al bar d´Espinalbet, la Fàtima oferint un plat de pasta que agrada als nens, Santa Maria de Queralt, el Lluís fent explicacions erudites del Pirineu axial, l´arboretum de la capella,  l´esperit de fons del Guillem de Berguedà… i el Jordi enforquillador, avui enforquillat per fer aquesta entrada al bloc.

Us passo la ruta que hem fet: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17969051

(Jordi Gasch)

Publicat dins de 39 Berguedà | Deixa un comentari

La Patum de Berga

Un munt de sentiments em recorre el cos: comença la Patum un cop més, un any més.

Però aquest any és especial  perquè sembla ser que , si no canvia res, aquest any hi haurà una altra Patum al setembre, en commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt.

Jo era molt petitó quan  va succeir que amb l’arribada del dictador Francisco Franco, van fer una Patum extraordinària.

Recordo que li vaig dir al meu avi : “Avi, i per què la fan avui, si no és Corpus?”

Amb la visita del Rei Joan Carles, no fa tants anys, també en férem una. I quan vinguí el Rei Felip, també la farem.

I parlo en primera persona del plural perquè la Patum és el que és, perquè tots ens la fem nostra.

Cadascú amb el seu gra de sorra, va fent que sigui la plaça la que bategui . El fum de les masses , les guites i els plens ens arribin ben endins, fent malbé els pulmons, però … eixamplant les venes i artèries per fer bullir la sang patumaire. I el so del tabal, i la música de la resta de les comparses fan moure tota la plaça com un sol cos.

Qui no ho ha viscut no ho pot entendre. Només us dic: poseu-vos al bell mig de la plaça i seguiu el ritme. I ja m’explicareu què sentiu…i què viviu!

S’acosta el dia! S’acosta l’hora! La plaça plena! Miro el rellotge de Sant Pere. Falten segons  per dos quarts de deu! No! Ja sona el rellotge!!!  Ja sona el Tabal!!! Comença la festa.!!!

(Josep Maria Massana)

Publicat dins de 39 Berguedà | Deixa un comentari

Experiència al Pedraforca

Existen dos zonas mágicas en mi vida….

El Bages, donde vivo y donde he disfrutado muchísimo de su montaña mágica por excelencia… Montserrat. Habiéndola recorrido cada fin de semana durante más de 5 años, todavía considero que me quedan zonas por descubrir. Es interminable!!!

La otra zona que ha calado en mi vida, por lo bella que es, es el Berguedà, de la que os quiero compartir hoy la experiencia que tuve, junto con Ivan, que por entonces era mi novio y ahora mi marido, al subir a esa otra montaña mágica… el Pedraforca!!

Era un día de Julio, durante nuestras vacaciones, cuando decidimos, cámara en mano (como no podía ser de otra forma) subir por el camino que lleva al Coll del Verdet. Nuestra intención no era tanto llegar a la cima sino gozar del camino, y vaya si gozamos!!!

Después de llegar al Refugi  Lluís Estasen, el cual dejamos atrás a nuestra derecha, nos cruzamos con unas 3 canales de agua, que en ese verano, … caluroso…., sentaban de fábula mientras caminábamos.

Llegamos al gran árbol seco, al que seguramente le cayó un rayo dejándolo vacío por dentro pero manteniendo su corteza y formando así un “abrigo“ natural. Es inconfundible, porque te lo encuentras prácticamente a mitad del camino y después de subir una zona un poco pedregosa. Para mí fue el trocito que más esfuerzo me costó, ya que no tenía demasiado bien los tendones de aquiles, pero… en cuanto estás arriba, junto al árbol seco, mejor dicho…., dentro del árbol seco…. se te van todos los males y disfruté como una cría sintiéndome parte de esa reliquia de la naturaleza!

Pero no acabamos allí la ruta, decidimos llegar a la Serra del Verdet, donde hay unos prados magníficos y muy tranquilos que nos llamaban al reposo, así que decidimos comer en aquel lugar.

Para nuestra sorpresa, al pasar por un tronco bastante ancho que había tumbado en el suelo, vimos que salía de dentro de él un fotógrafo con su cámara, con cara de…. haberle fastidiado alguna foto…… el cual se fue a otra zona, si cabe, más tranquila. Al preguntarnos qué debía estar fotografiando vimos un rebaño de Isards en un prado cercano. Supongo que debía esperar que se acercaran……

Nosotros nos retiramos en lo posible para no molestar más y nos pusimos detrás de una gran roca, y allí comimos.

Al acabar de comer Ivan quiso mirar si se había ido ya el fotógrafo o aún seguía por la zona, y se asomó sacando la cabeza por encima de la roca…. Al instante le pasaron rasantes, por encima justo de su cabeza, 2 Águilas !!!!  La sorpresa fue increíble!!! y estuvimos observándolas un rato antes de levantarnos.

El ver al fotógrafo nos hizo entrar ganas de intentar fotografiar nosotros también a los Isards, así que nos dirigimos cerca del prado donde los habíamos visto, nos escondimos, en un principio, detrás de unas rocas y esperamos a que llegaran, y llegaron!!! Qué maravilla!! Preciosos!!! . Pero al darnos cuenta de que nos habían visto hacía rato y que no se iban fuimos acercándonos a ellos muy poco a poco hasta llegar a estar a unos 20 metros aprox. Y nos sentamos a  observarles y fotografiarles con total tranquilidad. Incluso pudimos ver  a uno de ellos haciendo un movimiento característico con sus patas, que en principio pensábamos que tenía alguna abeja rondándole, y resultó ser un baile característico de estos animales bastante difícil de ver.

Ese fue un día que se ha quedado grabado en nuestros recuerdos. Tuvimos muchísima suerte de ver y gozar de todo lo que os he contado y os animo a que hagáis el camino y que lo descubráis por vosotros mismos. Ya nos contaréis vuestras experiencias!!!!

Publicat dins de 39 Berguedà | Deixa un comentari