Pasapas pel Tarragonès: Convocatòria

PROPERES SORTIDES:
. 2 abril: VALLÈS OCCIDENTAL
. 28 maig: BERGUEDÀ
Us informem de la sortida que serà el 19 de març (Tarragonès).

Hora: 9:45 del matí.

Lloc de sortida: RENAU (casa de la Vila)

101 km. desde Barcelona.captura-de-pantalla-2017-03-01-a-las-22-30-05

Aproximació: AP2 sortida 11 (Vila-Rodona, Valls), a la rotonda agafar C51 en direcció EL VENDRELL, a la següent rotonda agafar TP2031 direcció TARRAGONA, desviant-nos per l´esquerra per la TV2032 direcció RENAU. Agafar a la dreta TV2033 fins a dalt del poble, on trobem l´ajuntament.

Itinerari: Renau-Ermita de Lloret-Peralta- l´Argilaga-Torrent de Renau-Mas de Taret-Renau.

Temps: 3,30h (10 km aprox)

173-gener-2017-pineda-la-jonquera-renau-pas-a-pas-baix-penedes-105
Publicat dins de 37 Tarragonès, convocatoria | Deixa un comentari

Una cultura en perill. Darnius

El Lluís ens fa un particular recull dels records no viscuts de la seva família a Can Massot.

unadjustednonraw_thumb_f8d unadjustednonraw_thumb_f68 unadjustednonraw_thumb_f77

Amb el Jordi, el Lluís, el David, i pas a pas, he visitat Darnius, poble de vells no-records. Feia un dia clar i la temperatura era allò que es diu agradable. Jo ja havia estat a Darnius abans, unes hores, no arriba a una setmana, perquè és un lloc de llarga memòria familiar. És el poble d’origen dels Massot i la meva besàvia, que va néixer al darrer terç del segle XIX, era de Can Massot, de Darnius. Can Massot fou venut i els propietaris actuals ho han convertit en residència de turisme rural. La casa ha estat testimoni dels canvis en la societat derivats de la Revolució Industrial. Aquests canvis van afavorir la industrialització, d’una banda, i el retrocés de l’agricultura, de l’altra.

Les parets de Can Massot han viscut els embats de la guerra. França, que havia fet la Revolució el 1789, va envair territori del corregiment de Girona durant l’anomenada Guerra dels Pirineus (1793-1795). L’èxèrcit francès va calar foc a la casa durant aquesta guerra. Uns anys després, en l’anomenada Guerra del Francès (1808-1814), Can Massot va patir els efectes de la lluita contra l’ocupació napoleònica.

El geògraf Martí Boada explicava en una entrevista recent que cal mantenir el paisatge rural. Ho feia amb aquestes paraules: “hem enviat la història d’homes i dones a la necrosfera del sistema, que s’ho ha menjat tot, i hem perdut un coneixement empíric que no hem incorporat, i que la posmodernitat s’ha deixat perdre”.

badia2

Al pas que anem hi ha moltes masies que no podrem arribar a conèixer i algunes només les podrem imaginar a través de les restes que no s’hagin destruït. Can Massot és un testimoni d’aquesta cultura en perill d’ensorrar-se. Els Massot eren un llinatge de la burgesia benestant del segle XVII. No he pogut fer una recerca genealògica ascendent en condicions però tot apunta que els Massot van adquirir un cert estatus. Antoni Massot Estrada obté el títol o privilegi de Ciutadà honrat de Barcelona. Eren terratinents (els anomenats “hacendados”).

Un descendent de n’Antoni Massot Estrada, Josep Massot Bahí, s’allista com a voluntari en el Terç del partit de Besalú i pren part en la Guerra dels Pirineus. Josep es casa tres vegades. Amb el darrer matrimoni, amb Francisca Soler de la Plana, emparenta amb els Soler de la Plana, família benestant procedent de Manresa.

badia1

A la segona meitat de la dècada dels quaranta del segle XIX, un cop finalitzada la Guerra dels Set Anys (1833-1840), la contrarevolució continuava present en el país. Els trabucaires van segresten i finalment maten el fill de Josep Massot Bahí i Francisca Soler de la Plana, Joan Massot Soler. El llarg segrest, mort de l’hereu i detenció dels trabucaires va trascendir a l’opinió pública de la província de Girona.

[http://www.vilaweb.cat/noticies/marti-boada-la-recerca-de-lexcellencia-va-en-contra-de-la-diversitat-estem-tornant-al-sistema-de-castes/]

  • 1) Joan Massot Soler
  • 2) Francisca Soler de la Plana

(Lluís Badia)

 

Publicat dins de 36 Alt Empordà, Catalunya | Deixa un comentari

Ecologia profunda, una pinzellada… (7.2.17)

Papil O BoEn aquest post vull compartir amb vosaltres un programa radiofònic, “El bosque habitado” d’R3, en ell es posa de manifest la importància dels boscos, la necessària recuperació de la connexió amb els arbres, i el fort vincle existent entre la natura i la cultura.

Concretament el programa del passat 6 de novembre es titula “Clases de ecologia profunda bajo el árbol”. Al programa fa una entrevista a Satish Kumar, un dels principals impulsors de l’ecologia profunda, autor l’any 2013 del llibre “Tierra, alma y sociedad“.

A l’entrevista conversa sobre el concepte d’ecologia profunda, de com li va influenciar l’economista EF Schumacher amb el seu pensament holístic, i del necessari canvi en les formes d’aprenentatge on l’important és aprendre a pensar, a sentir, a relacionar-se amb la natura, a construir… una nova forma d’aprendre que promouen des de fa 25 anys en el Schumacher College.

L’ecologia profundada s’enten com una branca de la filosofia ecològica (terme encunyat l’any 1973 per Arne Ness), que considera a la humanitat com una part del seu entorn, i que proposa canvis culturals, polítics, socials i econòmics per aconseguir una convivència harmònica dels éssers humans amb la resta d’éssers vius.

Escoltar aquest programa és fer un viatge cap a l’optimisme, cap a una nova forma d’entendre el mon, i ens deixa frases per pensar:

“La supervivència de la humanitat depèn de la supervivència de l’arbre. Els arbres poden sobreviure sense els humans, però els humans no poden sobreviure sense els arbres.”

“En tant que com a espècie no entenguem que tots els éssers vius tenen un valor intrínsec, que tots tenen un valor per sí mateixos, independent de la utilitat que tingui per a nosaltres, no podrem sobreviure.”

“A l’igual que es va començar a parlar dels drets humans, hem de començar a parlar dels drets de la terra, dels dels arbres i dels dels boscos.

“Hem de fer un canvi d’enfoc, d’estudiar sobre la natura s’ha de passar a estudiar amb la natura, incorporant una perspectiva més racional que ens connecti perquè som natura, tenint una visió holística i vivint en harmonia amb la terra.”

“Fer que els joves setmanalment facin un apropament als boscos, és fer que es reconnectin a la natura.”

“Fer que totes les escoles tinguin un jardí que serveixi de laboratori de natura, fa que ens reconnectem a la natura.”

(Satish Kumar – entrevista R3)aa

http://pladeformacioajuntament.santboi.cat/blog/ecologia-profunda-que-es/

 

 

Aquesta información està obtinguda del bloc de l´ajuntament de Sant Boi de Llobregat (feu una ullada)

http://pladeformacioajuntament.santboi.cat/blog/ecologia-profunda-que-es/

Publicat dins de pindoles | Deixa un comentari

GR 11: primers trams

img_8240img_8268img_8267img_8248

 

 

img_8282 img_8292 img_8338 img_8346 img_8353 img_8356 img_8401 img_8412img_8642 img_8478 img_8488 img_8497 img_8513 img_8515 img_8540 img_8548 img_8549 img_8569 img_8579 img_8605

 

 

img_8624 img_8633 img_8642 img_8659 img_8668 img_8684 img_8696 img_8699 img_8703 img_8711 img_8718 img_8719 img_8727 img_8748img_8375

 

img_8389

img_8610

 

 

 

 

 

Aquestes són algunes de les fotos realitzades durant els tres primers trams del GR 11 que creua tot el Pirineu des del Cap de Creus fins el País Basc. Per contemplar i badar. És una experiència molt frapant!

Publicat dins de 36 Alt Empordà, Catalunya | Deixa un comentari

Parlar de la Costa Brava…

Parlar de la Costa Brava és traslladar-me a la meva infància, recordar els millor moments.

Anar a Figueres a veure a la meva “abuelita”, les escales de càrgol, aquella olor a la seva fragància mentres pujavem a l’últim pis. Cita al carrer Sant Pau al centre. Seure al banc de la Rambla i sentir els sorollets de les orenetes.

af1

Passar l’estiu a Vilajuïga, una casa que ja no existeix davant el restaurant “Stop”, actualment, el “Cau”. Tastar els millors càrgols a la llauna. Passejar pels seus carrers sense asfalt, gaudir de la soletat sense estar sol. Acabar esgotada de tantes pedalejades amb la bici i arribar a la font única d’aigüa mineral ón neix al cor de la Costa Brava, al creixent del Cap de Creus.

Desde Vilajuïga els dies assolejats són dies de platja. La platja de Roses, ón vaig aprendre a nedar, agafada de les mans del meu pare. La platja de Llançà, la seva piscina natural ón vaig iniciar-me en l’art del buceig per veure la nostra flora marina. La pltja de Colera, la millor per a mí. Ón em trobo amb el meu interior. Em transmet pau, calma, diversió i gaudir del paissatge.

af2

Dies ennuvolats…tenen el seu encant, aprofitem per visitar el Monastir de Sant Pere de Rodes, viatjar en el temps i amb imaginació. Si ja l’hem visitat, aprofitem i anem a Cadaqués, poble amb encant, paissatge maravellós. Impresiona el camí, t’en panadeixes d’haver decidit anar: carretera estreta de doble sentit, mareig, corves…però, a la fi, quand hi ets al poble, tot passa i vols tornar.

I ara, amb el pas del temps torno a reviure tots els meus records, però amb una gran diferència…ho faig en companyia de la meva pròpia família. Inculco els meus sentiments i vivències a les meves filles. I l’història comença de nou per a mí i per primera vegada per a elles a la Costa Brava. Sí!!! Costa Brava, no hi ha un espai únic i espècial, tota ella ho és.

(África Serena)

 

  1. Serena
Publicat dins de 36 Alt Empordà | Deixa un comentari

David Maruny: “Al camp energètic faltava incorporar-hi el vector social”

Format en el camp de l’enginyeria, David Maruny ha anat enfocant la seva activitat cap a l’estalvi d’energia i la lluita contra la pobresa energètica

MIREIA ESTEVE ACTUALITZADA EL 06/02/2017 23:39

dm

David Maruny és impulsor del Banc d’Energia, una eina que, tot i ser preventiva, ha hagut d’actuar davant l’emergència energètica. / RUTH MARIGOT

L’interès que David Maruny posa en l’aspecte social ha cristal·litzat en el Banc d’Energia, una entitat amb 58 socis i col·laboradors que hi aporten una quota de compromís anual i, a més, també intenten compartir l’estalvi. De moment, ja ha posat en marxa dos plans pilot des de l’abril del 2015 a Premià de Dalt i a Sabadell, que uneixen l’estalvi energètic amb l’acompanyament social de famílies en situació de vulnerabilitat. Fa uns dies va parlar d’aquest projecte en una jornada al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa sobre La pobresa energètica i global.

Què és el Banc d’Energia?

És un banc de recursos com, per exemple, el Banc dels Aliments, el Banc de Temps o el Banc de Sang. Bancs solidaris de redistribució. És una iniciativa que neix com una idea d’innovació social de la cooperativa Tarpuna, que en els seus àmbits d’actuació fa projectes d’estalvi energètic compartits amb organitzacions. El 2012 van sortir els primers informes de pobresa energètica tant a Espanya com a Catalunya i vam pensar que si som capaços de compartir estalvis, podríem col·laborar entre tots i que una part fos per combatre la pobresa energètica. Després vam voler-ho compartir amb les àrees de Medi Ambient de la Diputació i la Generalitat i els va semblar molt bona idea, però el suport de l’administració és dilatat en el temps. Un cop vam estructurar la idea, vam decidir que s’havia de fer una prova pilot: a Premià de Dalt i a Sabadell. Ara n’hem de verificar els punts forts i els punts febles per anar veient com es pot traslladar a altres punts del territori.

Com funciona el Banc d’Energia?

Hi ha dos vessants. D’una banda, l’estalvi que solidàriament es fa es redistribueix per a l’acció social, i de l’altra, es fa un acompanyament de les persones o les famílies vulnerables. Ni una cosa ni l’altra són noves per separat, però juntes sí. En l’acompanyament es tracta d’anar a casa de les famílies i analitzar energèticament l’habitatge, d’una manera conjunta, i ajudar-los amb el que sigui: revisar les factures, posar una mica d’ordre i conscienciació i, sobretot, detectar no només si poden estalviar, sinó en quines condicions poden viure.

Què el fa especial?

L’objectiu no és només anar a dir-los què han de fer i ajudar-los a fer-ho, sinó que la voluntat del Banc d’Energia és, en funció dels recursos, invertir en millores més específiques, és a dir, coses que vas detectant i que potser ja no són 100 euros d’inversió en canvis per habitatge, sinó que es tracta de 1.000 o 2.000 euros. Per exemple, si un sostre no està ben aïllat i a aquella família li poses calefacció, gastaran el triple. Per tant, volem actuar sobre la millora en l’habitatge perquè això implica una rebaixa considerable del que has de pagar. O una millora del confort. També tenim una necessitat real de desenvolupar l’autoconsum i les energies renovables a escala local i familiar, prioritzant aquestes famílies.

I aquest acompanyament, no el fan els ajuntaments de cada municipi? Us complementeu?

És un dels punts en què ens convindria reflexionar després de la prova pilot. Quan vam començar només s’incidia en el pagament de les factures en els casos d’emergència social, però no s’anava més enllà. Ara en molts llocs això ja s’hi ha anat incorporant. De fet, la Diputació està engegant un programa de suport als ajuntaments que té el mateix component que l’acció social del Banc d’Energia. Per tant, això pot posar en dubte el sentit de tot plegat.

Parles de tancar el cercle.

Sí. Per què fem estalvi energètic? Només pel tema econòmic? En el camp energètic és claríssim el vector ambiental i el vector econòmic, i faltava incorporar-hi, clarament, el vector social. Doncs per això volem tancar el cercle. I això genera una oportunitat de sinergies brutal, la imaginació es dispara i hi ha moltes coses que es poden fer.

Com us afecta l’emergència energètica actual?

Hem actuat molt amb famílies que estan en emergència, tot i que això no hauria de ser central en l’esquema del Banc d’Energia, que és una eina per prevenir, no és una eina immediata per resoldre tots els casos de pobresa energètica del municipi demà passat. L’objectiu és iniciar una roda per actuar preventivament, a llarg termini.

Quines estratègies calen per solucionar aquest tema? ¿L’administració s’hauria d’implicar més en la solució de la pobresa energètica?

En l’últim congrés de pobresa energètica es va parlar de les possibles estratègies. La conclusió que vaig treure de la taula és que realment la renda garantida de ciutadania hauria de ser bona part de la solució, però ha d’anar acompanyada necessàriament del dret d’accés i d’un acompanyament, perquè com més bé gestionis la teva energia, més recursos tindràs per a altres necessitats. En relació al Banc d’Energia, una de les principals dificultats ha sigut com incorporar l’administració supramunicipal a aquest esquema, perquè no hi ha hagut concreció efectiva i això limita bastant. Demanem que garanteixin un suport específic per als acompanyaments que estem fent, que no són milions, per tal d’anar coneixent el projecte i anar-nos-el fent nostre.

(del diari ARA, 8-2-17)

Publicat dins de pindoles | Deixa un comentari

Llibres sobre l´art de caminar

Mireu què ha trobat l´Antoni. És una joia: un bloc sobre lectures i llibres que ens parlen de caminades i sentiments que traspüen amb aquest petit vici.

Bona lectura!!

caminar_con_deportivas

http://caminatasalas8.blogspot.com.es/2016_11_27_archive.html

Estimado lector: no espere encontrar en esta Sección, libros sobre rutas de senderismo.
Ni siquiera encontrará las mías…
BiblioCaminatasalas8, trata sobre el impulso de Caminar, sobre lo que sentimos y que tanto nos apasiona; como lo que está pensando – ahora – al leer estas líneas y siente cuando sale a caminar, en solitario o en compañía.
Trata sobre antropología, ensayo, filosofía, literatura, pensamiento y sociología.
Evidentemente si ésta, nuestra actividad preferida, la unimos al extraordinario Patrimonio natural y cultural que nos rodea, inmerso en la Naturaleza, la experiencia es casi mística.
Con la lectura que así se propone, convencido estoy, de que supondrá un enriquecimiento intelectual añadido a las sensaciones que percibimos cuando caminamos, sea cuando sea y por donde sea.
Después de la lectura de estos libros ya nada es igual, todo se ha transformado en nuestro interior y percibimos las sensaciones amplificadas con un profundo enriquecimiento de nuestros sentidos.
Poco a poco iré añadiendo más libros de estas características para seguir compartiéndolos; esperando y deseando, que sea de su agrado esta nueva Sección y de lo que aquí se trata y propone.
Sinceramente, espero conseguirlo.
Autor: Juan J. Carrasco
Publicat dins de pindoles | Deixa un comentari

La font de Vilafant (Agustí Bernaus)

Agustí Bernaus (1911-1986)091212font2

Popularitzada pel programa de Catalunya Radio Versos Diversos i musicada per Celdoni Fonoll, fou escrita pel Mossén i poeta lleidetà Mn. Agustí Bernaus.

Pels que no ho sapigueu, Vilafant és un poble a tocar de Figueres (on està l´estació de l´Ave)

“A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros que ha fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,

Aprofitem per posar una altra poesia de l´Agustí, que també juga amb les similituds fonètiques.

La senyora Maruixa
La senyora Maruixa que és una mica baixa collava ella mateixa una bombeta fluixa.
Per art d´alguna bruixa, s´esmicolà la caixa, caigué donya Maruixa i es va trencar la cuixa.
Des de llavors va coixa. I quan el baròmetre baixa i la pluja ruixa, tot el sant dia es queixa i malaeix la caixa.
I diu que aquesta caixa per la qual va coixa i li va trencar la cuixa, l´ha de portar a la caixa.

Publicat dins de 36 Alt Empordà, Catalunya | Deixa un comentari

L´Alt Empordà és…

L’Alt Empordà es la comarca que ens fa de frontera a l’extrem nord-est amb França, però es moltes coses més…

Es terra d’aigua, amb aiguamolls convertits en parc natural on els ocells fan parada en les seves migracions.fb_img_1460543087092

Es terra de mar amb pobles de pescadors i turisme, amb platges amplies i cales amagades on perdre’s a l’estiu envoltats de calma i tranquil·litat.

Es terra de muntanyes on podem caminar i perdre’ns pels seus paratges fins al Cap de Creus,  on moren els Pirineus.

Es terra de cultura amb gent amable, acollidora i oberta amb un tarannà mediterrani i una deliciosa gastronomia marinera. Amb legats ancestrals com els dolmens i menhirs, antics com les restes grecoromanes o les esglésies romàniques, I mes recents com el llegat de Dalí o la gastronomia del Bullí.

Es terra de vent amb la seva famosa Tramuntana que bufa fort per tots els racons.

Es terra d’aire i cel amb un dels centres més importants del mon de paracaigudisme… I es per aquest motiu que vaig començar als inicis d’aquest segle a visitar aquesta meravellosa terra.

Que us puc dir… la sensació no te preu. Sentir-se lliure pels aires, volar com un ocell, perquè encara que vas caient, sents que voles i pots fer el que vols quan ets a l’aire. Llibertat absoluta amb el mon als teus peus. I quin mon… les vistes son espectaculars, úniques. Imagineu-vos veure el golf de roses des de l’aire, sense obstacles, sense carcasses ni sorolls, només  tu i l’aire… volar sobre el mar, sobre la platja  i sobre la terra. Avançar cap al Cap de Creus desplaçant-te sobre Empuriabrava, la petita Venècia. Un poblet coster ple de canals per on passejar amb barqueta, on gaudir de les seves platges, on atipar-se a un dels seus bons restaurants.

Imagineu-vos a l’estiu, una cervesa ben freda sobre la sorra en un dels petits establiments que hi ha vora el mar. Un bany en les seves aigües fredes que reconforten desprès d’un dia intens d’entrenament, alternant el calor que passes a dins de l’avioneta quan anem amb els tratges de competició, amb la sensació de l’aire càlid mentre volem… Penseu en l’olor a mar, la calma per la tarda fins que es pon el sol. Nits de fresca per sopar a l’aire lliure i prendre una copa en un dels nombrosos llocs plens d’ambient jove i no tan jove.

Però no només aquests records em porta aquesta terra… també records de tardor, hivern o primavera…

fb_img_1460542986757

Passejar per la platja quan comença a fer fred i la tens tota per a tu…

Refugiar-te de la tramuntana amb un cafè i un llibre amb unes vistes que et porten a somiar…

Perdre’s pels seus pobles interiors on et trobes indrets singulars en els que passar una estona agradable i bonica…

Son moltes sensacions i records que em porta aquesta terra, i més que encara estan per vindre, perquè ara encara hi vaig sovint a saltar i passar dies en aquelles terres.

I ara encara més, que anem per segon any consecutiu al mundial de paracaigudisme, aquest any a Chicago, i hem d’entrenar més i estarem moltes hores i estones allà…

Però inclús en els dies que fa mal temps, que no podem entrenar, o gaudir d’una bona estona de platja a l’Estiu, trobes coses per fer, que et fan gaudir del temps que ets allà…

En resum… us recomano perdre-us per aquestes terres i veureu com penseu el mateix que jo, i si us atreviu, voleu i deixeu-vos acaronar per l’aire del seu cel. No us penedireu…

1124

Si voleu veure més fotos… podeu seguir la pagina de l’equip al facebook:

https://www.facebook.com/barakvf4/

I com diem nosaltres: Cels Blaus per a tots!!

(Xavi Figuera)

Publicat dins de 36 Alt Empordà | Deixa un comentari

Els pics més alts de Catalunya

No teniu curiositat per saber quins son els cims més alts de Catalunya?. No heu buscat mai un llistat dels cims més importants del nostre territori?

A Internet està tot!!. Aquí us presentem uns llistats que hem trobat a la Vikipèdia .cim1 cim2

 

Pics més alts de Catalunya:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_muntanyes_de_Catalunya

Cims emblemàtics de Catalunya:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_cims_emblem%C3%A0tics_de_Catalunya#/

Llista dels 100 cims (per FEEC):
https://www.feec.cat/activitats/100-cims/llista-de-cims/

cim3

Publicat dins de geografia | Deixa un comentari

Mapes per aprendre geografia de Catalunya

Us presentem més de 5000 mapes i jocs de geografía. Hi ha de tot el món però més de 10 d´ells són de Catalunya: rius, comarques i relleus. Podeu fer trencaclosques, aprendre o repassar els vostres coneixements. La font és una web que es diu DIDACTALIA.

Val molt la pena!!

https://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos/recurso/comarcas-de-catalua/1754c6ab-f368-488b-b8ea-b71b2cda1d45

Publicat dins de Catalunya, geografia | Deixa un comentari

Cims comarcals

Aquesta és la llista dels 42 sostres comarcals que en realitat son 40 cims, doncs n’hi ha dos que son sostres de dues comarques cada un.

Aquí us presentem el llistat amb la seva alçada i unes webs o blogs on podem trobar, informació, fotos i rutes per poder anar coneixent-los. Els hem obtingut d´un bloc “Camina que caminaràs” que és de Jepi Ordeig Mata. Molt interessant!!

 

01- ALT CAMP            PUNTA BARRINA (1.010 m.)                 PUNTA BARRINA (16)

02- ALT EMPORDÀ  EL MOIXER (1.443 m.)                            EL MOIXER (17)

03- ALT PENEDÈS    PUIG DE LES AGULLES (848 m.)        PUIG DE LES AGULLES (22)

04- ALT URGELL      PIC DE SALÒRIA (2.789 m.)                  PIC DE SALÒRIA (25)

05- A RIBAGORÇA   COMOLOFORMO (3.029 m.)                 COMOLOFORMO (41)

06- ANOIA                  SANT JERONI (1.236 m.)                        SANT JERONI (12)

07- BAGES                  SANT JERONI (1.236 m.)                        SANT JERONI (11)

08- B LLOBREGAT   ALBARDA CASTELLANA (1.167 m.)     ALBARD CASTELLANA (13)

09- BAIX CAMP        TOSSAL DE BALTASANA (1.202 m.)    TOSSAL BALTASANA (28)

10- BAIX EBRE         CARO (1.442 m.)                                         EL CARO (08)

11- B EMPORDÀ       PUIG D’ARQUES (535 m.)                        PUIG D’ARQUES (19)

12- BAIX PENEDÈS TALAIA DE MONTMELL (861 m.)         TALAIA MONTMELL (32)

13- BARCELONÈS    TIBIDABO (512 m.)                                    TIBIDABO (36)

14- BERGUEDÀ        COSTA CABIROLERA (2.604 m.)           P COSTA CABIROLERA (26)

15- CERDANYA        TOSSA PLANA DE LLES (2.916 m.)        TOSSA PLANA DE LLÉS (06)

16- C DE BARBERÀ TOSSAL DE BALTASANA (1.202 m.)     TOSSAL BALTASANA (29)

17- GARRAF              PUIG DE LA MOLA (535 m.)                    PUIG DE LA MOLA (24)

18- GARRIGUES      PUNTA CURULL (1.021 m.)                      PUNTA DEL CURULL (35)

19- GARROTXA        COMANEGRA (1.557 m.)                           COMANEGRA (20)

20- GIRONÈS           PUIGSOU O ROCACORBA (992 m.)       PUIGSOU ROCACORBA (10)

21- MARESME         TURÓ DE’N VIVES (759 m.)                      TURÓ DE’N VIVES (18)
22-MOIANÈS           GRONY DE L’OLLER (1.062 m.)               GRONY DE L’OLLER (42)

23- MONTSIÀ          TOSSAL DELS TRES REIS (1.356 m.)      TOSSAL TRES REIS (23)

24- NOGUERA         TOSSAL DE LA TORRETA (1.676 m.)      TOSSAL  TORRETA (38)

25- OSONA               MATAGALLS (1.697 m.)                              MATAGALLS (02)

26- P JUSSÀ              PIC DE PEGUERA (2.942 m.)                   PEGUERA (31)

27- P SUBIRÀ           PICA D’ESTATS (3.141 m.)                         PICA D’ESTATS (07)

28- PLA ESTANY     MONTNER (830 m.)                                   EL MONTNER (15)

29- P D’URGELL.    TOSSAL DE L’INFERN (303 m.)               TOSSAL DE L’INFERN (14)

30- PRIORAT           ROCA CORBATERA (1.163 m.)                  ROCA CORBATERA (37)

31- RIB D’EBRE       CREU DE SANTOS (942 m.)                      CREU DE SANTOS (39)

32- RIPOLLÉS          PUIGMAL (2.913 m.)                                  PUIGMAL (04)

33- SEGARRA           TURÓ DEL GALUTXO (854 m.)               TURÓ DEL GALUTXO (21)

34- SEGRIÀ               PUNTAL  ESCOMBRONS (500 m.)       PUNTAL ESCOMBRONS (34)

35- SELVA                 LES AGUDES (1.706 m.)                           LES AGUDES (03)

36- SOLSONÈS        PEDRÓ DEL 4 BATLLES (2.383 m.)      P QUATRE BATLLES (27)

37- TARRAGONÈS  LA MOLA (318 m.)                                    LA MOLA (33)

38- TERRA ALTA    TOSSETA RASA (1.217 m.)                      TOSSETA RASA (40)

39- URGELL             TOSSAL GROS VALLBONA (804 m.)   T GROS DE VALLBONA (30)

40- VALL D’ARAN  TUC DE MULLERES (3.010 m.)             MULLERES (05)

41- VALLÈS OCC     MOLA DE SANT LLORENÇ (1.104 m.) LA MOLA St LLORENÇ (09)

42- VALLÈS OR       TURÓ DE L’HOME (1.706 m.)                TURÓ DE L’HOME (01)

 

Altres blogs o webs d´interès on podeu trobar informació referent als sostres comarcals.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_dels_sostres_comarcals_de_Catalunya

http://www.elsblaus.cat/llistat

http://marcbota.blogspot.com.es/p/sostres-comarcals-en-aquest-apartat.html

http://www.dexcursio.net/category/sostres/cims-comarcals/

http://sostrescomarcals.blogspot.com.es/

 

Publicat dins de Catalunya, geografia | Deixa un comentari

Senders de Catalunya: GR i rutes singulars

Catalunya està creuada per uns camins que permeten caminar-la tranquil.lament, de nord a sud i de est a oest. Moltes d´aquestes rutes estan conectades amb els territoris veïns i podem enllaçar-les. No ens les acabarem mai!!. Existeix molt material publicat i a les xarxes així com rutes per caminar-les per geolocalització (wikiloc i similars). Aquest llistat és de la Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

http://senders.feec.cat/senders-gr

xarxa

gr2

 

 

Senders de Catalunya: llistat de GR®

  • GR® 1

    • 378.16 Km. El traçat d’aquest sender creua bona part de l’àrea prepirinenca.
  • GR® 2

    • 221.74 Km. Des de la Jonquera (Alt Empordà) fins a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) el GR® 2 recorre algunes de les raconades de més interès del quadrant nord-oriental de Catalunya.
  • GR® 3

    • 501.78 Km. Sender que transcorre per la Catalunya interior, passant per múltiples poblacions i paisatges de gran interès, enllaçant la Plana de Vic amb la Plana de Lleida a través dels boscos del Berguedà, el Bages…
  • GR® 4

    • 165.74 Km. Procedent d’un GR europeu, el sender s’inicia al pont internacional de Puigcerdà, s’enfila per La Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins La Pobla de Lillet, prop de les Fonts del Llobregat …
  • GR® 5

    • 201.72 Km. El camí neix a Sitges i s’endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i […]
  • GR® 6

    • 42.64 Km. Sender de Gran Recorregut que uneix a través de tres etapes el Parc del Laberint d’Horta, a la Ciutat Comtal, amb el Monestir de Montserrat. Al llarg de 52 quilòmetres, dividits en tres etapes, el camí travessa la […]
  • GR® 7

    • 384.12 Km. Connectat a un gran eix europeu que travessa Andorra, el GR 7 neix a la Farga de Moles, des d’on va a la Seu d’Urgell i voreja la serra del Cadí fins a Tuixén. Després torna a pujar fins a Coll de Jou i baixa […]
  • GR® 11

    • 421.09 Km. El GR 11 és un sender que travessa els Pirineus pel seu vessant sud des del Cantàbric fins la Mediterrània, amb les dificultats pròpies de l’alta muntanya. A Catalunya, es troba amb el tram aragonès a la […]
  • GR® 65.5

    • 53.90 Km. És un sender històric que recorre el camí de Sant Jaume de Compostel·la a través de l’antiga via romana que unia Tarragona amb Saragossa. El tram català comença a la costa, puja a […]
  • GR® 83

    • 201.77 Km. Aquest sender recupera el traçat que seguiren milers d’exiliats entre el gener i febrer de 1939, fugint cap a França pel coll de Malrem. Alhora recupera els camins que varen servir de pas per a molts oficis: minaires, […]
  • GR® 92

    • 561.90 Km. També conegut com a Sender de la Mediterrània, el traçat d’aquest sender segueix tot el litoral català a través de 31 etapes i 560 quilòmetres. Caminant-hi gaudirem de l’enorme diversitat del […]
  • GR® 96

    • 57.43 Km.  Sender de gran tradició històrica que porta de Barcelona a Montserrat. Aquesta ruta era emprada pels peregrins que fent via cap a Sant Jaume feien parada a Montserrat, indret de culte a la verge situat en un paratge de gran […]
  • GR® 97

    • 107.13 Km.  Aquest sender comença al naixement del riu Tordera i recorre els espais verds no urbanitzats del Vallès i el Baix Llobregat. Aquest sender es va crear per tal de preservar aquest espais verds, molt a prop de zones molt […]
  • GR® 99

    • 164.78 Km.  Sender que segueix el riu Ebre des de Mequinensa fins a la desembocadura. Pertany a la xarxa de “Caminos Naturales” del Ministeri de Medi Ambient. En el Baix Ebre, que comprén des de la frontera entre Catalunya i […]
  • GR® 107

    • 194.45 Km.  Aquesta ruta càtara, el Camí dels Bons Homes, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració utilitzades pels càtars fugitius entre els segles XII i XIV. El camí comença al santuari […]
  • GR® 150

    • 151.31 Km. Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró que ens descobreix els principals atractius de les poblacions que volten la Serra del Cadí, així com els magnífics paisatges de la zona.
  • GR® 151

    • 241.55 Km.  Presentació Els Camins del Bisbe i  Abat Oliba és una ruta d’art romànic que uneix la comarca del Bages, d’Osona i la comarca del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat […]
  • GR® 170

    • 65.22 Km.  La localitat de Torà és l’epicentre d’aquest sender circular de 66 quilòmetres dividit en tres etapes. El GR® 170 està dividit en dues grans zones delimitades per les serres de l’Aguda i […]
  • GR® 171

    • 275.23 Km.  Paral·lel al GR 7, el traçat d’aquest sender passa per poblacions i monuments de gran interès. Comença a Pinós, continua a Castellfollit de Riubregós, Cervera i la Serra del Tallat, baixa al […]
  • GR® 172

    • 198.02 Km.  El recorregut d’aquest sender ens descobreix algunes de les principals ciutats tarragonines. Comença a la Serra de la Mussara i baixa a Reus, on podem admirar els seus edificis modernistes, i segueix cap a Tarragona, declarada […]
  • GR® 173

    • 73.75 Km.  Sender circular que ens endinsa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, on podem contemplar un paisatge abrupte de gran bellesa, on les alzines s’estenen pel seu relleu muntanyós. Més […]
  • GR® 174

    • 70.99 Km.  El recorregut d’aquest sender transcorre entre vinyes, atès que la comarca del Priorat és una zona vitivinícola a l’alça, amb caldos de gran prestigi. Sortint del Coll de la Teixeta el sender baixa fins a […]
  • GR® 175

    • 103.54 Km.  Aquest sender, conegut com la “Ruta del Cister”, surt de Santes Creus, passa pel Pla de Santa Maria i arriba a Montblanc, envoltada d’un recinte emmurallat i amb una església d’interessant façana barroca que […]
  • GR® 176

    • 83.17 Km.  El GR 176 es configura com un gran cercle entre les poblacions de Navàs i Puig-reig , que permet enllaçar la visita de més de vint esglésies i petites ermites al llarg del recorregut. Així, doncs, […]
  • GR® 177

    • 109.68 Km.  Sender circular que transcorre per zones poblades de fagedes i pinedes on el caminant respira aromes silvestres i es sent acompanyat per la fressa de l’aigua de petits torrents al llarg del camí.
  • GR® 178

    • 54.28 Km.  El recorregut passa des de la casa que li va donar l’àlies, can Serrallonga, que era la casa de la seva dona, fins als llocs on va practicar atracaments; els llocs on era molt ben rebut, i també els llocs on, fruit d’una […]
  • GR® 179

    • 62.65 Km.  El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del […]
  • GR® 192

    • 96.09 Km. Sender que, sortint de la vila marinera de Cambrils, a la Costa Daurada, arriba a Amposta, població del Parc Natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més extensa del país que, malgrat estar molt humanitzada amb els […]
  • GR® 210

    • 42.50 Km.  El GR® 210 és un sender homologat creat pel Grup de Defensa del Ter ( http://www.gdter.org ) que ressegueix el curs del riu Ter. Al llarg de tot aquest sender es pot observar una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la […]
  • GR® 211

    • 91.64 Km.  El recorregut que fa aquest sender pirenenc, i les seves variants, permet descobrir els meravellosos paisatges que engloba aquesta zona, rica en arquitectura, amb pobles pintorescs plens de tradició i la cultura pròpia de la vall.
  • GR® 241

    • 59.46 Km.  Sender de traçat circular que mena a través de diverses ermites i esglésies, algunes d’elles de gran valor arquitectònic, com ara Sant Jaume de Frontanyà. El seu recorregut permet gaudir […]

http://www.naciodigital.cat/naciomuntanya/noticia/1815/catalunya/pas/pas

Publicat dins de Catalunya, geografia | Deixa un comentari

Pas a pas per l´Alt Empordà: convocatòria

PROPERES SORTIDES:
. 19 març: TARRAGONÈS
. 2 abril: VALLÈS OCCIDENTAL
. 28 maig: BERGUEDÀ

alt-emporda
Us informem de la sortida que serà el 26 de febrer (Alt Empordà).

Hora: 9:45 del matí.

Lloc de sortida: DARNIUS:  Plaça Major

154 km. desde Barcelona temps aprox. 1´45 h.

Per l´autopista AP-7 sortida FIGUERES NORD continuar direcciò LA JONQUERA
fins al desviament de la carretera GI-502 fins al poble de DARNIUS
Recorregut: 3 h. Desnivell  300 m.
Darnius-Serrat del Sentinella-La Torre-Sant Esteve del Llop-Dolmen del Mas Puig de
Caneres-Darnius  12 km.

 

mapa-recorregut-copia

Publicat dins de 36 Alt Empordà, convocatoria | Deixa un comentari

Les fotos del Baix Penedès

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Dia de sol i fred pel Baix Penedès

dscn0009 dscn0029 dscn0043Avui amb el pas a pas hem visitat la comarca del Baix Penedès. Després de trobar-nos en un descampat d’Albinyana, que justament a Albinyana no estava, hem començat el recorregut visitant l’hort del Josep i la Josepa on hem après com i per què es construien cabanes de pedra. Caminant hem arribat al Vendrell, la capital de la comarca, una Vila molt maca (ja surt el Kamfango), on hem vist la casa pairal d’Àngel Guimerà i la casa natal de Pau Casals. Deixant enrera el Vendrell, hem arribat fins a Sant Vicenç de Calders, i després de una vida agafant trens amb final Sant Vicenç de Calders, la primera vegada que hi arribem ho hem fet a peu. I ha valgut la pena arribar-hi doncs tot i no ser ni poble (ara resulta que pertany al Vendrell), es un lloc preciós, amb unes magnífiques vistes del mar i del Penedès, fins a Montserrat.

Hem acabat el recorregut baixant fins a la platja de Coma-ruga, que ha resultat que tampoc és un poble, sinó una de les platges del Vendrell.

El dia ha estat fantàstic, pel temps (malgrat la por al fred que teníem), pel paisatge i per poder gaudir de les explicacions dels Miquel Sendra pare i fill.

Per acabar aquest breu resum de la jornada, una dada: Foto de grup feta al Vendrell, a la plaça de l’ església ( a la dreta de la porta, que a l’ esquerra no quedàvem “Retraaaaaaaaaatados!!”- oi Fàtima?). Poc després de la foto, casualment, el Jordi desapareix. La Cèlia Gasch segueix sent l’única que ha fet totes les excursions del pas a pas….

dscn0039 dscn0013(Matías Ordinas)

Publicat dins de 35 Baix Penedès | Deixa un comentari

Apunts del Baix Penedès

El Baix Penedès és terra de vinya i oliveres, terra de castells, terra d’art i de música… És la terra que m’ha vist créixer i que m’ha acompanyat des del primer mes de vida.images
Recordo l’olor dels tomàquets de l’hort del senyor Jaume, recordo anar a buscar raïm per esmorzar a l’hort del senyor Roca i menjar-lo mentre els pares encara dormien, recordo veure les ovelles pasturar pel prat de davant de casa. També plegar olives amb els meus tiets, les passejades amb bici amb els cosins grans o com anàvem a repartir l’adob de les gallines amb el tractor a tots els pagesos del voltant. Recordo les oques de la meva tieta perseguint-me pel jardí i els galls cantar a les set del matí. Recordo l’olor de terra mullada, la riera del Vendrell baixant amb força i com la meva àvia aprofitava per anar a collir els cargols que apareixien després de cada xàfec. També la platja de Coma-ruga plena de musclos i tallarines que nosaltres agafàvem mentre l’avi pescava. I recordo veure, en algunes ocasions, com se li il·luminaven els ulls en descobrir una “dorada” a la punta de la canya. Recordo les diades castelleres davant l’església del Vendrell i l’emoció que tenia quan veia aparèixer els castellers enfaixats amb el so de les gralles.images-1
Tot el que puc explicar d’aquesta terra són coses senzilles, que possiblement no són especials en elles mateixes però si que són especials per mi. Estan lligades a allò que de petita em feia feliç i a coses que de més gran també han marcat el meu camí, com els castells.

Desitjo que en aquesta passejada pugueu fer un tastet de la gent, del camp, de l’hort, del mar… així com també de la història cultural i artística de la comarca.
(Marta Bahima)

Publicat dins de 35 Baix Penedès | Deixa un comentari

El músic català més internacional: Pau Casals

Aquesta comarca està lligada indefectiblement amb el Pau Casals. No és per casualitat que aquest tram de l´autopista rep aquest nom. El nostre músic més internacional va néixer al Vendrell i va viure molt temps a la comarca. Hi ha un museu a la casa natal i un altre al barri marítim de Sant Salvador on es va fer construir una casa que avui també és visitable. Possiblement intentarem visitar-la el dia de la sortida.

(apunts de la Viquipèdia)

Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876San Juan, Puerto Rico, 22 d’octubre de 1973)[1] fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.[2] La seva interpretació d’El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català. Promogué fundacions per a l’impuls i la divulgació de la música.[3]

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència.[4]

pc

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l’arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».[4]

(per més informació)   http://www.paucasals.org/

El famós discurs de Pau Casals a la ONU el 1971: I´m a catalan.
https://www.youtube.com/watch?v=TMp1LcJLTmU

Publicat dins de 35 Baix Penedès | Deixa un comentari

Comarruga: el que recorda un nena

Les meves vivències com a estiuejant de Comarruga, no passen sense deixar una empenta important. Jo de fet era molt petita, i pràcticament no vam sortir de la zona pròpiament turística. Però ho recordo molt bé. Son imatges que se’t queden gravades per tota la vida.
Imatges i olors. Recordo, com no podia ser d’una altra manera, la platja, i la recordo perquè ara acostumo anar a la Costa Brava i llavors la trobo a faltar. Platges llargues poc profones…,ideals per a nens.b a
Aquella platja a més a més, tenia un petit riu que la travessava, provinent d’un estany. Era un aigua molt freda, que per a un nen, ja li venia bé. Freda i que tan sols, com a molt t’arribava fins als turmells. Encara hi deu ser aquell riu. I també passava per la platja un pont, que anava directament al port. La gent deia que era perillós banyar-se allà sota, encara que no cobria, per no sé què de les corrents, deien. Nosaltres com a nens, ens ho passaven pipa.
L’estany: això era de visita obligada cada tarda, jo feia el que ara faig amb ma filla, llençar pa i veure com s’ho menjaven.
A última hora, recordo que donaven permís per poder pescar.
Sempre hi havia fira a aquest poble, la fira de tot el mes d’estiu, suposo. I sempre recordaré l’atracció que més m’agradava :” El látigo”, li deien. Pujava amb ma mare, i això tampoc s’oblida mai.
De la gastronomia no puc parlar massa, perquè llavors anàvem d’apartament i feien el dinar els pares, bé, pares i tiets. Perquè si també recordo aquestes vacances, és perquè eren unes vacances de família en tota regla, i això incluia tiets i cosins.

playa_comarruga_t4300631-jpg_369272544
L’olor a l’estany que era d’aigua salada i no dolça, tampoc s’oblida. I si torno alguna vegada, sé que olorar-lo em portarà directament als records de la infància.
Cada tarda tocava passeig, però el passeig era caminant i com a molt arribàvem al poble del costat: Sant Salvador, i Calafell. Una bona passejada!!!!
En aquells anys, penso que tothom que estiuejava per allà, érem de la ciutat, tampoc hi havia immigració.
La cosa deu haver canviat.

(Alicia Azcoita)

Publicat dins de 35 Baix Penedès | Deixa un comentari

Vivències des del Vendrell

Sóc nascut a Barcelona. Fins els 18 anys vaig criar-me a cavall de Tortosa (d’on era la meva mare) i  Barcelona, concretament del barri de Gràcia.

El meu pare tenia un negoci tèxtil al Carrer Alegre de dalt de Gràcia que va necessitar ampliar i, amb el seu soci, va comprar uns terrenys a prop del Vendrell per poder instal·lar una fàbrica d’estampació. Així va ser com vaig anar a parar a viure al Baix Penedès, d’on mai més m’hi he mogut.images

Així doncs, el meu pare i el seu soci van comprar uns terrenys amb una masia a tres quilòmetres del Vendrell, a la urbanització «El Molino del Blanquillo». Van construir-hi una nau i van arreglar la masia per poder-hi viure. Jo anava i venia de Barcelona fent de transportista dels treballadors de la fàbrica, els quals ens allotjàvem a la masia de dilluns a divendres, que era quan jo els retornava a Barcelona amb les seves famílies. Des del 1961 fins al moment de la crisi del tèxtil (1972) vam estar vivint aquí i treballant a la nostra fàbrica, però finalment vam haver de tancar. Jo havia trobat un lloc on m’agradava viure i ja m’hi vaig establir amb la meva família. La meva dona va obrir una granja i jo vaig començar a treballar de transportista.

images-1

Fa 55 anys que visc en aquesta terra, on he vist créixer els meus fills entre camps i oliveres. Evidentment tot això ha canviat moltíssim des d’aleshores, però sempre hi hem viscut molt bé envoltats de persones encomiables que ens han acompanyat en el nostre camí.

(Francisco Bahima Anguera)

Publicat dins de 35 Baix Penedès | Deixa un comentari