24 El Segrià

La convocatòria

El Segrià

RUTA PEL SEGRIÀ: benvinguts a la terra de la boira!!!!!

Dia: 24/1/16 (10h)

PUNT DE TROBADA Nº 1:  Ens trobarem a les 10h am a la plaça de l’Ajuntament de Vilanova de la Barca, visitarem la tanqueta soviètica de la Guerra Civil que va participar en el bàndol republicà durant la batalla del Segre. Sortint del poble creuarem el pas a nivell de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat Lleida-Pobla Segur, passarem per sota l’Autovia A-2 i enfilarem el camí de les trinxeres fins Alcoletge (8 km).

Podem parar al Tossal Roig on hi ha trinxeres i nius de metralladores. Calculeu que des de Barcelona fins a Vilanova de la Barca hi ha 1h 45 min en cotxe i sense trànsit per l’A-2 (autovia sense peatge).

PUNT TROBADA Nº 2: Qui no vulgui matinar tant ens trobarem a les 12:00 davant de l’Església d’Alcoletge on visitarem el Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil i el Tossal dels Morts.

A les 13h anirem direcció Lleida pel camí de Grenyana o seguint la sèquia de Fontanet fins arribar a La Mitjana, que és el pulmó verd de la Ciutat de Lleida (6-7 km).

Dins de la Mitjana creuarem el Canal de Balaguer i el riu Segre per arribar a la zona d’esbarjo, on dinarem. Qui ho vulgui pot anar a visitar La Seu Vella, un dels monuments més admirats de Catalunya.

L’excursió en total és de 15 km, un xic llarga però amb molt poc desnivell.

segr1

 


Quan era jove vaig viure a Lleida

índice

El Segrià és una comarca de les anomenades Terres de Ponent. És una terra ferma, plana, situada a la part més occidental de la Depressió Central. L’agricultura i la ramaderia tecnificades en són les activitats econòmiques més destacades. Lleida és la capital de la comarca i el centre econòmic més important d’aquestes contrades. Hi vaig viure fa uns quants anys, durant els estudis universitaris. Recordo quan vaig arribar-hi. Feia un dia clar i rialler. La Seu vella s’alçava, galana, dalt del turó i el Segre discorria, enjogassat, als seus peus. Va ser com una alenada fresca de benvinguda. La força d’aquella estampa em va seguir copsant cada vegada que tornava a la ciutat durant els següents tres anys, i encara la recordo ben viva. La ciutat em va rebre com a un fill adoptiu. Per això considero que és oberta i acollidora, com el tarannà de la seva gent. És també una ciutat curulla d’història. Sens dubte n’és un referent al nostre país; la Suda de Lleida i la mateixa Seu vella n’han vist de tots colors. Lleida té una tradició universitària de més de 700 anys. L’Estudi General d’aquesta ciutat, precursor de la seva universitat,  n’és el testimoni més fefaent.
Durant el temps que hi vaig viure vaig poder gaudir, també, de les seves festes universitàries, de la festa major de Sant Anastasi i de l’aplec del cargol, una de les celebracions populars de la ciutat amb més renom. Finalment, em vaig graduar i vaig deixar aquelles terres, però en guardo un molt bon record. I ara, cada cop que hi torno i veig la Seu Vella, encimbellada, i el Segre, juganer, se’m dibuixa un somriure a la cara.”

(Manel Àrias)


Recull fotogràfic

El Segrià

veure’n moltes més! 


Un altre estudiant que també va passar per Lleida…

En los 9 años que he vivido en Lleida , tengo mucho recuerdos que me hacen echar de menos a esta ciudad que me ha dado tantas oportunidades. Pero explicaré un pequeño recuerdo, más bien chistoso, que me paso en el 1º año .

ll2

Era mi 1º invierno en Lleida y aún no sabía de la famosa niebla (boira) de esta ciudad. Me desperté temprano para ir a la universidad que estaba a 15min de donde vivía; pero este día gasté mas de 1 hora en llegar. La niebla era tan espesa que la visibilidad era de menos de 1 metro, fue cuando no podía ver ni las placas con los nombres de las calles y mucho menos los edificios mas altos que tenía como referencia. Tampoco tenía gps ni móviles con navegador ..jejeje….La suerte fue encontrar un estudiante de enfermería que vivía al otro lado de la universidad, que me indico que ya había pasado de la facultad de medicina y se ofreció a acompaañarme porque el iba a la sala de anatomía . Este  fue el 1º de los 20 días seguidos de niebla sin ver el sol. Incluso salió en los diarios como la niebla mas tensa y prolongada de los últimos 15-20 años.

ll1

Pero aún con toda la niebla  Lleida sigue siendo una ciudad encantadora y de gente muy acogedora.

(Bruno Souza)


Passejades pel Segrià: descobrint Lleida

PASSEJADA 1: des de la plaça Blas Infante fins a la Seu Vella

Sortida des de la Plaça Blas Infante a Cap Pont, on trobareu un marc des del qual podeu fer una fantàstica fotografia de la Seu Vella al fons, coronant el casc antic de la ciutat. Des d’aquest punt, travesseu la passarel.la fins al carrer Blondel. Us suggerim una passejada pel carrer Major, amb la mirada cap amunt, fixant-vos en les façanes centenàries i els seus detalls tan peculiars. Cal fer una aturada per visitar La Paeria, seu de l’Ajuntament de Lleida (el seu alcalde és el Paer en cap); dins el palau hi ha el Museu de la Presó de Lleida. També, continuant pel carrer Major, podeu visitar l’Institut d’Estudis Ilerdencs, antic Hospital de Santa Maria, i, molt a prop, la Catedral de la ciutat.

Un cop sortint de la catedral, podeu continuar pel carrer Major fins arribar al carrer Cavallers. Atureu-vos a la cantonada per visitar El Peu del Romeu, a la capella de Sant Jaume, edificada en l’edat mitjana, durant la dominació musulmana, en el que era el barri cristià de Lleida. Si pugeu pel carrer Cavallers, contempleu l’edifici del Roser, on hi havia el convent dels Dominics al s. SVII. Si continueu, podeu veure l’Església dels Dolors; i, més amunt, trobareu les escales que us conduiran fins a la Seu Vella, candidata a ser catalogada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Un cop arribeu a dalt del turó, heu de creuar la porta dels Lleons i pujar fins a la Seu i el castell de la Suda. Val la pena la visita de tot el conjunt monumental. Entreu a la Seu i contempleu amb deteniment aquesta meravella del Romànic i Gòtic; especialment l’espectacular claustre que convida a aturar-se un moment i interioritzar la joia arquitectònica gòtica. També, us recomanem que destineu una estona a visitar el castell de la Suda, recentment rehabilitat.

Com a cloenda, podeu descansar i fer un beure a la cafeteria a peu de la Seu i tindreu davant vostre unes magnífiques vistes de la ciutat de Lleida i de la comarca del Segrià.

índice

PASSEJADA 2: des del Parc dels Camps Elisis fins a la Mitjana

L’inici d’aquesta passejada és al parc dels Camps Elisis de Lleida, construït cap a la meitat del s. XIX, i que actualment aplega les celebracions més importants de la ciutat: la fira agrària de Sant Miquel, l’Aplec del Cargol, el Cucalocum i el Festinoval (festival d’artistes emergents dels Països Catalans).

La passejada pel parc és molt recomanable; per exemple us convidem a contemplar l’estany envoltat de plataners i us posem el repte de trobar els magnífics exemplars de ginkgo biloba (arbre únic d’origen xinés i japonès amb grans propietats terapèutiques, considerat un fòssil vivent, ja que va ser l’única espècie que va sobreviure a les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki).

Des dels Camps Elisis baixeu al marge del riu Segre i camineu en direcció a les comportes. Quan us acosteu a les comportes, seguiu pel camí de Granyena. Pugeu, deixant el canal a mà esquerra, fins arribar al parc de la Mitjana, considerat el pulmó de Lleida (1,5 km. aproximadament). Dins el parc podeu seguir les indicacions i visitar els llocs que més us puguin interessar: el mirador dels ocells, el pou de Sant Miquel o seguir les diferents rutes que estan perfectament indicades.

Quan arribeu a la sortida de la Mitjana, seguiu cap al Barri de Pardinyes per la Plaça de Font i Quer. Podeu passejar i caminar pel passeig d’arbres, o tocar la pilota al camp de futbol, o practicar tir a l’arc o patinar en l’àrea d’skating. Seguiu fins al magnífic teatre de la Llotja on podeu descansar i fer un aperitiu a la terrassa.

Esperem que us agradi!

(Magda Farré i Gemma Garcia)


Acostament poètic al Segrià

Magí Morera i Galícia és un bon exemple dels poetes que ha lloat la Seu Vella com a signe d´identitat de Lleida i en especial el seu campanar.  L´obra cabdal és el sonet “El campanar de Lleida”, reproduït en una làpida col.locada a la mateixa torre, l´any 1912 i que forma part de l´obra “Hores lluminoses” (1920)

A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidetans,
s´enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall, l´aigua veïna
del riu li dóna espill i l´horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi doncs,… l´escala cargolada que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.
I amunt, amunt, ¡ ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d´àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l´infinit!
(Morera, 1920)

Màrius Torres i Perenya ha dedicat diversos poemes a les terres de ponent, en especial a Lleida, ciutat on va néixer. És molt conegut el poema “Molt lluny d´aquí, Lleida”, on fa una referència a la boira de la capital del Segrià i que forma part del llibre “Poesies” (1964).

Sé una ciutat, molt lluny d´aquí, dolça i secreta,
on els anys d´alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és Fidel com el meu esperit.
L´Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d´un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d´hivern.
Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d´amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s´obren al capaltard;
en el seu gran repòs l´ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciencia del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
(Torres 1964)

Altres autors han descrit en les seves poesies el fenòmen meteorològic més característic de les Teres de Lleida, la boira. És el cas de Jaume Agelet al poema “boira a muntanya”, que forma part de la seva obra “Poesies completes” (1984)

La boira va davallant
i escapça el cim a muntanya.
El pendís, tot verdejant,
duu tels immensos d´aranya.
La boira, va colgant
els pins, els avets, el cant
esquerp de les torrenteres.
El tou de boira ara ha dut
blancúria al comal agut
per unes altes dreceres.
De sobte es va escantellant
el Castell de la boirada.
la blancor tova es va alçant
i lluu la verdor, mullada.
(Agelet 1984)


Conclusió: Passejant al límit de la Guerra Civil Espanyola

El passat dia 24 de gener vam fer el Pasapas pel Segrià. Va ser una passejada inèdita ja que era una zona desconeguda per molts de nosaltres.

La sortida va anar des de Vilanova de la Barca fins a Lleida resseguint el límit de la Guerra Civil, entre el front nacional i el republicà. Vam visitar alguns punts de vigilància i “nius    d´ametralladores” i sobretot vam fer una parada a Alcoletge. Allà el Carles de la Torre ens va ensenyar el Centre d´Interpretació de la Gerra Civil de la localitat dedicat a l´Ermengol Piró, aquell personatge del POUM poc conegut que va preferir morir abans de delatar els seus conciutadans de dretes.

A mi personalment em va cridar l´atenció el fet de la disposició d´un grapat de pobles de la zona. Es veien molt nous, amb carrers grans i rectes. La raó era tan simple com trista: molts d´ells van ser destruïts durant aquesta guerra fraticida.

IMG_1705IMG_1730

Continuant la passejada vam entrar a Lleida per un parc fluvial, La Mitjana, que ens va sorpendre a tots. Es tractava d´un bosc immens de ribera, ple de pollancres, àlbers, verns i altres espècies. Havia unes passeres per creuar el riu Segre i alguna sèquia que depenia d´ell. I per acabar, com molt sovint, un bon cafè mentre els conductors anaven a buscar els cotxes.

Va ser una passejada de les llargues ja que van ser més de 14Km però es va fer molt agradable entre els camps de fruiters que volien començar a despertar malgrat estar al mes de gener. El cicerone va ser el Josep Torras, que amb els seus coneixements d´història ens va fer reviure aquesta etapa convulsa de mitjans del segle passat. Estàvem en petit comité però tots vam coincidir que havia valgut la pena la kilometrada que vam fer.

2

(Jordi Gasch)