23 El Maresme

La convocatòria

El Maresme

Bon dia amics, A la sortida del Pasapas més nadalenca volem anar a una comarca allargada, costanera i on el mar i la muntanya, l´urbà i el rural es barregen naturalment. Es tracta del Maresme. El nostre contacte serà l´Àngels Rossell, natural d´Arenys de Munt que ens ha ajudat a preparar la jornada.

Detalls concrets:Els_Tres_Turons

. Dia sortida: 20 novembre
. Hora convocatòria: 9: 30
. Lloc: Arenys de Munt (a l´aparcament del Santuari de Mare de Déu de Lourdes)
. Trajecte circular, 400m de desnivell, molt bones vistes.
. Volem anar carenant per tres turons propers: el de Montalt, el de Vives i el del Mig Després de l´excursió anirem en cotxe fins la veïna Arenys de Mar on l´Agustí Espriu, parent del Salvador, ens farà una pinzellada de dos detalls coneguts i reconeguts del poble: el cementiri de Sinera i el retaule de l´església. I com coincideix amb un dia de votacions, acabarem a les 17h puntuals per poder tornar cadascú a casa seva i poder arribar tranquil.lament abans de les 20h.mapa maresme

 


Passejant pel Maresme

El Maresme és una comarca amb molta singularitat. Entre el mar i la muntanya, trobem una franja de territori que s’estén al llarg de la costa amb l’abrigall de la serralada litoral. Des del riu La Tordera fins als turons de Montgat, els aiguamolls costaners anomenats maresmes fan honor al nom de la comarca. Aquestes platges llargues i sorrenques són solcades per les rieres que a vegades baixen estrepitosament dels cims de les serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre , les quatre protegides ara com a parcs naturals.
El Maresme es troba a cavall de la influència cosmopolita de Barcelona (barcelonès) , de la gran atracció de la Costa Brava (la Selva) i de la calma de terra endins (Vallès Oriental) fet que la configura com a una comarca de contrastos i de gran varietat paisatgística. La seva situació geogràfica, un clima típicament mediterrani i la fertilització produïda pels al·luvions arrossegats per les nombroses rieres fan que la fesomia agrícola d’aquesta comarca sigui ben peculiar. Hi podem trobar molts bons productes d’horta (zona més del nord de la comarca), vins de gran renom (Alella) i fins i tot una gran zona de plantació de flor, especialment clavell, amb un prestigiós mercat (Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, any 1983) a Vilassar de Mar. També és ben notòria la seva tradició marinera tant de pesca com de navegació (Port El Masnou Port, Marina Premià, Consorci Port de Mataró, Port El Balís, Port d’Arenys de Mar amb la seva llotja de pesca més important de la comarca).

ma5
La seva capital, Mataró, és una ciutat amb molta personalitat i la més gran de la comarca. Estretament vinculada amb la ciutat de Barcelona, la industrialització hi va tenir una gran incidència, especialment la tèxtil. No en va, el primer tren de la península va ser entre Barcelona i Mataró a l’any 1848.
És evident que la comarca del Maresme ha interessat al ser humà des de temps remotes. Moltes són les restes arqueològiques que hi podem trobar . El dolmen de la Roca d’en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de mar), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la Vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l’aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.
També podem trobar nombrosos castells i torres de guaita: Castell de Palafolls, Torre del Castell a Malgrat de Mar, Castell de Montpalau a Pineda de Mar, Castell de Santa Florentina a Canet de Mar, Torrassa del Moro a Dosrius, Castell de Burriac a Cabrera de Mar, Castell de Vilassar de Dalt… Així com nombroses ermites i masies: ermita de Sant Mateu a Premià de Dalt, Can Cisa i Can Franquesa a Premià de Dalt, Can Teixidor a El Masnou, la Creu de Montcabrer a Cabrils, l’ermita de l’Alegria a Tiana…
El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle XVIII en nuclis importants.
Un dels primers destins del turisme barceloní va ser la zona del baix Maresme Aquest turisme burgès i el retorn dels anomenats indians, ha propiciat una arquitectònica singular i de gran interès a molt pobles de la comarca els quals contemplen una ruta turística: Alella, Mataró, Argentona , Arenys de Mar, Canet de Mar… Avui dia, el turisme és ben divers i en destaca el de procedència estrangera a la zona de l’alt Maresme (Calella).
Un aspecte peculiar és la gran quantitat de museus , alguns d’ells ben curiosos com el de puntes de coixí a Arenys de Mar, el del Càntir d’Argentona, de pessebres a Sant Vicenç de Montalt
El Maresme és una comarca molt viva, amb influències molt diverses. Per això no és d’estranyar que al llarg de la història hagin sorgit personatges molt importants com els arquitectes Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró), escriptors com Salvador Espriu i Castelló (poeta d’Arenys de Mar) i Prudenci Bertrana (escriptor nascut a Tordera), cuineres com Carme Ruscalleda (Restaurant Sant Pau a Sant Pol) i les Germanes Reixac (Restaurant Hispània d’Arenys de Mar), músics com La Trinca (Canet de Mar), artistes com Els comediants i la seva Escola d’actors i actrius (Canet de Mar), doctors, polítics, esportistes i un llarg etcètera.

ma4Per les seves característiques de relleu, el Maresme ha estat terra de pas i de comunicació. Tradicionalment ha tingut tres vies de comunicació longitudinals. El «camí de Dalt» seguia la serralada unint els pobles ibers. El «camí del Mig» unia les vil·les romanes i formava part de la via Augusta. Servia a les antigues capçaleres municipals dels pobles de dalt i avui és pròxim al recorregut de l’autopista. El «camí Ral», o camí de Baix. Avui és gairebé la carretera N-II, paral·lela al ferrocarril.
Darrerament, l’auge del senderisme ha permès redescobrir la comarca des d’una nova perspectiva, molt més propera i arrelada a la terra, on es pot gaudir dels contrastos i diversitat del territori. La seva accessibilitat i el fet de no ser cims massa alts, ha facilitat que s’hagin senyalitzat moltes les rutes al llarg de la comarca, des de rutes locals a rutes de gran recorregut.
En aquests enllaços podeu informar-vos de moltes d’elles. I sempre queda aquelles que vulgueu descobrir vosaltres mateixos. Bon camí!
http://www.ccmaresme.es/document.php?id=3429
http://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/natura/rutes-i-senderisme
http://www.maresme-turisme.com/rutes-de-senderisme.html
http://www.viatgeaddictes.com/excursbar/maresme/

Altres WEBs d’interès
http://www.ccmaresme.cat/
http://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca

(Español) Inicio

http://www.maresme-turisme.com/
http://www.mercatflor.cat/
http://www.doalella.cat/
http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca.html

(Roser Nonell)


Recull fotogràfic

Maresme

veure’n moltes més! 


Un tastet del Maresme

És una llenca de terra d’uns 50 quilòmetres de llargada, delimitada pel mar i la carena costero-catalana, que s’estén al nord del Barcelonès, des del turó de Montgat fins al riu Tordera. No va existir com a comarca fins al 1936, en què Pau Vila va fer la divisió territorial de Catalunya. Limita al nord amb la Selva i a l’oest amb el Vallès Oriental. Hi podem distingir tres sectors molt clars:

-La gran plana litoral coneguda com “l’horta de Mataró”, que va des del turó de Montgat fins a Caldes d’Estrac, eixamplant-se progressivament i arribant al màxim de profunditat entre Vilassar i Mataró, on les muntanyes estan molt reculades.

-A partit de Caldes d’Estrac, comença un nou sector que va des d’aquest poble fins a prop de Calella, en el qual els turons suaus que baixen de la carena costanera arriben fins al litoral i s’hi precipiten de forma abrupta. Els pobles queden empresonats en petites valls, travessades per rieres, que reben les aigües a través d’un entramat de petits torrents, “els rials”, que serpegen entre els turons. Durant les tempestats, les avingudes d’aigua poden arribar a ser molt virulentes.

-Una mica més enllà de Calella comença el delta de la Tordera, una extensa planura dedicada tradicionalment a l’horta, que es va eixamplant i presenta la màxima penetració cap a l’interior al terme del municipi de Tordera, on la carena marítima està molt enretirada del mar.

mar1

La constitució geològica de la comarca és bàsicament de pedra granítica, que en molts indrets pròxims al litoral està descomposta formant l’anomenat “sauló”. La vegetació típica de la zona havia estat l’alzina, la surera i el roure, però les successives tales dels segles XVIII i XIX per a la construcció naval i la implantació extensiva de la vinya i l’horta van deixar desforestats els pujols. En ser abandonats progressivament aquests conreus, s’hi reproduí el pi pinyer, que ara forma part de l’essència del paisatge: “turons de pins i vinya, pols de rials”, diu el poeta Salvador Espriu en fer-ne la síntesi. Així mateix, a les zones baixes hi creix la característica vegetació mediterrània: atzavares, figueres de moro, garrofers, alocs, fonoll.

Des dels orígens del que és Catalunya, segles IX i X, l’actual Maresme havia estat dividit tant en el camp administratiu com en l’eclesiàstic en dos sectors, el barceloní i el gironí. El primer, des de Montgat a Caldes d’Estrac, amb capital a Mataró, pertanyé al bisbat, al comtat, la vegueria i el corregiment de Barcelona. Avui es coneix com el Baix Maresme. El segon, des d’Arenys de Mar fins a Tordera, amb capital a Arenys, depenia del bisbat, del comtat i altres òrgans administratius de Girona. Se’l denomina L’Alt Maresme. En crear-se les “provincias”, el 1835, tot l’Alt Maresme passà a la província de Barcelona, però es manté encara avui dia dins el bisbat de Girona. Actualment la capital de tota la comarca és Mataró.

La proximitat al mar també ha tingut un gran protagonisme en la configuració econòmica i social del a comarca. Durant tota l’Edat mitjana no es podien fer assentaments estables al litoral, a causa del gran perill de la pirateria, sobretot sarraïna, que assolava les costes amb saqueigs i captures de vilatans per vendre’ls com esclaus principalment a Alger. Per això, les poblacions es construïen a l’interior, a redós de les muntanyes. Al litoral només s’hi establien petits barris de pescadors dels pobles interiors. A partir del segle XVI, que es fortificà la costa amb les famoses torres de guaita i de defensa -algunes encara perduren- i augmentà el tràfic econòmic, aquets barris marítims anaren creixent, es van fer més grans que el poble mare i se n’acabaren independitzant. D’aquí, Premià de Dalt i Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i Arenys d’Amunt i Arenys de Mar.

A partir de 1778, any que Carles III autoritzà a tots els regnes hispànics a comerciar directament amb Amèrica, privilegi reservat fins llavors al regne de Castella, el Maresme experimentà una gran revifalla econòmica, que va durar gairebé un segle. Apareixen drassanes a Arenys, Calella, Canet, Mataró, Vilassar, Pineda. Malgrat, el Masnou, Premià. Fragates, bergantins, goletes, eixides d’aquestes mestrances i tripulades per mariners i capitans del país, viatgen al Carib, a l’Estuari del Plata, a les costes del Pacífic, als mars del nord d’Europa. Hi transporten vi, aiguardent, fruits secs, puntes i teixits, mitges, vels, terrissa…. I en tornen carregats de canya, sucre, cafè, rom,  tasajo (carn de bou salada), cuiros, tints, fusta i cotó de Nova Orleans i pells de Rússia. Quatre de les sis escoles de nàutica que hi hagué a Catalunya per formar pilots i capitans per a les grans singladures oceàniques, estaven radicades al Maresme: Arenys, Mataró, Vilassar i el Masnou. Així mateix, els indians, autòctons enriquits a ultramar, omplen la comarca d’espectaculars residències, envoltades de palmeres, i d’ostentoses obres de beneficència.  Cal recordar que la primera línia de ferrocarril de tot l’Estat va ser la de Barcelona-Mataró, inaugurada el 1846.

Durant gran part del segle XX la comarca, liderada per Marató, despuntà en la industria tèxtil i del gènere de punt, i també pels productes hortícoles, alguns de producció intensiva (clavell, maduixa). A partir dels anys 60, l’Alt Maresme va rebre l’impacte del turisme massiu internacional, que tingué el seu punt exponencial a Calella. Com a conseqüència es desencadenà una ferotge especulació urbanística, que malmeté la tradicional bellesa dels pobles maresmins, i s’escamparen per turons i elevats indrets de muntanya urbanitzacions de xalets, moltes de les quals han estat una clara agressió a la natura i al paisatge.

ma2

Actualment, el Maresme, és una comarca de comerç, de serveis i de segones residències, en la qual l’agricultura especialitzada hi té un cert protagonisme, que va minvant. La proximitat amb Barcelona, la construcció de l’autopista fins a Tordera, la proliferació d’urbanitzacions i la nova immigració han provocat que, en els darrers trenta anys, la població de la major part de localitats s’hagi duplicat. Pel que fa a la costa, s’han construït ports esportius i de lleure a Mataró, Premià , el Masnou i Caldetes. La pesca es concentra sobretot al port d’Arenys de Mar que, a part de ser esportiu i de construcció naval, té una de les flotes de captura més destacades de Catalunya.

(Agustí Espriu)


Salvador Espriu i Arenys de Mar

L’escriptor Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners, d’on el seu pare era notari, però quan ell tenia dos anys la família es  va traslladar a Barcelona, on el poeta va viure la resta de la seva vida. Quina era, doncs, la seva relació amb Arenys de Mar fins al punt que va convertir-lo en un dels puntals de la seva creació literària? Els seus pares eren fills d’Arenys, així com eren arenyencs tots els seus llinatges, tant paterns com materns, que havien format part de les arrels més genuïnes de la població.  Molts dels seus avantpassats havien estat d’aquells capitans de vaixell i comerciants, que seguien les rutes  mítiques de l’anomenat “segle d’or de la marina de vela catalana” (1778-1870); alguns fins i tot havien arribat a fundar poblacions a ultramar. Així mateix, un seu oncle besavi, l’ arenyenc Jaume Català i Albosa, que va ser un dels bisbes emblemàtics de Barcelona (1883-1899), va influir molt en la família.

1976 - SALVADOR ESPRIU - BARCELÓ¶P1/7/1977¶P19/3/1978¶P10/12/1978¶P8/4/1979¶P10/1/1980¶P20/3/1980¶P2/8/1980¶P6/9/ 1981 ¶P1/10/1982¶P14/2/1983¶P25/12/1984¶P14/5/1986¶P29/8/1993¶P27/11/1994¶P22/2/1995¶P12/3/2000¶P16/12/2001

D’altra banda, els Espriu passaven els estius a Arenys de Mar, a la mansió que s’hi havia construït el bisbe i que heretà el pare de l’escriptor. A més, tenien a la població molts parents pròxims i amics. Espriu visqué a la vila molts moments feliços de la seva infantesa i joventut i s’enamorà del seu paisatge, escenari de jocs, banyades i excursions, i de la seva gent, fins i tot dels personatges marginats i estrafolaris. I també es quedà fascinat per la seva història a través de les tertúlies que aplegava el seu pare al casal, amb parents i amics, tots grans conversadors i enamorats d’Arenys i del seu passat: “En escoltar-los a ells i altres mestres (…) he agraït el privilegi d’haver pogut endevinar quines coses magnífiques eren la nostra mar i la petita història de les ciutats de la seva riba, única pàtria que tots hem entès.” (Primera història d’Esther).

També a Arenys va passar moments amargs: l’enterrament d’una germana de 7 anys, la mort del seu germà gran, de 14 anys, d’una tia jove i de la seva estimada padrina, l’esclat de la guerra civil, el saqueig de la casa pairal per incontrolats, l’atac de cor del seu pare per la indignació que li produí l’assassinat del rector i el vicari. Així matei,x la repressió política, social i lingüística desencadenada contra Catalunya a la postguerra causà un profund impacte en l’escriptor, que veié ensorrats tots els seus ideals sobre el país. És en aquesta època quan, en la seva creació literària, neix el mite de Sinera.

A partir, del poble d’Arenys de Mar Espriu crea el poble llegendari de Sinera -Arenys al revés, substituint la ‘y’ per la ‘i’-, al qual hi incorpora el paisatge, la història, les tradicions i les institucions de l’Arenys històric i molts dels seus personatges, alguns convenientment deformats.

Sinera és l’Arenys real, però idealitzat per records d’infantesa, somnis i desitjos. Té, doncs, un component paradisíac. Però, aquest món ha estat destruït per la mort i la guerra; és, per tant, un “paradís perdut”. No sols el jo personal, sinó també el poble, la “petita pàtria” del poeta, han naufragat i ja no tenen futur. I aquest esfondrament és el mateix que ha sofert tot Catalunya i per tant s’hi pot extrapolar. Altrament, per extensió és aplicable a qualsevol país oprimit d’arreu del món. A més, Sinera és atemporal ja que no és tan sols el passat esplendorós, sinó també el present, quan ja s’ha produït l’ensulsiada. Així, doncs, se situa fora de l’espai i del temps, característiques de tot mite, i es converteix en un referent universal. Però l’obra d’Espriu té una gran riquesa de significats i aquest panorama exterior esdevé també un miratge de l’ànima del poeta, del seu fracàs personal i del seu tràgic destí com a home, amb el qual tot ésser humà pot sentir-se identificat.

arenys

Giren entorn del mite de Sinera algunes de les obres més excel·lents de l’autor: Cementiri de Sinera (1946), Primera història d’Esther (1948), Llibre de Sinera (1962) i Setmana Santa (1971). També cal remarcar Ronda de mort a Sinera (1965), una peça teatral elaborada per Ricard Salvat i M. Aurèlia  Campmany a partir de textos d’Espriu, que va assolir un gran èxit de públic, i la novel·la Laia (1932), inspirada en gran part en Arenys de Mar.

(Agustí Espriu)


Un dia rúfol però molt profitós pel Maresme

“Avui l´Àngels i la Dolors ens fan una perfecta síntesi del 20D, excursió pels volts d´Arenys, visitant el turó de Montalt. Moltes gràcies a l´Àngels per la vostra acollida i a l´Agustí per la seva erudició i simpatia. “

El diumenge feia un dia lleig, rúfol i aixecar-se d’hora feia mandra. Però pujar al turó de Montalt, des d’on hi ha bones vistes d’Arenys i de la costa del Maresme, prometia.

Vam anar-hi des del Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt i malgrat els núvols, la vista des del cim va compensar l’esforç amb escreix. Pel camí, paisatge típic de les muntanyes del Maresme: alzines, roures, pins, bruc, cirerers d’arboç, molsa, falgueres, algun galzeran,…

IMG_9805

IMG_9797

Després del dinar i d’una bona conversa vàrem baixar a Arenys de Mar per visitar el cementiri de Sinera.

El dia seguia rúfol, tant era. La sortida estava ben organitzada (perfect timming), no ens vam perdre en cap moment, la companyia era excel·lent i les explicacions que ens va fer l’Agustí Espriu, un molt bon coneixedor de la comarca, impagables. D’ell vàrem aprendre què és el sauló, què són els rials, el perquè de les rierades i, del cementiri de Sinera, un munt de coses. Ens hi haguéssim quedat escoltant l’Agustí parlar dels pirates que s’acostaven a la costa per endur-se gent, si no fos perquè el deure ens cridava, havíem d’anar a votar i, també, perquè no dir-ho, no ens feia massa gràcia haver deixat els cotxes a la riera.

IMG_9878IMG_9814

.

 

 

 

 

Avui dilluns ens hem llevat amb el cos agraït i el cor més alegre i amb un somriure pensant en l’ahir.

Gràcies a tots per ser-hi!!!

(Dolors i Àngels)