21 L’Alt Camp

La convocatòria

Aquest mes us proposem una sortida una mica més aprop de les darreres (evidentment, depèn des d´on sortiu; perdó David pel meu metropolitanismocentrisme!). Anem a l´Alt Camp: terra de secà, de productes típics mediterranis (oliveres, garrofers, blat, ordi, vinya), camps d´arbust i rius amb poca aigua.

Volem fer una ruta circular d´uns 10-12 Km pel sudest de la comarca. Sortirem de Bràfim i ens acostarem a Vilabella i Montferri per tancar el cercle. A mig camí passarem per una masia antiga que és la Polla Rossa, que ens l´ensenyarà el Lluís Badia, que serà el nostre home de la comarca. Creuarem aquell riu que molta gent es pensa que sols està als llibres que és el Gaià (realment existeix!)

Us adrecem tres preguntes per fer boca:

  • Sabeu que hi ha a la teulada de l´església de Vilabella?
  • D´on ve el topònim de la “Polla Rossa”
  • Sabeu com es diu l´església màgica que hi ha entre vinyes, construïda per un deixeble del Gaudí?

Això i alguna cosa més aprendrem durant aquesta sortida. No us la perdeu!

Detalls pràctics:

. Convocatòria a les 9:30 (és més a prop) a l´església de Bràfim (hi ha un lloc per aparcar allà).

. Ruta d´uns 10-12 Km. Si algú es vol afegir una mica més tard pot anar a Vilabella (arribarem 1h més tard: quedem a la zona d´esbarjo (marques de PR).

Us adjuntem el mapa:

excursio-altcamp

 


Secrets de família a l’Alt Camp

Tinc un vincle amb l’Alt Camp perquè els avis paterns hi tenien arrels. El meu avi va néixer a Vilabella i el pare de la meva àvia, o sigui el meu besavi, era de Vilallonga. Els avis es van casar a Barcelona i van viure a l’Hospitalet de Llobregat. Però sempre passaven l’estiu a Vallmoll, un altre poble del Camp.

La comarca que visitarem és la part septentrional del Camp de Tarragona. El meu avi era un noi aplicat i va estudiar la carrera de medicina. A l’orla de la carrera recordo que hi surt la seva foto i a sota el lloc on va néixer. Vilabella i entre parèntesi Camp de Tarragona. Ell devia acabar la carrera als anys 20 del segle passat abans de la divisió del camp en dues comarques Alt i Baix Camp. Avui és més corrent dir que vens de l’Alt Camp.

Pollarrossa2

El meu avi va heretar un mas al terme de Salomó anomenat La Polla-rossa. És un mas antic en bon estat de conservació. Ell va fer de metge tota la seva vida però s’estimava el mas familiar. Per altra banda les terres que envoltaven la masia eren propietat de l’hereu i per això es va segregar la finca agrícola de la casa. Als anys 60 del segle passat el meu avi, amb el seu cunyat, van arreglar la teulada, van construir la cisterna…

El mas es troba al peu de la Serra de Montferri a la conca mitjana del riu Gaià. S’hi accedeix fàcilment des de Salomó per un camí construït als anys 50 del segle passat. Des del mas la vista de les muntanyes que tanquen l’Alt Camp és excel·lent. Al sud i oest, serres de Prades, de l’Ermita i de Miramar i al nord, les muntanyes del Montmell i Saumella.

Pollarrossa4 Pollarrossa3 Pollarrossa1

Es troba situat en una mena de turó entre camps de cultiu. En primer terme veiem el perfil del poble de Vilabella amb el campanar de l’Església de Sant Pere. Al darrera de Vilabella més lluny, Valls i el campanar de la seva Església de Sant Joan. Valls és la població on es concentra una gran part del pes demogràfic de l’Alt Camp. Valls destaca també per la seva indústria i també com a centre comercial de la comarca.

El retiro de grans del mas és una de les habitacions més interessants. A l’any 1857 l’hereu del mas va fer una botiga o retiro de gra. Són els anys de la revolució industrial a Catalunya, amb les primeres vagues obreres, amb l’augment dels braços treballant al camp i amb la producció de vi i alcohol per al comerç amb els ports de la península i les Antilles. El blat per fer farina ha estat sempre un aliment bàsic però a l’any 1857, quan el preu del cereal fluctuava, ho va ser molt més. És un període de crisi del model d’industrialització català basat en la fabricació de teixits de cotó.

(Lluís Badia Giménez)


Recull fotogràfic

Alt Camp

veure’n moltes més! 


Tombes dels comtes de Barcelona

Avui us presentem detalls de les tombes on estan enterrats els comtes de Barcelona. La dinastia continua amb els  Trastàmara i posteriormente amb la casa d´Habsburg. La darrera família és la casa de Borbó (a partir de la guerra de Successió).

Tobareu curiós on es troben algunes tombes (un dels llocs on hi ha més és al Monestir de Santes Creus).

Al final teniu l´enllaç de la Wikipèdia d´on s´ha tret tota la informació.

  • Guifré I, anomenat el Pilós (vers 840 – 897), Comte d’Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d’Osona (886-897)de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regió estava gairebé despoblada. Fill de Sunifred I, nomenat Comte d’Urgell i de Cerdanya el 834 per l’emperador Lluís el Pietós, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Fill de Sunifred i net de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per això, els comtes descendents de Sunifred i del seu germà Sunyer I d’Empúries i Rosselló (834-848) se’ls denomina bel·lònides. Guifré morí en la lluita l’11 d’agost de 897, a la Vall d’Ora, al Solsonès. Va ser enterrat a Sant Martí del Canigó, i les seves despulles van ser traslladades al monestir de Ripoll, i instal·lades recentment en un sepulcre modern.
  • Guifré II(dit també Borrell I) (vers 874 – Barcelona 911), comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911). Era fill del comte Guifré I i de Guinedilda d’Empúries. El 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró, dels comtats paterns: comtat de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell. Ell mateix es reservà el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, i es va fer càrrec del més petit dels germans, Sunyer I, encara menor d’edat. El 898 es casà amb Gersenda de Tolosa, filla d’Eudes de Tolosa. Mort el 26 d’abril de 911, sense descendència, els seus comtats passaren a Sunyer I, i fou enterrat al Monestir de Sant Pau del Camp, que probablement havia fundat ell mateix. Se’n conserva la làpida de la tomba a la Sala Capitular del monestir.
  • Sunyer I(vers 870 – monestir de la GrassaConflent 950), comte de Barcelona del 911 al 947. Fill de Guifré el Pilós i germà de Guifré II Borrell, Sunifred II d’Urgell i Miró II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d’aquest, el 911, va governar sol. Hom creu que és enterrat a Ripoll, però el lloc exacte és desconegut.
  • Miró I(? 926 – Barcelona 966), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. Cogovernà a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germà Borrell II. Hom creu que és enterrat a Ripoll, però el lloc exacte és desconegut.
  • Borrell II(927 – 992), Comte de Barcelona, de 947 a Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. El 24 de setembre del 992 Borrell féu testament probablement a la Seu d’Urgell i hi devia morir sis dies després.
  • Ramon Borrell(? 972 – Barcelona, 1017), Comte de Barcelona de 992 a Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera muller Letgarda de Tolosa. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d’aquest, el 992. Morí el 8 de setembre del 1017. Fou enterrat al claustre de la Catedral de Barcelona (la Catedral romanica). Perduda la pista de la tomba, és possible que, en traslladar les restes de Ramon Berenguer I el Vell al s. XVI, també s’hi inhumessin al mateix fèretres les restes de Borrell.
  • Berenguer Ramon I, dit el Corbat (vers 1006 – 1035), Comte de Barcelona de 1018 fins a 1035. Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d’Ermessenda de Carcassona. Morí el31 de març de 1035. Hom creu que és enterrat a Ripoll, però el lloc exacte és desconegut.
  • Ramon Berenguer I el Vell(vers 1023 – 1076), Comte de Barcelona de 1035 a Fill de Berenguer Ramon I i de Sança de Castella. És enterrat a la Catedral de Barcelona amb Almodis. Despulles traslladades des de Girona l’any 1545.
  • Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes (1053 – la Perxa de l’Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona de 1076 a Fill deRamon Berenguer Ide Barcelona i d’Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l’herència. Assassinat el 5 de desembre de 1082, portat a Girona i sepultat a la seu de la ciutat; el sepulcre es conserva a la nau de la catedral.
  • Berenguer Ramon IIel Fratricida (1053 – Jerusalem 1097), Comte de Barcelona de 1076 a Morí en una peregrinació aJerusalem, sense que se sàpiga on fou sebollit.
  • Ramon Berenguer IIIel Gran (Rodés, Occitana 1082 – Barcelona 1131), Comte de Barcelona de 1097 a Fill del Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calàbria. Enterrat a Ripoll, en un sepulcre del s. XII.
  • Ramon Berenguer IVel Sant (Barcelona 1114 – Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162), comte de Barcelona de 1131 a Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença. Regent d’Aragó per cessió de Ramir II (rei il·legítim) i dels ordes militars a qui el legítim rei, Alfons el Bataller, havia cedit el regne. Enterrat al monestir de Ripoll. En el 1794 els francesos van profanar la seva tomba; avui a Ripoll hi ha un cenotafi amb una inscripció commemorativa. La Infanta Peronella va ser enterrada a la Catedral de Barcelona, perdent-se la sepultura en la construcció de la seu gòtica (potser les restes van ésser barrejades amb les de Ramon Berenguer I i Almodis en recol·locar-les).
  • Alfons I el Cast(1162-1196) (Sant Pere de Vilamajor 1154 – Perpinyà 1196), comte de Barcelona i rei d’Aragó de 1162 a Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Enterrat al Monestir de Poblet i en part (possiblement les entranyes) a Santa Maria de Vilabertran.
  • Pere Iel Catòlic (Montblanc?, 1177 – Muret, 1213), comte de Barcelona i rei d’Aragó de 1196 a Fill i successor d’Alfons el Cast i de Sança de Castella. És enterrat al monestir de Santa Maria de Sixena.
  • Jaume I el Conqueridor(Montpeller 1208-València 1276), comte de Barcelona i rei d’Aragó de 1213 a 1276; conqueridor de Mallorca (1228) i València (1232-1244). Fou fill del Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona. Enterrat al Monestir de Poblet.
  • Pere IIel Gran (València 1240-Vilafranca del Penedès 1285), (1276-1285). comte de Barcelona i rei d’Aragó i València de 1276 a Conqueridor de Sicília (1282). Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d’Hongria. Fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir de Santes Creus. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill i la seva esposa Blanca d’Anjou. El sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, o sigui al monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre és format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot elconjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en què es va investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt. En la làpida que Jaume II va encarregar pel seu pare hi figura que va ser un gran home, gran conqueridor i just governant. [1]
  • Alfons II el Lliberal o el Franc (València 1265-Barcelona 1291), comte de Barcelona i rei d’Aragó, València i Sicília de 1285 a 1291. Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília. És enterrat a la Catedral de Barcelona.
  • Jaume el Just (València, 10 d’agost de 1267 – Barcelona, 2 de novembre de 1327). comte de Barcelona i rei d’Aragó, València i Sicília 1291 a 1327. Segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d’Alfons. La tomba de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou va seguir el model del sepulcre del seu pare Pere el Gran.L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). D’altra banda, es demostra que el sepulcre va patir un canvi de disposició del sarcòfag, probablement al segle XVI, a més de la seva profanació al 1836. El cos de la reina ha estat recompost i embolcallat en roba de lli. Jaume II es va encarregar per ell mateix la làpida en què diu que va ser un rei pacificador.[2]
  • Alfons III el Benigne (Nàpols 1299 – Barcelona 1336), comte de Barcelona i rei d’Aragó, València i Sicília de 1327 a 1336. Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona. Conquerí Sardenya, el 1323 i 1324. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el Ducat d’Atenes i el Ducat de Neopàtria. Enterrat a la Seu Vella de Lleida.
  • Pere III el Cerimoniós (5 d’octubre de 1319, Balaguer – 5 de gener de 1387, Barcelona), fou comte de Barcelona i rei d’Aragó, València, Sicília i Sardenya de 1386 a 1387. Fill d’Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d’Entença. Enterrat alMonestir de Poblet.
  • Joan I el Caçador (Perpinyà 1350 – Foixà 1396), Comte de Barcelona i rei d’Aragó, València, Sicília i Sardenya de 1387 a 1396. Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, i germà de Martí l’Humà, nascut l’any 1356. Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l’Humà. Enterrat al Monestir de Poblet.
  • Martí l’Humà (Girona 1356 – Barcelona 1410), Comte de Barcelona i rei d’Aragó, València, Sicília i Sardenya de 1396 a 1410. Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 començà l’interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo en Ferran I, anomenat el d’Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Tombes_dels_comtes_de_Barcelona#

86px-Mausoleos_reales_del_Monasterio_de_Santes_Creus


Els castellers: força, valor, equilibri i seny

L´Alt Camp és la terra on van començar els castellers, aquesta tradició tan nostrada i que avui en dia és un dels senyals d´identificació que tenim els catalans.

Us passem algunes imatges del Concurs de Tarragona, concurs de castells per excel.lència que es fa cada 2 anys i on podem veure castells de´allò més impressionants.

El seu lema és: força, valor, equilibri i seny fent esment al treball en equip necessari per assolir l´objectiu.

65539_1624121772540_1521373531_1518889_1878511_n 65539_1624121732539_1521373531_1518888_4689008_n 65539_1624121692538_1521373531_1518887_1788062_n 65539_1624121652537_1521373531_1518886_3811229_n 65403_1624116212401_1521373531_1518868_2072454_n 65403_1624116172400_1521373531_1518867_7379774_n 65403_1624116092398_1521373531_1518865_2231323_n 65403_1624116012396_1521373531_1518863_2978488_n 65403_1624115972395_1521373531_1518862_958295_n 65403_1624115932394_1521373531_1518861_2220123_n 65403_1624115852392_1521373531_1518859_301302_n 65289_1624111812291_1521373531_1518838_1384248_n 65289_1624111772290_1521373531_1518837_4446046_n 65289_1624111732289_1521373531_1518836_5502584_n 58109_1624114212351_1521373531_1518852_1981221_n 58109_1624114172350_1521373531_1518851_4734241_n 44952_1624126212651_1521373531_1518924_6556703_n 44952_1624126132649_1521373531_1518922_1185877_n 44952_1624126012646_1521373531_1518919_536951_n 40116_1624109932244_1521373531_1518834_6063834_n 39594_1624123412581_1521373531_1518898_5096893_n 39594_1624123332579_1521373531_1518896_7061675_n 39594_1624123292578_1521373531_1518895_8019005_n 33778_1624118932469_1521373531_1518873_7536076_n


Caminada número 21: l’Alt Camp

Ens trobem al voltant de les 09:30 al poble de Bràfim. Ens rep un dia asolejat i tranquil. El poble és petit i silenciós, de fet només trencat per les nostres salutacions i comentaris. Després d’un cafetó en el que sembla l’únic bar del poble, fem la rotllana de presentació i enfilem cap al recorregut que ens ha preparat en Lluís, el que serà el nostre amfitrió de la comarca que trepitgem.

IMG_6624  IMG_6586
Desfilem entre oliveres i vinyes. Em sorprèn, i així ho comento amb els companys de recorregut, que la vegetació és d’un color ben verd, semblaria que no s’hi hagi assabentat que la tardor fa dies que ja és aquí. Com en l’anterior caminada en què vam ser presents (es remunta al Novembre de 2014, a Prats del Rei, hem trigat una mica a tornar!!), l’ambient amb els companys és molt obert i agradable. El Jesús i la seva mili, el David i els seus bessons, la Montse i el seu aparell per a necessitats femenines (atenció! necessitats fisiològiques pures i sanes) , la Sílvia i la natació (en piscina! Oi Sílvia?), la Clàudia , el seu company i les batudes de senglars, jo mateix i els meus temps a les curses… Tot xerrant arribem a una masia a mig camí que  després m’assabento que pertany a la família del Lluís… Carai el Lluís: ens rep amb coques i beguda…com s’agraeix!. Després del refrigeri ens fa de guia del mas. M’impressiona la grandària i la història del mateix. La vista del paisatge des de les golfes és espectacular.
Tornem al camí i aquí ens dividim: camí pla o camí costerut fins a l’ermita de Loreto, on està previst el final del recorregut i el menjar comunitari. Els de certa edat escollim el pla. Seguim, caminem, xarrem, parem, tornem-hi… i abans de pensar-hi ja hi som. Hem arribat a l’ermita. La vista de Bràfim és fantàstica des d’aquest indret. Hem fet gana, així que dinem en bona companya.

IMG_6607

En Jordi ens havia comunicat, al trobar-nos, que aquesta caminada era l’equador del Pas a Pas, la comarca número 21 de quaranta-dues que conformen el territori. Un plaer haver creuat l’Equador amb tots/totes vosaltres…i fins a la següent!!.

(Miquel Oriol i família)