17 La Conca de Barberà

La convocatòria

Fem canvi de comarca, anem a una terra força plana però envoltada de muntanyes, d´aquí el nom de Conca de Barberà.
La Kristina ens proposa la sortida que està penjada al wikiloc:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9320057

La meva proposta per aquest PAS a PAS és caminar per dos termes municipals de la Baixa Segarra: les Piles i Santa Coloma de Queralt. En recórrer el terme de les Piles visitarem 3 pobles: les Piles, Biure i Guialmons i parlarem d’un altre nucli de població històric, actualment desaparegut: Figuerola. Pel que fa a Santa Coloma només trepitjarem la vila comtal, deixarem les seves pedanies per una altra ocasió.

Començarem a les Piles a les 9.30 del matí. Ens trobarem a la plaça Roja (punt 1). Venint des de Santa Coloma de Queralt heu d’entrar per la tercera entrada al poble que us trobareu a mà esquerra (la que hi ha davant d’un hivernacle) i tirar pel carrer de l’esquerra. Aquí podem deixar aparcats els cotxes.
Des d’aquí anirem cap a Biure (punt 2) on passejarem pel poble fent un geocatxing. Aquest és un bon punt per afegir-se, ja que estarem en aquest poblet uns 30 minuts aproximadament. Qui vulgui fer el geocatxing haurà de ser-hi a les 10.15.

Cap a 3/4 d’11 empendrem el camí cap a Guialmons (punt 3), des d’on tenim les millors vistes de l’excursió. El poble de Guialmons també és un bon lloc per afegir-se aquells a qui se’ls hagin enganxat més els llençols. Hi serem entre 2/4 i 3/4 de 12. I ens podem trobar a l’església que és a la part més alta del poble o la zona d’esbarjo que hi ha baix. Aquí podem aprofitar per esmorzar mentre gaudim de les vistes de les serres de Queralt i del Montclar i alguna que altra llegenda i curiositat.

Després farem l’últim tram passant per l’ermita romànica de Sant Salvador de Figuerola, fins arribar a Santa Coloma de Queralt (punt 4), on entrarem pel Santuari de Santa Maria de Bell-lloc i on iniciarem la visita guiada que farem per la vila. (Si arribem massa tard, la farem després de dinar amb més calma).

I aprofitant que és Mercat d’Època voltarem per la vila closa cadascú lliurement per tornar-nos a reunir en un parc o en unes fonts (ja ho haurem decidit segons el nombre d’excursionistes que siguem) per dinar. Mentre comencem a dinar podem aprofitar per anar a buscar els cotxes.

Aquí teniu també els links a diferents mapes de la zona:

Mapa rutes Santa Coloma de Queralt
http://www.stacqueralt.altanet.org/media/upload/arxius/rutesbaixasegarra.pdf
Descripció: http://www.stacqueralt.altanet.org/turisme/rutesencotxe/rutesencotxe.php

Mapa senders conca de Barberà
http://www.concadebarbera.info/media/upload/imatges/Senderisme%20A3%20v5%20ok3.pdf

Mapa turístic Conca de Barberà
http://www.concadebarbera.info/media/upload/arxius/Territori/cataang.pdf.pdf


Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Aproximació.

imagesCA33A9ITLa Conca de Barberà és un pas d’entrada a la Costa Daurada, és dins de La Ruta del Cister i amb un entorn rural molt variat, ofereix un gran ventall de possibilitats de lleure, esports, allotjamentsgastronomia, cultura, art, tradicions, activitats, natura, i rutes… La bellesa paisatgística de les seves valls i el seu ric patrimoni històrico-cultural són només dos motius per venir i descobrir-la.

Presenta un mosaic de contrastos paisatgístics diferenciats, per una banda la Conca estricta (centre i sud de la comarca) envoltada per carenes muntanyoses i drenada pels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera.

D’altra banda, a la part sudoccidental de la comarca, el nord-est de les muntanyes de Prades amb un paisatge de muntanya mitjana, extensos altiplans amb boscos i barrancs profunds.

Finalment, al nord de la comarca, trobem la Baixa Segarra que és la zona sud de l’altiplà de la Segarra i presenta una orografia molt diferent. La Baixa Segarra és una comarca natural a l’entorn de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est de la Conca de Barberà.

Els municipis que la formen són Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Savallà del Comtat, i la part nord dels municipis de Les Piles, Forès i Rocafort de Queralt. També dues localitats com Bellprat i Argençola, actualment a l’Anoia, mantenen lligams significatius amb Santa Coloma.

La Baixa Segarra no és un lloc de pas, no la creuen grans vies de comunicació, ni té un punt d’especial atracció. S’hi ha d’anar expressament i potser és això el que n’ha fet conservar el paisatge, la fisonomia dels seus pobles, l’assossegament i el silenci que s’hi viu.Tanmateix ha estat sempre una cruïlla de camins entre terres tarragonines, lleidatanes i barcelonines. La pertinença de Santa Coloma a la conca del Gaià justificà la seva inclusió a la província de Tarragona el 1822, tot i que fins llavors pertanyia al partit judicial d’Igualada. El 1834, l’adscripció tarragonina en forçà la unió al partit judicial deMontblanc, embrió del que més endavat esdevindria l’actual comarca de la Conca de Barberà.

(Kristina Villanueva)


Dues perles de la Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya, cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d’infraestructures en un espai limitat. La formen 22 municipis, que inclouen 56 nuclis de població, distribuïts bàsicament en tres unitats ben definides: la Conca, la Baixa Segarra i les muntanyes de Prades. La seva capital és Montblanc. La Conca de Barberà és una comarca eminentment rural, amb una elevada presència de l’agricultura.
El seu entorn ofereix un ventall de possibilitats de lleure, natura i senderisme. Cal destacar dos punts importants d’interès: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, inclòs a la Ruta del Cister, i la Vall del Corb

Santa Maria de Poblet:

Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és un món de formes, de tradicions i de símbols, després de fruir de l’espectacle de la pedra i la llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és?

(Agustí Altisent, Història de Poblet, 1974)

poblet

La Vall del Corb:

El riu va de Rauric a Vilanova de la Barca i té uns 50 Km. Ple de séquies per poder regar els camps. És dels pocs rius de Catalunya que va de l’Est a l’Oest.
El riu Corb va molt ple d’aigua quan plou, abans hi havia 40 molins de farina moguts per l’aigua.
A les obagues del riu Corb, hi trobareu rouredes, pi roig, i ars blanc,
Cap a la zona de Queralt, s’hi troben bolets, llaneges, mocoses…
Prop del riu es conrea la vinya i l’horta.
La Marinada hi arriba a la tarda i a l’estiu refresca als caminants.

Algunes dites populars:

A Rauric li feia mal el dit
 A Rocafort el van donar per mort
(Lluís Foix, La Marinada sempre arriba, 2013)

foto conca1(Antoni Lladó)


Recull fotogràfic

Conca de Barbera

veure’n moltes més! 


Les Pedres del Santuari del Tallat

Encimbellat a la serra, pugna per tocar el cel. Puja-hi amb delit! Les pedres del Santuari, des de la seva talaia, guarden la Conca, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues…

santuari del tallat_1

Pregunta a les pedres. I parlen. Tu, només escolta. Escolta amb cada sentit i deixa que el silenci ompli de paraules el teu cor. No sents les salmòdies dels monjos quan, segle rere segle, regalimaven serra avall competint amb el cant i les volades dels ocells?

Pregunta a les pedres. I callen. Tu, només escolta. Escolta els esglais de la guerra, el remor de metralladores, els gemecs del dolor.

A l’esplanada davant del Santuari: olor de farigola florida i brunzit dels molins del parc eòlic del Tallat. Dies vindran!

tomillo

És hora de reprendre el camí. Parla’m dels teus silencis fets paraula. Només emporta’t, avall, totes les estrelles de la nit, l’ordre i el concert de la natura. Tanca els ulls del passat i del demà. I recorda, tan sols, que les paraules i els silencis de les pedres del Santuari -la pau no va amb la guerra- seran, per sempre, el teu present, el teu ara, el teu moment. Dies vindran!

(Glòria Ribera)

tallat_2


Cloenda: Passejant entre molins i camps de cereals

Tan bon punt creuem el delimitador de la comarca de la Conca de Barberà ens donen la benvinguda els molins de vent que l’enginyós hidalgo Don Quijote de la Mancha batejava com els gegants; avui els aerogeneradors. Crec que no deixarem anar cap bajanada si diem que mentre Miguel de Cervantes escrivia aquesta obra cavalleresca cap el segle XVII, s’erigien en aquestes terres imponents construccions medievals: castells, residències, torres de vigilància,… Així d’històrica és aquesta comarca que els colomins, que així s’anomenen els autòctons, prefereixen anomenar la Baixa Segarra. Cada terra fa sa guerra. Ens citen a la vila de Les Piles, situada a la part nord-oriental de la comarca, on iniciem un recorregut de prop de quinze quilòmetres que transcorreran per terres conreades de cereals de secà i granges d’aviram. Tan sols dos quilòmetres separen Piles del municipi de Biure de Gaià, on la Kristina, la colomina que ens guia, ens convidarà a visitar-lo, però parant esment en detalls que segur se’ns passarien per alt si no participéssim en el geocaching que, per qui no ho sàpiga, consisteix en trobar tresors amagats mitjançant les coordenades que obtindrem si endevinem les vuit pistes que, en aquest cas, se’ns plantegen. La creu de malta de l’església de Sant Joan de Biure, la creu de terme, les esteles discoïdals penjades a la paret del cementiri o el nombre de torres circulars de l’imponent castell bastit el s. XI, que s’aixeca a la part més alta del poble, són alguns dels elements que ens han quedat retinguts a la retina. IMG_3394 Seguim. Més cereals i roselles sota un imponent cel blau i un sol que exalça el color groc del blat. Ens diuen que segles enrere, i en el seu lloc, hi hagueren importants plantacions de safrà perquè les condicions climatològiques eren òptimes. I així arribem a Guialmons. Unes quantes cases, on hi viuen poc més d’una vintena d’habitants empadronats, s’agrupen al voltant de les restes del castell que queden a la part alta del poble. Des d’allí i amb l’ajuda d’una transparència divisarem perfectament la silueta de la geganta: una dona ajaguda que s’estén de dreta a esquerra. És la serra de Montclar. No podem badar perquè ens espera Santa Coloma de Queralt, municipi de dos mil cinc-cents habitants, a l’esquerra del riu Gaià, que va a morir al mar. L’Església parroquial i un imponent campanar ens donen la benvinguda. Un portal ens dóna accés a la vila que avui fa honor a la seva història desplegant un mercat medieval a la plaça de la vila. Darrera les cases de la plaça major encara es conserven restes de muralla i si parem atenció llegirem algunes denominacions dels carrers que ens indicaran que en aquesta vila hi habità comunitat de jueus. Transcorrent pel poble trepitges història. Refetes les forces després de dinar, ens acostem, fora del poble, al santuari de Santa Maria de Bell-lloc. Una autèntica joia, barreja de dos estils: el romànic i gòtic. La portalada ens sorprèn amb unes columnes decorades entre elles de manera molt diferent. La Kristina ens informa que aquest santuari té el seu origen en una comunitat laica d’homes i dones. Ens endinsa en la llegenda de Pere II de Queralt o també anomenat Cor de roure perquè fou alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. A l’esquerra del santuari i custodiat per una creu de terme hi trobem el sarcòfag de Pere IV de Queralt, molt ben esculpit. I com a colofó de la jornada ens atansem al castell gòtic dels comtes, que fou la residència dels senyors de Santa Coloma, edificat al voltant d’una torre circular de defensa. Som agosarats i accedim a la part més alta amb un parell d’estretes i empinades escales. És de visita obligada. Des de la torre es guaita el nucli antic i allà fins on la vista atansa, que no és poc. La Kristina ens havia advertit que, a mitja tarda, arriba al municipi la marinada. I es confirmà mentre érem allà dalt: el penó brandà. Agraïts a la Kristina, la colomina que ens ha regalat el seu temps conduint-nos per aquesta esplèndida i històrica comarca i agraïts, una vegada més als organitzadors, que ens encomanen la seva estimació per la nostra terra. IMG_3510IMG_3434(Anna Carreras)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s