15 Alt Urgell

La convocatòria

Hola amics,

passem del Pla d’Urgell a l’Alt Urgell, del pla a la muntanya. Aquestes dues comarques pertanyien al mateix comtat que tenia una gran extensió. Es va originar a la muntanya i va anar cap el sud, a mesura que la Reconquesta anava avançant.

El punt central de l’excursió és el Coll de Nargó, municipi del centre de la comarca. El trajecte és circular.

Volem quedar a les 9:45 del matí a l’ermita de Sant Climent. Aquesta ermita està just al sortir del poble, tot agafant la carretera que va cap a Isona a mà dreta (és un bon lloc ja que hi ha on aparcar). D´allà volem fer una passejada de 10 km com sempre, tot i que aquest cop hi haurà més desnivell (no patiu, no té res a veure amb la sortida al Pallars Sobirà). La passejada té bones vistes i respirarem natura pels quatre costats.

D’aquest municipi anirem a Sant Jaume de Pui, d’aquí a les Masies i finalment arribarem al pantà del riu Segre on tancarem el cercle.

Penseu que el temps d´aproximació amb cotxe des de l’Àrea Metropolitana és d’unes 2:30h; això caldrà tenir-ho en compte Malgrat aquesta distància dels nuclis més urbans de Catalunya, us proposem començar a caminar a les 10h a tot estirar. Els que no sigueu puntuals podeu afegir-vos a un punt que està a dos kilòmetres de la sortida (el Coll Piquer que també s´arriba amb cotxe, P2). Allà podrem fer la foto de grup.

Encara tenim un tercer punt per entrar o sortir al recorregut (P3); es tracta de les Masies (a 4 Km de l´arribada). Mireu el mapa que és molt aclaridor.

El nostre home de la comarca és el Miquel Vinyals de Sellent. Ell i nosaltres estem convençuts que us agradarà molt la sortida.

CollNargo2

 


La Vikipèdia i el Comtat d’Urgell

La Vikipèdia es posa com a exemple per denigrar l’alumne mandrós que no és capaç d’aprofundir temes de classe que necessiten una ampliació. Res més fals!

La Vikipèdia és una enciclopèdia cooperativa i aquí està una de les seves grans virtuts. Malgrat això té una qualitat alta ja que té un sistema de filtres que fa que precisi de gran coordinació i comprovacions de que els continguts són precisos i ajustats a la realitat.

La Vikipèdia en llengua catalana té més de 250.000 articles i és una de les més potents en quant al nombre continguts. Això no es correspon ni de bon tros en el pes demogràfic del català (està en 18è lloc en el nombre d´articles)

Captura de pantalla 2015-02-23 a les 17.35.38Des de que he anat sabent més dades de la Vikipèdia catalana me l’he mirat amb molt més respecte i estima del que feia abans.

Remenant una mica en els continguts generals em vaig adonar que des d’allà pots accedir a projectes germans com la Viquitexts (biblioteca lliure), Viquidites (dites i citacions), Viquillibres, Viccionari (diccionari universal), Wikidata (base de dades)… i moltes altres.

Captura de pantalla 2015-02-23 a les 17.27.08

Com dirien els barrufets, això sí que és barrufar una gran barrufada!!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Anem ara al text que us volíem aportar com a introducció de la comarca de l’Alt Urgell (i que enllaça amb l´anterior).

Periode històric: Edat Mitjana;       Inici: 785             Finalització: 1413

El Comtat d’Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 al integrar-se definitivament dins la Corona d’Aragó. El comtat va ser creat pels reisfrancs probablement basant-se en una delimitació anterior i que s’integrava dins la marca de Tolosa en incorporar-se l’Alt Urgell a l’imperi Carolingi durant el 785 i fins al 790.[1]

Originàriament reduït a la comarca de l’Alt Urgell o l’Urgellet, així anomenat des de la fi del segle XII, incloïa segons l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell (la Seu d’Urgell) del 839, els 129 pobles corresponents al comtat que hi són enumerats: les valls de la Valira (Andorra i Sant Joan), la ribera del Segre i les valls afluents compreses entre el Pont de Bar i Oliana.[1]

Tenia com a cap la ciutat d’Urgell, anomenada comunament “la Seu d’Urgell pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Església”, segons Juan Antoni de Estrada.[2] Més tard Balaguer fou la residència dels comtes, fet que li atorgà una categoria equiparable a capital del Comtat, malgrat que el creixent poder dels barons comportà l’aparició d’una sèrie de capitals regionals com Agramunt, Castelló, Ponts i Linyola.[3]

El Comtat d’Urgell va ser el més destacat dels comtats catalans, després del comtat de Barcelona, amb política exterior estesa per Castella i per Occitània.[3] I segons Salazar de Mendoza:[4]

(Font: Vikipèdia) http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Urgell

El seu escut va ser, hi encara hi es,uns quadrats grocs i negres,com podeu veure a l’imatge.

Captura de pantalla 2015-02-23 a les 17.21.00

 

Captura de pantalla 2015-02-23 a les 17.21.27

 

(Comtat d’Urgell dins de la Corona d’Aragó al segle XIV)


Vivències de dos indrets de la comarca de l’Alt Urgell

Aquests dos indrets als que fem referència són un municipi , Coll de Nargó i un poble que es diu Sallent.

Coll de Nargó, o simplement Nargó com diuen els seus habitants, és un poble molt bonic que ens porta vivències difícils d’oblidar, com una passejada pels voltants del pantà  d’Oliana així com excursions a pobles no gaire coneguts com Montanissell on podem gaudir d’un paisatge meravellós, amb unes vistes del Cadí i Port del Compte.

També cal destacar l’amabilitat i acolliment que hem tingut per part d’alguns dels seus habitants del poble de Nargó: la Gisela i en Ramon, que ens van fer gaudir d’un àpat de trinxat de col, juntament amb altres delícies culinàries, on vàrem passar una tarda molt distreta i profitosa.

P1170638Ara ens toca parlar del poble de Sallent, d’on és originari el Miquel; amb ell hem passat diversos bonics records, començant per la sortida que vàrem fer amb una parella, l’Antonio i la Feli; vam dormir a la masia Cal Toneta, una masia que estava en rehabilitació, per poder assistir l’ endemà a la Festa Major de Sant Maximi ( 29 de Maig) i fer el dinar de Festa Major on ens ho vam passar molt bé. Aquí és on vam conèixer la Gisela i el Ramon. Més tard vàrem visitar l’església i la petita escola totalment abandonades i deixades de la mà de Déu.

Fa poc temps vam anar amb el Miquel al Mirador del Cretaci ( lloc on podem veure les nombroses rastelleres d’ous de dinosauris petrificats). Està a 4 Km de Sallent. També hem pogut gaudir d’una tarda al costat de la llar de foc, de les interessants xerrades del Miquel, la Gisela i en Ramon,  que ens han aportat diversos coneixements de la muntanya de Sallent i els seus voltants així com remeis de plantes naturals.

(Fina Sendra i Jaume Campmany)


Recull fotogràfic

Alt Urgell

veure’n moltes més! 


El nen que es va emportar l’àliga

Us expliquem una història extreta d´un bloc de Sellent, municipi de l´Alt Urgell.Ens parla d´una història antiga que s´ha transmès de generació a generació.

Aquest bloc val molt la pena; està coordinat pel Miquel Vinyals. Us aconsello que li doneu una ullada!

http://www.sellent.cat/Histories.html

Sellent_logo

Hi ha històries que avui es fan difícils de comprendre, en aquest món de la màquina i les bèsties domesticades en granges i lo més sorprenent que veiem passar és que es posi a nevar. Quan veiem els documentals d’animals que surten cada matí a buscar menjar i cacen un altre animal per menjar-se’l, que busquen aixoplug quan plou sota un arbre, una roca, ens sembla que això no va amb nosaltres. A Sellent s’explicaven moltes històries de llops que s’havien menjat gent. Aquesta de l’àliga, però, és la més sorprenent.

Calculant el temps pel parentiu d’aquell nen amb la seva família actual surt que d’això en deu fer cap a una centúria. Devien ser les últimes àligues que volaven pel Boumort ja que actualment se n’ha perdut la mena i, artificialment, les han reemplaçat pels voltors.

Aquell matí havia sortit l’últim sol per la criatura ja feia una bona estona. El cel era blau però amb aquella broma prima que l’emblanquinava i les bromes nedaven emportades pel vent de ponent a llevant. El ramat estava aviat i ja se l’havia emportat la mossa cap els trossos de vora el riu. Les gallines també estaven engegades i picaven pels voltants del femer i per l’enclevat de vora del camí. Els nens havien fet camí cap a l’estudi del poble amb l’esmorzar a la bossa i l’amo aquell dia havia decidit d’anar a cavar l’hort. Lo padrí s’havia quedat a arreglar mànecs i voltava per l’era i lo cobert. Les mestresses estaven fent les feines de casa i, just fege un moment, acabava d’arribar la jove de buscar aigua a la font: dues galledes amb lo collader i el canti a la mà. Lo ruc aquell dia pasturava a la punta del tros, estacat al pomer i, quedava la Perla, que estava estacada amb el ramal llarg a vora de la seua cabana vigilant tot el què es movia i lladrant fins i tot als llangots.

Qui ho havia de pensar. Lo xic, amb tota la seva innocència, de quatre anys que havia sortit de l’era perseguint els seus jocs, tot just fins travessar lo camí, al planell de sota la bassa i els seus, amb prou feines, seixanta centímetres alçada. Ni la Perla va tindre temps de lladrar, un xiulet al vent i un esgarip de la criatura que va fer córrer al padrí i, després a la mare i la padrina, però només va poder constatar que l’àliga el portava agafat i ja travessava el barranc cap el bosc. Prou van cridar i córrer cap el bosc, primer, després cap a la roca de Set Comelles per veure si li trobaven lo niu. Ni del nen, ni de l’àliga no se’n va saber mai més res. Si bé se les veia voleiar de lluny, sabien prou bé que el mal ja no tenia solució.

D’aquella en van fer córrer la veu i des d’aleshores a tots els nens se’ls advertia de no corre pels escampats si no era amb un barret ben gros sobre tot si es vegen volar les àligues encara que fos de ben lluny. Se sabia que se n’havia endut algun corder pasturant per la devesa, que el duc se n’emportava les gallines, però aquella vegada va ser l’única que es recorda que s’emportés un vailet.

voltor2


Cloenda: El ametllers florits del Coll de Nargó

Era la primera vegada que anava a la sortida de Pas a Pas per Catalunya, i no sabia massa què em trobaria. Havíem quedat a Coll de Nargó, a l’ermita de sant Climent, i m’he trobat amb dues sorpreses. La primera la gent i la segona la sortida.

IMG_1624

De les persones, que voleu que us digui: la majoria era de Barcelona, i algú de la Segarra, però a banda de l’origen, el que més m’ha sorprès és l’amabilitat i l’acollida, la simpatia i la cordialitat en el tracte, no tinc adjectius per expressar com m’he trobat de bé amb el grup. Malgrat algunes subtils deliberacions sobre l’origen d’Hostafrancs, he passat una jornada a la muntanya molt particular, i he après un munt de coses.

En quan a la caminada, val a dir que ha estat molt treballada. En Miquel ens anava explicant les trets més significatius dels lloc i de l’entorn on passàvem: Coll Piqué, uns roques per fer escalada; l’ermita de sant Jaume d’un romànic primitiu, però abandonada; la masia del Puy on hem descansat una estona, i després avall que fa baixada fins el riu Valldarques on hem dinat davant la cascada del Codó, amb uns gorgs d’aigua blava. Al tram troncal final hem vorejat el riu, fins arribar a un turó on es veia Coll de Nargó amb un primer pla ple d’ametllers florits. 13 Km ben aprofitats.

Per acabar, plantada d’un ametller, com mana la tradició, doncs era un any acabat amb 5, i el Xavi ens ha recitat la poesia lametller florit de J.Maragall.

L´ametller (Joan Maragall)
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard bandera blanca,
dies ha que t´he delit!
Ets la pau que s´anuncia
entre el sol, núvols i vents…
però en tens tota l´alegria.

El Miquel ens ha explicat algunes curiositats del cucut. Al marge de “tocar” les hores també es mengen les processionàries. Hi ha una dita que diu que si el cucut canta i tens diners a la butxaca, en tindràs més; si el cucut canta i no en tens en aquell moment, quedaràs escurat.
Gràcies Miquel i Joan per tenir un poble tan especial i haver-lo volgut compartir amb nosaltres.
(Antoni Lladó)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s