13 Gironès

La convocatòria

Atenció a la propera sortida. Anem al Gironès el dia 25 de gener.
Farem la Ruta dels Molins del Ridaura (Llagostera).
Aquesta ruta general són 18 km, però s´ha escurçat a 11 Km
Recorregut que farem.
https://docs.google.com/file/d/0Bzt8tBJRLRiMM0RhRUppaW1jcE0/preview?pli=1

Per si voleu saber com és el recurregut sencer també us el passem per anar un altre dia sense presses.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=579220

El recorregut és molt bonic i planer i és ben accessible per a tothom.
Durant el recorregut s’ha de creuar el riu dues vegades. Hi ha pedres per creuar-lo però amb les últimes pluges ara baixa molt ple i hi ha trams del camí que estan empapats d’aigua. De cara al gener esperem que no hi hagi tanta aigua. Potser caldria portar calçat de recanvi per si ens mullem els peus (ho informarem més aprop del dia de la sortida del gener)
El punt de sortida serà la Zona esportiva de Llagostera, on hi ha la piscina i el camp de futbol. Quedarem a les 9:45h puntuals
El dinar seria al final de l’excursió, a Llagostera, al Casino de la Plaça Catalunya (si ens allarguéssim més del compte podríem dinar abans d´aquest punt). Havent dinat es farà una passejada pel poble i una visita al Centre d´Interpretació de Llagostera Can Caciques.
Apunteu a l´agenda. És una sortida ideal per ajudar a baixar el torrons

Els amfitrions seran la Montse, el Sergi i el grup d´excursionista de Llagostera Bell Martí.

El plànnig orientatiu serà aquest:
9:45h Zona esportiva de Llagostera
Qui vulgui pot quedar abans per anar a algun bar del poble per esmorzar, prendre el cafè, etc. A la zona esportiva no hi ha bar.
14 h: dinar al Casino de Llagostera. Podrem portar entrepans i demanar begudes i cafès al bar del Casino.
16h : visita al Centre d’Interpretació de Llagostera Can Caciques.

El municipi de Llagostera

El municipi de Llagostera, ofereix al visitant la tranquil·litat i la bellesa d‘un entorn natural entre els espais protegits dels massissos de les Gavarres i el Puig de Cadiretes. A banda d‘una passejada –a peu, en bicicleta, a cavall…- a les nostres contrades, el visitant també es pot deixar perdre pel nucli urbà i gaudir de diferents propostes turístiques. Són nombroses les edificacions d‘interès històric i arquitectònic, entre les quals destaca el majestuós campanar de l‘església de Sant Feliu, del s. XVIII, les restes medievals de les tres torres de l‘antic castell feudal i part de la seva muralla.

Ja des del paleolític es té coneixement de nuclis habitats dins la zona que actualment ocupa el terme municipal. Durant l‘època medieval, Llagostera -només configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia l‘any 1375. A partir del segle XVIII gràcies a una prolífica indústria surera, que va ser durant molts anys el motor de l‘economia, Llagostera no ha deixat de créixer fins a convertir-se avui en un municipi de més de 6.000 habitants.

La plaça del Castell acull, des de l‘any 1982, un monument que recorda els temps en què la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va se concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l‘any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial. El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes càrregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793. L‘església de Sant Fèlix data del segle IX, tot i que les restes del temple original són ben escasses. De l‘altar construït a finals de segle XV, dedicat a Sant Julià, no en queda cap vestigi, així com tampoc del retaule major barroc que va ser destruït per la guerra civil. Actualment el temple, de façana barroca, està configurat per una nau gòtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dècada dels 50, és obra de Pere Falcó i Golondrina.

Fa uns anys, l‘interior de l‘església ha estat netejat i restaurat. El barri de Reramur il·lustra perfectament la configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els límits del poble a l‘entorn del castell i l‘església.

Llagostera disposa d’un ampli patrimoni arquitectònic algun d’ell catalogat com a Bé d’Interès Nacional com la Muralla.

Ajuntament, castell i muralla Els seus orígens se situen al s. XII tot i que les restes actuals pertanyen a un poderós conjunt fortificat dels segles XIV-XV, del qual se‘n conserven tres torres. L‘actual ajuntament té unes voltes a la Sala de Sessions que daten del segle XV.

Església parroquial de Sant Feliu
 L‘actual edifici data del segle XVII, malgrat que ja se‘n tenen referències des del 855. És de planta rectangular d‘una sola nau i absis poligonal. Destaca la portalada d‘estil gòtic català. A l‘interior de la fornícula hi ha una reproducció d‘una imatge de Sant Feliu, ja que l‘original va desaparèixer durant la guerra civil.

Casino Llagosterenc 
Es va construir a mitjans del segle XIX, d‘estil Noucentista, quan a Llagostera hi havia un gran moviment associatiu molt lligat a la indústria del suro. El primer edifici (1891-1903) va ser substituït per l‘actual el 1936.

Ca les Vídues Casal construït al segle XVI. Propietat d‘una important família, les vídues de la qual hi vivien per estar prop de l‘església. Al 1957 es va donar a l‘Ajuntament.

Can Coris 
És un clar exemple de com era la residència d‘un empresari del suro. Correspon a l‘època més esplendorosa de la indústria (de finals del s. XIX i principis del XX).


La ruta dels molins fariners del Ridaura, a Llagostera

llagostera_panoramica

Companys caminaires del “Pas a pas”. Avui, les vostres ganes de trepitjar país us han dut fins a la nostra comarca: el Gironès. I concretament, fins a casa nostra: Llagostera, un petit poblet a cavall de les solitàries Gavarres i de l’espessa Ardenya.

Quan vam sentir parlar per primera vegada d’aquest indret, vam haver de mirar al mapa on queia. Llagostera, és un poble que és fàcil d’ubicar: a mig camí entre Guíxols i Girona, o darrera la muntanya de Tossa, o a dalt de tot de la Vall d’Aro, o al costat de Cassà (el poble veí amb el que sempre ens tenim les nostres trifulques). Si més no, quan t’acostes a la nostra vila, la reconeixes de seguida pel seu encantador perfil. Té una silueta que la fa inconfusible. És potser, el més bonic del nostre poble: l’imponent església de Sant Feliu al costat de les restes del castell del Baró de Llagostera amb un teló fet de cel al seu darrera.

El poble té un entramat concèntric de carrers d’origen medieval, al voltant del castell i l’església, i un reguitzell d’edificis singulars, com la casa de les Vídues, medieval, el casalot de Can Coris, d’un industrial suro-taper del XIX o el majestuós i modernista Casino Llagosterenc, recentment guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Els seus carrers transpiren serenor, i les pedres de la plaça et fan tastar el pas de la Història.

L’excursió que us proposem és la que recorre al costat del Ridaura, un riuet que neix al cor de la feréstega i atapeïda Ardenya i se’n va tot tranquil.lament cap a la glamurosa i cosmopolita Platja d’Aro. És l’unic riuet que ha pogut agafar el camí més curt per a arribar al mar, i que és el pas natural entre la plana gironina i el Baix Empordà: la vall d’Aro. Les altres rieres de Llagostera, la Gotarra o les tres Banyaloques, enlloc d’anar cap al mar, van cap a l’interior del país: van a buscar l’Onyar i el Ter cap a Girona fent una gran marrada abans no arriben al nostre Mediterrani.

El Ridaura (“riu daurat”)dóna nom a la vall per on passa, la Vall d’Aro (la “vall daurada”), i és que realment, exceptuant la sequera que pateix durant les calorades d’estiu, el Ridaura baixa clar i transparent al seu pas per Llagostera. Els llagosterencs van saber aprofitar la força de les seves aigües fent una sèrie de rescloses i molins fariners, alguns dels quals, avui, podreu veure ja com a simples testimonis del pas del temps: el molí del Xòrrec, el de Can Nadal, el de Can Moner (l’únic restaurat), el de Can Carreras i el de Can Cabanyes.

A més dels molins que veurem, també podrem gaudir d’un forn de calç, el de Banyacroua, que va ser excavat aprofitant el desnivell del terreny. Els materials necessaris per a l’elaboració de calç eren la pedra calcària i la llenya per a fer el foc i coure la pedra. El foc es mantenia encès durant quinze dies aproximadament fins que el forn assolia els 1000 graus de temperatura i la pedra esdevenia calç viva. La calç s’utilitzava per a l’elaboració de morters per a la construcció (barrejant-la amb sorra), per a emblanquinar o pintar cases, per a impermeabilitzar les cisternes, per a sanejar l’aigua i fins i tot, per a ús agrícola per a ensulfatar els conreus.

Confiem que gaudiu de l’excursió i de l’estada a Llagostera. Esperem que els encants d’aquest municipi gironí us facin badar la boca d’admiració, emplenar els narius de frescor i estimular els vostres sentits. Cada racó té el seu encant, i ningú millor que vosaltres ens ho podrà confirmar després de tantes excursions que porteu fetes per la geografia del nostre petit però bell país. Com diu la lletra de la cançó d’en Llach, sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

Fins aleshores,

(Montse Campmany i Sergi Forcano)


Recull fotogràfic

Llagostera

veure’n moltes més! 


Llagostera: mai no en tenim prou

13072

S’acosta la sortida a Llagostera i us volem explicar alguns records i vivències que tenim del poble.

Ja fa uns quants anys que anem molt a Llagostera perquè hi viuen els nostres tiets i cosins. Passem moltes estones amb ells i fem moltes coses: juguem, parlem, riem, fem fotos, passagem pel poble, per les botigues, pel mercat, pels camps i pobles del voltant, per les masies, per la consulta veterinària, fem excursions amb bicicleta, anem a la festa Major als concerts de Macedònia i Txarango, a la fira, fem escapades a la platja, a Girona, al concert de Nadal, a la cursa de Sant Esteve, a la piscina, al camp de futbol, al parc…
Els dies que estem junts són genials, i sovint s’acaben molt tard, després de sopar.
Si veniu a Llagostera el dia 25 de gener, també us emportareu un trosset de Llagostera i del Gironès.

Per nosaltres, Llagostera és més que un poble. Mai no en tenim prou!

(Natàlia Campmany, Marc i Roger Raventós)


 

EL RIUDAURA

No riguis Riudaura que amorós davalles,
dels cims de l’Ardenya a la Vall d’Aro,
seguint el teu curs, quedo corprès i em paro,
en veure tot aquell munt de deixalles.

Ho sento molt, però no tens sort.
Les teves aigües que abans eren cristal·lines
i de set molins, movien les turbines,
avui passen a tocar l’abocador,

que com un infecta pop gegant,
estén damunt teu els seus tentacles
i el teu bonic curs va empudegant.

I tu esperant utòpics miracles,
vas de bassa en bassa saltant
com en una carrera d’obstacles.

l´Àngel (del grup excursionista Bell Matí)


Buscant casa pel Gironès

buscant casa

Fa poc més de déu anys que vam venir a viure a terres gironines. Després d’una estada a l’estranger, uns familiars propers ens van deixar un apartament a S’Agaró per poder-hi viure de forma provisional mentre ens resituavem a Catalunya. La zona de Girona en general ens era mot desconeguda, però aviat vam veure que podia ser un bon lloc per viure. Vam iniciar una cerca i descoberta de pobles. Buscàvem municipis d’uns 5.000 habitants, o sigui ni massa grans ni massa petits, amb un mínim de serveis (un ambulatori, escola, institut..). Vam tenir la sort de trobar feina a Riudellots de la Selva, la qual cosa va delimitar el radi de cerca de possibles pobles on viure.

Què tal si anem a viure a Fornells de la Selva o a Cassà de la Selva?. Tot i els seus noms, no pertanyen a la comarca de La Selva sinó a la del Gironès. Són pobles molt propers a Girona, i això té els seus avantatges. Fornells és més petit del que buscàvem, no arriba als 2.500 habitants. Cassà està molt ben connectat amb Girona, la Costa Brava i Olot a través de la via verda, i això fa bona pinta, podrem fer unes bones rutes en bici els caps de setmana, però potser queda una mica massa allunyat de la connexió amb Barcelona (ja sigui l’autopista o l’estació de tren), on hi tenim família.

Seguim buscant…
Descobrim pobles amb una gran bellesa paisatgística. Sant Martí de Llémena, un preciós poblet de 600 habitants, situat a la Vall del riu Llémena, tocant a la Garrotxa. Sant Andreu Salou, un poblet de menys de 200 habitants, on les nostres filles hi aniran de colònies amb l’escola per gaudir de la natura i els animals de granja. Sant Martí Vell, Sant Jordi Desvalls i Sant Joan de Mollet, tres poblets petits situats geogràficament en línia recta, tocant el Baix Empordà pel costat Nord de les Gavarres.

No és fàcil triar…
Encara ens faltaria conèixer més pobles d’aquesta comarca que queda entre mar i muntanya. I no podem oblidar la seva capital, Girona, una ciutat amb mots racons encantadors: el call jueu, el barri vell, els ponts sobre el riu Onyar, la catedral, el parc de la Devesa. Si aneu a Girona no oblideu de fer un petó al Cul de la Lleona, diu la llegenda que tothom que faci el petó és segur que tornarà a Girona. A nosaltres ens va anar bé, perquè per aquí ens hem quedat.

(David Maruny)


Dos afegitons del Gironès

Deixeu-me que us diguem dos afegitons més d´aquesta comarca. El primer és una ruta també del sud del Gironès que va pel puig de les Cadiretes (amb molt bona vista). El segon és la llegenda de l´origen de Girona.

Ruta Puig de les Cadiretes
Seria sortir des de l’ermita de Sant Grau d’Ardenya, seguir per un recorregut de dolmens i pujar al Puig de Cadiretes per veure les vistes.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3800595

Llegenda de la fundació de Girona.
Gerió era un ésser monstruós, de tres caps i descendent de personalitats mitològiques (nét de Possidó i Medussa). Era ambiciós i va voler conquerir la península Ibèrica. Va fundar Girona i va bastir la torre Gironella. Després va baixar per la Mediterrània fins establir el regne a Cadis. Va lluitar contra el rei d´aquelles contrades, Túbal. Aquest tenia una filla, Pirene, a la que va perseguir fins que es va amagar a les Muntanyes del Nord. Al no poder trobar-la, va cremar tota la serralada a resultes de la qual va morir Pirene. Per tot això, les Muntanyes del Nord van ser anomenades Pirineus. Al final de tot, Gerió va morir a mans d´Hèracles, el mític heroi grec.
Tota aquesta història està explicada al cant primer de l´Atlàntida de Jacint Verdaguer


Conclusions

Aquesta sortida ha estat molt especial. Després de vèncer la mandra incial per agafar el cotxe un dia d´hivern i fer kilòmetres un diumenge el matí fins el Gironès, hem pogut conèixer una mica la banya inferior d´aquesta comarca.

M´ha agradat moltes coses de la sortida però en destacaré sols algunes:

. M´ha agradat entendre perquè la vall d´Aro té aquest nom: el topònim surt del riu d´Or o Riudaura, com es coneix aquí.

. M´ha agradat entendre una mica la importància dels molins que fa anys aprofitaven la força del riu per fer la seva activitat rural, industrial o del tipus que fos.

. M´ha agradat l´ateneu modernista del poble  qué té un regust dels d´abans; talment sembla que la història s´hagi aturat allà.

. M´han agradat les vistes de la plana del Gironès,  impagables: amb el Pirineu per una banda, el Montseny per l´altra, les Ardenyes,  i  les Gavarres pel sud. Pels que som de Canfanga ens impressiona tenir visions del relleu des d´angles diferents als que no estem acostumats.

. M´ha meravellat I la impagable imatge del poble de Llagostera amb el Canigó nevat al fons (que els separen més de 100 Km!!). Només per aquesta imatge ja hauria valgut la pena venir.

. M´ha agradat el museu local on hem vist la importància al voltant del suro de les alzines.

. l com no, m´ha agradat molt la companyia dels caminaires del Pasapas, que per molt temps poguem continuar gaudint.

El nostre agraïment a la nissaga Campmany pel seu acompanyament, explicacions, alegria i predisposició, i especialment a la família Forcano i Campany.

Gràcies amics.

IMG_1838

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s