12 Baix Llobregat

La convocatòria

La propera visita és el Baix Llobregat, segur que tots hem estat alguna vegada d’una forma o altra. La nostra intenció és fer un recorregut que ens permeti obtenir un nou punt de vista i, a la vegada, fer-nos una imatge global de la comarca.

Per aquest motiu em preparat un recorregut que ens permet contemplar des de perquè el Baix Llobregat era l’anomenat rebost de Barcelona, a com ha estat de llarga la història dels seus habitants, així com la importància que ha tingut en l’economia catalana de principis de segle XX.

La passejada s’inicia des d’un mirador que permet observar tota la comarca en 360º (l’ermita de Sant Ramon al Montbaig), des d’aquest indret podrem diferenciar les terres de la vall del riu de les del sistema deltoïdal, les diferents zones de cultiu i el gran nombre d’infraestructures que s’han construït en l’entorn.

La passejada continuarà pel que es coneix com “L’Anella Verda” que ens permetrà observar cultius de fruiters i vegetació típica en les zones forestals, així com alguna masia… Com és temps de Nadal, potser trobarem els tions que comencen a sortir del bosc… Baixarem un desnivell de 333 metres.

Arribarem al municipi de Santa Coloma de Cervelló on passarem per la Colònia Güell, antiga colònia industrial que manté el seu tarannà. Si algú vol incorporar-se més tard aquest és un bon lloc de trobada per continuar junts la passejada.

Des de la Colònia tornarem a Sant Boi de Llobregat pel riu on observarem el contrast del paisatge amb la primera part del recorregut, i com a més del cultiu de fruiters, es poden veure gran nombre de cultius d’hortalisses.

El punt final de la passejada seran les termes romanes, que ens permetrà tenir una pinzellada de com funcionaven aquestes instal·lacions i com vivien els seus habitants.

Untitled

Distància: 13.000 metres
Desnivell: 333 metres
Temps estimat de recorregut complert: 4 hores
Un parell de parades durant el recorregut
Punt de dinar: final del recorregut. Amb entrepans o carmanyoles a càrrec de cadascú.

DADES PRÀCTIQUES:

El punt de concentració i sortida és l’aparcament de l’ermita de Sant Ramon (veure mapa) a les 9:30 (hi ha un bar per als que vulguin prendre un cafetó o qualsevol altra cosa). Es troba fàcilment si s’entra a Sant Boi per la carretera del Prat i agafant la Ronda de Sant Ramon, carrer amunt fins arribar a la segona rotonda, segona sortida, i desprès segon carrer a la dreta, pujar pel carril fins arribar a l’aparcament.

Mapa per arribar al punt de trobada:

Untitled2

Per aquells que vulguin iniciar la passejada a la Colònia Güell poden arribar en tren havent deixat el cotxe en l’aparcament de l’estació de Sant Boi de Llobregat i agafant el tren (són dues estacions) a partir de les 12:30h.

Us proposem un petit joc: quins personatges coneixeu que siguin d’aquesta comarca? Podrem compartir-los el dia de la sortida.

US HI ESPEREM!

**Si el temps no permet fer el recorregut caminant farem una activitat alternativa**


El Baix Llobregat: un món resumit en una comarca

parc-agrari-baix-llobregat

El Baix Llobregat, comarca costanera, està situat al sud de Barcelona i és conegut per ser un dels motors industrials més importants de Catalunya així com la zona amb més moviments sindicals del país.
Històricament parlant, la comarca ha estat habitada des del paleolític, època de la qual se’n conserven alguns vestigis. També trobem reminiscències dels ibers i de l’època romana. Més endavant, durant l’època medieval, després de la divisió del territori català a partir del riu Llobregat entre carolingis i sarraïns, la zona es va dividir en diferents terres senyorials, baronies i jurisdiccions. D’aquesta època podem trobar diferents masies, parròquies i ermites repartides per tota la comarca.
Durant la Revolució Industrial, moltes fàbriques tèxtils es van situar al voltant del riu, aprofitant d’aquesta manera la força hidràulica i la seva proximitat amb el Port de Barcelona. En aquesta època es van construir grans colònies industrials que servien d’allotjament als treballadors de les fàbriques més importants del moment. Amb l’arribada de l’electricitat, la indústria va canviar de rumb i aquesta es va aplicar per a noves finalitats, les energètiques, i començà a aparèixer un nou tipus d’indústria com la de construccions elèctriques i fàbriques de ciment. És l’època que més ha marcat la història del Baix Llobregat.
Parc Arqueològic Mines de Gavà
Us proposem seguir els passos de la història i començar per les restes prehistòriques de Gavà. Al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, hi trobareu una exposició per a totes les edats, on veure, des de dalt, l’obertura d’una de les mines neolítiques més antigues d’Europa, les Mines de Can Tintorer. Per motius de conservació, aquestes coves neolítiques ja no són accesibles avui en dia, però fa tan sols uns anys, eren accessibles des de l’interior d’una masia medieval, la Masia de Can Tintorer, que és la que dóna nom a les mines. Van ser descobertes l’any 1972 mentre es realitzaven els primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer. Les mines estan formades per una xarxa de galeries connectades entre elles, on s’extreia variscita (un mineral blavós molt valorat de l’època que s’intercanviava amb altres poblats) i més tard, algunes d’elles eren utilitzades com a abocador, gràcies als quals les investigacions sobre els poblats neolítics han estat molt fructíferes, i altres van ser usades com tombes.
Molt a prop del Parc Arqueològic hi ha el Museu de Gavà, on s’explica l’evolució geològica i històrica d’aquest territori, i on hi ha alguns dels objectes originals que es van trobar a les excavacions de les mines, com per exemple, la Venus de Gavà, una estatueta que era venerada com a símbol de la fertilitat .
Les petjades dels romans
A Sant Boi de Llobregat, els romans ens han deixat les seves termes, l’origen de les quals es remunta a finals del S.II dC – inicis el III dC.,, una època d’esplendor a la zona. Aquestes termes eren de propietat privada i es van usar fins al S.V. En aquest cas, també s’hi va construir a sobre, al S.XVII, una casa. A mitjans del S.XX, a partir d’uns documents escrits se’n va saber l’existència, i des d’aleshores es van realitzar tota una sèrie de treballs per recuperar el patrimoni. El 1998, es va obrir al públic.
Les termes estaven dividides en dues zones edificades l’una al costat de l’altra. La primera, albergava les cambres fredes: l’apodyterium (vestidor), el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). A l’altra, hi havia les cambres calentes: tepydarium (sala tèbia), sudatorium (sala de bany de vapor) i caldarium (sala de bany calent).
A Sant Boi també hi trobarem algunes cases senyorials de l’Edat Moderna.
L’època medieval
El riu Llobregat va esdevir frontera al segle X. Aquesta frontera formava part de la Marca Hispànica, que anava canviant de posició a mesura que els cristians avançaven en la conquesta. Al llarg de tota la comarca tenim castells, com el de l’Eramprunyà a Gavà, o el de Cornellà, entre molts d’altres, i les nombroses torres de guaita, que ha Sant Boi tenim la Torre Benviure i que està vigilada per un personatge vingut del segle X, que es diu Roc Benviure, i que cada primer diumenge de mes (excepte al gener i l’agost), explica la seva història al qui visita la torre.
L’època moderna
Sense moure’ns de sant Boi de LLobregat, la història a la comarca, continua. Al municipi hi ha la tomba d’un dels personatges més importants de la història de Catalunya, Rafael de Casanova, que es troba dins de l’església de Sant Baldiri.
Si avancem en la història i ens desplacem cap a Sant Coloma de Cervelló, podem visitar la Colònia Güell, el punt d’interès turístic més reconegut a la comarca. Aquesta construcció modernista dissenyada per Gaudí, va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat. La Colònia Güell va ser un complex tèxtil creat per Eusebi Güell (el gran mecenes de Gaudí), on a més dels habitatges dels obrers i les fàbriques, cal destacar l’església parroquial (l’obra de Gaudí, inaugurada el 1915). Aquesta obra és una de les peces més admirades i estudiades del gran arquitecte a causa de la seva estructura audaç i innovadora, i a la vegada, pels elements constructius típicament gaudinians que s’hi reconeixen com les columnes inclinades, les voltes de maó, mosaics, vitralls, etcètera.
Seguint amb el modernisme, un altre dels arquitectes de l’època, encara que no tan reconegut com Antoni Gaudí, fou uns dels seus col•laboradors Josep Maria Jujol. La seva obra més coneguda a la comarca es troba a Sant Joan Despí. “La Torre de la Creu” (1913-1916) també és coneguda com “La Casa del Ous”, ja que les seves cúpules ho semblen. Es tracta d’una construcció modernista que pot ser vista des dels trens de rodalies pel seu pas a la població i que segueix exactament l’estil gaudinià que Jujol va heretar del seu mestre.
A la mateixa població, del mateix modernista, també s’hi pot visitar “Can Negre” (1915-1930), una antiga masia propietat d’un advocat (Pere Negre Jover) que va encarregar a Jujol la seva reforma per dignificar-la. Aquesta incloïa nombrosos elements decoratius ondulants, el més interessant dels quals és a la seva façana, la tribuna central, que recorda un carruatge.
El “Baix” és Catalunya
Actualment, a Torrelles de Llobregat, podem ser turistes de Catalunya en un sol dia! Catalunya en Miniatura és un parc temàtic de maquetes declarat d‘Interès Turístic Nacional. El conjunt de maquetes està dins d’un recinte de més de 25.000 metres quadrats i reuneix uns 150 monuments i edificis representatius del nostre país a una escala 1:25 i ens permeten fer un recorregut per les obres més destacades del romànic, gòtic i modernisme català.
Al mateix poble, a Torrelles, és molt recomanable visitar la Fira de la Cirera el mes de Juny, festa destinada a celebrar l’inici de la collita de cireres i que inclou diverses activitats culturals i esportives. Aquesta és només una de les múltiples festes de la cirera que hi ha per tota la comarca durant aquest mes (també a Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent i El Papiol). La comarca també és famosa per ser la que té més producció d’aquesta fruita.

I ens deixem moltes coses: El canal olímpic, Montserrat (a cavall entre el baix Llobregat i l’Anoia), Can Mercader, ……

Maria Lledó BARREDA i CASANOVA
Directora del Museu de Sant Boi

Recull fotogràfic

BaixLlobregat

veure’n moltes més! 


Geografia física i humana del Baix Llobregat

Imagen 001
El riu Llobregat, un riu tan explotat, tan beneficiós, tan capital per al desenvolupament de Catalunya; crea una de les comarques agrícoles més riques de Catalunya. A mesura que Barcelona ha crescut, així com la densitat de població, les terres s’han anant valorant, s’ha convertit en un suburbi industrial, cosa que ha promogut haver d’intensificar els conreus.

La comarca la formen 29 municipis:
Collbató, Olesa de Montserrat, Esparraguera, Abrera, Sant Esteve de Sesrovires, Martorell, Castellví de Rosanes, El Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, La Palma de Cervelló, Vallirana, Cervelló, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Gavà, Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, Corbera, Castellbisbal, Begues, Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Esplugues

Té una densitat de població de 1664 persones per Km2 (la del Barcelonès és de 15372, i la de Catalunya és de 235 i Sant Boi té una densitat de 3885 persones per Km2). Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca.

Alguns llocs que s’haurien de visitar i de conèixer de la comarca són per exemple: les coves de Salnitre de Collbató (l’hàbitat dels primers pobladors neolítics de la zona), la masia Can Julià de Sant Esteve de Sesrovires, les Pasions d’Olesa i d’Esparraguera, el Pont del Diable a Martorell, la cripta obra d’Antoni Gaudí en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, la casa Negre i la torre dels Ous en Sant Joan Despí, el museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat, el palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, les termes romanes de Sant Boi de Llobregat, les mines prehistòriques de Can Tintorer a Gavà, el palau Novella de Begues…

La vall que forma el riu en la comarca, s’inicia a Martorell i arriba fins a ponent del Prat, és cultivada des de temps molt reculats, constitueix un vastíssim fruiterar, el regadiu queda vora els marges del riu. Les seves condicions agràries són excel·lents perquè són terrenys d’al·luvió, fèrtils, molt ben regats per aigües subterrànies i pels dos canals que s’escolen paral·lelament al riu.

El Llobregat alimenta dos canals: el que corre pel seu marge esquerre que s’anomena Canal de la Infanta. Pren les seves aigües a les proximitats de Molins de Rei, davant de Pallejà. Amb una capacitat de 4.200 litres per segon, de les quals hom destina a regatges una mica més de la tercera part, i la resta a la producció de força. Les terres de la riba esquerra són les més fèrtils, milers de pomeres i pereres.

El Canal de la Dreta és més pobre, s’alimenta del sobrant del riu desprès d’alimentar l’anterior. El recorregut és de 14 kilòmetres, afecta a terres de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i el Prat, i desemboca a la llacuna de la Ricarda. Al marge dret els terrenys hi són més lleugers i pedregosos, però aquesta zona es caracteritza per la seva diversitat tant pel que fa a la fruita (cirerers, pruners, nespreres, presseguers, albercoquers…), com pels conreus herbacis. A la part aspra de la comarca hi ha la més gran concentració de cirerers de Catalunya.

El delta que forma la part final del Llobregat eren maresmes i aiguamolls, espais alternats de sorrals, bassals, estanys com els que encara existeixen: Remolà, Murtra, la Ricarda… En l’època romana la línia de costa es trobava 3Km terra endins de l’actual. Les terres foren drenades i el sòl fou recobert amb capes d’argila i de terra per fer-les productives. El treball de dessalar la terra obliga a un règim de rotació de conreus i sistemes de correcció de la salinitat.

Actualment és una zona que combina camps de conreu amb platges i pinedes amb zones urbanes; és la tercera zona humida de Catalunya en importància biològica, declarada reserva natural.

El parc agrari en la zona deltaica el formen majoritàriament terrenys de cultiu, en els quals es treballa per tal de revitalitzar l’activitat agrícola en aquesta zona, una de les més antigues i fèrtils de tot el país. Formen part del parc diverses zones agrícoles, el riu i un grapat d’espais naturals protegits situats a les ribes i el delta del Llobregat. Entre moltes accions, s’han fet i arreglat camins i canals, s’ha potenciat l’agricultura integrada (que minimitza l’ús d’agents químics i ofereix productes de més qualitat), s’han netejat abocadors incontrolats i s’ha fet difusió i promoció de la zona i dels seus valors ambientals, naturals i culturals. És un espai preservat especialment per al manteniment de l’activitat agrària, la qual cosa el diferencia de la resta d’espais protegits, i és el primer parc d’aquestes característiques de l’Estat espanyol.

El clima suau i els vents del sud permeten una producció de fruits molt primerencs, com tomàquets, carxofes, pèsols, faves i enciams. Els conreus són intensius i la superposició és constant.

La carxofa la van introduir els àrabs durant l’edat mitjana. El seu cultiu al delta es situa al s.XVI, i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Això explica que amb més de 400 anys de presència sigui un dels principals cultius. El tipus de terreny profund i fèrtil, el clima temperat i l’acció marina de la Mediterrània fa que la carxofa sigui aquí més dolça i tendra. A l’hivern es poden veure els camps de la preuada carxofa, i a la primavera i l’estiu aquesta en flor.

Així, encara que sembli impossible, només a 15 kilòmetres de Barcelona, encara és poden veure grans extensions de cultius hortícoles, arbres fruiters, masies típiques, ramats d’ovelles o ànecs a la vora del riu.

(Anna i Joan Lluís)


Vivències de Sant Boi: diàleg entre filla i pare

st boi antic

Sant Boi és una ciutat petita ben comunicada. Ens agrada agafar el tren i anar a fer una visita turística per Barcelona, o agafar-lo i anar cap a Montserrat. O agafar el bus i anar a visitar Castelldefels i fer una passejada per la vora de la platja fins a Gavà.
Està situada al costat del riu, on hi ha diversos camins per on es pot anar amb bicicleta o passejar. Anant pel riu s’arriba fins a Cornellà, també es pot anar fins als miradors de l’aeroport, i si camines una mica més fins a la platja del Prat. Si camines en sentit contrari pots arribar a Sant Vicenç dels Horts, i fins i tot, fins al Pont del Diable de Martorell.
Si camines per la part de muntanya pots arribar fins a Torrelles, Viladecans, Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló… la passejada pot ser molt diferent depenent de l’estació de l’any, qualsevol d’elles té el seu punt.
És una ciutat on es pot passar una vida tranquil•la, i a la vegada té una gran diversitat de locals per fer tot tipus d’activitats d’oci, iniciatives que permeten conèixer i conviure amb altres persones de la ciutat.
També es poden destacar les seves festivitats com la Fira de la Puríssima (el mes desembre, on pots comprar quasi qualsevol cosa, per a nosaltres ja és una tradició anar a visitar la Fira i comprar alguna melmelada amb sabor especial i un pastís de formatge, així com gaudir del Mercat d’Art Jove on es poden veure objectes elaborats amb molta creativitat o de la zona dels animals de granja que a tots els nens agrada tant…), la Carxofada (el mes de març, ens permet degustar en estands al carrer tot tipus de plats elaborats amb carxofa pels diferents restaurants de la ciutat, i gaudir d’un dia de menjar, convivència i actuacions al carrer), Ludi rubricati (el mes de juny, és una festa romana amb tallers, activitats de reconstrucció històrica, sopar típic amb ambientació… tot d’una ens emporta a aquella època), l’Altaveu (el mes de setembre, és una marató de concerts en locals i al carrer que ens permet conèixer nous grups així com poder gaudir d’un concert d’alguns cantants o grups ja coneguts).
La veritat és que Sant Boi sempre m’ha agradat perquè està a prop de tot. Però, sobretot, perquè és on vaig néixer i he viscut tota la meva vida, és un amor incondicional. Està clar que un lloc l’estimes quan el vius i Sant Boi com molts llocs que l’envolten s’han de viure per a estimar-los.
CATERINA

Molt bé Caterina, però a mi, un urbanita criat a Gràcia i els estius a Sant Feliu de Guíxols, el Baix Llobregat li semblava que era un lloc cutre, industrial, amb un riu brut, moltes carreteres, un aeroport i platges no gaire glamouroses…
Havia de venir a viure per adonar-me’n que tot això eren prejudicis. Vaig instal•lar-me a Sant Boi amb la certesa de que la meva estada al Baix Llobregat seria provisional.
Però m’he anat enganxant a la comarca, les platges de Gavà i de Castelldefels són estupendes i el seu passeig marítim és el Malibu català; per la riba del riu es pot passejar, córrer o anar amb bici (la veritat és que de bicis hi ha “overbooking”). Podria navegar pel matí, menjar una paella, anar a jugar el golf per de la tarda i desprès anar a veure un partit de l’Espanyol i a última hora agafar un avió amb destí Nova York (buff quin estres). Tot i que tenim el record del mon de les infraestructures (autovies, FFGC, RENFE, metro, AVE, autopistes, aeroport) també tenim muntanyes, bé turons, però prou frondosos per perdre’s.
Per acabar d’arrodonir-ho tinc dues filles de la comarca, ja estaré per sempre lligat al baix.
JOAN LLUIS


Passejades entre cirerers no florits. El resum d´una comarca.bll

Primer de tot, moltes gràcies a la Maria Lledó per les seves aportacions històriques i a la família Canales per preparar la sortida del Baix Llobregat.
Avui, des de l’ermita de Sant Ramon, hem gaudit de les impressionants vistes sobre gran part de la comarca del Baix Llobregat. Hem vist la serralada de Collserola, el sud de la ciutat de Barcelona, el riu Llobregat i el seu delta, les poblacions de L’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, El Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, i el Mediterrani. Hem baixat de Sant Ramon pels boscos on, antigament, hi havia vinyes fins que va aparèixer la plaga de la fil·loxera. També, hem vist camps de cirerers, garrofers, i alguns masos com la casa de colònies Can Palós on actualment conreen vinyes. Hem arribat a la Colònia Güell, antiga colònia obrera creada al segle XIX per la família Güell amb l’objectiu d’allunyar-se de les revoltes obreres que hi havia a les fàbriques de Barcelona. D’aquí hem seguit cap al riu Llobregat, hem caminat per camps de regadiu
de carxofes, enciams, bledes, i canyissars. Hem pogut veure el gran pas natural d’infraestructures viàries i ferroviàries que ocupen gran part de l’extensa plana del delta com ara l’AVE, FGC, AP2, Autovia de Castelldefels, etc. Aquesta xarxa viària ressegueix els vells camins que els romans van establir a la zona.  Hem acabat el recorregut al bell mig del nucli històric de Sant Boi on hi ha les Termes romanes, l’església de Sant Baldiri i l’antiga casa pairal de Can Torrents.

No vull acabar aquest escrit sense explicar-vos alguns dels meus records viscuts a Sant Boi, on vaig néixer i viure-hi uns 30 anys.
Al carrer on vivia, hi havia una fàbrica de vidre. De petit passava llargues estones mirant com feien ampolles i tot tipus de figuretes de vidre a través dels finestrals de la fàbrica.
Recordo també que un dia des de l’escola es veien tancs fent maniobres militars a la Muntanyeta.
Quan tenia 10 anys vaig viure la gran manifestació de la Diada de l’11 de setembre del 1976 que va tenir lloc a la plaça de Catalunya de Sant Boi. Venien riuades de gent d’arreu amb el carrilet. Mai havia vist una manifestació!
També tinc molts records de la Fira de la Puríssima, sobretot de les exposicions artístiques de la fruita i la verdura del delta i del dia de la sardina, quan anàvem tota l’escola a la Muntanyeta.
Si miro enrere, veig una gran millora del poble en l’aspecte social, d’infraestructures i equipaments públics. Durant el període de la immigració, el poble va augmentar espectacularment. Hi va haver un creixement urbà desvertebrat i mancat de serveis. Van aparèixer grans barris nous (Casablanca, Camps Blancs, Cinc Roses, Ciutat Cooperativa) separats entre ells i del centre de la vila. Posteriorment, el centre va anar creixent cap aquests barris nous. Durant la democràcia es va anar suplint aquesta manca de serveis i urbanització. Es van crear centres educatius, centres d´atenció primària, hospital, urbanització de la Muntanyeta, creació de poliesportius, biblioteca, cobriment de rieres, rehabilitació d’antigues fàbriques, masos i torres per a ús sòcio-cultural i econòmic.
Durant la meva infància i joventut, vaig estar immers en una població majoritàriament castellanoparlant. Només parlava català a casa i poc més. L’ensenyament va ser en castellà i els pares de les meves amistats procedien de diferents llocs del territori espanyol. Els tarannàs eren diferents però això no em va suposar cap problema, al contrari, va ser molt enriquidor, com ara el Pas a Pas per Sant Boi. Gràcies, amics!
Ah, i recordeu de visitar el Museu d’Història de Sant Boi i les Mines prehistòriques de Gavà, tal com ens va recomanar la Maria Lledó.
(Pere Raventós)

Una resposta a 12 Baix Llobregat

  1. joan lluis ha dit:

    Gràcies a tu Pere
    Molt be l’escrit
    Que seguim gaudin d’aquestes magnifiques sortides.
    Joan Lluis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s