09 Baix Camp

La convocatòria

Tornem a la feina. Iniciem un nou curs amb noves energies.

Aquest trimestre anirem a visitar alguns Baixos (amb permís de l´Anoia): anirem al Baix Camp, Baix Ebre i Baix Llobregat.

La primera és el Baix Camp, al bell mig del Camp de Tarragona. Ens han preparat una passejada entre Vilaplana i Alforja. És una passejada suau i gairebé sense desnivell (uns 6-7 Km).

Com arribar-hi: Ens indiquen que el camí millor des de Barcelona és la AP-7 de Barcelona a Tarragon on s´ha de sortir i agafar la T11 direcció Reus-Aeroport, però seguir la N-420 direcció Falset. Abans d´arribar a les Borges del Camp hi ha un trencant/rotonda a mà dreta i s´inicia la T-704 cap a Maspujols, L´Aleixar i Vilaplana on deixarem els cotxes.

Quedem el dia 7 de setembre de 2014 a les 9:30 del matí a Vilaplana i començarem a caminar molt puntuals fins a Alforja per una carretereta(que no passen cotxes segons informacions locals). És un camí sense pèrdua.

La fitxa que ens ha preparat el Joaquim Grifolls (que serà el nostre home de la comarca) és la següent:

  • Municipi de la comarca del Baix Camp
  • Terme municipal: 38,30 Km2.
  • Població de l´any 2013: 1857 habitants
  • Primer indici de la història: esment d´Alforja en un pergamí de Ramon Berenguer IV datat el 1152.
  • Festa patronal: 29 sept Sant Miquel
  • Llocs d´interès: restes de la muralla i antic castell, església parroquial de Sant Miquel (1637), ermita de Sant Antoni de Pàdua, ermita de la Mare de Déu de Puigcerver.

A Alforja l´Antoni Pujals ens ensenyarà l´església del poble i el campanar explicant-nos algunes curiositats. A continuació farem una trobada amb el Josep Sànchez que és un professor de català i historiador.

El dinar el farem a l´ermita de Sant Antoni i havent dinat hi haurà una explicació del Camp de Tarragona per part d´un pagès, poeta i lliure-pensador local, el Josep Fusté i Grifoll. Ens parlarà del camp i de les expectatives actuals.

Serà una sortida cultural amb una passejada tranquila.

Us hi esperem!!


Presentació de la comarca – Vivència intíma del Baix Camp

rocaSi tanco els ulls i recordo el poble de la meva infantesa em veig jugant entre ametllers i garrofers amb els genolls pelats, l’entrepà de xocolata a la tarda, les bicicletes, les vaquilles a la festa major, les àvies assentades a la fresca, els avis i les seves batalletes, el cine d’estiu al vespre i el “futbolin”, em recordo pujat al tractor tornant del tros amb l’avi al costat dient-li: “Avi…. que em deixes agafar el volant?, només et demano de l’entrada del poble a la cooperativa…. au… va…. deixa’m…..”
Quasi mai em deixava, però de tant en tant sí…. “Xiquet, em deia, ja cal que estudiïs, per que això del tractor no te’n farà tanta gràcia de gran….” Jo mai acabava d’entendre aquestes frases de l’avi.
És final d’estiu i fa calor. L’avi xerra poc. És home de poques paraules, parla més amb la mirada, té les mans fortes i la pell clivellada pel sol. Es fa estimar.
Arribem a la cooperativa i jo m’hi entretinc sentint-lo parlar amb les seves amistats.  No diuen res important, però m’agrada ser-hi al seu costat. Diuen que poder haurien d’haver collit abans les avellanes, i que ja veurem com les paguen enguany i tot d’un plegat em torna a dir “xiquet, naltros no hi vàrem poder anar a col.legi….ja hi pots estudiar tu…”. “Ostres avi, que n’ets de pesat amb l’estudiar”, li responc. “No t’hi vull al troç jo…. em sents?, em sents? au va, marxem que se’ns farà tard i cal sopar d’hora que demà t’hi portaré a La Roca” (l’ermita de la Mare de Déu de la Roca). Soparem llonganissa i ell beurà el seu got de vi de garnatxa de Gratallops i quedarà com sempre amb les dents ben tacades pel vi. A la nit farà fresca tot i ser finals d’estiu.
A les 7:30 l’avi em desperta amb un “nen, l’esmorzar és a taula, va… fes via”. M’hi portarà a l’ermita. El camí en cotxe és una mica tortuós “no corris tant, que em marejo”, li dic. Arribem i deixem el cotxe a l’esplanada, cal pujar per les roques rojes que de fet donen nom al poble. L’ermita és petita. Des del pati de fora s’hi pot veure part del Baix Camp. Casi sempre bufa vent allà dalt. Entrem, no hi ha ningú. L’avi em fa callar, sempre percebo un immens respecte vers la imatge de La Roca en ell. Em fa seure, no l’entenc però murmureja entre dents, no sé si resa o que. “Fill, un dia seràs tu qui m’hi porti, jo seré gran, i encara que no m’hi conegui tu m’hi portes igualment”. Em fa sentir responsable. “Fill,  i no deixis de portar mai els teus xiquets aquí dalt, mai”. No em dóna gaires més raons. Amb els anys vaig sabent que en els moments de dificultats, que vàrem ser molts al poble, l’avi hi pujava sempre, i que en la Mare de Déu de la Roca hi trobava consol. Doncs bé,  molts anys després vaig portar l’avi ja gran a l’ermita amb els germans, pujant-lo en cadireta a pols per les roques rojes, sabent tant ell com jo que aquella seria la darrera vegada que hi pujaria.  Doncs bé, aquest estiu hi portaré els meus dos petits fills, els faré trepitjar les mateixes roques rojes, els asseuré en el mateix banc que em feia seure l’avi i  algun desig de salut murmuraré entre dents sense que se m’acabi d’entendre.
El poble en qüestió es diu Mont-roig i això que us he explicat és un record intimíssim d’aquest poble del Baix Camp del que en sóc fill, i que el Jordi m’ha demanat que compartís amb vosaltres.
Estic segur que els Pas-a-pas gaudireu d’una jornada fantàstica al Baix Camp al setembre. Una coseta, no dubteu en agafar alguna avellana si en trobeu, és el fruit del nostre racó del país i compartir-lo és compartir vida i tradició.
Una abraçada, amics.

(Enric Puñet)


Recull fotogràfic

alfor

veure’n moltes més! 


Apunt del  Baix Camp, una sorpresa quan el camines des de la costa

marta baix camp

En un obrir i tancar d’ulls podem passar de banyar-nos al mar a fer excursions entre els boscos.

Aquest estiu, tot seguint el GR-92 des de Cambrils a l’ Hospitalet de l´Infant, passant pel terme municipal de Mont-roig del Camp, ens ha permès de descobrir una part dels 92 Km que té el litoral de la Costa Daurada. La Serra de Llaberia, la de Pradell-l’Argentera i les Muntanyes de Prades s’alcen plenes de bellesa a pocs quilòmetres de les platges.

Caminar per aquest tram de la Costa Daurada et fa comprendre el ric i variat paisatge de la nostra terra. Hi ha indrets on encara la natura n’és la protagonista, amb platges i cales,  i on la presència humana ho fa amb harmonia en tot un seguit de zones de càmping que segueixen la costa i les platges de la zona.

Ha estat una gran descoberta i un d’ aquells llocs que fan ganes de tornar i de seguir descobrint!

(Marta Sendra)


La vila d’Alforja. Aproximació poètica.

th

Poesia dedicada a Josep Salvadó Martí “Pepolla”. Mestre per amor a l´Art

Pianista i director de l´orquestra “La Selecta”

DONEM-LI UNS BONS TONS
Quan un poble honora
els fills que se´n van,
honora els qui hi resten
i es fa molt més gran.
El Pep era un home
que es va fer notar.
I ens va deixar un rastre
que cal ressaltar.
La música li era
com un revulsiu.
Com una alenada
d´un esperit viu.
I en va ser un bon Mestre
per amor a l´Art.
En altres facetes
també hi prengué part
amb la porta oberta
dels seus sentiments
dispost a donar-se
a tots els presents.
No prengué marques
d´honor o poder,
tenint hores altes
per poder-ho fer.
Posem-lo a la llista
dels alforgencs bons.
Com que era bon músic
donem-li uns bons tons
Persones que ens deixen
i ens marquen camins….
Ell era l´artista
i ho portava dins.
Josep Sànchez Moragues
(Professor de català i historiador)

A Josep Fusté

Amb motiu de la declaració de Josep Fusté com a Fill il.lustre d´Alforja, se li va retre un homenatge a l´Informatiu del poble, amb la publicació d´una de les seves nombroses poesies que ell va fer en el transcurs de la seva vida.

Des del vessant de l´humanisme cristià d´en Josep Fusté, ofereix aquest poema que va ser com el seu particular cant espiritual.

AL BON JESÚS

És que viure en Vós, aquí a la terra,
és ja de l´altra vida la naixença?
Per què puc corre des del pla a la serra
provant dintre el meu cor, pobre desferra,
a Vós que no cabeu en la grandesa immensa?
És que per mi el cel ja ha començat?
Per què, Jesús, sóc ara tan feliç?
És que hi baixeu l´oreig tot perfumat
d´aquell bell mar de dalt la immensitat,
o és que hi deixeu l´encís del Paradís?
És que és ja l´assaig d´aquell bell viure?
Potser el festeig d´aquell enllaç ha de ser etern?
Per què, Jesús, sóc tan feliç i sóc tan lliure,
i us tinc a Vós i puc amb Vós jugar i somriure
pelegrinant captiu per aquest trist hivern?
és que és hivern tan sols pel qui de Vós s´oblida
i va passant els anys en eix oblit.
Sou Vós, Jesús, qui em deu la vida
posant al nostre cor bella florida,
que en fa una primavera d´eixa nit.
Tant se val, eixa nit clara o gebrada
veniu a mi portant l´escalf del vostre estiu
i un jorn en vostre cel, més lluny que l´estelada,
podré jo contemplar amb faç desembenada
el trenc d´aquella albada del jorn definitiu.
Llavors, Jesús, les nostres dos mirades
reflexaran sense vels i fit a fit,
i els batecs dels nostres cors, com flames entrenades
adreçaran un càntic amb ses veus afinades
que eternament onejarà per l´infinit.

Josep Fusté i Grifoll  (professor de català, poeta i lliure-pensador)


Demà de Vilaplana a Alforja

th (1)

Avui com a dia previ a la primer excursió del curs us enviem tres petites històries relacionades amb la comarca (dos d´elles de la vila d´Alforja). Són extretes del portal de Vilaweb i durant tot aquest any, en motiu dels 300 anys del 1714 les podem trobar allà.

Vet ací que una vegada a l’Alforja hi havia un mossèn que demanava un santcrist per a l’església…I dos més

http://www.vilaweb.tv/300-contes-per-a-un-tricentenari-a-lalforja-matacristos

http://www.vilaweb.cat/noticia/4206885/20140809/fira-lavellana-riudoms.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4205869/20140729/300-contes-tricentenari-reus-ganxet-fum-li-reus.html

També ens agradaria explicar-vos la iniciativa d´un restaurant que hi ha a la comarca on es pot pagar amb tot menys amb diners!! Que després diguin que els catalans no som originals.

Anar de restaurant sense cartera | Reus Diari
http://www.naciodigital.cat/delcamp/reusdiari/noticia/6743/anar/restaurant/sense/cartera

Recordeu que demà al matí dia 7 de setembre hem quedat al municipi de Vilaplana a l’entrada del poble a les 9:30 puntuals. Objectiu: anar a Alforja!!


Singularitats d’Alforja

Avui hem visitat un poble als peus de la Mussara que es diu Alforja. Hem conegut els seus carrers, les seves tradicions i els seus paisatges. Hem arribat a la conclusió que a l´Alforja hi ha una densitat de poetes, artistes, estudiosos i gent polifacètica molt superior a la mitjana. Gràcies Antoni Pujals, Josep Sànchez, Josep Fusté “Flautes” i Joaquim Grifolls

alfor

Avui he passat un dia entretingut. He visitat el poble d’Alforja (Baix Camp). Ha estat una trobada d’allò més cultural. Coneixeu la història d’Alforja? Sabeu el que és la història local d’Alforja? La història local és l’estudi de les singularitats d’un poble qualsevol. És aprendre a veure les coses maques del lloc, tan lligades al tarannà i a la història de la gent que hi viu.

Jo ja sabia algunes coses. Sabíeu que a Alforja hi ha la riera d’Alforja que parteix el terme de nord a sud en dues meitats? Aquesta riera es nodreix de barrancs i rieres més petites: el barranc de Canaleta, el barranc de Llobregat, el barranc de les Comes, el barranc del Roure i el barranc de les Creus. Desemboca al mar en terreny pla, molt lleugerament inclinat, a Cambrils (Baix Camp). A vol d’ocell Alforja no es troba pas gaire lluny de Cambrils. En una distància relativament curta, el curs del riu transcorre des de les muntanyes cap la costa. Quan plou amb intensitat, l’aiguat diposita els sediments al pla.

El que passa és que no n’hi ha prou d’aprendre les singularitats d’un poble. Cal que llegim llibres que ens ajudin a entendre el perquè de les coses. També cal que situem les coses maques d’Alforja en el context. Per exemple, la situació del poble al peu d’un camí que baixa a la capital de comarca, Reus. Cap al mil set-cents, quan es desenvolupa el comerç d’exportació d’alcohols amb els països atlàntics, l’alcohol obtingut de la destil•lació del vi es ven a les cases de comerç de Reus. Es fan bons negocis i així s’explica l’impuls per construir la nova Església de Sant Miquel.

Avui també m’han regalat el llibre de poesia “Sóc d’Alforja”, de Josep Sánchez Moragues. A mi m’agraden especialment aquests versos:

Si es que el meu pensament endevines,
no em parlis pas de les guerres carlines,
ni quan la nostra, tocant a bombardeig.

Parla’m del creixement de nostra vila
a mesura que el progrés s’hi enfila
com fa créixer una llar cada bateig.
(L’Església d’Alforja)

El poeta parla del campanar de Sant Miquel, símbol i hereu del poble d’Alforja. D’una forma senzilla diu que la seva construcció va significar el progrés d’Alforja i l’oblit de tota mena de guerres. Les guerres que ell mateix ha viscut –la guerra civil espanyola, i les que no -les guerres carlines.

Sabíeu que Alforja era una localitat amb forta tradició carlina? I que molta gent d’Alforja, Mont-roig i Maspujols, entusiastes dels carlins, va participar a les ordres del coronel Francesch en l’ocupació de Reus el dia de Sant Pere de l’any 1872?

-Josep Iglésies, “L’entrada dels carlins a Reus el 1872”, Episodis de la història, Rafael Dalmau Ed., 1968.¬¬

(Lluís Badia Giménez)


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s