04 Ribera d’Ebre

La convocatòria

Ens n’anem al sud del país, a les Terres de l’Ebre. Us proposem un “camí de sirga” que segueix el GR99 també anomenat “Camí Natural de l´Ebre”

Segons la wiquipèdia (aprofitem per reivindicar-la i posar-la en valor), el camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals, al  qual persones o animals estiraven embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga (sirga designa tant la corda com la tècnica de navegació). Avui en dia, els camins han perdut el seu paper a l´economia del transport i molts s’han transformat en vies per a vianants lents.

La sortida la començarem a Ascó i l’acabarem a Móra d’Ebre. Són uns 15 km i gaudirem de magnífiques vistes del riu. Passarem de la zona més industrial de la comarca d’on surt una part important de la riquesa local amb la nuclear i acabarem a zones de cultiu i més tranquiles anant cap a la capital.

Quedarem a les 9:45h (puntuals, preparats per sortir). El punt de trobada serà l’església d’Ascó (Parròquia Sant Joan Baptista) que està a prop del centre. D´allà ens acostarem junts al punt d´inici. Deixarem un cotxe al poble de  Garcia pels menuts que s´ho vulguin prendre amb més calma i no arribin caminant fins Móra. Ens guiaran uns amics que estimen el riu i la comarca amb passió. Ens preparen alguna sorpresa.

Preguntes per anar pensant (pels més joves i no tant joves): què és un meandre? Anirem riu amunt o riu avall? Quin és el mecanisme que fan servir al pas de barca per transportar mercaderies? Quina comarca és més poblada: la Ribera d’Ebre o el Solsonès? Sabeu què son els micropobles? N’hi ha algun en aquesta comarca?

http://www.caminosnaturales.com/ebro/ruta.php?id_ruta=4&activos=etapas

gr99 còpia


Flix. Records d’infantesa.

Flix. Records d´infantesa

Els naturals de Flix es diuen flixancos (cada dia s’aprèn alguna cosa). Una flixanca que és la Roser ens parla de la seva terra i dels records d’infantesa, aquells records que perduren a la mèmòria per sempre més. Gràcies Roser pel text.

La Ribera d’Ebre és la meva comarca i dins del 14 pobles que la composen está Flix, el meu estimat i enyorat poble, on hi va transcórrer la meva infància i part de l’ adolescència.
Tinc records molt arrelats a la memòria, com “els estius” força calorosos i quan anàvem a banyar-nos a lo riu, el nostre estimat riu Ebre !
Era tota una aventura ja que havíem de anar a l’altra banda del riu , la passada en la barca , el camí ple de canyes i de bardisses on agafàvem les mores i per fi el bany a lo riu on per entrar-hi fèiem ja que tot era ple de pedres..Lo riu és viu!
“Els hiverns”grisos, freds, gelats i molt boirosos, el poble i el meandre que fa el riu envoltat de boira que normalment no aixecava fins el mig dia, les cases amb les carboneres la llenya humida i les xemeneies treient el fum fent que augmentés la sensació gebradora.
“Los berenars” pa amb vi i sucre, molt austers però energètics que ajudaven a no sentir tant
lo fred.
Per “Setmana Santa” les processons, els armats joves vestits de soldats romans tocant les trompetes, el viacrucis que ens portava fins a dalt del cementiri situat dalt del turó .
Recordo sobretot el “dilluns de Pasqua” on anàvem de romeria a l´Ermita de Ntra Sra del Remei a uns 6 km del poble; les colles de joves i les famílies ens ajuntàvem tots a passar el dia on era tradició menjar “la mona” un rosco amb ous durs i decorat amb unes plomes de colors molt vistoses… les sardanes , la jotes , les paradetes de joguines i de fruits secs (pipes, xuflés, coco, regalèssia..etc) deliciós !!
I per finalitzar la ” Festa Major “: els jocs infantils i concursos a la vora del riu, de pesca , piragüisme , agafar ànecs nedant , el pal ensabonat i les caigudes al riu i el milloret s’emportava el pernil penjat…
Per finalitzar “el focs” l’últim dia de festes sempre tirats dintre i a la vora del riu …Ebre.

(Roser Palazón)


Recull fotogràfic

Seguint el camí de sirga (GR 99)

veure’n moltes més! 


Una terra amb mitologia i història arcana al voltant d’un riu

Una terra amb mitologia i història arcana al voltant d´un riu

Us presentem un text deliciós escrit per l’amic Miquel. El Miquel és un gran coneixedor de la comarca perquè l’ha trepitjat, l’ha estudiat i sobretot, l’ha viscut durant molts anys. Es tracta d´una aproximació amb detalls inèdits i sorprenents.

Diuen que una terra no està forjada únicament pels seus encontorns i la seva gent sinó també per la seva mitologia. La Ribera d’Ebre, comarca regada i travessada de nord a sud pel riu Ebre, va ser solcada durant una bona pila d’anys i en temps remots pels Dips, uns gossos llop de propietats sobrenaturals que campaven per les muntanyes del sud de la comarca en els indrets de Tivissa i la Serra de Llaberia.
De fet, el culte al llop és ben palesa en una de les cultures més remotes riberenques, la dels ibers ilercavons. Troballes com ara el vas votiu de bronze amb la figura d’un llop feréstec en el Castellet de Banyoles (Tivissa) un dels jaciments ibers més importants del país n’és un exemple. Sobre la Ribera d’Ebre hi plana la llegenda arcana de la desapareguda Iltirca, La Ciutat dels Llops, una metròpolis ibera de suma importància. Llops i gossos llop extraordinaris han marcat l’inconscient col·lectiu des dels atavismes de la població riberenca
La Ribera d’Ebre és una comarca de contrastos visuals. Els vorals de riu són frondosos de vegetació i s’hi arreceren els cultius de fruita dolça amb unes característiques peculiars de gust i color que la fan molt atractiva en els mercats, però el paisatge es va neulint a mesura que ens allunyem del riu Ebre per deixar pas a paisatges d’oliveres, vinyes, ametllers i conreus més adients a l’eixorquia. El boscos de pins mediterranis a dures penes deixen constància del passat de carrasques frondoses i l’orografia de la vall es fa més abrupta en els extrems, com si volés remarcar la seva silueta estilitzada. La riquesa natural de l’aigua i la bona comunicació de la comarca amb la resta del país va atreure la industria energètica en el segle passat. En el paisatge riberenc i a l’escalfor dels camps florits de fruiters hi conviuen les torres de refrigeració d’unes Centrals Nuclears o el formigó i ferro forjat de fabriques com ara l’Erquímia. Una convivència no sempre fàcil la que han mantinguda la indústria energètica i el camp però que ha forjat un caràcter vivaç en els riberencs i els ha preparat per a l’acollida.
Un caràcter d’acollida que es forjà de forma molt important durant el període de comerç de cereals que aprofitava el riu com a via de comunicació privilegiada a mitjans del segle XIX. Aquella febre comercial va dur a comerciants de l’interior del país a establir-se en pobles riberencs situats al voral del riu, es van alçar magatzems d’acumulació de gra i fins i tot algun despoblat com ara els Masos de Móra van acabar convertint-se en reial vila de Móra la Nova. Els llaguts solcaven el riu carregats de gra i els sirgadors i llaguters demostraven la seva perícia conduint aquestes embarcacions tan peculiars entre els meandres fabulosos d’aquest riu mític que és l’Ebre. La figura dels sirgadors, homes rudes i forts que mitjançant les sègoles, unes cordes reforçades, feien avançar els llaguts és present en moltes de les pàgines literàries escrites sobre la nostra gent riberenca. Artur Bladé o Carmel Biarnès, els dos clàssics de la literatura de la Ribera d’Ebre, glosen les gestes d’aquests forçuts.
El patrimoni històric que atresora la comarca és molt ric i regat d’història arcana i magna historia. No és cap secret que mitjançant unes inscripcions trobades en la cel·la de captiveri a París del darrer mestre templer, Jacques de Molay, s’està cercant en la Ribera d’Ebre i prop d’Ascó el Tresor del Temple, hipòtesi que abeuren els castells de Miravet o Ascó, el primer d’ells el darrer reducte de l’ordre a Catalunya. El patrimoni històric i mitològic riberenc és un valor afegit a la bellesa paisatgística i a la nectària dolçor dels seus productes agrícoles. Tot a l’empara d’un riu que com una cicatriu de vida i anhels parteix la comarca quasi be simètricament.
(Miquel Esteve)


Lo riu (Ribera d’Ebre)

Lo riu (Ribera d´Ebre)

Sempre s’ha dit que “l’aigua és vida”. Des de temps ancestrals l’home ha cercat estar a prop de les conques hidrogràfiques. Els rius són les veritables artèries de la humanitat. Els rius recullen en el seu fluir la història de les terres que llepen.
L’Ebre, el riu que solca la comarca de nord a sud, és un riu fascinant. El seu nom ja n’és un exemple. Ebre que pervé del nom Iber. Un nom associat a una primera cultura, la ibera, ben assentada en les nostres terres. Un riu que esculpeix l’orografia comarcal de meravellosos meandres i serpenteja fins al Delta amb un aura de caràcter indòmit però generós alhora.
La convivència amb el riu no sempre ha estat fàcil. Les reiterades riuades, fins a la construcció dels pantans reguladors, varen emportar-se molts somnis dels qui s’hi havien apropat a les aigües verdoses de l’Ebre per construir-hi paradoxalment un futur.
El riu ha estat des del principi una garantia de vida. Pels conreus, per la pròpia aigua, fou un imant de vida. Després va passar a ser una artèria viària ràpida i eficaç amb els llaguts i els sirgadors baixant-t’hi gra i fustes i finalment, com ja hem vist, ha esdevingut la font de riquesa de determinades indústries que necessiten el seu preuat fluït. Però avui, lo riu és més que tot això. És la història viva i impertorbable dels riberencs i la font d’una nova necessitat: l’esbarjo. Al riu ja no se’l mira únicament amb aquella mirada predadora de la necessitat. Se’l mira amb afecte i es vol conviure amb ell en estones de gaudi. Les activitats lúdiques al voltant del riu estan creixent de forma exponencial. El solquen llaguts turístics, piragües, embarcacions de baix calatge… S’hi escenifiquen festes majors de poblacions, s’hi obren passejos, es realitzen concursos esportius… Lo riu “mític” del gran poeta Vergès, lo riu “màgic” de Carmel Biarnès, lo riu “plàcid” de Bladé, lo riu “oníric” d’Andreu Carranza, lo riu Ebre, s’ha convertit en l’artèria de la vida lúdica i turística riberenca. Les excursions organitzades pels seus vorals, la navegació, l’esport, els passos de barca, els camins de sirga o les festes a la seva empara són una mostra de que lo riu és quelcom més que una font de recursos, és el segell afectiu d’una comarca. Sense lo riu la Ribera d’Ebre seria tan diferent! Costa d’imaginar… I els riberencs ho saben i han sabut canalitzar aquesta devoció i admiració per a la gent que el desconeix i que vulgui descobrir en les seves cromàtiques aigües un caràcter i una aventura vital. Per aquest motiu els homes i dones, els nois i les noies, saben que “l’aigua és vida” sí, però lo nostre riu és quelcom més. Lo riu és la mateixa Ribera d’Ebre.
(Miquel Esteve)

Més informació sobre la Ribera d’Ebre.


Cloenda: Seguint el camí de sirga (GR 99)

Us presentem el text de cloenda del Miquel.
Hem après que no momés les activitats industrials, lúdiques, agrícoles… tenen la raó de ser en l´Ebre sinó que la història i el tarannà de la gent es configuren amb aquest fons.
Ens hem sentit molt ben acollits. Moltes gràcies Núria i Miquel per presentar-nos la comarca que viu de cara al riu.
……….
Diumenge 6 d’abril. Matí solejat. Enfilem el GR99 des de Ascó en direcció a Móra d’Ebre. El sotabosc és florit i les abelles concorren les darreres flors de la primavera. La mainada que ens acompanya reflecteix l’esperit inquiet de la natura…
La Núria Ardevol al capdavant amb el seu bastó de passeig que tants cops ha picat la pols del camí riberenc. La ruta escollida és molt interessant perquè en un tram de quinze quilòmetres es recull la diversitat de la comarca, des dels vorals frondosos del riu fins a l’eixorc bosc mediterrani. Aturada fugaç en un búnquer vestigi de la Guerra Civil que ajudava els republicans a controlar el tràfic ferroviari. Les vinyes de les illes mostren tímidament els seus pàmpols…
L’orografia s’agreuja al cap d’uns quilòmetres i ens trobem amb la pujada rocallosa del Pas de l’Ase. El riu que sempre ens acompanya vestit de verd maragda a mà esquerra fa un joc de malucs increïble davant aquell escull de pedra. Asseguts en un mirador natural del Pas i esguardats per una bandera estelada ensenyorida des de fa temps de l’indret, la Núria i el Miquel exerceixen d’amfitrions i s’esplaien amb els ensonyaments del riu… Llaguts, sègoles, sirgadors, dips, comerciants de gra… Per uns instants i davall d’un sol radiant i amb el riu vestit de llums verdoses el grup retorna al passat mitjançant el llegendari…
Amb la dolçor de les històries dl passat, continuem la marxa fent una aturada en la cruïlla del Pas de la Barca de Garcia on aprofitem per reagrupar-nos i agafar les darreres forces pel darrer tram.
Un moment màgic quan el cotó dels xops que despullen la primavera solca un camp de sembrat verd. Sembla com si nevés amb un sol atorrollador de contrast. És com si la legió dels àngels de Déu deixessin anar el plomall de les seves ales per commemorar la visita…
L’arribada a l’auvareda de Móra d’Ebre amb la vella plaça de toros de testimoni esdevé tranquil·la. Els rictus de satisfacció en els rostres s’imposa al cansament. Pas a pas per un bocí de la nostra Ribera d’Ebre ens ha fet comprendre moltes coses. La més important, tal vegada, que som hostes d’un país petit amb una diversitat encisadora. Mentrestant, la primavera segueix despullant-se de roba per preparar l’estiu…
(Miquel Esteve)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s