02 La Selva

La convocatòria

La segona sortida serà a la Selva el 23 de febrer del 2014. El punt de sortida serà al Castell de Brunyola a les 9:30h. Des d’allà ens dirigirem a la capçalera del riu Onyar, que travessarem i ens dirigirem cap al Volcà de la Crosa i ens aturarem al mirador principal, on serà un bon moment per fer un descans. Després carenarem el Volcà fins a descendir cap a l’ermita de les Fonts de Salitja, ja a la plana. Per què es diu així?  Ho descobrirem. D’allà fins al final de recorregut a Salitja ja només quedarà un quilòmetre ben pla.

El recorregut és bàsicament pla i avall, així que no hi ha excusa!

El mapa que adjuntem seguidament mostra el recorregut i dels principals llocs de pas, amb distàncies des de la sortida i possibilitat d’aparcament si algú es vol afegir a mig camí.

Recorregut per La Selva


Presentació de l’excursió

SABÍEU QUE…

…a la comarca de la Selva hi ha el cràter més gran de la península i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1250 metres? Hi arribarem tot seguint a peu el camí del riu Onyar, que és un espai protegit.
Al llarg de la ruta, descobrirem boscos mediterranis, conreus de la plana i boscos de la ribera del riu Onyar. Coneixerem bonics indrets com el castell de Brunyola, l’Ermita de Mare de Déu de les Fonts i el petit poble de Salitja, on dinarem i donarem per acabat aquest itinerari per la Selva interior.

Us esperem a tots!


Recull fotogràfic

2014-02-23_LaSelva

veure’n moltes més! 


La comarca de la Selva (Josep Formiga i Bosch – Centre d’Estudis Selvatans)

La comarca de La Selva (1)

La comarca de la Selva està situada a la regió de Girona, el seu nom procedeix de la gran quantitat de boscos que conté.

S’estén entre el Mediterrani i el Montseny, ho que proporcionat una gran varietat de paisatges. Així es poden diferenciar tres unitats:

  • El sector occidental és el més muntanyós, que correspon a la Serralada Pre-litoral, amb altituds de 1.000 a 1.700 m, on trobem el Montseny i les Guilleries. Totes les muntanyes estan cobertes de boscos de diferents tipus: fagedes, pinedes, alzinars, suredes, etc.
  • La part central és planera i l’ocupa la depressió de la Selva. En aquesta zona hi ha la capital, Santa Coloma de Farners, i és per una passa tota una àmplia xarxa de comunicacions (trens, carreteres, autopista, etc.). La part més enfonsada de la depressió està ocupada per l’estany de Sils, i la vegetació és boscos de rouredes, alzinars, pinedes, suredes i arbredes de pollancres o de plàtans. Queden vestigis d’activitat volcànica a Maçanet de la Selva. Riudarenes, Caldes de Malavella, Vilobí,, etc.; trobant-se volcans extingits com el de la Crossa a Vilobí d’Onyar i aigües termals a Caldes de Malavella.
  • La part oriental l’ocupa la Serralada Litoral, amb turons entre 300 i 400m. Aquestes serres acaben al mar formant penya-segats. En totes aquestes muntanyes dominen les roques granítiques. La zona costera és la Costa Brava sud i comprèn els municipis de Blanes, Lloret i Tossa. Està poblat de suredes i pinedes.

A la comarca de la Selva s’han trobat vestigis de poblament humà des de la prehistòria, com és el jaciment del Pi de la Lliura a Vidreres. Hi ha restes ibèriques a Lloret i Maçanet, amb els poblats de Montbarbat, Puig Castellet, etc.

En estar creuada per la depressió pre-litoral, ha sofert totes les invasions que ha viscut el Principat. Així els romans crearen dos municipis: Caldes de Malavella, on es conserven les termes romanes, i Blanes. Del musulmans queda restes de la fortificació del Far a Santa Coloma de Farners. Fou dels primers territoris conquerits pels carolingis al segle VIII, formant part del comtat de Girona i de la Catalunya Vella.

Amb la creació del feudalisme a primers del segle XI, el principal senyor feudal fou el vescomte de Cabrera. El vescomtat de Cabrera ocupà la major part de la comarca de la Selva i una part de les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Osona. La seva capital fou la vila emmurallada d’Hostalric. Com a herència dels Cabrera tenim el castell de Montsoriu, on residiren durant segles, el seu palau a Blanes, el monestir de Breda, i una sèrie de castells.

En aquesta comarca, en el municipis de Santa Coloma de Farners i Riudarenes fou in el 1640 començà la Guerra dels Segadors.

Durant la Guerra del Francès, la vila d’Hostalric fou assetjada l’any 1810. En el segle XIX fou una zona que es veié afectada per les tres guerres carlines.

La Selva, per la seva diversitat climàtica i els tres àmbits de costa, plana i muntanya, dóna opció a escollir entre ingredients i elaboracions culinàries diverses. Així a la muntanya i a la plana a la tardor es temps de bolets, castanyes i peces de cacera. És una comarca amb bons embotits. A la plana sobresurten els llegums, en particular els fesols menuts, els salsafins i el cargols. A la costa hi ha gran varietat de peix i marisc que permet fer arrossos, estofats i suquets.

Es fan cuinats combinant diversos productes com són l’ànec amb salsafins, peus de porc amb cargols, llagostins amb pollastres, costelló amb castanyes, cimitomba de Tossa, etc.
Existeixin una gran varietat de dolços i galetes, cóm són les teules de Santa Coloma de Farners, els jaumets de Sant Hilari Sacalm, tosquigets de Vilobí d’Onyar, capricis d’Amer, pa de pessic d’Arbúcies, sorrencs de Riudarenes, etc. Que es pot acompanyar amb la ratafia, beguda alcohòlica feta a base d’aiguardent, nous verdes i una gran varietat d’herbes.

Durant l’any hi ha una seguit de festes i celebracions. De caire religiós hi ha la processó marítima de Santa Cristina a Lloret de Mar el 24 de juliol; el vot del pelegrí a Tossa de Mar el 20 i 21 de gener; l’enramades a Arbúcies, el diumenge després de Corpus; el via crucis vivent a Sant Hilari Sacalm per Setmana Santa; el pessebre vivent de Brunyola per Nadal, etc.

A Blanes durant la festa major el juliol es fa un concurs de focs d’artifici, i en el mateix mes a Lloret de Mar té lloc el ball de les almorratxes.

A Vidreres el dimarts de carnestoltes és realitza un àpat popular, anomenat el Ranxo.
Se celebren diverses fires com la de l’avellana a Brunyola el primer diumenge d’octubre, la de la ratafia a Santa Coloma de Farners el primer diumenge de novembre.


La comarca de la Selva (Lluís Ball-Llosera – Centre Excursionista Farners)

La comarca de La Selva (2)

La Selva es troba al sud de les comarques gironines, arran de costa, ocupant l’extensió de la depressió prelitoral, entre Gavarres a llevant i Montseny i Guilleries a ponent, per dalt el Ter i por baix la Tordera. L’aigua ha tingut un paper històric: Estanys de Sils, l’Onyar i Riudellots, La Tordera; i junt amb el foc: vulcanisme a Hostalric, La Crosa de Sant Dalmai, Sant Maurici i els Ninots a Caldes, Turons de Maçanet, etc. arrodoneixen la plana aturonada de la Selva.

Històricament – la toponímia ho marca- seria gairebé els dominis del comtat de Cabrera: Montsoriu, Blanes, Amer, encara que en queden retalls que no n’eren. Modernament s’ha bastit al voltant de Santa Coloma de Farners com a capital i una zona marítima molt urbanitzada i turística, que fa oblidar el caràcter agrícola de la plana de la Selva, i l’aprofitament dels boscos a les muntanyes que l’envolten: suro a Gavarres i Guilleries i castanyer i pi a Montseny i també Guilleries. L’industria a vora els rius i als nuclis de població gran va donar una gram empenta als principis del segle passat.

Atès que ja hi passava la via romana, per uns Appia i per altres Heràclia, les modernes comunicacions i serveis s’hi ha aposentat i n’han trinxat una part: Camp d’Aviació, Autopista, vies de tren ample i Gran Velocitat, Eix Transversal, oleoducte, gasoducte, línies elèctriques i MAT; son progrés, però han estat i son un patiment per la plana de la Selva.

Econòmica i socialment és una comarca múltiple i variada: petites i mitjanes industries de tipologia molt variada a quasi be tots els nuclis urbans; agricultura i ramaderia forta i especialitzada; sense mineria, encara que històricament en hi havia hagut: Osor i Arbúcies. La població amb una forta immigració andalusa dels anys 60, i àrab i hindú al tomant del segle fa que les trontollades socials i econòmiques no siguin terrabastalls i se’n vagui sortint. El fenomen del turisme modern de sol i platja a la costa, i el clàssic d’aigües, balnearis i muntanya, junt amb gran inici del turisme rural, marca una bona part dels pautes actuals.

Resumint: és un comarca equilibrada i si hom coneix la comarca de la Selva gairebé coneix tot el món.


Cloenda

Memòries de La Selva

Avui ha estat un dia especial. Però què és el que fa que un dia et deixi bon regust i una sensació de dia ben viscut i aprofitat? Potser el fet de sortir a caminar per la natura de la comarca de La Selva un diumenge del mes de febrer i que t’acompanyi un sol que ja comença a fer olor de primavera. Potser les persones amb qui comparteixes aquest camí, no totes conegudes, però amb l’objectiu compartit de passar un bon dia junts. O potser l’oportunitat d’aprendre sobre el terreny a qui pertanyia el Castell de Brunyola, on neix realment el riu Onyar o quant temps fa que dorm el volcà de la Crosa. Segurament tot això junt és el que ha fet d’avui un dia especial, potser tan especial com el gust de la botifarra dolça de Salitja. Gràcies a tots i totes per aquest dia. Un agraïment a en Josep Formiga pel seu acompanyament i les explicacions sobre el terreny. I un darrer agraïment als nens i nenes per la seva fantàstica integració amb l’entorn. Fins a la propera!

Fàtima Sendra (Vidreres)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s