Avui el Pere Casaldàliga fa 90 anys!!!

Petita bibliografia (wikipèdia)

Fill d’una família tradicional, Casaldàliga estudià a la Gleva (les Masies de Voltregà) es va traslladar a Vic per estudiar al seminari.[1] El 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l’orde dels claretians.[2]

Pere Casaldàliga va dur a terme la seva tasca de sacerdot a SabadellBarcelonaBarbastre i Madrid.[1] Des de 1968 viu al Brasil, primer com a fundador d’una missió claretiana al Mato Grosso.[3] El 27 d’abril de 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d’octubre de l’any següent fou nomenat bisbe titular d’Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.[3]

Seguidor i predicador de la teologia de l’alliberament, Casaldàliga ha estat bisbe d’aquesta prelatura durant quaranta anys.[3] En complir els 75 anys, a Casaldàliga se li va recordar des del Vaticà que —com tots els bisbes en arribar a aquesta edat— havia de presentar la seva dimissió. El religiós va decidir romandre a la diòcesi que havia presidit durant més de 35 anys i va reclamar la participació de la comunitat en l’elecció del seu successor,[4]tot i que la Santa Seu li va recomanar abandonar el país. El 2 de febrer de 2005 en va ser rellevat,[2] però continuà treballant amb els indígenes i camperols.[3]

La seva denúncia pública dels grans terratinents, els quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions:[3] dos col·laboradors seus, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats i són recordats emocionadament en romiatges. Ha destacat per la seva posició a favor de l’anomenada teologia de l’alliberament, condemnada pel Vaticà, en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar «pobres» per anomenar-los empobrits, atès que han estat explotats pels països rics.[3]

Els problemes amb el Vaticà van començar amb l’arribada de Joan Pau II, ja que fins llavors havia comptat amb tot el suport de Pau VI.[5]

El 2013 s’estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada Descalç sobre la terra vermella, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano.[6] L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens.[7]

 

 

L.enllaç per si us interessa veure el reportatge “Pere Casaldàliga. Les causes i la vida” que va emetre TV3 en el programa “Sense ficció”  http://www.ccma.cat/tv3/casaldaliga/.

 

 

 FRASES D’EN PERE CASALDÀLIGA

• “Si no hi ha causes grans la vida no té sentit”

• “La paraula ‘radicalitat’ prové d’arrel’, i jo, com més va, amb més força sento les meves arrels”

• “El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural”

• “El consumisme està consumint les persones”

• “Un poble només és lliure quan és independent, autònom, sobirà”.

• “El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria”

• “El gran atemptat diari és la fam al món”

• “La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure”.

• “On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia”

• “Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”

• “El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè soc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè soc menys”

• “Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen”

• “En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat”

• “L’expressió ‘no violència’ no ha de ser sinònim de passivitat”

• “Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté”

• “La causa indígena m’ha fet més català. Les tribus prohibides m’han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu”

• “Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”

• “Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu”

• “La lluita per la terra ha estat la lluita llatinoamericana. Tota acumulació suposa exclusió”

• “Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”

• “No acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat”

• “La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”

• “La tasca primordial i comuna d’humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat”.

• “No n’hi ha prou amb ser creient, també s’ha de ser creïble”

• “Al final del camí em diran: ‘Has viscut? Has estimat?’ I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms”

Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, pindoles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s