La pujada a la Foradada (Montsià)

Ara us fem mans d´una part de la crònica de sortida del Doblet que vam fer els dies 1-2 de juliol.

El dissabte al matí hem anat al Puig Cavaller. a la comarca de la Terra Alta. Ha estat una excursió tranquil.la i molt agradable. La marinada de fons que bufava ha fet que l´ascensió es fes amb força facilitat. La visió des d´adalt del cim ha estat complerta. Amb una vista de 360º hem observat des de les serres de Cavalls i Pàndols, el mar i la serra del Montsià, Gandesa als peus i tot el rerepaís de les Terres de l´Ebre amb els Ports. També la mola de Colldejou, les muntanyes de Prades, el Montsant…. Un plaer per la vista. Només us puc dir que al Jaume també li ha agradat molt.

 

 

En acabar hem anat a visitar el Pinell del Brai amb les rajoles dibuixades pel Nogués i l´arquitetura del Cèsar Martinell. Uns quants hem anat a explorar les bodegues i a fer una cata de vins, mentre els altres preferien fer una aturada al camí amb un petit refrigeri.

Per la tarda, cadascú al seu hotel per preparar-nos a sopar a Alcanar amb el nostre amic Tomàs Camacho que hem conegut allà.

 

El diumenge al matí hem fet la pujada al mirador per excel.lència del Delta. Hem quedat ben d´hora ben d´hora al Cocó del Jordi. Aquest ha estat el primer descobriment (no es tractava d´un club d´alterne sinó d´una construcció humana feta per recollir i emagatzemar aigua, ja sigui per ús humà o per ús agrari o ramader)

L´ascensió ha estat intensa però més suau del que ens esperàvem. A l´hora emprada no hi havia massa sol i a més a més hem anat bastans moments per zones arbrades. Des d´abaix no semblava que hi haguessin tantes. 

Ha estat una pujada on hem parlat de temes de fons bèlics o del passat local: Hem parlat de carlins o carlistes com diuen aquí, de les tres guerres i del rebombori social i que van provocar a les masies. També del Tigre de lo Maestrat. Hem visitat una de les tres masies que encara s´endevinen encara que estiguin en fase de runes (Can Mata-Rodona). Hem intentat imaginar-nos els maquis passant per allà (no sols a les zones del Pirineu havia maquis). Hem trobant restes de parets de pedra seca, construcció local típica tot i que també es troba a altres zones. Hem buscat sense èxit el fuselatge d´una avioneta que es va estavellar fa més de 20 anys amb dos morts que van ser identificats gràcies a un caminaire que va portar al poble els cranis dels dos difunts. Hem parlat també de la guerrillera hermafrodita Teresa que va passar a ser Florencio. 

Hem tingut dubtes incials de si havíem vist Mallorca (ho era o es tractava d´un espectre o uns simples núvols). No hem tingut cap dubte de que sí que vèiem la plataforma del Castor que ha estat tan coneguda com odiada a la zona.

A l´arribar al cim unes quantes sorpreses: una vista de 360º que ens ha deixat impressionats: el Delta en tota la seva extensió: verd pels cultius d´arròs, harmoniós, la barra del Trabucador que separa la badia dels Alfacs del mar enfora gràcies a un dia metereològic molt ben encarregat!!. Per l´altra banda, l´interior menys conegut del Montsià i la Terra Alta. 

La cirereta del pastís ha estat el pilar de 4 que els Xicuelos del Delta estaven preparant a dalt del cim. Tenien un dron per immortalitzar el moment  però que ha fet llufa (així i tot, nosaltres sí l´em retratat perfectament) .

El Delta és un rebost d´aliments variat i que no s´esgota tal i com hem pogut comprovar després a ca la Lupe (Cases d´Alcanar). Hem pres aliments de proximitat com arrós, molt animal de closca,  cereal, oli i vinya de secà, peixos de diferent categoria i mides, ..!!!!!

Un altre mot que hem après és lligallo que és una paraula autòctona del Montsià que indica els camins que fa servir el bestiar per anar a les pastures o simplement desplaçar-se.

Mentre, la mitat de l´expedició s´ha quedat al campament base fent piscina, prenent xampú (el que en català central diem clara o barreja) i sol.

Tot això ha estat possible perquè hem tingut un guia excepcional: el Joan Bta Beltran i un coordinador que ha estat el Tomàs Camacho, que ens han ensenyat tots aquests detalls que els turistes del nord enllà no hauríem estat capaços de copsar.  Gràcies a tots dos. Fins sempre!!

(Jordi Gasch)

Aquesta entrada ha esta publicada en 40&41 Terra Alta i Montsià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s