La pujada a la Foradada (Montsià)

Ara us fem mans d´una part de la crònica de sortida del Doblet que vam fer els dies 1-2 de juliol. La part restant està al forn i arribarà pròximament.

Bon estiu a tots!!!

El diumenge al matí hem fet la pujada al mirador per excel.lència del Delta. Hem quedat ben d´hora ben d´hora al Cocó del Jordi. Aquest ha estat el primer descobriment (no es tractava d´un club d´alterne sinó d´una construcció humana feta per recollir i emagatzemar aigua, ja sigui per ús humà o per ús agrari o ramader)

L´ascensió ha estat intensa però més suau del que ens esperàvem. A l´hora emprada no hi havia massa sol i a més a més hem anat bastans moments per zones arbrades. Des d´abaix no semblava que hi haguessin tantes. 

Ha estat una pujada on hem parlat de temes de fons bèlics o del passat local: Hem parlat de carlins o carlistes com diuen aquí, de les tres guerres i del rebombori social i que van provocar a les masies. També del Tigre de lo Maestrat. Hem visitat una de les tres masies que encara s´endevinen encara que estiguin en fase de runes (Can Mata-Rodona). Hem intentat imaginar-nos els maquis passant per allà (no sols a les zones del Pirineu havia maquis). Hem trobant restes de parets de pedra seca, construcció local típica tot i que també es troba a altres zones. Hem buscat sense èxit el fuselatge d´una avioneta que es va estavellar fa més de 20 anys amb dos morts que van ser identificats gràcies a un caminaire que va portar al poble els cranis dels dos difunts. Hem parlat també de la guerrillera hermafrodita Teresa que va passar a ser Florencio. 

Hem tingut dubtes incials de si havíem vist Mallorca (ho era o es tractava d´un espectre o uns simples núvols). No hem tingut cap dubte de que sí que vèiem la plataforma del Castor que ha estat tan coneguda com odiada a la zona.

A l´arribar al cim unes quantes sorpreses: una vista de 360º que ens ha deixat impressionats: el Delta en tota la seva extensió: verd pels cultius d´arròs, harmoniós, la barra del Trabucador que separa la badia dels Alfacs del mar enfora gràcies a un dia metereològic molt ben encarregat!!. Per l´altra banda, l´interior menys conegut del Montsià i la Terra Alta. 

La cirereta del pastís ha estat el pilar de 4 que els Xicuelos del Delta estaven preparant a dalt del cim. Tenien un dron per immortalitzar el moment  però que ha fet llufa (així i tot, nosaltres sí l´em retratat perfectament) .

El Delta és un rebost d´aliments variat i que no s´esgota tal i com hem pogut comprovar després a ca la Lupe (Cases d´Alcanar). Hem pres aliments de proximitat com arrós, molt animal de closca,  cereal, oli i vinya de secà, peixos de diferent categoria i mides, ..!!!!!

Un altre mot que hem après és lligallo que és una paraula autòctona del Montsià que indica els camins que fa servir el bestiar per anar a les pastures o simplement desplaçar-se.

Mentre, la mitat de l´expedició s´ha quedat al campament base fent piscina, prenent xampú (el que en català central diem clara o barreja) i sol.

Tot això ha estat possible perquè hem tingut un guia excepcional: el Joan Bta Beltran i un coordinador que ha estat el Tomàs Camacho, que ens han ensenyat tots aquests detalls que els turistes del nord enllà no hauríem estat capaços de copsar.  Gràcies a tots dos. Fins sempre!!

(Jordi Gasch)

Aquesta entrada ha esta publicada en 40&41 Terra Alta i Montsià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s