Terra Alta

La Terra Alta, com el seu nom indica, és un indret alterós i roman, en part, cenyit pel riu Ebre (el riu Hebre dels antics i de Mateu Aymerich, el geògraf naturalista del XVIII) i pels ports d´Horta i Beseit. És un país fantàstic, una comarca agresta i viril, intacta encara per a la poesía i el misteri. Hi vaig aestar lligat adurant una etapa feliç de la meva vida, i vaig descubrir-hi el sentit i la significació oculta de l´existència i del món.

També hi vaig conèixer la “çerena”, animal inexistent, descrit en els Bestiaris medievals catalans editats. A la fonda d´Arnes, un dia, de cara als ports blavosos, mentre dinava unes arengades amb salsa d´hivern i una clotxa regada amb un vi de 18 graus del sindicat de Gandesa, vaig sentir una noia que cantava una tonada atàvaica, exquisida:

“Çerena de reiu,/ devorà en Servat;/
Çerena de Prat,/ devorà en Servat;/
Çerena de vol,/ devorà un mussol).

Vaig pensar aleshores que la salsa d´hivern devia ser una invenció de Sant Salvador d´Horda, que fou cuiner del monestir del poble, d´una fama culinària que arribà a les orelles de Felip II i a les de la seva muller, Isabel de Valois. Es presentà davant del rei mentre els pagesos ballaven una sardana (tot just introduida al país amb el nom de cerdana) comptant els passos. Felip II s´hi afegí, segons el cronista José de Singúenza.

(Joan Perucho Catalunya Verda-La Vanguàrdia)

Aquesta entrada ha esta publicada en 40&41 Terra Alta i Montsià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s