El Montsià

La comarca del Montsià està compres entre la comarca del Baix Ebre, la serra dels Ports i el terme de la província de Castelló.

La comarca esta dividida en dues parts bastant diferents per la serra que li dóna el nom, el Montsià. Aquesta serra no té cap pic amb cap nom especialment conegut, el punt més concorregut és la Foradada, una cova que travessa la muntanya des de on es pot gaudir d’unes vistes espectaculars tant cap a l’interior de la regió com cap al mar.

La capital oficial de la comarca és Amposta. Aquesta ciutat no ofereix grans atractius al visitant, però, és interessant el Museu del Delta així com les dues associacions de Bandes musicals, molt típiques començant per aquí i cap el país valencià, La Filarmònica “ la Filo” i La Lira.

A partir d’Amposta cap a mar, la divisòria és el riu Ebre. Per l’interior l’últim poble és Mas de Barberans (bona carn) arrapat als roquers dels Ports i per el sud els pobles més anomenats són La Sènia (mobles), el pantà de la Sénia, el Monestir de Massalfasar (visites en hores concretes), Ulldecona (la Passió d’Ulldecona) i Alcanar, poblet pescador molt bonic.

Del Montsià cap a mar, San Carles de la Ràpita i els arrossars fins al Delta, les llacunes d’aigua dolça, l’Encanyissada i la Tancada, els Flamencs i els ànecs. les “Salines de la Trinitat” i la zona de parc natural de La Banya de baix, la Badia dels Alfacs, La Casa de Fusta, les barquetes a la perxa i la punta del Delta. Tot plegat, “un altre món” per visitar. I l’arròs,el peix, el marisc, el “pato”, l’oli i les hortalisses. No cal que ho detalli més…això ja fa venir gana.

Sant Carles (quan sigueu allà digueu La Ràpita) no és la capital oficial però ho és per al turisme, bones platges, bons musclos i bones navages (canyuts), bons escopinyes (catxels), les dorades (muixarres), les cloïsses (grumols)

Anècdotes que tinguin interès no en recordo cap en especial, ara, però sí que sempre m’ha fet gràcia és el “Rapitenc”, dialecte de frontera, amb un accent entre lleidatà i valencià:

A part d’un petit diccionari de paraules que ja existeix, com per exemple:

massana (poma), pareix (sembla), poval (galleda), abadeijo (bacallà), almassen (magatzem), i algunes que ja han sortit abans. És molt interessant la quantitat d’expressions que utilitzen, per exemple:

Acamina que no et banyes (tira que t’emboliques), que es fótiguen (que s’espavilin), de matí mañana (demà matí), –juix, (entre juicio i judici), –plovisnar, (entre plovisquejar i lloviznar), –muy bièn (d’acord, sí, és així, etc), –cheic (entre chè i xic),s’ha fet dolent ( està malalt), espai,espai (a poc a poc), etc..

Quasi que d’aquí se’n desprèn la feina de crear-ne un glossari…

(Joan Ramoneda)

Aquesta entrada ha esta publicada en 40&41 Terra Alta i Montsià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s