Els límits de Catalunya

L´article que em proposo escriure avui l´he anomenat els límits. Ho anomeno així perquè vull parlar dels punts de contacte entre comarques i territoris. Ara ho veureu.

Primer, hi ha municipis que pertanyen a una comarca però estan a una altra província. Això fa que quan passis per l´autopista et despista veure primer l´indicador de la nova comarca i després la província a la que arribes. No us heu adonat quan aneu a Girona per l´autopista AP7?. Fogars de la Selva pertany a La Selva però està a dins de la comarca del Vallès. Passa una cosa semblant amb Gòsol (que està a la província de Lleida però pertany al Berguedà que és província de Barcelona), o Espinelves, Viladrau i Vidrà (província de Girona però a la comarca d´Osona).

Recordem que les porvíncies són un invent del començament del segle XIX, fet en temps d´Isabel II. Aquesta entitat ajuntava comarques, que eren zones que tenien com a referència viles i municipis que estaven a un dia de mercat de la capital. De tota manera, no és tan simple en moltes ocasions. Hi ha comarques històriques que superen el límit de la comarca actual. Un exemple molt clar és la Segarra. La Segarra clàssica superava el límit actual i també incluia l´Alta Segarra (ara a l´Anoia, la zona propera a Calaf) i la Baixa Segarra (la part més est de la Conca de Barberà). Tot això es va reorganitzar al crear les comarques actuals, fet concretat per Pau Vila l´any 1936.

Sabeu que la Cerdanya pertany a tres províncies diferents? (la majoritària és Girona però també té la part més oest que pertany a Lleida (Martinet i Montallà) i encara una petita zona sud que està per sobre del túnel del Cadí que és de la província de Barcelona.

Casos curiosos particulars són la vila de Llívia que pertany a la Cerdanya del sud malgrat estar dins de França. Això és perquè durant la Pau del Pirineus de 1659 (que va dividir Catalunya en una part nord i una sud), França no va reclamar aquest enclavament per a ells i per això va continuar pertanyent al sud de la nova frontera. Amb la Vall d´Aran va passar una cosa semblant. També era una vall que estava destinada a passar a França perqué les aigües anaven cap el nord (la Garona acaba a l´Atlàntic) però una negociació o una “ferruqueria” dels espanyols va fer que no canviés de mans. Aquesta comarca és l´única de Catalunya que porta les aigües cap el nord i no va a parar al Mediterrani.

El riu Muga separa França i Espanya però en algun punt entra a França i els límits no son tan clars (llogarrets com Costoja o l´Hostal de la Muga per exemple pertanyen a França malgrat estar al sud del riu).

Parlant de límits també és curiós el cas de la Beguda Alta, municipi no independent que està a cavall de tres comarques i pertany alhora a aquestes tres. Està adscrita a Sant Llorenç d´Hortons (Alt Penedès), Masquefa (Anoia) i Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat). Això fa que els serveis d´escombraries i altres s´hagin de combinar entre diferents entitats municipals. Un bon merder!

Hi ha alguns punts de tres comarques que son força emblemàtics, i alguns d´ells son límits muntanyosos.

A Montserrat tenim el límit de tres comarques, i correspon a un cim comarcal de l´Anoia i el Bages (es tracta de Sant Jeroni, 1236m) i a pocs metres d´allà hi ha l´Albarda Castellana (1167m), cim comarcal del Baix Llobregat.

Encara tenim un punt que és el límit entre tres comunitats autònomes d´Espanya. El Tossal dels Tres Reis (1356m) és el límit entre les províncies de Castelló, Tarragona i Terol que corresponen respectivament a les seves comunitats autònomes (València, Catalunya i Aragó).

Hi ha dos punts que contacten tres països (França, Andorra i Espanya). Un punt és els voltants del poble de Tor, i l´altre és la zona propera a l´Hospitalet pres l´Andorre.

Un altre límit important és el del límit ligüístic entre els dos grans dialectes del català: en nord-occidental i l´oriental. La línia no és exacta però podem dir que la vertical de divisió deixa la província de Lleida i les Terres de l´Ebre a la banda del dialecte nord-occidental i la resta a l´est de la línia Aquesta divisió va ser proposada el 1861 per Milà i Fontanals i la divisió és pel caràcter fonètic, concretament del vocalisme àton.

Les vertents de les aigües també fan de límits entre comarques. Això no sempre és tan clar. Per exemple, la zona de la Rierada, la Creu d´Olèrdola, el Baixador de Vallvidrera i les Planes (zona nord-oest de Collserola) son aigües del Llobregat però corresponen al Barcelonès (que està al sud de Collserola i comprèn les rieres que baixen pel pla, entre el Besós i el Llobregat).

Continuant amb el tema de les aigües, el Principat està repartit quasi al 50% en territori que porta les aigües a l´Ebre o els seus afluents i la que representa les conques interiors (Ter, Llobregat i altres rius menors). El límit entre aquestes dues conques correspon de manera força exacte a la frontera entre les comarques de Lleida i Barcelona (entre les comarques de La Noguera i el Solsonès i el port de la Panadella aproximadament.)

I per acabar una història que a mi m´agrada especialment. Eren el segle VIII que els monjos de Sant Llorenç de Munt (a la Mola) van demanar al bisbe de Barcelona que els deixés ampliar els seus dominis de terres conreables. El bisbe els va autoritzar a obtenir noves terres a un dia de distància però amb una condició: no podien creuar cap riu ni torrent. Per això van anar en direcció sud per la carena de la serra de Galliners (a Sant Quirze del Vallès) i van acabar arribant a Sant Cugat on van fundar el monestir l´any 777.  No sé si és del tot certa, però és bonica.

I ja està bé per avui.

(Jordi Gasch)

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en geografia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s