Una cultura en perill. Darnius

El Lluís ens fa un particular recull dels records no viscuts de la seva família a Can Massot.

unadjustednonraw_thumb_f8d unadjustednonraw_thumb_f68 unadjustednonraw_thumb_f77

Amb el Jordi, el Lluís, el David, i pas a pas, he visitat Darnius, poble de vells no-records. Feia un dia clar i la temperatura era allò que es diu agradable. Jo ja havia estat a Darnius abans, unes hores, no arriba a una setmana, perquè és un lloc de llarga memòria familiar. És el poble d’origen dels Massot i la meva besàvia, que va néixer al darrer terç del segle XIX, era de Can Massot, de Darnius. Can Massot fou venut i els propietaris actuals ho han convertit en residència de turisme rural. La casa ha estat testimoni dels canvis en la societat derivats de la Revolució Industrial. Aquests canvis van afavorir la industrialització, d’una banda, i el retrocés de l’agricultura, de l’altra.

Les parets de Can Massot han viscut els embats de la guerra. França, que havia fet la Revolució el 1789, va envair territori del corregiment de Girona durant l’anomenada Guerra dels Pirineus (1793-1795). L’èxèrcit francès va calar foc a la casa durant aquesta guerra. Uns anys després, en l’anomenada Guerra del Francès (1808-1814), Can Massot va patir els efectes de la lluita contra l’ocupació napoleònica.

El geògraf Martí Boada explicava en una entrevista recent que cal mantenir el paisatge rural. Ho feia amb aquestes paraules: “hem enviat la història d’homes i dones a la necrosfera del sistema, que s’ho ha menjat tot, i hem perdut un coneixement empíric que no hem incorporat, i que la posmodernitat s’ha deixat perdre”.

badia2

Al pas que anem hi ha moltes masies que no podrem arribar a conèixer i algunes només les podrem imaginar a través de les restes que no s’hagin destruït. Can Massot és un testimoni d’aquesta cultura en perill d’ensorrar-se. Els Massot eren un llinatge de la burgesia benestant del segle XVII. No he pogut fer una recerca genealògica ascendent en condicions però tot apunta que els Massot van adquirir un cert estatus. Antoni Massot Estrada obté el títol o privilegi de Ciutadà honrat de Barcelona. Eren terratinents (els anomenats “hacendados”).

Un descendent de n’Antoni Massot Estrada, Josep Massot Bahí, s’allista com a voluntari en el Terç del partit de Besalú i pren part en la Guerra dels Pirineus. Josep es casa tres vegades. Amb el darrer matrimoni, amb Francisca Soler de la Plana, emparenta amb els Soler de la Plana, família benestant procedent de Manresa.

badia1

A la segona meitat de la dècada dels quaranta del segle XIX, un cop finalitzada la Guerra dels Set Anys (1833-1840), la contrarevolució continuava present en el país. Els trabucaires van segresten i finalment maten el fill de Josep Massot Bahí i Francisca Soler de la Plana, Joan Massot Soler. El llarg segrest, mort de l’hereu i detenció dels trabucaires va trascendir a l’opinió pública de la província de Girona.

[http://www.vilaweb.cat/noticies/marti-boada-la-recerca-de-lexcellencia-va-en-contra-de-la-diversitat-estem-tornant-al-sistema-de-castes/]

  • 1) Joan Massot Soler
  • 2) Francisca Soler de la Plana

(Lluís Badia)

 

Aquesta entrada ha esta publicada en 36 Alt Empordà, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s