Com el Vallès no hi ha res

Ja ho diu el refrany popular: “Com el Vallès no hi ha res” (sempre m’ha quedat el dubte com a vallesà si es referia al Vallès Oriental o Occidental…tot i que els granollerins sempre hem assumit, potser per desconeixença o potser per supèrbia que es referia a la nostra estimada comarca del Vallès Oriental).img_9242

Els amics de Pas a Pas per Catalunya ens havíem convidat a participar a l’excursió de la comarca del Vallès Oriental en tant que granollerí de tota la vida (l’excursió número 34…ànims només en queden 8!!). El punt de trobada era als afores de La Garriga, a les 9h20 (al Polígon Industrial la Sati). El matí s’aixecava fred i una miqueta humit, però afortunadament la meteorologia ha estat benvolent i no hi ha hagut rastre de la pluja dels dies anteriors. Uns núvols tímids han cobert el cel al migdia, per deixar pas a un sol d’hivern radiant i reconfortant. Així doncs, després d’esperar els impuntuals de rigor (entre els quals m’hi incloc), la ruta ha començat a les 10 del matí tocades.img_9254img_9265img_9232

Ja ens han avisat en Jordi (Gasch) i en Lluís (el nostra guia avui; originari de Barcelona, però garriguenc d’ànima) que la ruta començava en pujada durant uns 3-4 km fins l’ermita de Sant Cristòfol…i no estaven de broma. La pujada no era escandalosa, però bastant sostinguda. Cal dir que les vistes de La Garriga a la llunyania a mesura que anàvem cargolant els camins sinuosos en pujada, ajudaven a esmorteir la pesantor de les cames.

I vet aquí que xino xano, hem arribat fins a la primera aturada del recorregut: l’ermita de Sant Cristòfol, on els garriguencs hi peregrinen a beneir els vehicles i altres bèsties (segons en Lluís ha precisat a il·lustrar-nos). Després d’uns quants refrigeris i l’etern debat sobre l’educació i la política a Catalunya, hem continuat l’excursió en direcció al Figaró.

En el punt més alt del recorregut ens hem regalat d’unes excel·lents vistes del cingles del Bertí a mà dreta (amb el Tagamanent o el Nen Amagat vigilant-nos des de la seva atalaia), el Figaró als nostres peus i La Garriga a la llunyania. Mes enllà, a l’horitzó, es reconeixia la nostra estimada serralada Litoral amb la torre de Collserola aclucant-nos l’ullet.

La ruta ha començat a fer baixada, fins al poble del Figaró on hem parat per dinar mentre el rajos de l’astre sol ens acaronaven els rostres. Nota curiosa per part d’en Lluís: els figaronencs van poder celebrar una consulta popular (o digues-li si vols referèndum), per determinar si canviaven l’ortografia del nom del poble (El Figaró vs El Figueró). Es veu que encara queden alguns irreductibles gals que s’atreveixen a preguntar al poble les qüestions del poble (fins que algun romà eixelebrat ho censuri).

Finalment un cop hem recuperat les forces al Figaró, l’excursió ha estat una passejada tranquil·la per la llera del riu Congost fins a tornar al punt inicial, gaudint del xiuxiueig del riu entre plataners i la flora local; envoltats d’alguns camps, amb la sempre omnipresent C-17 vigilant-nos de prop. Ha estat una passejada molt maca (estic traient el meu esperit camacu), potser perquè estava acostumat al riu Congost a Granollers, on des de els 80 fins ben entrat els 90 era un abocador de porqueria, ara reciclat a circuit de corredors (o com ara en diuen runners).

img_9101

En conclusió ha estat una excursió que ha valgut molt la pena, el clima ens ha acompanyat i la companyia ha estat molt agradable. Tal com diu el refrany: “Com el Vallès no hi ha res”.

(Esteve Gonzàlez)

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en 34 Vallès Oriental. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s