Publicació a “El Cèrvol”

Quan aquesta primavera passada el meu amic em va parlar d’aquesta colla em vaig quedar parat.
Sí, em deia, són un grup de gent que sense cap condició prèvia, ni inscripció, ni compromís, surten un cop al mes a conèixer Catalunya. Es troben a un punt de la comarca triada i fan un recorregut força llarg caminant.
Clar! Com pots estimar quelcom que no coneixes prou bé, i quina millor manera de fer-ho, que recórrer el seu territori pas a pas.
Bé, i així els podem anomenar: La gent del “Catalunya pas a pas”.
Després de trenta una sortides hi ha co- ses que tenen molt clares, i una d’elles és que necessiten algun o alguns am- fitrions per descobrir allò que és real- ment interessant d’una zona i que no apareix a gairebé cap guia.
Doncs ja em veieu a mi, amb dos ulls com a dos plats, quan el meu amic de Linyola, s’ho fa venir bé per explicar-me que ell els va rebre al Pla d’Urgell i que què em semblava a mi organitzar-ho a les Garrigues.
Que us haig de dir, em va semblar una oportunitat fantàstica per donar a conèixer Cervià i la comarca.

167-octubre-2016-la-mola-cervia-de-les-garrigues-pas-a-pas-086 167-octubre-2016-la-mola-cervia-de-les-garrigues-pas-a-pas-066 167-octubre-2016-la-mola-cervia-de-les-garrigues-pas-a-pas-039Com molts sabeu, encara que, com aquell que no vol, fa més de vint anys que corro per aquí, no sóc originari del poble i em va semblar més efectiu i res- pectuós contactar amb persones amb una contrastada solvència de coneixe- ment d’aquesta terra.
I així ho vaig fer i així es van afegir a aquesta petita aventura quatre perso- nes que han resultat l’engranatge per- fecte per portar-ho endavant.
Comptat i debatut ja els tenia aquí el passat diumenge, setze d’octubre, al voltant de les deu a la plaça: Vint-i- quatre persones amb ganes de trepitjar camí i copsar tot el que s’ens poses a tret.
Un d’ells, metge de professió a Barcelo- na, trobà a un pacient fill del poble just davant de l’església: Vés qui ho havia de dir, doctor! I és que Catalunya és un país molt, molt petit.
Bé, seguim. No sabeu com és d’agrada- ble que l’Alcaldessa del teu poble esti- gui esperant a l’Ajuntament per obrir-lo i rebre a tota aquesta gent. Els va om- plir d’explicacions i d’amabilitat. Van quedar bocabadats amb els gegants, amb l’edifici i amb les atencions dispen- sades. I en diumenge! Gràcies Mercè!
A la sortida, agafàren el relleu el pa- rell de peces clau que ens faltaven de moment. A un ja el coneixien: El Josep Ma Rué de cal Quico. Els havia fet una primera introducció al des- conegut món de la cabana de volta, prèvia a la visita a l’Ajuntament, te-
nint com a suport les fotografies que hi ha al local d’El Cérvol a la Plaça.
Aquest seria l’eix de la resta de la jornada i aquí és on apareix el tercer dels elements fonamentals de la dia- da: El Josep Ma Palau de cal Perdiuet. Va tenir la santa paciència d’avançar amb la seva furgoneta (i una sorpre- sa…) i esperar que arribéssim cami- nant fins a la seva cabana. Vam po- der contemplar un paisatge fantàstic dels Plans i a l’arribada… Oh! Pa petit i oli de Cervià a tall d’avituallament. Hi ha coses que no es poden explicar. La gent no és que estigués agraïda sinó entusiasmada.
El fet que la cabana està en desús fa cinquanta anys l’ha museïtzat i tan el Josep Maria Palau com el Rué, van poder esplaiar-se en les explicacions i curiositats del que es podia veure. Punt i a part mereix la cisterna i la curiosa forma de canalitzar l’aigua de la pluja per treure’n el màxim de profit.
De fet, com ja he dit, la idea central de la jornada era mostrar les cons- truccions amb pedra seca i quina ha estat l’enginyosa manera d’aprofita- ment de l’aigua per part de l’home. Seguint amb aquest fil, el camí ens va portar fins a la sortida del tunel que ha de fer arribar l’aigua del Se- garra-Garrigues fins a l’embassament de l’Albagés i calmar la set de bona part de la comarca.
Pel camí, ja sabeu, oliveres, amet- llers, marges, aljubs, cisternes, eres, més cabanes i així anar fent camí, havent dinat al tros de cal Mestret, de tornada cap a Cervià i a la que seria la cirereta del pastís.

167-octubre-2016-la-mola-cervia-de-les-garrigues-pas-a-pas-087
Pas a pas per Catalunya
Havent deixat els cotxes a l’era de cal Frari, només quedava baixar una mica el carrer de les Borges per arri- bar fins al seu molí. Vam recórrer els baixos de la casa amb els ulls esba- tanats de tantes i tantes peces d’ús agrícola, ramader, rural en definiti- va, fins a arribar a la joia de les rodes del molí, la premsa, les vagonetes i per fi el cub, que tancà l’explicació veient quin era l’objectiu de tot allò que havíem vist durant l’esplèndid dia:
Aconseguir el millor oli del món.
Vull dir que no es pot preparar mi- llor una visita de com ho han fet la Mercè Rubió, el Josep Maria Rué de cal Quico, el Josep Maria Palau de cal Perdiuet i per arrodonir-ho la Maria Estivill de cal Frari que ens va obrir un trosset de casa seva per fer-ho en- cara més entranyable.
Moltes, moltes gràcies a tots.
(Albert Canillas de cal Salau)
Si us ve de gust podeu consultar es- crits, fotos i més coses sobre aquesta sortida i potser afegir-vos a alguna altra a: https://pasapasxcat.wordpress.com/
Tot el grup a l’era del Mas del Llorenç
EL CÉRVOL 27

Aquesta entrada ha esta publicada en 32 Les Garrigues. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s