El collir olives

Per als pagesos, arreplegar els fruits del camp sempre ha tingut un aire ritual: I uns quants dies abans, ja es nota un moviment de bullici i d’inquietud: S’han de mirar els bancs perquè estiguin en condicions, s’ha de mirar que les borrasses estiguin a punt i repassar-les, s’han de mirar i comptar les sarpetes per tal que estiguin en bon estat per a poder començar la campanya del collir. En altres temps les borrasses eren fetes de fil de casa i tenien una grandària de tres metres de llarg per dos d’ample. Es necessitaven de quinze a vint borrasses per a fer la campanya, car els olivers també eren més grossos que no ho son ara. Quan jo vaig començar a collir, encara recordo que portàvem la meitat de les borrasses que pesaven un ase mort, i més si es mullaven.

(…) Generalment les cases que collien a la vora de cent peus d’olives tots els anys llogaven “quarteraires”. Se’n deia un peu a la mesura d’olives que cabia a la premsa del molí d’oli d’aquell temps, era abans de l’any 1912 aproximadament, i feia quatre quarteres de vuitanta litres la quartera, que avui seria de cent vuitanta-vuit quilos. Els quarteraires eren la gent que collia les olives a tant la quartera.

baixa-1

(…) Generalment els trossos on anàvem a collir estaven a una distància de tres, quatre i cinc, i fins i tot a més quilòmetres de distància…En aquell temps la data del collir fixada per començar sempre oscil·lava entre el 25 de novembre, Santa Caterina i la Puríssima. La majoria dels camins era aleshores de ferradura, només els més importants s’havien fet per poder-hi passar un carro. Eren tortuosos i bastant rudimentaris, i si tocava un any plujós i gelat, en molts llocs el pas es feia difícil per la gran quantitat de fang i gel que s’hi acumulava. Als petits ens pujaven a cavall dels animals, però el fred ens entemonia, car moltes vegades estàvem a temperatures de quatre i cinc graus sota zero. Els vestits i el calçat que portàvem no eren com ara, per anar a collir olives ens posàvem la roba i el calçat més vells que teníem…

Sebastià Martí Muntanyola El collir olives El Cérvol, núm 217 (nov-des 2001)

Aquesta entrada ha esta publicada en 32 Les Garrigues. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s