Ració doble: l´Alta Ribagorça i la Vall d´Aran

Aquest cap de setmana hem tingut ració doble. Els del Pas a Pas hem anat tot el cap de setmana fora per conèixer dues comarques. Hem tingut ració doble, però no només ha estat abundant, sinó que a més ha estat de plats d’un indret que realment agrada, el Pirineu lleidatà. Aquest mes l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.

IMG_7489IMG_7513 Molts de nosaltres vam arribar ja el divendres a la tarda a Vilaller, un petit poble de l’Alta Ribagorça, a uns 10 km del Pont de Suert. IMG_7506Hi havia gent que ja venia sopada i gent que va sopar a l’hostal on alguns ens hem allotjat aquest cap de setmana. No molt tard ens en vam anar a dormir: l’endemà hi havia excursió.
L’endemà ens vam llevar ben d’hora ben d’hora i a les vuit ja érem esmorzant: uns l’esmorzar salat d’embotit, altres el dolç, amb mantega i melmelada. Vam agafar els cotxes i vam anar a Malpàs (Alta Ribagorça). Allà ens vam trobar els que ja hi érem, els que havien de venir i en Jaume, el nostre autòcton.
Un cop reunits vam anar a Erill la Vall un poblet abandonat i enrunat, freqüentat i habitat només els mesos d’estiu per pastors de La Selva que hi porten el seu bestiar. Vam presentar-nos i en Jaume ens va presentar l’indret. Estàvem a Malpàs, un dels pocs pobles de la Catalunya més nord-occidental que té un nom etimològicament llatí (significa pas alt). Molts dels pobles de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran tenen noms bascos o occitans.
Vam posar-nos en marxa per un camí que en Jaume i un grup d’amics han arreglat recentment, doncs, s’havia oblidat completament i gràcies a ells s’està preservant. Vam caminar per un tros de bosc bastant frondós i al cap d’una estona vam sortir-ne i ens vam trobar davant d’unes vistes de pel·lícula. Vam seguir caminant fins a una ermita on la gent de la vall peregrina cada any i és molt apreciada. Allà vam fer una parada per recuperar-nos i fer un mos.

IMG_7501Vam reprendre la ruta i al cap d’una estona vam començar a baixar fins a Erill Castell, un poble en runes amb unes vistes embadalidores. Al peu del turó on s’assenta el poble vam dinar i fer una petita becaina per fer l’última part amb forces renovades. Cap a les sis de la tarda vam arribar a Malpàs, acabant el nostre recorregut, on al capvespre es celebrava un sopar i un ball de festa major. Vam beure uns refrescos al bar que s’havia instal·lat per a l’ocasió i vam tornar a Vilaller.
Vam tenir una estona de ‘relax’ fins a les nou del vespre, on vam sopar (des de pasta, espàrrecs, escudella o meló amb pernil de primer plat i un assortit de carns de segon.) L’ambient del menjador va ser molt agradable i vam poder conèixer-nos una mica més entre nosaltres mentre un partit de l’Eurocopa de futbol disputava la plaça per a les semifinals entre les seleccions d’Itàlia i Alemanya. En acabar el sopar uns quants van fer un agradable passeig pel poble de Vilaller, altres van seguir mirant la pròrroga del partit i d’altres se’n van anar a dormir.

IMG_7558
El diumenge vam llevar-nos plens de ganes i energia per anar a la Vall d’Aran. Vam esmorzar i vam agafar els cotxes, vam creuar el túnel de Viella i vam arribar a la comarca (perdó, país) de la Vall d’Aran. Així ens ho van explicar en Josep i la Sílvia. Molta gent d’aquesta regió així ho considera, es consideren com a país independent, de fet, és potser una de les comarques més peculiars de Catalunya: tenen un parlar propi, l’aranès, provinent de l’occità; el clima continental; moltes de les competències com la sanitat o l’educació són gestionades independentment pel Consell General de l’Aran; molts anys han estats aïllats de Catalunya i les seves relacions fora de les muntanyes han estat amb la gent de França o de l’Aragó.
Vam començar a caminar pel Pla de Beret, per un camí que ens duria fins a Montgarri, deixant enrere el poble de Beret i l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. Al cap d’una hora i mitja vam arribar al Santuari de Montgarri, un lloc reconstruït i preservat gràcies a un grup de gent de la zona que regenten el refugi contigu a l’església de Montgarri, que té una exposició fotogràfica i històrica del Pla de Beret.
Allà ens van explicar la història amb un caire més personal de la vall, com a poc a poc els poblets s’havien anat abandonant a causa de les difícils vies de comunicació i a la complicada subsistència però com llocs arquitectònicament i històricament importants com el santuari s’havien recuperat gràcies a la labor de la gent de la vall i d’aportacions econòmiques de gent que apostava per aquesta zona.

IMG_7672 IMG_7688 IMG_7721

Vam dinar allà mateix al costat de la Noguera Pallaresa i amb l’atenta mirada d’un ramat de vaques que volien saludar-nos i, després de descansar una estona vam reprendre el camí fins a Beret. Un cop allà havia arribat el final del nostre cap de setmana de muntanya. Allà ens vam acomiadar i vam tornar cap a les nostres ciutats i pobles, probablement no tan verds ni purs com la Vall d’Aran o l’Alta Ribagorça. Moltes gràcies als organitzadors, ben segur que repetirem.
(Joan Abel)

Aquesta entrada ha esta publicada en 29&30 Vall d'Aran i Alta Ribagorça. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ració doble: l´Alta Ribagorça i la Vall d´Aran

  1. Cristina ha dit:

    Molt interessant i bona tasca la que feu descubrint els bells racons de Catalunya.
    Només un comentari: Erill La Vall es un petit poble però ben viu i sense runes.
    Potser hi ha algun error de transcripcio i us referiu a altres que hi han a la Vall que només tenen vida al estiu.
    Bones vivéncies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s