Vivències d´Erill la Vall

Us transcric un fragment d´una conversa amb l´Eugènia. L´Eugènia és una àvia de 91 anys que va néixer a Erill la Vall que és un poblet molt petit, apartat d´una vall del Pirineu Lleidetà que és la Vall de Bohí a l´Alta Ribagorça. Als 14 anys va marxar a Barcelona on s´ha quedat. A mi em recorda en certa manera el recorregut que va fer la protagonista de Pedra de Tartera de la Maria Barbal.

Records d´infantesa

Quan era petita sols havia 25 o 30 habitants al poble. Els coneixíem tots: les família Pere Martí, la Bernalles, en Juliata, l´Ester Guaire, la Munt, la Casa Vidal, la casa Miró,…. Tots teníem un petit tros d´on agafàvem el menjar i gràcies el qual ens alimentàvem. Hi havia una casa que era la més rica del poble. Ells tenien ovelles, cavalls i altre bestiar.

A la guerra no vam passar cap privació i ni la vam notar. Teníem un petit hort i no ens faltava menjar. Sols notàvem la guerra perquè els avions passaven per adalt.

Vaig anar a Barcelona perquè una cosina germana meva era consellera i li va proposar als meus pares d´ anar a Barcleona. Tenia 14 anys. Em va dir que m´ajudaria a passar apunts i també aprendria alguna cosa. Els meus pares van dir que sí i vaig viure tota la vida amb ells.

La vall de Bohí és molt important. Tot és molt maco, les muntanyes, els rius, els “lagos”, i gràcies a a Franco aquest país és ric, i Catalunya i Aragó tenen aigua. Ell va canalitzar les aigües de les muntanyes i les portava a una central i d´aquí a una altra fins arribar a Lleida i al pantà de MequinensVall_de_Boí._Erill_la_Vall_5a. I a la plana de Lleida tenen fruita que no es fa malbé pq tenen aigua.

Jo no conec massa els cims de les muntanyes però sí que recordo passejades per Aigüestortes, anant pel Portarró d´Espot i l´estany Llong. Jo penso en aquests paisatges tots els dies. Allà es viu la vida i és fantàstic. El poble ha canviat molt. Ara no ho conec. Abans els carrers eren amb pedres, ara tot està asfaltat i poden pasar els cotxes . Fa més de 20 anys que ja no vaig al poble pq no me queda ningú. Però he vist per internet com ha canviat. Fa fredat!. Ara estic a Barcelona on la vida no és tan sana però està tot més aprop.

(Eugènia del Casal)

Aquesta entrada ha esta publicada en 29&30 Vall d'Aran i Alta Ribagorça. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s