La Costa Brava i els records de la infantesa

baixa

No sé ni per on començar amb tants records de la meva infantesa, adolescència i fins i tot ara, que ja tinc 41 anys, de la meva relació amb aquesta comarca, amb la Costa Brava, que relaciono en gran mesura a l´època de les vacances d´estiu.

Els primers records daten dels 6-7 anys quan anàvem a passar uns dies de Setmana Santa amb els pares i el meu germà, al Càmping Riembau de Platja d´Aro, la qual cosa era el preludi del gran estiu que vindria i disfrutaríem poc temps després. Ja començava el bon temps i fins i tot havíem gaudit d´algun que altre banyet a la platja i inclús a la piscina. Recordo que la primavera començava quan anàvem aquells dies de Setmana Santa i els nois i noies de la colla teníem el primer contacte. Hi havia un grup de famílies que passàvem tota la temporada, és a dir, des de Setmana Santa, els caps de setmana següents i tot l´estiu, des de finals de Juny fins el Setembre i finalment allò era com una gran família.

Un cop arribat l´estiu disfrutàvem de la piscina, del ping-pong i també de la platja, de la platja de la Costa Brava, gairabé sempre tan neta, fins i tot cristalina. Anàvem a la platja central al costat de les roques, just al costal del port i a la cala Sa Conca de S´Agaró, sempre amb la pistola per pescar el màxim número de peixos possible i aguantant més de dues hores seguides dins l´aigua. Anàvem en bici, primer amb la meva àvia quan els meus paren encara treballaven al Juliol i el mes d´Agost amb els pares. Recordo que moltes tardes anàvem a comprar fruita i verdures al “pagès”, un senyor gran que venia tot això a un preu més baratet que al supermercat i evidentment de millor qualitat que a les botigues per turistes. Els passeigs que fèiem moltes tardes pel poble amb els pares, el gelat, una estoneta alguns dies al Magic Park on patinàvem i ens ho passàvem molt bé. Els dissabtes anàvem a Llagostera o a Santa Cristina d´Aro a dinar al Restaurant Can Meri o “La Malagueña” i a la tornada en alguna ocasió disfrutàvem d´uns minicars amb el meu germà. Quins recors tan macos!.sant-antoni-de-calonge

Ara disfruto del Baix Empordà sent pare de família, amb la Sònia i els meus fills Ferran i Marc d´una altra forma però crec que amb la mateixa felicitat que en vam brindar els meus pares fa ara uns quants anys.

(Ferran Gàmez)

Aquesta entrada ha esta publicada en 27 Baix Empordà, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Costa Brava i els records de la infantesa

  1. Ferran G ha dit:

    Ohh…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s