Salvador Espriu i Arenys de Mar

L’escriptor Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners, d’on el seu pare era notari, però quan ell tenia dos anys la família es  va traslladar a Barcelona, on el poeta va viure la resta de la seva vida. Quina era, doncs, la seva relació amb Arenys de Mar fins al punt que va convertir-lo en un dels puntals de la seva creació literària? Els seus pares eren fills d’Arenys, així com eren arenyencs tots els seus llinatges, tant paterns com materns, que havien format part de les arrels més genuïnes de la població.  Molts dels seus avantpassats havien estat d’aquells capitans de vaixell i comerciants, que seguien les rutes  mítiques de l’anomenat “segle d’or de la marina de vela catalana” (1778-1870); alguns fins i tot havien arribat a fundar poblacions a ultramar. Així mateix, un seu oncle besavi, l’ arenyenc Jaume Català i Albosa, que va ser un dels bisbes emblemàtics de Barcelona (1883-1899), va influir molt en la família.

1976 - SALVADOR ESPRIU - BARCELÓ¶P1/7/1977¶P19/3/1978¶P10/12/1978¶P8/4/1979¶P10/1/1980¶P20/3/1980¶P2/8/1980¶P6/9/ 1981 ¶P1/10/1982¶P14/2/1983¶P25/12/1984¶P14/5/1986¶P29/8/1993¶P27/11/1994¶P22/2/1995¶P12/3/2000¶P16/12/2001

D’altra banda, els Espriu passaven els estius a Arenys de Mar, a la mansió que s’hi havia construït el bisbe i que heretà el pare de l’escriptor. A més, tenien a la població molts parents pròxims i amics. Espriu visqué a la vila molts moments feliços de la seva infantesa i joventut i s’enamorà del seu paisatge, escenari de jocs, banyades i excursions, i de la seva gent, fins i tot dels personatges marginats i estrafolaris. I també es quedà fascinat per la seva història a través de les tertúlies que aplegava el seu pare al casal, amb parents i amics, tots grans conversadors i enamorats d’Arenys i del seu passat: “En escoltar-los a ells i altres mestres (…) he agraït el privilegi d’haver pogut endevinar quines coses magnífiques eren la nostra mar i la petita història de les ciutats de la seva riba, única pàtria que tots hem entès.” (Primera història d’Esther).

També a Arenys va passar moments amargs: l’enterrament d’una germana de 7 anys, la mort del seu germà gran, de 14 anys, d’una tia jove i de la seva estimada padrina, l’esclat de la guerra civil, el saqueig de la casa pairal per incontrolats, l’atac de cor del seu pare per la indignació que li produí l’assassinat del rector i el vicari. Així matei,x la repressió política, social i lingüística desencadenada contra Catalunya a la postguerra causà un profund impacte en l’escriptor, que veié ensorrats tots els seus ideals sobre el país. És en aquesta època quan, en la seva creació literària, neix el mite de Sinera.

A partir, del poble d’Arenys de Mar Espriu crea el poble llegendari de Sinera -Arenys al revés, substituint la ‘y’ per la ‘i’-, al qual hi incorpora el paisatge, la història, les tradicions i les institucions de l’Arenys històric i molts dels seus personatges, alguns convenientment deformats.

Sinera és l’Arenys real, però idealitzat per records d’infantesa, somnis i desitjos. Té, doncs, un component paradisíac. Però, aquest món ha estat destruït per la mort i la guerra; és, per tant, un “paradís perdut”. No sols el jo personal, sinó també el poble, la “petita pàtria” del poeta, han naufragat i ja no tenen futur. I aquest esfondrament és el mateix que ha sofert tot Catalunya i per tant s’hi pot extrapolar. Altrament, per extensió és aplicable a qualsevol país oprimit d’arreu del món. A més, Sinera és atemporal ja que no és tan sols el passat esplendorós, sinó també el present, quan ja s’ha produït l’ensulsiada. Així, doncs, se situa fora de l’espai i del temps, característiques de tot mite, i es converteix en un referent universal. Però l’obra d’Espriu té una gran riquesa de significats i aquest panorama exterior esdevé també un miratge de l’ànima del poeta, del seu fracàs personal i del seu tràgic destí com a home, amb el qual tot ésser humà pot sentir-se identificat.

arenys

Giren entorn del mite de Sinera algunes de les obres més excel·lents de l’autor: Cementiri de Sinera (1946), Primera història d’Esther (1948), Llibre de Sinera (1962) i Setmana Santa (1971). També cal remarcar Ronda de mort a Sinera (1965), una peça teatral elaborada per Ricard Salvat i M. Aurèlia  Campmany a partir de textos d’Espriu, que va assolir un gran èxit de públic, i la novel·la Laia (1932), inspirada en gran part en Arenys de Mar.

(Agustí Espriu)

Aquesta entrada ha esta publicada en 23 El Maresme, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s