Un tastet del Maresme

És una llenca de terra d’uns 50 quilòmetres de llargada, delimitada pel mar i la carena costero-catalana, que s’estén al nord del Barcelonès, des del turó de Montgat fins al riu Tordera. No va existir com a comarca fins al 1936, en què Pau Vila va fer la divisió territorial de Catalunya. Limita al nord amb la Selva i a l’oest amb el Vallès Oriental. Hi podem distingir tres sectors molt clars:

-La gran plana litoral coneguda com “l’horta de Mataró”, que va des del turó de Montgat fins a Caldes d’Estrac, eixamplant-se progressivament i arribant al màxim de profunditat entre Vilassar i Mataró, on les muntanyes estan molt reculades.

-A partit de Caldes d’Estrac, comença un nou sector que va des d’aquest poble fins a prop de Calella, en el qual els turons suaus que baixen de la carena costanera arriben fins al litoral i s’hi precipiten de forma abrupta. Els pobles queden empresonats en petites valls, travessades per rieres, que reben les aigües a través d’un entramat de petits torrents, “els rials”, que serpegen entre els turons. Durant les tempestats, les avingudes d’aigua poden arribar a ser molt virulentes.

-Una mica més enllà de Calella comença el delta de la Tordera, una extensa planura dedicada tradicionalment a l’horta, que es va eixamplant i presenta la màxima penetració cap a l’interior al terme del municipi de Tordera, on la carena marítima està molt enretirada del mar.

mar1

La constitució geològica de la comarca és bàsicament de pedra granítica, que en molts indrets pròxims al litoral està descomposta formant l’anomenat “sauló”. La vegetació típica de la zona havia estat l’alzina, la surera i el roure, però les successives tales dels segles XVIII i XIX per a la construcció naval i la implantació extensiva de la vinya i l’horta van deixar desforestats els pujols. En ser abandonats progressivament aquests conreus, s’hi reproduí el pi pinyer, que ara forma part de l’essència del paisatge: “turons de pins i vinya, pols de rials”, diu el poeta Salvador Espriu en fer-ne la síntesi. Així mateix, a les zones baixes hi creix la característica vegetació mediterrània: atzavares, figueres de moro, garrofers, alocs, fonoll.

Des dels orígens del que és Catalunya, segles IX i X, l’actual Maresme havia estat dividit tant en el camp administratiu com en l’eclesiàstic en dos sectors, el barceloní i el gironí. El primer, des de Montgat a Caldes d’Estrac, amb capital a Mataró, pertanyé al bisbat, al comtat, la vegueria i el corregiment de Barcelona. Avui es coneix com el Baix Maresme. El segon, des d’Arenys de Mar fins a Tordera, amb capital a Arenys, depenia del bisbat, del comtat i altres òrgans administratius de Girona. Se’l denomina L’Alt Maresme. En crear-se les “provincias”, el 1835, tot l’Alt Maresme passà a la província de Barcelona, però es manté encara avui dia dins el bisbat de Girona. Actualment la capital de tota la comarca és Mataró.

La proximitat al mar també ha tingut un gran protagonisme en la configuració econòmica i social del a comarca. Durant tota l’Edat mitjana no es podien fer assentaments estables al litoral, a causa del gran perill de la pirateria, sobretot sarraïna, que assolava les costes amb saqueigs i captures de vilatans per vendre’ls com esclaus principalment a Alger. Per això, les poblacions es construïen a l’interior, a redós de les muntanyes. Al litoral només s’hi establien petits barris de pescadors dels pobles interiors. A partir del segle XVI, que es fortificà la costa amb les famoses torres de guaita i de defensa -algunes encara perduren- i augmentà el tràfic econòmic, aquets barris marítims anaren creixent, es van fer més grans que el poble mare i se n’acabaren independitzant. D’aquí, Premià de Dalt i Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i Arenys d’Amunt i Arenys de Mar.

A partir de 1778, any que Carles III autoritzà a tots els regnes hispànics a comerciar directament amb Amèrica, privilegi reservat fins llavors al regne de Castella, el Maresme experimentà una gran revifalla econòmica, que va durar gairebé un segle. Apareixen drassanes a Arenys, Calella, Canet, Mataró, Vilassar, Pineda. Malgrat, el Masnou, Premià. Fragates, bergantins, goletes, eixides d’aquestes mestrances i tripulades per mariners i capitans del país, viatgen al Carib, a l’Estuari del Plata, a les costes del Pacífic, als mars del nord d’Europa. Hi transporten vi, aiguardent, fruits secs, puntes i teixits, mitges, vels, terrissa…. I en tornen carregats de canya, sucre, cafè, rom,  tasajo (carn de bou salada), cuiros, tints, fusta i cotó de Nova Orleans i pells de Rússia. Quatre de les sis escoles de nàutica que hi hagué a Catalunya per formar pilots i capitans per a les grans singladures oceàniques, estaven radicades al Maresme: Arenys, Mataró, Vilassar i el Masnou. Així mateix, els indians, autòctons enriquits a ultramar, omplen la comarca d’espectaculars residències, envoltades de palmeres, i d’ostentoses obres de beneficència.  Cal recordar que la primera línia de ferrocarril de tot l’Estat va ser la de Barcelona-Mataró, inaugurada el 1846.

Durant gran part del segle XX la comarca, liderada per Marató, despuntà en la industria tèxtil i del gènere de punt, i també pels productes hortícoles, alguns de producció intensiva (clavell, maduixa). A partir dels anys 60, l’Alt Maresme va rebre l’impacte del turisme massiu internacional, que tingué el seu punt exponencial a Calella. Com a conseqüència es desencadenà una ferotge especulació urbanística, que malmeté la tradicional bellesa dels pobles maresmins, i s’escamparen per turons i elevats indrets de muntanya urbanitzacions de xalets, moltes de les quals han estat una clara agressió a la natura i al paisatge.

ma2

Actualment, el Maresme, és una comarca de comerç, de serveis i de segones residències, en la qual l’agricultura especialitzada hi té un cert protagonisme, que va minvant. La proximitat amb Barcelona, la construcció de l’autopista fins a Tordera, la proliferació d’urbanitzacions i la nova immigració han provocat que, en els darrers trenta anys, la població de la major part de localitats s’hagi duplicat. Pel que fa a la costa, s’han construït ports esportius i de lleure a Mataró, Premià , el Masnou i Caldetes. La pesca es concentra sobretot al port d’Arenys de Mar que, a part de ser esportiu i de construcció naval, té una de les flotes de captura més destacades de Catalunya.

(Agustí Espriu)

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en 23 El Maresme, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s