La Noguera (20-9-15): de Camarasa a Alòs de Balaguer

Darrera, la plana de Lleida i els fruiters; davant, el Prepirineu amb la Serra calcària del Montsec i els seus tres sectors, Rúbies (amb la major quantitat de fòssils de Catalunya per cm2), Ares (amb el Parc astronòmic del Montsec i la pràctica de vol lliure), i Estall.

Acompanyats pel Josep Maria i la Rosa, amfitrions de la trobada, iniciem el pas des de la presa i central hidroelèctrica del pantà de Camarasa. En fila índia caminem per una passarel·la metàl·lica sobre el riu Segre i ens endinsem a la Gorja del Segre o Congost del Mu. Sorprenent inici! Enmig d’un silenci feréstec i avançant per desnivells plens de romaní, boix i ginebró, quasi esgotem la targeta fotogràfica captant el pont penjant de fusta des de tots els angles; les espectaculars parets retallades pel dia clar i assolellat i el seu reflex sobre l’aigua, el vol circular dels voltors, les diferents perspectives i profunditat del Congost, i el recorregut del riu Segre, avui marronós per les darreres pluges, que no ens permet veure lluços, barbes ni carpes. Fem una petita aturada a l’Espadella per agafar aigua fresca de la font, fer un mos i retratar el grup.

Reprenem el pas per trobar-nos amb en Bep que ens guia pel tranquil poble d’Alòs de Balaguer, durant l’hivern habitat per 80 persones i on el 100% dels vots de la consulta del 9N van ser favorables al sí. Iniciem el recorregut a la Font del Prat, on l’aigua brolla de sota terra i desemboca al Segre, i per carrers costeruts i cases datades del 1830, arribem a l’Església romànica de Sant Feliu, que conserva dos retaules de pedra policromada del segle XIV restaurats; el de Sant Feliu, bescanviat durant la guerra civil per un sac de mongetes. S’estan acabant de restaurar la imatge de Santa Anna i un rellotge de bronze de 1720 que funciona amb els mecanismes originals. Seguint la passarel·la sobre l’antic cementiri, arribem a la Sala d’exposicions on es guarden disset discs vertebrals de la cua d’un Ictiosaure, d’ara fa 190 milions d’anys, de sis metres de llargària; el primer disc trobat fa dotze anys per un veí d’Alòs a les muntanyes de Carbonera. En Pep explica que la Cova de El Parco fou descoberta l’any 1974, i des del 1987 un equip de la Universitat de Barcelona excava cada any el jaciment. Deixant enrere el poble, pugem dalt d’un turó per visitar el Castell d’Alòs, del segle XI, un dels més grans de la zona, que conserva una torre de guaita, sales en dos nivells i part de la muralla. Val la pena pujar també per gaudir de les vistes del Congost i veure a la llunyania l’Ermita de Sant Miquel, que fou rellotge solar per a la pagesia del municipi.

Sortida molt variada i interessant!, acompanyada de llargues xerrades i tancada amb un bon vi, l’Esquirol, elaborat per la família de la Rosa. Moltes gràcies als organitzadors, una vegada més!

(Mònica Carreras)

descargadescarga (1)

Aquesta entrada ha esta publicada en 20 La Noguera, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s