“La Cerdanya” de Pau Vila i les valls glacials dels afluents de la dreta del riu Segre

La Cerdanya és una terra gairebé plana situada al cor mateix del Pirineu i envoltada de cims. Venint des de Barcelona, havent atravessat les estretes i aspres valls del Rigart, ens sorprèn el paisatge badat a l’entorn de la plana en dues rengleres de muntanyes a la dreta i a l’esquerra. El riu Segre atravessa la comarca de llevant a ponent i recull les aigües dels rius i torrenteres que descendeixen a la Plana.

El rengle de muntanyes de la dreta s’estén des del massís del Carlit 2.921 m, puja als altiplans de Campquerdós a l’altra banda de la estreta vall del riu Querol, segueix la línea de la frontera amb Andorra. Va a trobar el cim de la Tossa Plana de Lles 2.916 m, arriba fins al massís del Port Negre 2.761 m. Els rius i torrenteres tallen els vessants d’aquestes muntanyes amb canals més o menys fondes. El relleu ha estat esculpit per l’acció de les masses de glaç a manera de casquet en els replans. També per la formació de circs de muntanyes i conques d’alimentació de les llengües de gel vers les parts baixes de les valls.

“…en els aiguavessos del Segre, velles jasses glaciars d’antigues congestes, algunes de les quals estotgen encara solitaris estanyols, com els del circ dels Engorgs o el doble dels estanys Mal i Malniu, a 2.250 m, entre els últims pinetons i els pasturatges més gemats. Més enllà, a l’altra banda de la fonda vall glaciar del riu de la Llosa, i fins al riu d’Aransa, sota la glacera escantellada horrorosament, que cau quasi a pic pel cantó d’Andorra, els aiguavessos cerdans guarden encara en llurs més alts replans un seguit de petits estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Pera, els quals vistos des dels cims que els dominen són com gotes de rosada en verdes corol·les esbadellades.”

Amb aquestes paraules del llibre “La Cerdanya” descrivia el geògraf Pau Vila el relleu treballat per l’acció dels gels quaternaris. “La Cerdanya” veia la llum l’any 1926. Va ser un primer pas en l’evolució dels estudis geogràfics a Catalunya i també la confirmació de l’interès que despertava l’estudi del Pirineu ja des de finals del segle XIX.

La morfogènesi glacial ha tingut lloc en part a través de glaceres de vall de tipus alpí. Si deixem per millor ocasió les valls del riu d’Angostrina i del riu Querol, tres foren les valls d’aquest tipus a Cerdanya: vall Tova, drenada pel riu Duran, vall del riu de la Llosa i vall del riu Arànser. Aquesta acció de les glaceres de vall es combina amb l’acció d’altres tipus de glaceres. Un d’ells és la glacera anomenada mixta, és a dir, la combinació de l’acció del gel per lliscament i per expansió per entrar en contacte amb altres masses glaçades. La glacera mixta és la de la Tossa Plana de Lles.

La glacera de la vall Tova tenia una longitud de 3,6 Km. A la rodalia de Girul, a 1.620 m, trobem la morena externa de la glacera. La morena és el dipòsit que ha deixat la glacera quan es contrau. N’hi ha de diferents tipus frontal, lateral… La glacera de vall Tova tenia una única conca d’alimentació, Els Engorgs, orientada NO-SE. Avui la conca o circ glacial conté sis petits llacs. Està envoltada pels següents cims: Bony de Manyer 2.788 m, pic de Calm Colomer 2.865 m, pic dels Engorgs 2.834 m i Puigpedrós 2.911 m. Un segon circ situat entre Puig Pedrós 2.905 m i el pedró de la Tossa 2.695 m conté els llacs de Mal i Malniu. Aquest circ es troba separat del circ d’Engorgs per la serra de Llasa i la coma Pregona. Les aigües procedents de Mal i Malniu s’uneixen al cabal d’Engorgs dessota el poble de Meranges, a 1.539 m.

La glacera de la Llosa era la més gran de les tres. Els gels s’acumulaven en tres conques d’alimentació: En Gait, Montmalús i Vallcivera. A l’àrea d’En Gait hi ha dos petits estanys. A Montmalús n’hi ha quatre. I a Vallcivera, mitja dotzena. Tenia una longitud de 12,2 Km i el seu marge extern arribava fins a Ambret a 1.240 m.

La glacera de l’Arànser tenia una longitud de 6,5 Km. El marge extern de la glacera es trobava 600 m més amunt del poble d’Arànser, situat a la cota 1.150 m. Presentava un recorregut mestral-xaloc. Fou alimentada per una sola conca glacial. El circ de muntanyes que envolta aquesta conca rep el nom de circ de la Pera. Els seus màxims cims són: el planell de la Valleta 2.662 m, pic de Port Negre o de Monturull 2.761 m, pic de Perafita o de la Truita 2.752 m i la tossa del Sirvent 2.836 m. El circ de la Pera presenta dues cubetes que avui ocupen els estanys superior i inferior de la Pera. La superfície de l’estany inferior rodejada de pins i d’algun prat és d’una gran bellesa i serenor. L’estany superior es troba 40 m més amunt i és d’anàlogues característiques que l’inferior. La pista que puja fins a l’estany superior de la Pera, descriu tres o quatre revolts fins a situar-se a l’esplanada que hi ha davant del Refugi dels Estanys de la Pera 2.333 m. A l’interior del circ de la Pera hi ha dos estanyols més.

images-2

La glacera de la Tossa Plana de Lles era en realitat un complex de cinc petites glaceres. De llevant a ponent, clot de la Riba, clot de Sassà, clot de l’Orri, clot de Setut i clot de la Caülla. El gel quedava separat pel N. de les conques glacials de la vall del riu Madriu per la cresta de cims: Tossa Plana de Lles 2.916 m, Tossal Bovinar 2.815 m, pic del Sirvent 2.848 m, la tosseta de la Caülla 2.836 m… Les glaceres de clot de l’Orri i clot de Setut alliberaren una important quantitat de material morènic i van arribar a entrar en contacte amb les masses glaçades procedents del circ de la Pera. En el front glacial de la gelera del clot de l’Orri es forma l’estany de l’Orri. En l’abandonament morènic de la glacera del clot de Setut, envoltat per les cotes de Tossal Bovinar 2.815 m i pic del Sirvent 2.848 m, es formen els estanys de Setut i el de Bassut.

(Lluís Badia)

Aquesta entrada ha esta publicada en 18&19 Cerdanya i Ripollès, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s