Les Pedres del Santuari del Tallat

Encimbellat a la serra, pugna per tocar el cel. Puja-hi amb delit! Les pedres del Santuari, des de la seva talaia, guarden la Conca, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues…

santuari del tallat_1

Pregunta a les pedres. I parlen. Tu, només escolta. Escolta amb cada sentit i deixa que el silenci ompli de paraules el teu cor. No sents les salmòdies dels monjos quan, segle rere segle, regalimaven serra avall competint amb el cant i les volades dels ocells?

Pregunta a les pedres. I callen. Tu, només escolta. Escolta els esglais de la guerra, el remor de metralladores, els gemecs del dolor.

A l’esplanada davant del Santuari: olor de farigola florida i brunzit dels molins del parc eòlic del Tallat. Dies vindran!

tomillo

És hora de reprendre el camí. Parla’m dels teus silencis fets paraula. Només emporta’t, avall, totes les estrelles de la nit, l’ordre i el concert de la natura. Tanca els ulls del passat i del demà. I recorda, tan sols, que les paraules i els silencis de les pedres del Santuari -la pau no va amb la guerra- seran, per sempre, el teu present, el teu ara, el teu moment. Dies vindran!

(Glòria Ribera)

tallat_2

Aquesta entrada ha esta publicada en 05 L'Urgell, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s