Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Aproximació

 

imagesCA33A9ITLa Conca de Barberà és un pas d’entrada a la Costa Daurada, és dins de La Ruta del Cister i amb un entorn rural molt variat, ofereix un gran ventall de possibilitats de lleure, esports, allotjamentsgastronomia, cultura, art, tradicions, activitats, natura, i rutes… La bellesa paisatgística de les seves valls i el seu ric patrimoni històrico-cultural són només dos motius per venir i descobrir-la.

Presenta un mosaic de contrastos paisatgístics diferenciats, per una banda la Conca estricta (centre i sud de la comarca) envoltada per carenes muntanyoses i drenada pels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera.

D’altra banda, a la part sudoccidental de la comarca, el nord-est de les muntanyes de Prades amb un paisatge de muntanya mitjana, extensos altiplans amb boscos i barrancs profunds.

Finalment, al nord de la comarca, trobem la Baixa Segarra que és la zona sud de l’altiplà de la Segarra i presenta una orografia molt diferent. La Baixa Segarra és una comarca natural a l’entorn de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est de la Conca de Barberà.

Els municipis que la formen són Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Savallà del Comtat, i la part nord dels municipis de Les Piles, Forès i Rocafort de Queralt. També dues localitats com Bellprat i Argençola, actualment a l’Anoia, mantenen lligams significatius amb Santa Coloma.

La Baixa Segarra no és un lloc de pas, no la creuen grans vies de comunicació, ni té un punt d’especial atracció. S’hi ha d’anar expressament i potser és això el que n’ha fet conservar el paisatge, la fisonomia dels seus pobles, l’assossegament i el silenci que s’hi viu.Tanmateix ha estat sempre una cruïlla de camins entre terres tarragonines, lleidatanes i barcelonines. La pertinença de Santa Coloma a la conca del Gaià justificà la seva inclusió a la província de Tarragona el 1822, tot i que fins llavors pertanyia al partit judicial d’Igualada. El 1834, l’adscripció tarragonina en forçà la unió al partit judicial deMontblanc, embrió del que més endavat esdevindria l’actual comarca de la Conca de Barberà.

(Kristina Villanueva)

Aquesta entrada ha esta publicada en 17 Conca de Barberà, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s