El pla de Bages i Collbaix

bages maruny1

No sé si ho havíeu sentit mai, però el Bages és un Plà, igual que la Plana de Vic o el Plà de Lleida. Els manresans ho tenim clar, perquè com a Vic o Lleida, les boires de molts matins d’hivern s’encarreguen de recordar-nos-ho.

Potser perquè el nostre relleu és plà, al Bages hi ha una gran afició a l’excursionisme i als esports de muntanya en general. De fet, no ens falten llocs per triar. A uns pocs quilòmetres, en direcció sud, tenim el massís de Montserrat, ideal per a caminants, corredors i escola mítica dels escaladors de casa nostra. Al nord, el Berguedà amb un Prepirineu ple de possibilitats i, a poc més d’ una hora en cotxe, la Cerdanya.

Però els bagencs tenim debilitat per un turó molt proper a Manresa, que es veu des de la major part de la comarca: el Collbaix. Amb 543m, sobresurt de manera imponent tot reivindicant-se com a mirador privilegiat de la zona.

I és que des d’aquest turó, i si el dia acompanya, us serà fàcil veure on comença i acaba la capital, Manresa, o altres pobles com St. Joan de Vilatorrada, als seus peus, Santpedor o Sallent, així com un bon tros del traçat de l’eix transversal (C-25), entre Lleida i Girona; la muntanya de sal de les mines de Sallent, masos, conreus de vinya, boscos i altres turons veïns de menor alçada. Més enllà, Montserrat o el Pirineu, depenent de cap on gireu el cap. A identificar bona part del què veureu us hi ajudarà una taula orientativa que trobareu molt ben situada a la punta del turó.

L’excursió és fàcil i apta per grans i petits. La pujada pot ser més curta i dreta o més llarga i pausada. De camins n’hi ha uns quants, el solell o les tines son els més coneguts. Uns cartells us informen del camí triat i els quilòmetres que us queden per arribar. Es pot començar des de St. Joan de Vilatorrada, o passat el complexe esportiu del Congost de Manresa, on hi trobareu una bona esplanada per deixar-hi els cotxes.

bages maruny2El Collbaix no té pèrdua; tothom coneix el seu perfil retallat i es fàcil identificar l’ enorme senyera que ens el marca. Tot i així, si decidiu anar-hi en cap de setmana, de ben segur sereu acompanyats per famílies, caminants solitaris o corredors esforçats, que tot i conèixer el patiment de la pujada, saben bé que l’esforç ho mereix. I és que ja us he dit abans que els bagencs hi tenim debilitat per aquest turó.

Apa, doncs, trieu dia i camí, i bona pujada.

(Família Ortega-Maruny)

Aquesta entrada ha esta publicada en 16 Bages, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s