El Canal d´Urgell

El canal d’Urgell

El Canal d’Urgell travessa cinc comarques de les terres de Lleida.

El Canal Principal neix a Ponts a la comarca de la Noguera passant per l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i finalment mor a Montoliu de Lleida, poble que pertany a la comarca del Segrià.

En total, són 90.000ha. les que queden dins del territori que engloben els canals i actualment es considera l’àrea regada artificialment més gran de tota Catalunya amb una dotació de 9.000 m3/ha/any.

El Canal Principal, construït entre 1853 i 1861, agafa les aigües del riu Segre a l’alçada del terme municipal de Ponts. Des d’aquest punt les aigües del canal van baixant seguint corba de nivell fins que el Canal Principal mor al riu Segre al terme de Montoliu de Lleida.

Del canal principal es deriven les quatre Sèquies Principals, amb una llargada total de 102,6 km.

pu3El desnivell mitjà dels Canals d’Urgell és aproximadament de 33 cm/km. Recorrent el Canal Principal des dels seu naixement, anirem trobant diverses infrastructures hidràuliques importants que marquen tant la història de la construcció de la infrastructura com la història de la transformació del territori de la plana.

L’Enginyer Director de les obres fou Domingo Cardenal Gandasegui, el qual va tenir que superar innumerables dificultats, en especial, travessar la serra de Montclar mitjançant la mina de Montclar, un túnel de 4917 metres de llarg en línia recta.

En el túnel de Montclar hi treballaren prop de 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. També hi treballaren 977 presidiaris portats dels penals de TarragoBana i Burgos, que realitzaven les tasques més dures i molts dels quals van morir degut a malalties i accidents provocats per esllavissades i inundacions. Finalment, 350 anys després dels primers projectes, el mes de març de 1862 es va regar la primera finca que fou la de Tarassó, del senyor Jaume Mestres d’Agramunt.

Canal Auxiliar

La concessió del Canal Auxiliar fou atorgada a la SA Canal d’Urgell, per al millorament dels recs, per Reial Ordre de 30 d’octubre de 1919 i transferida al Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell, mitjançant escriptura autoritzada el dia 29 de març de 1926 pel Notari de Barcelona, senyor Leopold Rodés.

pu2La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre designà una Comissió encarregada d’estudiar la manera de remeiar els problemes derivats de la insuficiència dels regs d’Urgell. Aquesta Comissió subscriví a Saragossa una fórmula consistent en la construcció del Canal Auxiliar, que fou aprovada per Reial Decret de 25 de setembre de 1928.

El Projecte del Canal Auxiliar fou redactat per l’enginyer de camins, canals i ports, senyor Carles Valmanya Fabra, amb un pressupost de 14.667.000′- pessetes.

Els treballs de construcció s’iniciaren el 4 de maig de 1929 i acabaren el dia 18 de juliol de 1932.

El canal auxiliar inicia el seu recorregut al Pantà de Sant Llorenç de Montgai i acaba unint-se al canal principal al terme municipal d’Artesa de Lleida, amb una longitud total de 76,6 km.

Obres singulars dignes d’esment en el Canal Auxiliar són: la tramada de capçalera, propietat de FECSA, de 2.500 metres de llarg, el sifó del Sió i els túnels de Sidamon i Els Alamús.

El Canal Auxiliar està revestit des del seu origen fins al km. 55,60, després de l’execució de quatre projectes, el primer dels quals es portà a terme per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre durant els anys que tingué al seu càrrec l’administració de dit Canal. Els altres tres projectes han estat executats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Encara que sempre es parla en singular, parlar del Canal d’Urgell significa parlar de dos canals i de quatre sèquies principals:

pu1

pu6

cu4
Les esllavissades dels talussos en plena campanya de reg obligava al tancament del canal per efectuar la reparació. Molts pagesos locals i de fora vila, acudien per realitzar urgentment la reparació, hi anava la collita!

pu5
Fins la dècada dels 60 el manteniment es feia manualment. A partir de la tardor, quan s’acaba la campanya, es formaven brigades per fer la neteja de les lleres dels canals i de les sèquies principals. Aquesta tasca era coneguda popularment com “anar a fer les llímpies”.

“Història gràfica de Linyola”
Montserrat Darbra i Palou
Josep M. Mas i Mas

Aquesta entrada ha esta publicada en 14 Pla d'Urgell, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s