Buscant casa pel Gironès

buscant casa
Fa poc més de déu anys que vam venir a viure a terres gironines. Després d’una estada a l’estranger, uns familiars propers ens van deixar un apartament a S’Agaró per poder-hi viure de forma provisional mentre ens resituavem a Catalunya. La zona de Girona en general ens era mot desconeguda, però aviat vam veure que podia ser un bon lloc per viure. Vam iniciar una cerca i descoberta de pobles. Buscàvem municipis d’uns 5.000 habitants, o sigui ni massa grans ni massa petits, amb un mínim de serveis (un ambulatori, escola, institut..). Vam tenir la sort de trobar feina a Riudellots de la Selva, la qual cosa va delimitar el radi de cerca de possibles pobles on viure.

Què tal si anem a viure a Fornells de la Selva o a Cassà de la Selva?. Tot i els seus noms, no pertanyen a la comarca de La Selva sinó a la del Gironès. Són pobles molt propers a Girona, i això té els seus avantatges. Fornells és més petit del que buscàvem, no arriba als 2.500 habitants. Cassà està molt ben connectat amb Girona, la Costa Brava i Olot a través de la via verda, i això fa bona pinta, podrem fer unes bones rutes en bici els caps de setmana, però potser queda una mica massa allunyat de la connexió amb Barcelona (ja sigui l’autopista o l’estació de tren), on hi tenim família.

Seguim buscant…
Descobrim pobles amb una gran bellesa paisatgística. Sant Martí de Llémena, un preciós poblet de 600 habitants, situat a la Vall del riu Llémena, tocant a la Garrotxa. Sant Andreu Salou, un poblet de menys de 200 habitants, on les nostres filles hi aniran de colònies amb l’escola per gaudir de la natura i els animals de granja. Sant Martí Vell, Sant Jordi Desvalls i Sant Joan de Mollet, tres poblets petits situats geogràficament en línia recta, tocant el Baix Empordà pel costat Nord de les Gavarres.

No és fàcil triar…
Encara ens faltaria conèixer més pobles d’aquesta comarca que queda entre mar i muntanya. I no podem oblidar la seva capital, Girona, una ciutat amb mots racons encantadors: el call jueu, el barri vell, els ponts sobre el riu Onyar, la catedral, el parc de la Devesa. Si aneu a Girona no oblideu de fer un petó al Cul de la Lleona, diu la llegenda que tothom que faci el petó és segur que tornarà a Girona. A nosaltres ens va anar bé, perquè per aquí ens hem quedat.

(David Maruny)

Aquesta entrada ha esta publicada en 13 Gironès, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s