Geografia física i humana del Baix Llobregat

Imagen 001
El riu Llobregat, un riu tan explotat, tan beneficiós, tan capital per al desenvolupament de Catalunya; crea una de les comarques agrícoles més riques de Catalunya. A mesura que Barcelona ha crescut, així com la densitat de població, les terres s’han anant valorant, s’ha convertit en un suburbi industrial, cosa que ha promogut haver d’intensificar els conreus.

La comarca la formen 29 municipis:
Collbató, Olesa de Montserrat, Esparraguera, Abrera, Sant Esteve de Sesrovires, Martorell, Castellví de Rosanes, El Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, La Palma de Cervelló, Vallirana, Cervelló, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Gavà, Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, Corbera, Castellbisbal, Begues, Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Esplugues

Té una densitat de població de 1664 persones per Km2 (la del Barcelonès és de 15372, i la de Catalunya és de 235 i Sant Boi té una densitat de 3885 persones per Km2). Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca.

Alguns llocs que s’haurien de visitar i de conèixer de la comarca són per exemple: les coves de Salnitre de Collbató (l’hàbitat dels primers pobladors neolítics de la zona), la masia Can Julià de Sant Esteve de Sesrovires, les Pasions d’Olesa i d’Esparraguera, el Pont del Diable a Martorell, la cripta obra d’Antoni Gaudí en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, la casa Negre i la torre dels Ous en Sant Joan Despí, el museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat, el palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, les termes romanes de Sant Boi de Llobregat, les mines prehistòriques de Can Tintorer a Gavà, el palau Novella de Begues…

La vall que forma el riu en la comarca, s’inicia a Martorell i arriba fins a ponent del Prat, és cultivada des de temps molt reculats, constitueix un vastíssim fruiterar, el regadiu queda vora els marges del riu. Les seves condicions agràries són excel·lents perquè són terrenys d’al·luvió, fèrtils, molt ben regats per aigües subterrànies i pels dos canals que s’escolen paral·lelament al riu.

El Llobregat alimenta dos canals: el que corre pel seu marge esquerre que s’anomena Canal de la Infanta. Pren les seves aigües a les proximitats de Molins de Rei, davant de Pallejà. Amb una capacitat de 4.200 litres per segon, de les quals hom destina a regatges una mica més de la tercera part, i la resta a la producció de força. Les terres de la riba esquerra són les més fèrtils, milers de pomeres i pereres.

El Canal de la Dreta és més pobre, s’alimenta del sobrant del riu desprès d’alimentar l’anterior. El recorregut és de 14 kilòmetres, afecta a terres de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i el Prat, i desemboca a la llacuna de la Ricarda. Al marge dret els terrenys hi són més lleugers i pedregosos, però aquesta zona es caracteritza per la seva diversitat tant pel que fa a la fruita (cirerers, pruners, nespreres, presseguers, albercoquers…), com pels conreus herbacis. A la part aspra de la comarca hi ha la més gran concentració de cirerers de Catalunya.

El delta que forma la part final del Llobregat eren maresmes i aiguamolls, espais alternats de sorrals, bassals, estanys com els que encara existeixen: Remolà, Murtra, la Ricarda… En l’època romana la línia de costa es trobava 3Km terra endins de l’actual. Les terres foren drenades i el sòl fou recobert amb capes d’argila i de terra per fer-les productives. El treball de dessalar la terra obliga a un règim de rotació de conreus i sistemes de correcció de la salinitat.

Actualment és una zona que combina camps de conreu amb platges i pinedes amb zones urbanes; és la tercera zona humida de Catalunya en importància biològica, declarada reserva natural.

El parc agrari en la zona deltaica el formen majoritàriament terrenys de cultiu, en els quals es treballa per tal de revitalitzar l’activitat agrícola en aquesta zona, una de les més antigues i fèrtils de tot el país. Formen part del parc diverses zones agrícoles, el riu i un grapat d’espais naturals protegits situats a les ribes i el delta del Llobregat. Entre moltes accions, s’han fet i arreglat camins i canals, s’ha potenciat l’agricultura integrada (que minimitza l’ús d’agents químics i ofereix productes de més qualitat), s’han netejat abocadors incontrolats i s’ha fet difusió i promoció de la zona i dels seus valors ambientals, naturals i culturals. És un espai preservat especialment per al manteniment de l’activitat agrària, la qual cosa el diferencia de la resta d’espais protegits, i és el primer parc d’aquestes característiques de l’Estat espanyol.

El clima suau i els vents del sud permeten una producció de fruits molt primerencs, com tomàquets, carxofes, pèsols, faves i enciams. Els conreus són intensius i la superposició és constant.

La carxofa la van introduir els àrabs durant l’edat mitjana. El seu cultiu al delta es situa al s.XVI, i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Això explica que amb més de 400 anys de presència sigui un dels principals cultius. El tipus de terreny profund i fèrtil, el clima temperat i l’acció marina de la Mediterrània fa que la carxofa sigui aquí més dolça i tendra. A l’hivern es poden veure els camps de la preuada carxofa, i a la primavera i l’estiu aquesta en flor.

Així, encara que sembli impossible, només a 15 kilòmetres de Barcelona, encara és poden veure grans extensions de cultius hortícoles, arbres fruiters, masies típiques, ramats d’ovelles o ànecs a la vora del riu.

(Anna i Joan Lluís)

Aquesta entrada ha esta publicada en 12 Baix Llobregat, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s