Records d´infantesa

abel

El meus primers records d’infantesa en relació al Baix Ebre són els dels Ports, on estiuejàvem amb els pares i els avis, que eren de Tortosa, en un xalet sense electricitat ni aigua corrent. Van ser estius de ping-pong, bicicleta i sobretot, sobretot, moltes excursions: La Mola, Lo Mascar, La Font del Teix, Lo Regachol, les Gúbies del Parrissal, la típica excursió al Caro pels Pallers i tornant per la Fonda l’Esquirol… Després de l’incendi de finals dels 70 o principis dels 80 (no recordo l’any) vam deixar d’anar-hi. Encara recordo com a plena nit vam ser evacuats i vam baixar a Tortosa, deixant enrere un cel rogent, espectacular, alhora que aterridor.

Després d’un llarg parèntesi de gairebé dues dècades, la meva mare va heretar dels avis un mas a l’Aldea, a tocar dels arrossars, i juntament amb el meu pare el van reformar. Des d’aleshores, ara fa 16 anys, anem sovint al Delta amb la meva dona i els fills: alguns dies a l’estiu, en ponts i algun cap de setmana, on mirem de gaudir-lo i compartir-lo amb familiars i amics, a qui els fem una petita descoberta d’aquest sensacional paratge, que ens té el cor robat.

La primera imatge que recordo de Lo Delta és la d’un paisatge molt diferent, encisador i un xic salvatge, amb unes infraestructures més pròpies de principis del segle XX, que no pas de finals del mateix. Com sovint ens deia la gent, senzilla i acollidora: “xics, nos sentim deixats de la mà de Déu”. Un paisatge molt canviant en funció de l’època de l’any i del cicle de l’arròs i amb les millors postes de sol que mai no he contemplat. Tot un regal pels sentits, com també ho és la seva gastronomia: arrossos, mariscos, peix fresc, anguiles, baldanes, secallones, cocs, menjar blanc, pastissets de tots tipus… i a uns preus incomprensiblement baixos per la gent de Barcelona, especialment uns anys enrere.

En aquests 16 anys Lo Delta ha sofert una gran transformació. Arrel de l’aferrissada defensa del riu Ebre de la plataforma anti-transvasament (Lo Riu és Vida, NO al Transvasament) molts catalans han començat a mirar cap al Sud i descobrir-lo, alhora que s’han fet moltes inversions per desenvolupar el territori i fer créixer el turisme. El Nou Pont sobre l’Ebre, que ha unit Deltebre (Baix Ebre) amb Sant Jaume d’Enveja (Montsià) seria l’element paradigmàtic d’aquest canvi, deixant com a testimoni nostàlgic del passat els transbordadors Olmos, Garriga i La Cava.

Si us apropeu, gaudireu de l’acollida de la gent del Delta i … dels mosquits.
(Pepe Abel)

Aquesta entrada ha esta publicada en 10 Baix Ebre, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s