La vila d’Alforja. Aproximació poètica.

th

Avui tornem a reempendre el bloc del Pasapas després de les vacances d´estiu. El recés és necessari per descansar però és una situació excepcional ja que el dia a dia es troba a la trinxera.

El proper dia 7 de setembre anirem a conèixer el Baix Camp, la comarca de les avellanes i alguna cosa més. Començarem l’aproximació amb poesies de dos alforgencs.

Bentrobats!!

Poesia dedicada a Josep Salvadó Martí “Pepolla”. Mestre per amor a l´Art

Pianista i director de l´orquestra “La Selecta”

DONEM-LI UNS BONS TONS
Quan un poble honora
els fills que se´n van,
honora els qui hi resten
i es fa molt més gran.
El Pep era un home
que es va fer notar.
I ens va deixar un rastre
que cal ressaltar.
La música li era
com un revulsiu.
Com una alenada
d´un esperit viu.
I en va ser un bon Mestre
per amor a l´Art.
En altres facetes
també hi prengué part
amb la porta oberta
dels seus sentiments
dispost a donar-se
a tots els presents.
No prengué marques
d´honor o poder,
tenint hores altes
per poder-ho fer.
Posem-lo a la llista
dels alforgencs bons.
Com que era bon músic
donem-li uns bons tons
Persones que ens deixen
i ens marquen camins….
Ell era l´artista
i ho portava dins.
Josep Sànchez Moragues
(Professor de català i historiador)

A Josep Fusté

Amb motiu de la declaració de Josep Fusté com a Fill il.lustre d´Alforja, se li va retre un homenatge a l´Informatiu del poble, amb la publicació d´una de les seves nombroses poesies que ell va fer en el transcurs de la seva vida.

Des del vessant de l´humanisme cristià d´en Josep Fusté, ofereix aquest poema que va ser com el seu particular cant espiritual.

AL BON JESÚS

És que viure en Vós, aquí a la terra,
és ja de l´altra vida la naixença?
Per què puc corre des del pla a la serra
provant dintre el meu cor, pobre desferra,
a Vós que no cabeu en la grandesa immensa?
És que per mi el cel ja ha començat?
Per què, Jesús, sóc ara tan feliç?
És que hi baixeu l´oreig tot perfumat
d´aquell bell mar de dalt la immensitat,
o és que hi deixeu l´encís del Paradís?
És que és ja l´assaig d´aquell bell viure?
Potser el festeig d´aquell enllaç ha de ser etern?
Per què, Jesús, sóc tan feliç i sóc tan lliure,
i us tinc a Vós i puc amb Vós jugar i somriure
pelegrinant captiu per aquest trist hivern?
és que és hivern tan sols pel qui de Vós s´oblida
i va passant els anys en eix oblit.
Sou Vós, Jesús, qui em deu la vida
posant al nostre cor bella florida,
que en fa una primavera d´eixa nit.
Tant se val, eixa nit clara o gebrada
veniu a mi portant l´escalf del vostre estiu
i un jorn en vostre cel, més lluny que l´estelada,
podré jo contemplar amb faç desembenada
el trenc d´aquella albada del jorn definitiu.
Llavors, Jesús, les nostres dos mirades
reflexaran sense vels i fit a fit,
i els batecs dels nostres cors, com flames entrenades
adreçaran un càntic amb ses veus afinades
que eternament onejarà per l´infinit.

Josep Fusté i Grifoll  (professor de català, poeta i lliure-pensador)

Aquesta entrada ha esta publicada en 09 Baix Camp, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s