L´altre Pirineu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La majoria de catalans, quan pensen en el Pirineu, no pensen en el Pallars. Els gironins acostumen a pensar de seguida en el Ripollès. El cap dels barcelonins, per la seva banda, se’n va directament a la Cerdanya, on els més afortunats hi tenen una segona residència. Alguns barcelonins pensen també en la Val d’Aran quan se’ls esmenta el Pirineu. Per la seva banda, la majoria de lleidatans pensen en Andorra i l’Alt Urgell, on molts van a comprar-hi o a estiuejar. I en el Pallars? Qui hi pensa?

Els dos Pallars (el Sobirà, que vol dir de més al nord, i el Jussà, que vol dir de més al sud) són algunes de les comarques oblidades del nostre país. Precisament per això, han escapat a la depredació turística massiva i el turisme que s’hi troba és, afortunadament, molt familiar, molt del país i molt reincident. El Pallars no és territori de xalets adossats ni de segones residències: és un territori de petits hotels familiars, de fondes acollidores i de campings agradables. Són dues comarques feréstegues, poc urbanitzades i amb un alicient nou: el retorn de l’ós.

La història del Pallars és, tot i ser un territori oblidat, fonamental per a Catalunya. Els primers textos escrits en català, datats al segle XI, es van redactar als territoris pallaresos, i fan referència a juraments i altres actes de caràcter feudal. Les famoses “Homilies d’Organyà”, que molta gent considera el primer text escrit en català, és del segle XIII (i amb tota probabilitat és una traducció de l’occità). En aquest ambient feudal, és molt significatiu el paper d’Arnau Mir de Tost, un guerrer medieval que va empènyer la frontera amb els sarraïns fins més enllà del Montsec i fins la vall d’Àger. El Pallars va ser un dels territoris que més tard es va incorporar al control de la monarquia, i sempre va tenir un fort sentiment rebel. En aquest sentit, el comte Hug Roger III, molt venerat al Pallars, va intentar preservar la sobirania del seu comtat fins que va ser derrotat per les forces reialistes a finals del segle XV.

Un altre dels trets característics del Pallars és la seva particular variant del català: el pallarès. Aquesta variant, encara ben viva a les dues comarques i amb associacions que en promouen la pervivència, té una llarga llista de paraules exclusives, com ara potxó (petó), furro (esquerp), garrota (pastanaga) o nyaupit (lladruc).

I, finalment, el Pallars té una cuina excel·lent, que darrerament ha millorat substancialment amb dos elements: el retorn de la producció vinícola a la zona afavorida pel canvi climàtic i per l’aparició de cuiners que prioritzen la cuina de quilòmetre zero (productes de qualitat de la zona) per damunt de tendències i modes passatgeres.

(Jaume Clotet)

Aquesta entrada ha esta publicada en 07&08 Els Pallars, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s