Passejant entre cingleres. Resum d´una jornada

Passejant entre cingleres. Resum d´una jornada

Avui ha estat un dia espectacular! Fins i tot el temps ens ha acompanyat malgrat el pronòstic de plujes i tempestes. Hem caminat pel Cabrerès (o Collsacabra), subcomarca de la part Nord oriental d’Osona, que és un altiplà sobre cingles de centenars de metres (com apuntava el Dídac al final, Osona ens queda per descobrir!)
A ritme força lent hem anat arribant a Rupit (vila enganxada a Pruit -de fet la separació entre una i altre, està al bell mig d’una casa del poble-, terme de masies rurals molt antigues), on després de presentar-nos i dir d’on veníem grans i petits, el Llorenç Vallès ens ha introduït el que seria la excursió. Fa només dos anys que ell i la seva família viuen a Rupit, però us puc assegurar que sembla un “rupitenc” de tota la vida. Ha estat un guia immillorable, enamorat del poble més maco de Catalunya (què dic de Catalunya, d’Europa, del món…), i transmissor de l’entusiasme que ell traspua. Rupit és un poble ple de casetes medievals amb balcons de fusta, amb carrers petits que pugen i baixen, i amb una història mil·lenària. En Llorenç ens ha explicat, en diversos moments de l´excursió, coses sobre la terra, l’orografia, la geografia del voltant, la vegetació, les ocupacions de la gent, el caràcter montanyenc, la història –remuntant-se segles enrere-, les aventures del Serrallonga (que es diu així perquè es va casar amb la Margarida Serrallonga, qui per cert acabà a la presó per les bandoleries del seu marit, quan aquest portava anys amistançat amb una altra). Mmmmm, ens ha desmitificat una mica el personatge, ara sabem més sobre ell, i a més a més el Llorenç ens ha completat les explicacions amb cartes i cròniques de l’època!
Hem sortit del Pont Penjat que hi ha a l’entrada del poble i hem fet via cap a Sant Joan de Fàbregues, aturant-nos sempre que calia a contemplar les cingleres impressionants de centenars de metres de desnivell. Els boscos (roures, alzines, faigs, etc) que no deixen de créixer, formen un entorn meravellós. Però també hem admirat allò petit, com les orquídies salvatges que ens anàvem trobant. Hem anat fins el Salt de Sallent, on hem dinat de pic-nic i des del mirador hem vist alguns voltors i contemplat el magnífic salt. No pretenc dir tot el que hem vist ni els llocs on hem parat…, però puc assegurar que ara conec millor i per tant estimo més aquest troç del nostre país. I que tinc ganes de tornar-hi!. L’ambient amb la gent, les converses disteses, els nens anant d’aquí cap allà… tot això també ha contribuït a fer d’aquesta sortida un dia excepcional. I més enllà de la natura, la part més important l’ha posada el nostre guia amb el seu entusiasme a l’hora d’explicar. Moltes gràcies Llorenç!
(Elena Ricart)

Nota: el Llorenç Vallès és el responsable del projecte Rupit Viu que intenta acostar la comarca als forasters des del punt de vista no només paisatgístic i excursionista sinó també cultural i vivencial  rupitviu.com.

Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en 07&08 Els Pallars, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s