Visió d´una pallaresa: Maria Barbal

Visió d´una pallaresa: Maria Barbal

Pallars Jussà

Entre la monumentalitat del congost de Terradets i el de Collegats, com si es tractés de les dues tapes feréstegues d’un estoig monumental, la comarca del Pallars Jussà pot resultar, a ulls de passavolant, una joia discreta. Però quan un viatger s’hi aproxima amb temps suficient, descobreix indrets deliciosos, variats, on la força destructiva del benefici immediat no ha malmès, tant com en altres indrets, les perles antigues.
No busqueu imparcialitat en algú que ha nascut a Tremp, la poblasció mig ciutadana i mig pagesa, com diu la sardana. No en va, els recorreguts que van de la capital del Jussà cap al port de Comiols; cap a Balaguer, per Àger o per Camarassa; cap a Fígols i Pont de Muntanyana; cap a la Pobla de Segur, porta del Sobirà, estan lligats a la meva infantesa, joventut i maduresa a manera d’estel guia. En aquest ampli paisatge hi ha passes entranyables que he tingut la sort de refer un i un altre camí. I on l’encís mai no ha esborrat la realitat.
En puc remarcar uns quants: castell de Mur i Llimiana, mirant a l’embassament de Cellers, Biscarri amb el castell de Llordà, Abella de la Conca, un dilluns de mercat a Tremp, el noble Talarn encimbellat mirant les aigües de la Noguera Pallaresa que van cobrir el poble de Sant Antoni.
Els blats, la vinya, les pinedes, els horts, les dolces elevacions del Montsec des de la conca, l’enorme força de l’aigua a l’aguait són elements que fan del Pallars Jussà un espai per anar a pleret i descobrir l’encís de la quotidianitat.

Pallars Sobirà

El riu espurneja com una gran columna vertebral per aquesta comarca. Des de la neu de les altes muntanyes a l’herba dels prats. Al Sobirà, gris, verd i blanc combinen de tantes maneres que podrien comparar-se a les geometries diverses d’un calidoscopi.
Les cases dels pobles, tradicionalment amb els llosats de pissarra, s’acaramullen davant la vista i només els passos dels caminants descobreixen a la vista els espais dels carrers, les rampes, les escales estretes que duen als barris alts, sovint, a les esglésies. El romànic es va ensenyorir d’aquestes terres i, a les valls, les marques que hi va deixar dibuixen filigranes o daus a la pedra exterior, a les portades i als petits capitells; a l’interior, damunt dels murs, la rígidesa del gest no abandona l’expressivitat de les figures. Grans ulls, ales dentades. Vigilància, recolliment.
Les excursions d’altura poden combinar-se amb els recorreguts -pels petits corriols, pistes i dreceres- molt transitats fa mig segle. Hi ha joiells aquí i allà. Gerri i l’ermita d’Arboló, l’estany de la Guingueta, Espot i estany de Sant Maurici, les restes del castell dels comtes del Pallars, a prop de Sorpe, ofereixen una vista panoràmica damunt d’Esterri i la seva rodalia. Cada poble pertany a una vall, cada vall a un afluent de la Noguera, cada afluent té rierols i fonts, cada pas damunt la terra fosca suscita la verdor i la transparència de l’aigua.
Una discreta recerca pot encaminar els viatgers cap un reclau on pugui escoltar l’accent pallarès d’una veu antiga. Si vol atényer-la caldrà ser intrèpid i no deixar cap racó per mirar.

(Maria Barbal)

Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en 07&08 Els Pallars, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s