Passejada pel Riu Corb

Passejada pel Riu Corb

Avui hem anat a un lloc que feia olor de terra endins. Hem arribat a Ciutadilla, on en Pau de l’Olivera ens ha contextualitzat la situació: estem a l’Urgell, però culturalment aquest paisatge pertany a la Baixa Segarra, ens ha dit. En tot cas, érem a la Catalunya Nova, on la gent s’arreplegava en pobles per sentir-se més segura. La vida en terra de frontera. Prou que es veia, amb la torre del castell guaitant-nos mentre en Pau parlava. Fins i tot aquest enginyer amb ànima de poeta ens ha recitat un text del rector de Vallfogona. Després hem enfilat cap a Nalec; avall, que fa baixada. El riu Corb s’esmuny entremaliat pel fons de la vall i no ens deixa veure la seva cabellera. Però el sentim ben a prop. Ens aturem un moment. Unes ortigues de marge faran les delícies de l’Albert. Ja m’explicaràs com t’ha anat! Mentrestant, a tocar, l’ordi es comença a encendre i el raïm treu el nas. Sense adonar-nos voregem Nalec i de seguida arribem a Rocafort de Vallbona, on reposem un moment. Un vilatà ens llegeix unes pàgines viscudes, que parlen d’èpoques d’equilibri i convivència entre l’home i la natura, quan de l’aire condicionat en deien marinada. Vinga va, som-hi! Ara canviem de vall, cap a Vallbona. Sentim la flaire dels purins i, en pujar, comencem a veure les primeres oliveres ben arrenglerades. Es distribueixen en feixes que s’enlairen empeses per murs de pedra seca. Un testimoni ben viu encara de l’esforç de l’home per viure en aquesta terra. El paisatge esdevé més boscà. Es veuen, esparses, algunes carrasques i algun roure despistat. Des de l’alçada, el paisatge davant nostre colpeix. Arribem a Vallbona de les Monges, hem saltat a la vall del Maldanell. El monestir, el safareig i, per fi, la cooperativa de l’Olivera. Un tast de pur or líquid ens alleuja el rau-rau. Quina intensitat! Primer hem mirat la terra i després l’hem tastada, gràcies a l’esforç de la gent que la treballa. Què més es pot demanar? Au, cap a dinar, que és tard. Després, cafetó, tot fent-la petar una estona. Tornant cap a ciutat, les capcinades sovintegen. La pàgina viscuda avui ha pagat la pena. Moltes gràcies, Núria i Pau!

(Manel Arias)

Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en 05 L'Urgell, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s