Una terra amb mitologia i història arcana al voltant d´un riu

Una terra amb mitologia i història arcana al voltant d´un riu

Us presentem un text deliciós escrit per l´amic Miquel. El Miquel és un gran coneixedor de la comarca perquè l´ha trepitjat, l´ha estudiat i sobretot, l´ha viscut durant molts anys. Es tracta d´una aproximació amb detalls inèdits i sorprenents.

Diuen que una terra no està forjada únicament pels seus encontorns i la seva gent sinó també per la seva mitologia. La Ribera d’Ebre, comarca regada i travessada de nord a sud pel riu Ebre, va ser solcada durant una bona pila d’anys i en temps remots pels Dips, uns gossos llop de propietats sobrenaturals que campaven per les muntanyes del sud de la comarca en els indrets de Tivissa i la Serra de Llaberia.
De fet, el culte al llop és ben palesa en una de les cultures més remotes riberenques, la dels ibers ilercavons. Troballes com ara el vas votiu de bronze amb la figura d’un llop feréstec en el Castellet de Banyoles (Tivissa) un dels jaciments ibers més importants del país n’és un exemple. Sobre la Ribera d’Ebre hi plana la llegenda arcana de la desapareguda Iltirca, La Ciutat dels Llops, una metròpolis ibera de suma importància. Llops i gossos llop extraordinaris han marcat l’inconscient col·lectiu des dels atavismes de la població riberenca
La Ribera d’Ebre és una comarca de contrastos visuals. Els vorals de riu són frondosos de vegetació i s’hi arreceren els cultius de fruita dolça amb unes característiques peculiars de gust i color que la fan molt atractiva en els mercats, però el paisatge es va neulint a mesura que ens allunyem del riu Ebre per deixar pas a paisatges d’oliveres, vinyes, ametllers i conreus més adients a l’eixorquia. El boscos de pins mediterranis a dures penes deixen constància del passat de carrasques frondoses i l’orografia de la vall es fa més abrupta en els extrems, com si volés remarcar la seva silueta estilitzada. La riquesa natural de l’aigua i la bona comunicació de la comarca amb la resta del país va atreure la industria energètica en el segle passat. En el paisatge riberenc i a l’escalfor dels camps florits de fruiters hi conviuen les torres de refrigeració d’unes Centrals Nuclears o el formigó i ferro forjat de fabriques com ara l’Erquímia. Una convivència no sempre fàcil la que han mantinguda la indústria energètica i el camp però que ha forjat un caràcter vivaç en els riberencs i els ha preparat per a l’acollida.
Un caràcter d’acollida que es forjà de forma molt important durant el període de comerç de cereals que aprofitava el riu com a via de comunicació privilegiada a mitjans del segle XIX. Aquella febre comercial va dur a comerciants de l’interior del país a establir-se en pobles riberencs situats al voral del riu, es van alçar magatzems d’acumulació de gra i fins i tot algun despoblat com ara els Masos de Móra van acabar convertint-se en reial vila de Móra la Nova. Els llaguts solcaven el riu carregats de gra i els sirgadors i llaguters demostraven la seva perícia conduint aquestes embarcacions tan peculiars entre els meandres fabulosos d’aquest riu mític que és l’Ebre. La figura dels sirgadors, homes rudes i forts que mitjançant les sègoles, unes cordes reforçades, feien avançar els llaguts és present en moltes de les pàgines literàries escrites sobre la nostra gent riberenca. Artur Bladé o Carmel Biarnès, els dos clàssics de la literatura de la Ribera d’Ebre, glosen les gestes d’aquests forçuts.
El patrimoni històric que atresora la comarca és molt ric i regat d’història arcana i magna historia. No és cap secret que mitjançant unes inscripcions trobades en la cel·la de captiveri a París del darrer mestre templer, Jacques de Molay, s’està cercant en la Ribera d’Ebre i prop d’Ascó el Tresor del Temple, hipòtesi que abeuren els castells de Miravet o Ascó, el primer d’ells el darrer reducte de l’ordre a Catalunya. El patrimoni històric i mitològic riberenc és un valor afegit a la bellesa paisatgística i a la nectària dolçor dels seus productes agrícoles. Tot a l’empara d’un riu que com una cicatriu de vida i anhels parteix la comarca quasi be simètricament.
(Miquel Esteve)

Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en 04 Ribera d'Ebre, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s