El Solsonès, la comarca que no existeix

El Solsonès, la comarca que no existeix

Avui estem molt contents d´enviar-vos textos i informacions positives, d´aquestes que fan confiar en nosaltres, una bona dosi d´autoestima cap a nosaltres, els catalans. Gràcies Andreu i companyia, i també Ramon.

Primer us oferim el text que ha redactat l´Andreu, solsonenc de soca-rel, com a cloenda de la magnífica excursió que ens van preparar el passat diumenge: sol, camps verds, companyia i bons records per emmagatzemar a la nostra motxilla.
El segon punt és una web de l´Associació Cultural de Valors, que ens va passar una bona amiga, la Pilar. Aquesta pàgina és d´una associació de Mataró que treballa cada setmana un valor concret en positiu (solidaritat, acollida, respecte…). Molts grups de Mataró treballen alhora aquest valor setmanal amb diferents grups. http://www.valors.org/
El tercer tema del que us volem parlar és d´una altra web que hem vist remenant per la xarxa. Es tracta del blog, web, twitter… de microcatalunya. Pretén donar a conèixer els pobles petits de Catalunya que són més d´un terç del total. Els vol visibilitzar i ajudar a difondre detalls i curiositats dels mateixos. Feu una ullada!! http://www.microcatalunya.cat/nosaltres/ , http://www.micropobles.cat/

Perdoneu, és que no ens hem pogut estar de donar tota aquesta informació.
D´aquí uns dies ja enviarem detalls de la propera excursió del primer diumenge d´abril a la Ribera d´Ebre. També queda pendent fer el pack de l´excursió del Solsonès i penjar les imatges.

Bona lectura!!

Poc a poc la gent arribava al punt de trobada, al bell mig de Solsona, a la seva plaça major. Envoltats de porxades i cases més antigues que l’edat de tots els presents sumades ens hem presentat i hem fet quatre pinzellades de la història passada i present de la ciutat. Aviat hem començat a caminar i en pocs minuts les nostres sabates han deixat de trepitjar els carrers empedrats per començar a trepitjar terra crua. Fora del casc antic, encara amb vistes del palau episcopal al darrere, s’extenia per davant un caminet vora el rierol que ens acompanyaria l’inici del camí. Sobre els nostres caps un cel net de núvols, ans al contrari, un solet que ens escalfava els cossos i l’humor: a mig març però un dia idíl·lic de primavera!
En pocs passos la capital de la comarca ha quedat fora de vista i deixem el rierol per començar a caminar per camins de terra. És hora de veure aquesta comarca rural on les masies són la base de l’estructura social. Passem entre camps que ja són verds i comencem a veure algunes de les masies més maques de la comarca. Just abans d’arribar a una d’elles ens donem la volta per contemplar els Pirineus. Sense adonar-nos-en s’havien aixecat a les nostres esquenes altius, amb els cims nevats. Des de la Serra del Verd al Pedraforca i al més proper Port del Comte, totes les muntanyes a un gir de cap. No gaires metres més endavant els nens han pogut divertir-se amb dos ases que pasturaven prop nostre. Més enllà ens esperaven masies tan històriques com imponents, com és Brics.
A sota Brics és on hem començat a gaudir de la natura. Anàvem acompanyats d’una biòloga local que, a l’arribar a unes basses ens ha pogut explicar la fauna i la flora del lloc. Tots els nens han corregut (algun adults, cal ademetre-ho, també) a veure un gripau amb el que s’ha topat un d’ells. Hem continuat pel bosc fins a arribar a una altra bassa, aquesta més grosa, la de l’Alzina, on hem pogut reposar una estona a contemplar el joc del reflexe del sol sobre les aigües calmades. La biòloga Mati, ens ha continuat explicant altres coses, com les orquídies silvestres de la zona o identificant animals, com un dels voltors que ens sobrevolava bastant baix, o uns conills que han creuat el camí.
I al marge del bosc, a l’altra banda d’una vall, podíem veure el nostre imponent destí, el Santuari del Miracle, on ens esperava Mosssèn Ramon, que ens ha introduït en el que es cou en un centre com aquell des de la visió d’algú que hi viu.
Amb les galtes vermelles del sol, en acabar el dia, ens hem adonat que avui coneixem una mica més el territori del que coneixíem ahir.
Andreu Roca

Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en 03 Solsonès, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s